Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Multes i manca d'espais i d'higiene, la paradoxa del confinament de les persones sense llar

Les mesures decretades per a prevenir la propagació de la pandèmia del COVID-19 són de difícil compliment per a les persones sense llar, moltes de les quals acostumen a anar a menjadors socials o biblioteques, espais que ara romanen tancats. Les entitats socials que les atenen reclamen que s'habiliten més espais per acollir-les, com centres cívics, hotels i apartaments turístics, així com que els cossos de seguretat no multen aquelles persones que no es poden confinar. A Barcelona, la Fundació Arrels ha assegurat que diverses persones han rebut denúncies

Bancs ocupats per persones sense llar en un carrer de València. El tancament de menjadors socials, biblioteques o parcs, llocs on acostumen a descansar, augmenta encara més la violència a la qual estan sotmeses. / Lucas Guerra

Les mesures decretades per a prevenir la propagació de la pandèmia del COVID-19 són de difícil compliment per a les 40.000 persones sense sostre que hi ha a l’Estat espanyol. El tancament de menjadors socials, biblioteques o parcs, llocs on acostumen a descansar, augmenta encara més la violència a la qual estan sotmeses. Sense cap lloc on resguardar-se, amb albergs complets i, en molts casos, amb patologies cròniques prèvies, el virus es converteix en una greu amenaça per a la seua salut. Les entitats que acompanyen i atenen les persones sense llar han reclamat a les administracions que habiliten espais ara tancats per acollir-les, com centres cívics i esportius i, fins i tot, hotels i apartaments turístics, així com que els cossos de seguretat no propinen tocs d’atenció o multen aquelles persones que no es poden confinar perquè no tenen llar.

És el que ha ocorregut a la ciutat de Barcelona, on agents de la Guàrdia Urbana van multar el passat dimecres una persona sense llar per “desobeir els agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions”, segons es llegeix a la butlleta policial. Es tracta d’una infracció greu prevista en l’article 36.6 de la Llei 4/2015 de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a Llei Mordassa; i que pot ser sancionada amb una multa de 601 a 30.000 euros. Des de la Fundació Arrels, que treballa amb persones sense llar, han assegurat que en els darrers dies han tingut constància de, com a mínim, quatre multes interposades a gent sense sostre a Barcelona per no estar confinades durant l’estat d’alarma sanitària, tot i que només han pogut documentar una d’elles.

Els agents, però, en compte d’oferir el seu suport i plantejar-li una alternativa, li continuaren insistint que buscara un altre lloc on confinar-se. Aleshores, en aquest bucle d’insistència, li van acabar denuncian

Segons relata a la Directa Bea Fernández, advocada d’Arrels, entitat que des de fa temps acompanya la persona sancionada, la Guàrdia Urbana li va ordenar que marxara a la seua casa i ella, llavors, els va explicar que no en tenia. Els agents, però, en compte d’oferir el seu suport i plantejar-li una alternativa, li continuaren insistint que buscara un altre lloc on confinar-se. Aleshores, en aquest bucle d’insistència, van acabar denunciant-la. Fernández apunta que rebre la denúncia és el primer pas “perquè s’iniciï l’expedient de sanció i la persona haja de pagar-la o presentar les al·legacions que consideri”. Tanmateix, confia que els cossos municipals no continuen amb el procediment sancionador, “ja que no pensem que hi haja cap ordre expressa per denunciar les persones que viuen al carrer”, postil·la. En aquest sentit, el tinent d’alcaldia de Seguretat i Prevenció, Albert Batlle, ha assegurat que no hi ha cap instrucció per aplicar aquest tipus de sancions i s’ha compromés a “resoldre els errors”.

Una persona sense sostre a Barcelona. La pandèmia de COVID-19 ha posat en evidència les deficiències en l’atenció social que reben les persones que pernocten al ras a les grans ciutats |Juan Lemus (Arrels Fundació)

Amb tot, el director de l’entitat, Ferran Busquets, alerta que el context d’alerta sanitària i desconcert actual puga servir per justificar aquest tipus d’abús de poder: “Els cossos de seguretat s’hi estan emparant. Estem veient situacions d’incomprensió, perquè hi ha agents que no tenen cap sensibilitat amb aquesta gent”. En el cas de les persones sense llar, les quals difícilment podran pagar les sancions, l’administració els pot anar reclamant l’import fins a arribar a rebre diligències d’embargament d’una quantia molt superior a la multa inicial, a causa dels interessos acumulats pel retard en el pagament. “Els angoixa molt saber que tenen una sanció pendent”, subratlla Busquets, “i encara més, si saben que no la poden pagar, però que quan tinguen un treball i un salari, comencin a aparèixer les multes pendents”.

