Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores es preparen per fer front a una epidèmia de precarietat

Organitzacions i associacions empresarials, grans societats i sindicats majoritaris han aprofitat el moment d’alarma sanitària pel coronavirus per plantejar un conjunt de mesures que posen en escac els drets de milers de treballadores, algunes de les quals el Govern espanyol ja té previst aprovar. Per la seua part, sindicats i col·lectius socials exigeixen aturar tots els expedients de regulació temporal de l'ocupació i la cobertura total del salari de les treballadores que no puguen desenvolupar la seua tasca per qualsevol motiu relacionat amb la pandèmia

D'esquerra a dreta: Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT; Unai Sordo, secretari general de CCOO; Yolanda Díaz, ministra de Treball i Economia Social; Antonio Garamendi, president de la CEOE i Gerardo Cueva, president de Cepyme / Arxiu

La “flexibilització” dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) o les mesures de “suport a l’activitat econòmica i a les empreses per garantir la liquiditat” són algunes de les línies d’actuació que el Consell de Ministres espanyol té previst aprovar aquest dimarts davant la situació d’alarma propiciada per la pandèmia del coronavirus. Aquestes mesures, però, ja anaven ressonant en els diferents territoris de l’Estat.

Organitzacions i associacions empresarials, patronals, algunes societats, sobretot les que treballen en els sectors de la indústria, el transport i la logística, i el turisme, així com els sindicats majoritaris -Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT)- no han dubtat en aprofitar el moment d’alarma sanitària i desconcert per plantejar i acordar un conjunt de mesures que posen en escac els drets civils i les llibertats de les treballadores.

Mentrestant, la resposta ciutadana no s’ha fet esperar, amb la presentació d’un pla de xoc i guies laborals perquè “el coronavirus no sigui la coartada per a una nova retallada de drets i transferència de recursos públics a les empreses privades”, tal com ha manifestat a la Directa Ermengol Gassiot, secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) a Catalunya.

La resposta ciutadana no s’ha fet esperar, amb la presentació d’un pla de xoc i guies laborals perquè “el coronavirus no sigui la coartada per a una nova retallada de drets i transferència de recursos públics a les empreses privades”

Fa uns dies, la principal patronal catalana, Foment del Treball Nacional, i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) presentaven més d’una vintena de mesures -a les quals han donat suport la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) i CCOO i UGT-, amb la finalitat “d’evitar una brusca caiguda de l’activitat”. La majoria de les demandes d’ambdues entitats, d’àmbit fiscal i econòmic, passen perquè el Govern espanyol aprove línies de finançament amb tipus d’interés zero, exempcions o ajornaments graduals sense interessos del pagament dels impostos i de les cotitzacions socials, o incentivar les inversions per “minimitzar el màxim possible” els efectes de la crisi del coronavirus en les empreses. També n’hi ha de laborals, entre les quals prioritzen una nova regulació dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), amb què s’exonere les empreses dels 15 dies previs per a executar el procediment, per tal de facilitar els acomiadaments.

El que, des del poder polític, econòmic i mediàtic, s’està plantejant com un paquet de mesures “necessari” per evitar agreujar encara més les pèrdues empresarials, ha sigut, però, reprovat per diverses expertes en economia, cooperatives d’advocades, organitzacions sindicals i col·lectius de treballadores. Consideren que es tracta d’una manera de sotmetre la ciutadania a una “autèntica doctrina del xoc”, tal com ha expressat Enric Tarrida, secretari general de comunicació de la CGT al País Valencià; “la qual -continua- està generant iniciatives que precaritzen encara més les nostres vides”.


Augment progressiu dels acomiadaments

A partir de la vesprada del dijous 12 de març, el plantejament d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació i els acomiadaments massius han fet acte de presència en moltes empreses d’arreu dels Països Catalans. Dedicada al sector de l’automoció, una de les primeres a plantejar un ERTO ha sigut la subministradora de peces d’electrònica Kostal Eléctrica, en la planta que té a Sentmenat (Vallés Occidental), on treballen 800 empleats. A aquesta li han seguit altres empreses del sector industrial, turístic i l’hostaler, com és el cas d’Iberia, Air Europa, Fujitsu, Volkswagen, Opel, Nissan, la fàbrica de Seat a Martorell (Baix Llobregat), Burger King, Starbucks, o el grup hoteler mallorquí Melià, on els sindicats han comptabilitzat ja fins a 230 acomiadaments en tot l’Estat espanyol arran la COVID-19 i han denunciat la no renovació de centenars d’eventuals i fixos discontinus. Tarida també alerta que en aquelles indústries on fa anys que la plantilla sofreix polítiques de retallades “es duguen a terme ara acomiadaments sota l’argument de la crisi del coronavirus”, i posa com a exemple la Ford d’Almussafes (Ribera Baixa). En aquesta planta, l’única de la multinacional estatunidenca a l’Estat espanyol, fa temps que es pretén executar un tancament dissimulat. En les últimes setmanes, l’empresa hi havia comunitat un ERO d’extinció de 400 llocs de treball. Ahir va anunciar la fi de l’activitat durant una setmana, després de detectar tres positius en coronavirus en les últimes 24 hores.

