Si el que ens preocupa del porno és que és masclista, hauríem d’ampliar la mirada cap a tots aquells agents socialitzadors de les adolescents que reprodueixen i fomenten el masclisme. Començant per qui tenim a casa.
Quan pensem en adolescència i violències masclistes tendim a creure que el jovent reprodueix més el masclisme, sense pensar d’on treuen els missatges que reprodueixen o si totis lis joves ho fan. Molts cops identifiquem com a masclisme gustos i maneres de fer que, simplement, han patit un canvi generacional. Altres vegades és cert que reprodueixen masclisme. Llavors, ens caldrà reflexionar sobre quin acompanyament hem fet, si és que n’hem fet, perquè reprodueixin uns valors i no uns altres.
Un gruix important de l’opinió pública centra el debat en el porno en si mateix. Però això és problemàtic des de la mirada d’una educació sexual feminista. Cal que ens fem algunes preguntes: Considerem masclista qualsevol mostra explícita de sexualitat? Condemnem la sexualitat que se surt de la normativitat coitcentrada? La normativitat sexual és forta i té les seves arrels en una sexualitat patriarcal que abomina de totes aquelles pràctiques que se surten de la funció reproductiva, i és precisament una de les tasques principals de l’educació sexual feminista la necessitat d’ampliar imaginaris i rescatar la sexualitat del segrest heterosexual i coitcentrat.
Fa estona que ens han ensenyat que el porno, com a tal, és una pràctica sexual més que, com totes les altres, la gaudim si volem, quan volem i en companyia de qui volem. I si no la volem, no la practiquem. Existeix un gruix cada cop més important d’alternatives feministes i de consum ètic al porno mainstream, alternatives que ens diuen que si no ens agrada el porno que hi ha, podem fer-ne el nostre. Al masclisme se l’ha de combatre en totes les seves manifestacions, i, combatre’l en el porno, no vol dir prohibir-lo o estigmatitzar-lo, sinó recuperar-lo.
Existeix un gruix cada cop més important d’alternatives feministes i de consum ètic al porno ‘mainstream’, alternatives que ens diuen que si no ens agrada el porno que hi ha, podem fer-ne el nostre
El debat necessari sobre sexualitats i adolescències ha de girar al voltant del model d’educació sexual que volem i algunes entitats estem apostant per una educació sexual que parli sense tabús d’allò que lis joves volen saber, que ajudi a trencar mites associats, que parli de prevenció de riscos, però que no estigui centrada en el perill, que parli del plaer, del plaer de les noies, dels estereotips de gènere associats a la sexualitat, que contempli la diversitat de cossos, de gustos, d’identitats i preferències, que ens permeti connectar amb un desig més real i propi, que contempli la vulnerabilitat, l’afectivitat, la comunicació, les emocions, les relacions, la responsabilitat, etc. Un espai d’aprenentatge multidireccional en el qual aprenguem totes, i on puguem no saber-ho tot, en el que aprenguem que la sexualitat es va construint al llarg de la vida.
En lloc de reivindicar la prohibició de l’accés als continguts pornogràfics, no seria millor reivindicar justícia eròtica i un món que permeti que tothom pugui accedir de manera justa i igualitària al plaer i al desig?
