Són dies marcats per l’estat d’alarma sanitària i el confinament, però també de molta tensió al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) Sapadors de València, on encara romanen trenta-tres interns, després que el passat dimecres, 18 de març, s’alliberaren divuit persones i eixa mateixa vesprada es produïra l’ingrés d’un jove procedent del CIE de Barcelona, on el passat 19 de març es va acabar d’alliberar els interns davant la impossibilitat de deportar-los. La Campanya Estatal pel tancament dels centres exigeix el seu tancament, la posada en llibertat “urgent” dels 295 interns que encara hi ha a l’Estat espanyol i que no s’ordenen nous internaments, atesa la impossibilitat d’execució de les expulsions i davant la pandèmia de COVID-19.
“És absolutament greu mantenir la situació de privació de llibertat en aquest context d’emergència sanitària, sense prioritzar la salut de les persones internes i la salut pública”, denuncien des de la campanya CIE No en un comunicat publicat aquest dilluns. Per això, exigeixen que es complisquen les recomanacions d’alliberament exposades per l’Oficina del Defensor del Poble, així com que el Ministeri de l’Interior espanyol execute l’ordre de posar-les en llibertat, “disposant dels recursos necessaris per a acollir les persones que no tenen un habitatge on passar el confinament”. Al complex policial de Sapadors es continua, però, amb la dinàmica d’alliberar les persones quan compleixen el seu termini màxim de detenció, és a dir, als seixanta dies.
Després que el passat 14 de març es prohibira la visita de familiars, advocades, entitats socials i organitzacions que treballen i acompanyen els interns, s’estan generant moments de tensió i incertesa al CIE de València per “l’opacitat, la manca d’informació i la falta de rapidesa a l’hora de resoldre amb la major urgència la situació”, explica el membre de la campanya CIE No de València Adrián Vives, segons qui, les persones internes, després de les recomanacions del Defensor del Poble i el tancament del CIE de Barcelona, “saben que tenen encara més legitimitat per eixir”, subratlla.
Una vaga de fam i un intent de fuga
En aquest context de restricció de visites i incertesa, el dissabte 14 de març es va iniciar una vaga de fam que va ser secundada per la majoria dels interns i que va durar tot el cap de setmana, com a protesta davant la manca d’informació i de mesures de protecció sanitària per prevenir un possible contagi, com mascaretes, guants o gel desinfectant. Tal com assegura Vives, durant eixe cap de setmana d’elevada tensió, es van produir “diferents altercats”, que després de ser comunicats pels interns a les membres de la Campanya CIE No, van ser posats en coneixement del Defensor del Poble “a l’efecte que s’investigue el que ha succeït”.
Després de l’intent de fuga, segons han comunicat els tres interns a les membres de la campanya, van ser agredits per agents. Fins ara, “és el que ens han manifestat els interns, els quals no han presentat denúncia, perquè encara no hem pogut entrar i parlar amb ells”
En concret, la nit del diumenge 15 de març, tres interns van protagonitzar un intent de fuga a través d’una de les reixes metàl·liques del centre, la qual va cedir per l’excés de pes i va acabar ferint un dels agents que en eixe moment se situava sota la reixa per contenir la fuga. Després de l’intent de fuga, segons han comunicat els tres interns a les membres de la campanya, van ser agredits per agents. Fins ara, “és el que ens han manifestat els interns, els quals no han presentat denúncia, perquè encara no hem pogut entrar i parlar amb ells i, òbviament, no donaran la denúncia a la mateixa policia que els ha agredit”, rebla a la Directa Vives. Tanmateix, asseguren que el Defensor del Poble ja està investigant els fets i recorden que els advocats poden visitar els interns quan siga una causa de força major i quan la no assistència lletrada puga provocar indefensió en sentit jurídic.
“Les agressions i els maltractaments són una tònica generalitzada en els centres d’internament. La possibilitat que passen aquestes coses augmenta quan la tensió dins dels centres és molt notòria”, assenyalen des de CIE No. En efecte, la setmana passada, diversos col·lectius alertaven sobre la denúncia d’un intern del CIE de la Zona Franca per un delicte de lesions i un altre contra la integritat moral amb l’agreujant de superioritat numèrica i d’haver-se valgut de la condició de funcionaris, després que cinc agents del Cos Nacional de Policia l’apallissaren.
Procediment per un acolliment digne i fer front al COVID-19
Donada la incapacitat dels centres d’internament per assumir en aquest moment la normativa derivada de l’estat d’emergència i garantir el dret a la salut de les persones, la posada en llibertat dels interns es considera un procediment de “vital importància”, per garantir la salut de les persones i la salut pública.
En el moment en què es dispose la posada en llibertat de totes les persones que encara romanen als centres, s’han d’assumir tots els protocols per assegurar unes bones condicions de trasllat i d’acolliment
En el moment en què es dispose la posada en llibertat de totes les persones que encara romanen als centres, s’han d’assumir tots els protocols per assegurar unes bones condicions de trasllat i d’acolliment. Això implica també, tal com expliquen des de CIE No, que les persones que isquen dels Centres d’Internament d’Estrangers i que no tinguen un lloc per a viure o no tinguen un domicili, hauran d’acudir als serveis socials o als diferents recursos que s’habiliten per a les persones sense llar en un context d’emergència. “Volem els centres buits i les persones que estaven en ells segures, amb els seus familiars, amics o en algun espai de l’administració que els ajude a passar aquesta situació de quarantena d’una manera digna”, reivindiquen des d’Obrim Fronteres.
Les organitzacions exigeixen que es posen en marxa mesures de protecció i ajuda per a les persones migrades en situació irregular i per a les internes, amb l’objectiu que es facilite el seu empadronament i el de les seues famílies, entenent que configura una porta d’accés bàsica a altres drets, com el de l’educació o la sanitat pública. “Estem lluitant per les companyes migrades tancades, perquè han de ser alliberades urgentment, però també estem posant el focus en les persones migrades que estan fora, a València, i en situació irregular”, afirma Ángela Pedraza, activista de Crida contra el Racisme, col·lectiu que aquest cap de setmana va demanar també el tancament dels CIEs amb motiu del Dia Internacional contra el Racisme.
També demanen mesures específiques per a les dones migrades treballadores de la llar i les cures, que continuen treballant amb població de risc i sense accés a les mesures de protecció. “Hi ha moltes que estan perdent els seus treballs, i hem de recordar que les treballadores de la llar, en el sistema de cotització actual, no tenen dret a cobrar atur”, conclou l’activista.
