El 16 de desembre, Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana –editora del Diari La Veu– va rebre una acta d’infracció d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, qui li reclama 62.000 euros per quotes a la Seguretat Social que, presumptament, no van ser pagades en tenir treballadores en situació de falses autònomes entre 2016 i 2019. En realitat, però, segons argumenta el mitjà, es tractava de 58 professionals que escrivien de manera puntual, com professores, funcionàries, freelance que també facturaven a altres mitjans, una notària que havia fet tres escriptures, un estudiant en pràctiques… Tanmateix, l’administració entén que havien d’estar contractades en el règim general de la Seguretat Social.
Com que es tracta d’una cooperativa de treball associat, la llei permet que les sòcies de treball cotitzen com a autònomes o en el règim general. Per això, “entre el 2016 i el 2019, vam tindre entre 15 i 20 sòcies que cotitzaven com a autònomes per qüestions econòmiques, perquè fer periodisme en català al País Valencià no és fàcil”, explica Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu. Pel que fa a les col·laboradores més o menys habituals, subratlla que eren “persones externes a la redacció”, que no van formar part de l’estructura i que la majoria facturava a aquest mitjà de manera puntual, de la mateixa manera que ho feia a altres mitjans. “I crec que no som originals, perquè la majoria dels diaris funcionen així. El que no hem tingut mai a la redacció és cap fals autònom”, rebla amb rotunditat.
“Entre el 2016 i el 2019, vam tindre entre 15 i 20 sòcies que cotitzaven com a autònomes per qüestions econòmiques, perquè fer periodisme en català al País Valencià no és fàcil”, explica Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu
Aquesta acta d’inspecció, segons denuncien, qüestiona el model de funcionament de molts mitjans que tenen una estructura empresarial semblant. “El model que es posa en qüestió està estès i consolidat, no sols en els mitjans de comunicació del País Valencià, sinó en els de la resta de l’Estat i pràcticament per tot arreu”, apunta Antoni Rubio, membre de l’executiva de la Unió de Periodistes. A més a més, opina que la situació laboral de moltes periodistes, i possiblement l’única eixida actual en el sector periodístic, és col·laborar en diversos mitjans “per la dificultat d’aconseguir un contracte fix indefinit i un bon salari”. “És impossible que hui dia un mitjà puga tindre tots els columnistes en nòmina”, conclou.
A l’acta d’infracció, que consta de 93 pàgines, no s’especifica que es tracta d’una cooperativa, sinó que es refereixen a ella com a una “empresa” o “mercantil”, un fet erroni que pot generar confusió. “S’han basat en fets falsos o inexistents, perquè arriben a afirmar que som una empresa o mercantil. Sempre ens anomenen així”, denuncia Vizcaino, qui també assegura que l’equip d’inspectors disposava del Llibre de Registre de Socis de la cooperativa, on apareixen els noms i cognoms, així com el Document Nacional d’Identitat (DNI) de totes les sòcies de treball que han passat per la cooperativa, a banda de tots els pagaments mensuals. Des del diari, critiquen que el grup d’inspectors no va acudir en cap moment al centre de treball, per tant, “tota la comprovació que han fet ha sigut de tipus documental, amb una documentació que ells han triat i que, evidentment, és una tria parcial que no correspon al conjunt dels fets”, apunta Mercè Teodoro, advocada de la defensa, qui aclareix que “el fet que una persona emeta una factura per una col·laboració no implica una dedicació laboral ni que la relació siga laboral”.
L’editor del diari subratlla que es va entregar tota la documentació que acredita que el mitjà constava d’entre quinze i vint sòcies de treball donades d’alta d’ofici
L’editor del diari subratlla que es va entregar tota la documentació que acredita que el mitjà constava d’entre quinze i vint sòcies de treball donades d’alta d’ofici: “Ho tenien tot. Era qüestió d’estudiar-ho i arribar a una conclusió contrària a la qual han arribat”. Per aquest motiu, manifesta que “quan s’ataca una cooperativa de treball associat i s’exposen uns fets que són falsos, erronis o irreals, l’únic interès que hi ha és atacar de manera directa al mitjà i a l’editora sota una excusa legal”. De moment, Edicions Diari La Veu Cooperativa Valenciana ha presentat dues al·legacions, de les quals estan esperant resposta per part de l’administració.