 

Passar la quarantena al carrer

La pandèmia de COVID-19 ha posat en evidència les deficiències en l’atenció social que reben les persones que pernocten al ras de les grans ciutats. Només a Barcelona, en l’actualitat, unes 1.200 dormen al carrer i més de 2.100 ho fan als espais públics i privats de la ciutat, segons càlculs municipals. A la capital del Túria, segons el cens elaborat pel consistori el passat mes d’octubre amb la col·laboració de tretze entitats socials, unes 540 persones pernocten al ras i 400 en albergs; mentre que a Mallorca, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) va comptabilitzar fins a 207 persones sense llar en març de 2019.

Aquests dies d’estat d’alarma sanitària, alguns pisos i albergs públics i privats segueixen funcionant, però han tancat les seues portes i cap persona, a excepció de les treballadores, pot entrar o eixir des del passat 14 de març, quan es van decretar les mesures de restricció de la mobilitat. A la Casa de la Caritat de València, on ara mateix passen la quarantena unes 80 persones, han aturat els processos de noves admissions i d’acompanyament “per evitar que els ja albergats puguen contagiar-se”, explica una treballadora que prefereix mantenir-se en l’anonimat. “El que no sabem és què està passant amb la gent que no està a cap alberg, perquè els menjadors i els espais on s’endreçaven estan tancats, per tant, hi han perdut els seus llocs de referència”, remarca.

Són moltes les entitats socials que s’han vist obligades a interrompre els seus serveis de menjador i higiene per evitar concentracions de gent en el seu interior

Són moltes les entitats socials que s’han vist obligades a interrompre els seus serveis de menjador i higiene per evitar concentracions de gent en el seu interior. Al barri de Gràcia de Barcelona, La Terrasseta ja no convida els seus comensals i, des del dilluns 16 de març, només reparteix una bossa amb el primer i segon plat, el postre i una botella d’aigua. El mateix ocorre a la Comunitat de Sant Egidi, que manté el seu servei a Barcelona, però també ha optat per distribuir una bossa amb aliments a unes cent persones. Jaime González, director de l’associació valenciana Amics del Carrer, és un dels voluntaris que continua eixint cada nit per repartir menjar a aquelles que dormen al ras. Tanmateix, es lamenta que aquests dies la seua tasca “és molt bàsica, d’emergència”. “Intentem oferir els aliments bàsics i fer una gestió molt precisa, però hem de mantenir les distàncies i no parlem molt amb ells”, matisa.

A l’aturada d’alguns dels serveis s’hi suma la reducció de l’horari d’atenció als més vulnerables per complir les normes derivades de l’estat d’alarma. Fundacions com Arrels, per exemple, han reduït el seu equip de treball a la meitat, i l’organització Assis ha tancat el seu centre d’acollida, on cada dia oferia desdejuni a les persones sense llar, i centra els seus esforços en l’assistència telefònica, així com en la preparació de kits d’emergència per a les 1.200 persones sense llar a la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu que puguen intentar seguir correctament les recomanacions sanitàries en matèria d’higiene. Per a Busquets, la situació actual demostra la insuficiència dels recursos públics invertits en l’atenció a aquestes ciutadanes. “Fa temps que demanem més espais on puguen passar la nit i, davant de situacions com aquesta, es demostra que fem tard”, afirma. I afegeix: “Moltes d’aquestes persones, a més, presenten malalties cròniques, i per tant, tenen més risc d’emmalaltir de pneumònia”.

Moltes dones prefereixen pernoctar al ras i arriscar-se a ser multades per evitar el clima d’inseguretat i la por que els hi genera el fet de conviure amb homes en espais mixtos |Lucas Guerra

 

Uns altres espais s’han vist obligats a aturar completament els seus serveis, com ara l’associació Lola no estás sola, que treballa per revertir la situació en què es troben les dones sense sostre des de l’acció comunitària i amb perspectiva feminista. Amb el seu sobtat tancament, el col·lectiu alerta que moltes dones prefereixen pernoctar al ras i arriscar-se a ser multades per evitar el clima d’inseguretat i la por que els hi genera el fet de conviure amb homes en els espais mixtos que s’estan habilitant per part de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Recursos a contrarellotge per a les persones sense llar

Al llarg de la darrera setmana i davant la sobrecàrrega de treball de les treballadores i educadores socials, les administracions han hagut d’improvisar mesures a contrarellotge per atendre les persones sense recursos habitacionals. El dilluns 16 de març, el Ministeri de Defensa espanyol va aprovar una col·laboració entre els Serveis Socials i les professionals de Protecció Civil, l’exèrcit i els cossos policials per “fer un seguiment diari de les persones sense llar i reforçar els centres socials”. Una mesura que des de les entitats socials no veuen amb bons ulls, ja que les autoritats “no disposen d’uns coneixements previs d’educació i acompanyament social, per tant, entenem que no s’està fent cap treball educatiu ni d’assistència mèdica”, critica la treballadora de la Casa de la Caritat.