Amb el tancament dels centres educatius, també ha començat a produir-se un degoteig constant d’acomiadaments de les treballadores contractades a través d’empreses externes de lleure, menjadors, activitats extraescolars, manteniment o neteja, serveis ja caracteritzats per una precarietat extrema a causa de la temporalitat dels contractes. Amb un contracte fixe discontinu, Maria Garcia -qui empra un nom fictici per preservar l’anonimat- ha estat una de les afectades, després que la mercantil que gestiona la cafeteria de la Universitat de València, Hosteleria Intos SL, l’acomiadara aquest dijous. “Els treballadors de l’hostaleria no estem protegits en casos així. S’acumulen les causes que ens desemboquen a una vida inestable i precària, agreujada amb la crisi del coronavirus”, rebla amb rotunditat Garcia. I afegeix: “Si no s’abandonen les mesures neoliberals i posem la vida en el centre, aquesta precarització serà irreversible”.

Pedro Sánchez va anunciar la declaració de l’estat d’alarma el passat 14 de març |Arxiu

 

Després de la declaració de l’estat d’alarma a tot l’Estat espanyol, la qual suposa limitar la circulació de la ciutadania, el tancament de locals o la racionalització de l’ús de serveis o consum d’articles de primera necessitat, entre d’altres efectes, els acomiadaments massius s’han estès en una bona part de la resta d’àmbits laborals en què es treballa de cara al públic.

El passat divendres, David Gil -qui també prefereix preservar-ne la identitat-, treballador de l’empresa de roba Celio, rebia un correu en què l’empresa anunciava el tancament a partir del dia d’avui i la possible “suspensió temporal del contracte”, encara “a l’espera de les noves mesures decretades pel govern”. A més, imposava a la plantilla l’obligació de recuperar les hores no treballades amb càrrec a bosses d’hores, una mesura que, per a la secció jurídica de la CGT al País Valencià, “caldria estudiar” per saber si és legal o no, perquè consideren que “si no existeix un acord en aquesta matèria, els dies no treballats no es podrien recuperar”. Tanmateix, en l’article 34.2 de l’Estatut dels Treballadors s’indica que, a falta de pacte, “les diferències de la distribució irregular de la jornada hauran de quedar compensades en el termini de dotze mesos des que es produïsquen”.

Amb tot, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) remarca que la postura de les empleades ha de ser “lluitar per no haver-ho de fer, donat que la responsabilitat no és nostra”. “Nosaltres no hem elegit aquesta mesura -postil·la Gil- que afecta les treballadores de totes les tendes de roba i que només beneficia a les grans empreses, totes gestionades per Inditex”. En efecte, el passat divendres, després que s’extremaren les mesures contra l’expansió de la COVID-19, la multinacional gallega Inditex va prendre la decisió de tancar les més de 1.600 tendes que gestiona a l’Estat espanyol.

Als acomiadaments massius se sumen les reduccions de les jornades laborals, l’obligació a fer vacances o agafar dies de lliure de disposició per tancament i permisos que no es remuneren al 100%

Als acomiadaments massius se sumen les reduccions de les jornades laborals, l’obligació a fer vacances o agafar dies de lliure de disposició per tancament i permisos que no es remuneren al 100%, mesures que la classe treballadora d’Itàlia pateix des de fa setmanes i de les quals organitzacions com la CGT, la Intersindical Alternativa (IAC), Élite Taxi, Riders per Drets i el Sindicat de Llogaters de Catalunya han demanat la seua aturada immediata. “Són mesures il·legals, que priven els treballadors i imposen un xantatge entre el treball i la salut”, denuncien des de la CGT. En efecte, l’article 38.2 de l’Estatut dels Treballadors estableix que les vacances “han de pactar-se mutu acord entre l’empresa i l’empleada”. En alguns contractes, sí que s’especifica que la mercantil pot decidir una part de les vacances, però ha de notificar-les amb almenys dos mesos d’antelació.

Una altra mesura aprovada és el teletreball, que fins al moment el Ministeri de Sanitat havia recomanat practicar “en la mesura d’allò possible”. Des d’aquest dissabte, però, el treball a distància “és obligatori quan siga possible”. Amb tot, el membre de CGT País Valencià subratlla que les empreses es troben obligades “a posar al nostre abast els mitjans necessaris per poder dur a terme les nostres tasques, ja que la resolució dels problemes tècnics és la seua responsabilitat”.