Des del començament de la investigació fins al dia que es va notificar l’acta —més d’un any després—, cap membre de la cooperativa va poder veure l’expedient, perquè el 31 de desembre de 2019, la redacció del mitjà va tancar per causes econòmiques; i només han rebut una carta, el 16 de desembre de 2020, al domicili social de la cooperativa, situat en Castelló de la Ribera (Ribera Alta). “Ara, en virtut d’eixes al·legacions, hi haurà una resolució que ratificarà les conclusions de l’acta o la modificarà, per tant, encara poden rectificar i fer una acta en la qual no s’aplique cap sanció”, assegura Teodoro. Amb tot, si s’imposara una sanció, seria de tipus administrativa i “es podria recórrer davant la jurisdicció social”, explica.
Els orígens del Diari La Veu
El Diari La Veu naix en gener de 2013, en un context en què la Generalitat Valenciana estava dominada pel Partit Popular. Es tractava d’un diari digital publicat totalment en valencià i amb un discurs oposat a l’hegemònic, tant pel que fa al funcionament del mitjà com a la línia editorial. Amb el pas dels anys, però, el diari va decidir començar a finançar-se principalment per mitjà de la via de la publicitat institucional, amb l’objectiu de sobreviure en un context de repartiment de diners públics a través de la publicitat i les subvencions. Tanmateix, aquesta decisió va suposar la pèrdua d’una bona part de les seues lectores, que buscaven un mitjà independent i autogestionat.
En aquesta última etapa, a més a més, es van haver d’enfrontar a una investigació judicial que va posar al mitjà en el punt de mira
La manca d’anunciats, sumada al fet de voler fer periodisme en una llengua minoritzada, va desembocar en el tancament del diari, tal com explicaven mitjançant un comunicat: “Som responsables de no haver sabut convèncer les empreses i les marques que anunciar-se en un diari valencià i en valencià no resta al seu compte de resultats. Que el consumidor viu amb molta més naturalitat el fet de parlar en valencià que alguna part de la nostra classe política”. En aquesta última etapa, a més a més, es van haver d’enfrontar a una investigació judicial que va posar al mitjà en el punt de mira. El 28 de novembre de 2019, dia en què, casualment, es van iniciar les diligències d’Inspecció de Treball, El Confidencial publicava una notícia en la qual, sense cap prova, s’acusava el Diari La Veu, entre altres, d’haver rebut ajudes per part del govern de Ximo Puig; unes ajudes que, suposadament, anaven dirigides al finançament d’empreses vinculades amb el procés català. Unes poques hores després de la seua publicació, la notícia va ser desmentida i es va arxivar la investigació. No obstant això, l’article es va fer viral i les crítiques van anar succeint-se. “És un atac a un mitjà com La Veu, encara que tampoc siga revolucionari o vinga a trencar el sistema”, al·lega Vizcaino, qui confessa que tant ell com la resta de l’equip han sentit el suport d’altres periodistes i mitjans que han informat de manera rigorosa les seues lectores.
Per al membre de la Unió de Periodistes, el tancament del Diari La Veu va suposar un dèficit “molt gran” pel que fa a la informació feta des de i per al País Valencià, en un context en què els mitjans locals, com El Levante, Información o El Mundo, s’enfronten a una allau d’acomiadaments. “Moltes empreses no han sabut gestionar i monetitzar el canvi de model de negoci amb l’entrada del digital, i això sempre ho paguen els treballadors”, assenyala Rubio. “S’està provocant un afebliment grandíssim de les redaccions, on cada vegada és més difícil fer una informació de qualitat. Primer, per la manca de mans; i segon, perquè amb més precarietat, menys força tens per a reivindicar fer una informació objectiva i de qualitat”, expressa. Per això, el desembre de 2020, la Unió de Periodistes va presentar a la Generalitat un pla d’ajudes econòmiques estructurals vinculades al manteniment del treball i a la contractació de noves periodistes.
Agermanaments per recuperar La Veu
L’1 de gener de 2020, l’equip de treball va deixar d’actualitzar la pàgina web del diari i va tancar la redacció. Però, des d’aquell dia, la cooperativa no ha deixat de treballar per recuperar el seu projecte a través de la creació d’un nou domini, Nosaltres La Veu, on publiquen els continguts que, desinteressadament, els envien les seues col·laboradores. A més, també publiquen setmanalment La Veu dels Llibres, revista d’informació i crítica literària amb continguts propis.
Aquesta remuntada està sent possible gràcies a les donacions de persones que volen agermanar-se amb el mitjà per aconseguir una publicació econòmicament viable i totalment independent. “Ha sigut una solució per no deixar d’estar en el món comunicatiu”, exposa l’editor. A finals de l’any 2020, havien d’arribar a les 500 agermanades, un objectiu que han superat amb escreix i, ara, tan sols estan a 373 d’aconseguir les 1.000 agermanades. El següent pas és arribar a la xifra de les 2.000 i assegurar-se així el futur comunicatiu del projecte.