Per la seua part, alguns consistoris de les grans ciutats d’arreu dels Països Catalans han habilitat espais perquè les persones sense sostre puguen passar-hi la quarantena i prevenir l’expansió del coronavirus. L’Ajuntament de Barcelona pretén transformar un pavelló de la Fira de Barcelona en centres d’emergència per acollir unes 1.000 persones vulnerables. La gestió dels espais, que comptaran amb dutxes, taules i llits, correrà a compte de la Unitat Militar d’Emergència (UME) i la Creu Roja, la qual també ha obert un nou dispositiu a l’Espai Pere Calafell per a l’alberg i confinament segur de 56 persones vulnerables. Al seu torn, l’Ajuntament de València també ha habilitat diversos espais, com la residència esportiva del complex esportiu i cultural de la Petxina, que té capacitat per a 84 persones; i tres poliesportius municipals, el del Carme, Benicalap i Cabanyal, on la regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, ha assegurat que se seguirà “un control d’accés i seguretat” i es facilitarà un kit de productes d’higiene personal “que constarà de gel, xampú, xancles, raspall de dents i de cabell”. Mallorca també habilitarà l’espai Son Moix, a Palma, on s’espera poder allotjar 50 persones.

A la capital catalana, es pretenen habilitar 200 pisos turístics de l’agència Apartur, on viuran dones víctimes de violència masclista amb les seues filles, persones refugiades i ciutadanes desnonades o sense llar que estaven vivint en pensions o pisos socials

Per a completar l’increment de places, els consistoris de Barcelona i València llogaran habitacions destinades a l’ús turístic perquè es puga allotjar la gent sense sostre. D’una banda, a la capital catalana, es pretenen habilitar 200 pisos turístics de l’agència Apartur, on viuran dones víctimes de violència masclista amb les seues filles, persones refugiades i ciutadanes desnonades o sense llar que estaven vivint en pensions o pisos socials, on ara no es poden complir les mesures de seguretat imposades per l’Agència de Salut Pública per evitar el contagi del coronavirus. D’altra banda, a València, el consistori llogarà 44 places en l’hostal la Barraca, situat al costat del parc del passeig de Neptú.

Aquests dies, alguns consistoris de les grans ciutats dels Països Catalans han habilitat espais perquè les persones sense sostre puguen passar-hi la quarantena i prevenir l’expansió del coronavirus |Lucas Guerra

 

Des de la Fundació Arrels, agraeixen totes aquestes mesures, però matisen que el que es necessita no són espais grans on confinar la gent sense llar, “sinó llocs menuts, perquè sabem de sobra que els espais massificats no funcionen”. Per això, proposen habilitar espais d’emergència, ja siga a centres cívics o esportius, amb un nombre reduït de places repartits entre els diferents barris de la ciutat i adaptats a les necessitats de les persones que viuen al carrer i tenint en compte la seua realitat i problemàtiques associades. També els preocupa que la policia i les forces armades les obliguen a confinar-se, sobretot aquelles persones que des de fa molts anys viuen al carrer, amb malalties orgàniques i de salut mental; així com que els recursos no s’adapten a les ciutadanes que s’acompanyen d’animals de companyia i que no hi haja una coordinació eficaç amb els equips de carrer, que ja coneixen moltes de les persones sense llar i “podrien visitar de manera continuada aquestes persones, garantir que tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques i realitzar un seguiment sanitari”.

Les entitats també exigeixen que s’habiliten els espais que ja hi havia previstos i que no s’han arribat a obrir enguany, habilitar els hotels de les capitals i la resta de municipis per acollir les persones que viuen al carrer, i reobrir els centres privats que han hagut de tancar aquests dies i posar-los a disposició de l’administració pública, per tal de poder oferir menjar calent, serveis d’higiene i un espai de descans i repòs. La situació actual d’emergència requereix accions a curt termini, però les organitzacions recorden que el fet de viure al carrer suposa una situació de risc i vulnerabilitat continua, per a l’erradicació de la qual reivindiquen polítiques i solucions a llarg termini i que aposten per l’accés a l’allotjament.