La regulació dels lloguers de temporada, un dels eixos centrals de la problemàtica actual en matèria d’habitatge ha quedat bloquejada al Congrés dels Diputats. Es tractava d’una Proposició de Llei per reformar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) amb l’objectiu de regular els lloguers de temporada i per habitacions, un buit legal que permet als arrendadors i les immobiliàries esquivar les normatives que protegeixen a les llogateres de pràctiques abusives. Malgrat en un primer moment Junts havia anunciat la seva abstenció que possibilitaria la tramitació de la llei, en un canvi de criteri d’última hora hi ha votat en contra, juntament amb PP, UPN i VOX, fent que el recompte de vots acabés sent de 172 vots a favor i 178 en contra. En resposta, el Sindicat de Llogateres ha convocat aquest dimecres 18 de setembre a les sis de la tarda una concentració de protesta davant de la seu de Junts a Barcelona.
La Proposició de Llei plantejava equiparar els contractes temporals amb els d’habitatge habitual per evitar que es pogués sortejar la normativa. Aquesta era una iniciativa legislativa que el Sindicat de Llogaters, amb altres sindicats d’habitatge de l’Estat espanyol, va promoure el passat 26 de juny i que va ser presentada per Sumar, ERC, EH Bildu, Podemos i el BNG al Congrés. Sílvia Abadia, del Sindicat de Llogateres denunciava que els “abusos tant amb el lloguer temporal com amb el lloguer d’habitacions estan afectant àmplies capes de la població, per això entenem que avui aquesta tramitació tirarà endavant, i esperem que aviat pugui aprovar-se la llei”.
La llei estatal d’habitatge deixava fora els lloguers de temporada o per habitacions, que el PSOE es va negar a incloure malgrat l’alerta dels actors socials
Els antecedents de la problemàtica amb aquest tipus de contractes fraudulents es remunten al 17 de maig de 2023, quan es va aprovar la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge, que no va entrar en vigor fins al 15 de març de 2024. Era una fita històrica aconseguida a través de la pressió del moviment per l’habitatge que permetia, per primer cop, regular els preus del lloguer, establir un topall de preus a les zones de mercat residencial tensionat i prohibir el cobrament d’honoraris, entre altres mesures. La llei, però, deixava fora els lloguers de temporada o per habitacions, que el PSOE es va negar a incloure malgrat l’alerta dels actors socials. Per altra banda, el grup socialista va comprometre’s a crear un grup de treball que abordés la qüestió. En aquest, però, hi estan sobrerepresentades les entitats de la patronal immobiliària, com el Consell de Col·legis d’Administradors de Finques, la Confederació de Cambres de la Propietat Urbana o Associacions de Propietaris de Finques Urbanes, amb el contrapunt de CCOO, UGT i Sindicat de Llogateres, per la qual cosa aquest últim col·lectiu l’ha catalogat d’“ineficaç”.
Les conseqüències d’aquesta escletxa legal ha estat que molts propietaris deixessin de fer contractes d’habitatge habitual, més protegits per la Llei d’Arrendaments Urbans, a temporals o de co-living, és a dir, models basats en el lloguer d’habitacions en un mateix habitatge a turistes o estudiant, multiplicant així els ingressos. Per exemple, mentre que els contractes d’habitatge habitual han de ser de cinc o set anys, els de temporada poden ser de mesos o setmanes i poden pujar de preu cada cop que se signen; mentre que un pis pot costar 900 euros al mes, si es lloga el mateix per habitacions se’n poden treure 500 o 600 euros per cada una.
Des dels moviments per l’habitatge denuncien que aquesta mesura accelera l’expulsió de llogateres que se’ls acabava el contracte de lloguer per a desviar immobles al mercat temporal
A finals de 2023, un estudi del portal Idealista afirmava que les habitacions a Barcelona arribaven als 535 euros mensuals, la xifra més alta de tot l’Estat. Des dels moviments per l’habitatge denuncien que aquesta mesura accelera l’expulsió de llogateres que se’ls acabava el contracte de lloguer per a desviar immobles al mercat temporal. Aquest fet es reflecteix en les dades publicades per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, que indiquen que l’oferta de lloguer d’habitatge de temporada a la ciutat de Barcelona va passar de ser del 13% el primer trimestre de 2019 a elevar-se fins al 40% a primer trimestre de 2024. Al conjunt de Catalunya, en el mateix període, va passar del 10% al 27%.
Per això, la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) tenia l’objectiu d’abordar aquesta situació equiparant els drets dels llogaters amb contractes temporals amb aquells amb contracte d’habitatge habitual, incloent “la prohibició del cobrament d’honoraris, limitació de la quantia de la fiança i l’aplicació dels límits de preu del lloguer en zones de mercat tens”, com expliquen des del Sindicat de Llogateres.
