Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Incompetències bàsiques

L'autor, estudiant de 4t d'ESO en un centre educatiu català, reflexiona críticament al voltant de les anomenades proves de competències bàsiques amb les quals el Departament d'Educació avalua cada any l'alumnat d'aquest nivell formatiu. A parer seu, són uns exàmens que potencien l'estudi com a acumulació de coneixements per damunt dels valors i el pensament crític, i que fomenten un model que prima la competitivitat i la meritocràcia per damunt de la cooperació

/ Arxiu

Ja queda poc perquè el Departament d’Educació surti tot cofoi dient que sí, que aquest any també, l’alumnat de 4t d’ESO ha superat amb èxit les proves de les competències bàsiques. Ja està, no cal pensar-hi més, el sistema educatiu està bé, perquè així ho avalen les proves de les competències bàsiques. I així any rere any.

Cada any, pels volts de febrer, la Generalitat de Catalunya i el Consell Superior d’Avaluació convoquen les proves per avaluar l’alumnat, però sobretot per valorar si els centres i el sistema educatiu superen les competències necessàries. Són, doncs, com els exàmens PISA però a la catalana. Hi rumio, però de veritat que, per més que hi pensi, no acabo d’entendre com aquests exàmens poden mesurar el nivell d’educació del nostre país (o en el cas de les PISA, del món). Aquestes proves són un desgavell, des del seu plantejament fins a la seva execució.

No és un trist atzar que assignatures com la filosofia, les ciències socials, la història i l’art no es considerin competències bàsiques

L’objectiu de les proves, com diu el seu nom tan il·lustratiu, és el de mesurar el nivell de competències bàsiques. Ara bé, què entenem per “competències bàsiques”? La meva definició, en un principi, s’acostaria a la versió oficial de la Generalitat que diu: La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. Però com bé ens demostra el Departament d’Educació amb aquests controls, això no és res més que paper mullat.

Les proves només consideren competències bàsiques el català, el castellà, l’anglès, les matemàtiques i el cientificotècnic, assignatures (a les que no resto gens d’importància) que podrien respondre robots. Quan dic que ho podrien fer robots en cap cas no les estic considerant matèries menys importants, em refereixo al fet que no potencien el pensament, sinó que són assignatures mecàniques. No és un trist atzar que assignatures com la filosofia, les ciències socials, la història i l’art no es considerin competències bàsiques. I és que, un present sense contextualitzar (història), sense ser conscients de com és la societat actual (ciències socials) i mancats de valors i pensament crític són les competències que va establir l’OCDE el 1997 amb les proves PISA. Que una organització econòmica marqui les directrius sobre l’educació ens mostra que aquestes competències no cerquen el “pensament crític en una societat plural i diversa” sinó que actuen segons els interessos del mercat, i això és molt greu. Aquesta és la primera raó per la qual aquestes proves ja no tenen sentit.

El sistema d’exàmens fa entendre l’educació com una competició, en comptes d’afavorir la cooperació entre l’alumnat

Com a segon punt, remarcar que aquestes competències bàsiques serveixen tan sols per fer el paperot i no reconèixer les faltes del nostre sistema educatiu. Si de debò volguessin saber el nivell de l’alumnat, tindria molt més sentit fer una avaluació continuada (fent, per exemple, mitjana amb les diferents notes). Perquè en realitat un examen diu ben poc d’una persona, i molt menys dels valors. Però és que a més, el sistema d’exàmens és poc fiable perquè mil circumstàncies externes (problemes d’aquell dia, trobar-se malament, l’ansietat de jugar-s’ho tot en una prova…) poden fer variar el resultat. El sistema d’exàmens fa entendre l’educació com una competició, en comptes d’afavorir la cooperació entre l’alumnat, a més de fomentar la competició i les rivalitats també entre centres educatius, per tal de guanyar els millors indicadors i poder-se vendre com una bona escola.

Per altra banda, em diuen que “per què pensar-hi gaire, només són dos dies i llestos, poden ajudar a apujar la nota…”, però és que no me’n puc estar perquè en aquests dos dies és on es demostra una visió de l’educació competitiva, sense esperit crític i amb un sistema d’exàmens desfasat. I a més, en el moment en què fa anys que des de sindicats estudiantils i assemblees de famílies s’organitza un boicot a les competències bàsiques, el mínim que pot fer la Generalitat és retirar-les o replantejar-les. L’educació no es fa als despatxos del Departament d’Educació, s’ha de fer des de les aules i els centres educatius, amb la participació d’alumnes i famílies.