Tanmateix, el treball a distància és impossible en una bona part dels sectors que poden continuar amb la seua prestació laboral. Caixeres, dependentes, treballadores de la llar, cambreres de pis, personal sanitari, treballadores dels magatzems de taronja, repartidors… es troben, per tant, totalment desprotegides. És el cas d’una treballadora d’una perfumeria del centre de València, qui tampoc vol revelar la seua identitat ni el nom de l’establiment. Sara -nom fictici- denuncia que el cap del local no els ha deixat utilitzar mascaretes, “perquè no és estètic”. “Ens van enviar un correu avisant-nos que a partir d’ara les tendes s’obrien de dilluns a dissabte fins a les huit de la vesprada. Què passa? Què el virus només ataca a partir d’eixa hora?”, es pregunta indignada.


Dret a protegir la pròpia salut

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) estableix la responsabilitat de les empreses sobre la salut i la seguretat de les seues plantilles. Per tant, “estan obligades a vetllar de la forma més acurada possible perquè les condicions de treball no comportin cap risc per a la integritat física o psíquica”, exposen des de la cooperativa d’advocades Ronda. Davant d’una situació com la provocada per la irrupció del coronavirus, les empreses tenen l’obligació de posar a disposició de la plantilla totes les mesures de seguretat i prevenció individuals, una mesura que moltes multinacionals, supermercats o magatzems no estan complint.

És el que ha ocorregut aquesta setmana en molts hotels dels Països Catalans, en què les cambreres de pis, les kellys, han denunciat que no s’estava aplicant cap protocol de seguretat i higiene respecte a les treballadores. “El dijous ens vam assabentar que alguns hotels sí que estaven complint els protocols de treballar amb guants, mascaretes i productes desinfectants, però la majoria ho van establir aquest divendres”, exposa Yolanda García, portaveu de l’Associació de les Kellys de Benidorm-Marina Baixa.

El col·lectiu també exigeix “responsabilitat” a les patronals perquè aturen la prestació laboral, ja que “les condicions en què treballen moltes persones són perilloses, així com una remuneració completa dels salaris”. En aquesta línia, Ronda recorda que l’article 4.4 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals reconeix el dret a les treballadores a paralitzar la prestació laboral quan consideren que les condicions de treball són perilloses. Per tant, “és possible negar-se a treballar en aquelles circumstàncies en què es consideri que existeix un risc greu”.

“Moltes dones treballadores -continua García- són monomarentals i tenen dificultats per vindre a treballar, si han de quedar-se a casa cuidant els seus fills o persones majors afectades”. Sindicats i col·lectius socials recorden que, en el cas d’haver d’absentar-se del treball per cuidar dels fills i filles, l’article 32.3 de l’Estatut dels Treballadors recull que la treballadora, previ avís i justificació, podrà absentar-se del treball, amb dret a remuneració. Així mateix, en l’àmbit legal, també es pot demanar “una adaptació de jornada per cura de filles menors de 12 anys” o, de manera més ràpida, “una reducció de la jornada amb una disminució proporcional del salari”. Tanmateix, davant la situació d’excepcionalitat actual, exigeixen la cobertura total del salari d’aquelles treballadores que no puguen assistir al seu lloc de treball per motius de confinament, malaltia o per fer-se càrrec de terceres persones.

L’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha exigit al Govern espanyol “tres mesures fonamentals i urgents” i ha criticat el primer paquet de polítiques que va aprovar Pedro Sánchez el dijous

Pel que fa a les autònomes, aquest divendres, l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha exigit al Govern espanyol “tres mesures fonamentals i urgents” i ha criticat el primer paquet de polítiques que va aprovar Pedro Sánchez el dijous, amb una moratòria fiscal per a autònomes i menudes i mitjanes empreses, que van titllar de “decebent” i “insuficient”. La mesures que defensen impliquen facilitar l’anomenat “atur de les autònomes”, és a dir, la prestació per cessament d’activitat; i “la bonificació del 100% de la quota de Seguretat Social”, tant per a aquelles obligades a abandonar la seua activitat per cuidar els seus fills, com per a les infectades o en quarantena.


