Han passat quatre anys des que el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) i l’Escola Popular de Sants, a través d’una rua festiva de carnestoltes, van fer pública l’ocupació d’un edifici al número 105 del carrer Olzinelles, on s’allotjaven quatre famílies amb quatre menors d’edat. Els Mossos d’Esquadra van executar el desnonament aquella mateixa nit i dos activistes van ser acusats de desordres públics i d’atemptat contra els agents de l’autoritat. Després que s’hagi suspès dues vegades, demà 29 de febrer a les 10 del matí, se celebra el judici a l’Audiència de Barcelona amb una petició de Fiscalia de sis anys de presó per a cadascú. El grup de suport Olzinelles Absolució ha convocat una concentració una hora abans, a les 9h, en què hi haurà parlaments de diversos grups i col·lectius amb causes pendents, com 8 Mil Motius o Bloc Llavors. Les qüestions prèvies plantejades per les advocades han obligat el tribunal a suspendre el judici. Eva Pous i Norma Pedemonte d’Alerta Solidària han argumentat que tant la manera de citar els encausats com la inconcreció de les acusacions han generat indefensió.
La dilació del procediment ha tingut impactes sobre les persones afectades: “comporta una multiplicació dels efectes econòmics, polítics i personals de la repressió”, explica Anna, membre del grup de suport. L’activista afegeix que estar esperant deriva en “una aturada de la lluita de les encausades, un increment del cost econòmic i una major afectació emocional, tant per a elles com per a l’entorn”.
La dilació del procediment comporta a les afectades “una multiplicació dels efectes econòmics, polítics i personals de la repressió”, explica Anna, del grup de suport Olzinelles Absolució
Un dels encausats del 22 de febrer de 2020, que serà jutjat demà, entén que la repressió és “una conseqüència de la lluita” i que “pretén atacar tot un col·lectiu”. D’aquella nit recorda l’arribada d’unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra i càrregues “immediates”, l’encapsulament de les concentrades i les identificacions a una setantena de persones. Quan es concentraven davant l’edifici, van arribar quatre furgonetes de la unitat d’antiavalots de Mossos d’Esquadra ARRO i quatre de la BRIMO. Tal com va quedar enregistrat amb vídeo, abans de l’actuació policial, un agent va advertir les manifestants que es tractava d’una “concentració il·legal” i que qui no marxés voluntàriament seria sancionat. El grup de suport Olzinelles Absolució subratlla que en un ambient “festiu, amb infants, i enmig d’un berenar popular, la policia va carregar contra les persones que estaven al voltant de la porta del bloc”.
Sense ordre judicial, els Mossos van tirar la porta de l’edifici a terra i van fer fora la gent que hi havia a l’interior. El Grup d’Habitatge de Sants defensa que feia dos dies que hi vivien les famílies, però Mossos, en la minuta policial, va fer constar que van rebre un avís que hi havia hagut una ocupació “feia poca estona” perquè havia saltat una alarma. L’actuació policial és el que es coneix com un desnonament exprés, i la policia catalana assegura que es pot dur a terme sense ordre judicial quan hi ha denúncia del propietari i “indicis” que qui ha ocupat no hi viu.
Arran de l’operació policial, una cinquantena de persones van ser sancionades amb la llei mordassa i també es va obrir una altra causa contra dotze persones que eren dins l’edifici, pendent d’una petició d’arxivament
Aleshores, la propietat de l’edifici, que feia temps que estava buit, eren els administradors de l’empresa Niblock Invest SL, actualment extingida, que també administren altres societats immobiliàries. Per aquesta raó, van voler acabar la rua per “assenyalar els culpables de la destrucció, la gentrificació i l’encariment dels habitatges” presentant el bloc alliberat.
Arran de l’operació policial del 22 de febrer de 2020, una cinquantena de persones van ser sancionades amb la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa, i també es va obrir una altra causa contra dotze persones que eren dins l’edifici. Segons l’advocada d’Alerta Solidària Norma Pedemonte, ja fa gairebé tres anys que en van demanar l’arxivament, però no han obtingut cap resposta.
La porta o la taula i l’ampolla
Fiscalia subratlla que els efectius policials van baixar de les furgonetes, entre llançaments de pedres, runa i ampolles, i que un dels acusats “va alçar, amb ajuda d’una altra persona no identificada, una porta de fusta i es va disposar a llançar-la contra dos agents”. Seguidament, afegeix, però que no ho va aconseguir gràcies a la intervenció d’un altre agent. La descripció dels fets es contradiu amb la minuta policial que parla d’una taula i no d’una porta. Pel que fa a l’altre acusat, se li atribueix el llançament d’una ampolla de vidre contra els agents.
Pedemonte subratlla la contradicció entre fiscalia i Mossos, el fet que els dos relats reconeixen que no s’arriba a fer efectiu el llançament de l’objecte i també, en relació amb el segon acusat, que en el vídeo aportat no s’aprecia cap llançament d’ampolla. Per un dels encausats, es tracta “d’un muntatge policial per generar por i desgast” en el moviment pel dret a l’habitatge.
Fiscalia descriu que un dels acusats va alçar una porta de fusta i es va disposar a llançar-la contra dos agents, però no ho va aconseguir. La descripció dels fets es contradiu amb la minuta policial que parla d’una taula
Durant tot aquest temps, el grup de suport ha fet visible el cas i ha acompanyat els encausats. Abans de la primera citació, van impulsar una manifestació, conjuntament amb altres sindicats, xarxes i grups d’habitatge, per denunciar “l’increment de casos repressius contra militants pel dret a l’habitatge”. Per cobrir les despeses judicials, entre altres, han generat una xarxa que els ha permès du a terme molts actes per recaptar fons, com dinars i sopars populars. “Sempre hem volgut deixar clar que el judici és contra tot el moviment per l’habitatge”, remarca Anna.
La causa del bloc de la Bordeta no és ni molt menys una excepció, sinó que des de 2019 fins ara, la Comissió Jurídica del Moviment per l’Habitatge denuncia que 51 persones han estat detingudes per participar en accions, hi ha 145 encausades en 34 casos repressius i les peticions sumen 154 anys de presó i 300.000 euros en multes.