Les més oblidades amb la crisi

Temporeres que es dediquen a la recollida de fruita, falses autònomes, població migrada en situació irregular, treballadores de la llar o treballadores internes són alguns dels col·lectius que més afectats es troben davant l’expansió de la pandèmia del coronavirus. “Aquest virus deixa en evidència que les treballadores de la llar, remunerades i no remunerades, formem part d’un sector invisible”, conta Marcela Bahamón, portaveu de l’Associació Intercultural de Professionals de la Llar i de les Cures. I es pregunta: “Què podem fer? Anem a treballar, sota el risc del contagi i de transmetre el virus als nostres fills i majors? Què fem si el nostre ocupador contagiat ens obliga a anar a treballar?”. 2No som vistes com a éssers humans -insisteix-, perquè la majoria de les treballadores de la llar remunerades venim de països empobrits i sembla que no passa res si mor una pobre migrant”. Des de l’associació, reclamen que les prestacions que s’han decretat fins ara per a les treballadores en el règim general, també siguen aplicades a les empleades de la llar i les cures, com ara, la sol·licitud de baixes per cura de menors i rebre exempcions fiscals. “Aquest virus afecta especialment la població adulta major, a la qual nosaltres cuidem, per tant, s’ha de ficar en el focus aquest sector precaritzat”, conclou Bahamón.

El col·lectiu de les dones migrades que treballen en l’àmbit de la llar i les cures és especialment vulnerable |Montse Giralt

Les organitzacions del sector denuncien que, almenys un 30% de les treballadores de la llar i les cures no estan donades d’alta en la Seguretat Social i, encara que, des de l’any 2012 és obligatori, “encara es fa en un sistema de retallada de drets i cotitzacions que ens mantenen en la precarietat”, remarca Bahamón, qui recorda que, a diferència de la resta de treballadores per compte d’altri, encara no tenen dret a assegurança de desocupació ni els mateixos criteris de càlculs per a cobrar les pensions.

A través del reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma, s’ha ordenat la suspensió de les activitats d’hostaleria i restauració, però es mantenen els serveis de lliurament a domicili, les empreses dels quals no han dubtat en aprofitar-se de la situació actual per llançar campanyes i fomentar la seua prestació. Per exemple, la plataforma de menjar a domicili Ubereats ha llançat una campanya sota l’eslògan “no te la jugues”, en què regala 15 euros en repartiment de menjar a través de l’ús d’un codi promocional.

Un dels ‘riders’ de Glovo, a plaça Catalunya, en una imatge d’arxiu |David F. Sabadell (El Salto)

Empreses com Glovo i Delivero explicaven aquest divendres que havien desenvolupat “un procés per a garantir la màxima seguretat”, com l’eliminació de la signatura en la recepció d’una comanda entre la usuària i la repartidora per evitar el contacte o la publicació d’una guia de “bones pràctiques de seguretat i higiene”. No obstant això, el repartidor i membre del col·lectiu Riders per Drets de València, Pepe Fores, denuncia que aquestes empreses “no ens han comunicat res”. “Estem utilitzant guants i mascaretes que ens hem comprat nosaltres, però aquestes empreses no ens han dit res. Només volen vendre menjar i es renten les mans dient que serà un moment bo per al sector, ja que augmentaran les comandes a domicili”, rebla. “Qui pot permetre’s quedar-se a casa, ho farà, però els repartidors, si paren, no cobren. En ser falsos autònoms no sabem a què ens podrem acollir si ens contagiem. Demanem que se’ns tracte com els treballadors que som, com ho anem fent des de fa anys”, conclou.


Cobertura total del salari i de les cures

El recent Reial Decret-Llei 6/2020 ha establert que la baixa mèdica, tant de les persones contagiades com d’aquelles sotmeses preventivament a ordre de confinament o períodes d’aïllament per observació sanitària tindran la consideració de derivades de contingència professional. D’aquesta manera, les baixes laborals deixen de ser per malaltia comuna i es reconeix una situació d’incapacitat temporal derivada d’un accident de treball, amb la qual cosa les treballadores passaran a percebre el 75% de la base reguladora des de l’endemà de la baixa mèdica. A més a més, tal com expliquen des del col·lectiu Ronda, “desapareix el requisit d’acreditar una cotització mínima a la Seguretat Social prèvia a la baixa per poder accedir-hi”.

La mesura, segons les advocades de Ronda, “requeriria un major desenvolupament normatiu”, ja que subsisteixen alguns dubtes al respecte, com ara, “si tindrà validesa respecte a la consideració d’accident de treball l’informe de baixa emès pel metge de la família del sistema públic de salut o si hauran de ser els serveis mèdics de les mútues els encarregats de fer-ho” o, entre d’altres, “com s’aplicaran les millores voluntàries reconegudes per conveni que puguin estar vinculades a les contingències professionals”. És per això que la CGT, Intersindical Alternativa, Élite Taxi, Riders per Drets i el Sindicat de Llogaters de Catalunya han fet una crida a “cobrir el 100% dels salaris de les treballadores afectades pel virus2, tant les contagiades com les que resten en confinament preventiu, així com que les mútues es facen càrrec de la despesa econòmica, no la Seguretat Social.