A les Illes Balears estam entrant en fase “redoblament de tambors” per a fer el tro definitiu. El Govern, encapçalat per la popular Margalida Prohens, ha entrat fortament decidit a implementar el marc institucional perfecte per al desplegament de les polítiques neoliberals que poden significar el cop de gràcia definitiu per a unes Illes al límit i un món que globalment se’n va en orris.
Aquests dies des de l’àrea de territori del grup ecologista GOB, vàrem convocar una roda de premsa per explicar com veim la situació i el perill que suposa, continguts que reprodueixo parcialment en aquesta columna. Tot i els vuit anys de govern progressista a les principals institucions, Mallorca continua amb un marc normatiu amb una capacitat de creixement exagerada: més de 11.000 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables, però que agrupades, es podrien acabar edificant, d’acord amb les dades que va treure Terraferida.
La urbanització de xalets, carreteres i urbanitzacions, entre 2015 i 2021, han devorat i artificialitzat més d’11 km2 de territori —l’equivalent a 1.400 camps de futbol. Les places turístiques han crescut en gairebé 94.000 en el mateix període i s’han construït 5.271 noves piscines, 17 a la setmana. D’aquestes, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. I tot, a un ritme vertiginós: les dades de Terraferida ens han mostrat com a Mallorca es consumeix més de mitja hectàrea (5.500 m2) al dia de terra fèrtil o bosc. Una superfície equivalent a la Seu (4.360 m2) és edificada cada 19 hores. Cada hora que passa a Mallorca s’edifiquen 230 m2.
Les places turístiques han crescut en gairebé 94.000 entre 2015 i 2021, i s’han construït 5.271 noves piscines, disset a la setmana
Ara, a 2024, i malgrat tot el que aquesta realitat suposa pel que fa a l’artificialització del sòl, el canvi d’usos que afecta greument el sector primari, el consum de recursos, la problemàtica de l’aigua, la degradació dels espais naturals, la pressió demogràfica, l’increment del preu/m2 de lloguer i compravenda, l’onada especulativa immobiliària, l’increment de l’impacte del transport, la turistificació i la situació actual d’urgència i crisis climàtica; l’actual Govern del PP prepara una nova onada desreguladora que faciliti i acceleri una devastació encara major del territori. L’excusa és la “simplificació administrativa” per establir una empenta renovada a les polítiques neoliberals d’un govern, que redueix el seu objectiu a garantir les llibertats individuals i els drets de la propietat privada, així com a disminuir les restriccions a les operacions del capital.
Iniciam així un procés de desregulació, també de les garanties de participació i transparència. Però el més greu és que es fa en un moment crític i quan el debat social i polític havia començat tímidament a assumir que es fa cada cop més evident la necessitat d’establir límits i moratòries per repensar els models de creixement.
El Govern del PP prepara una nova onada desreguladora que faciliti i acceleri una devastació encara major del territori. L’excusa és la “simplificació administrativa”
Ens trobam en unes Illes massa fortament marcades ja per la destrucció i compravenda del territori, amb tot el que implica de despossessió territorial i pèrdua patrimonial col·lectiva, com apuntava Macià Blàzquez en una entrevista aquest cap de setmana. En unes illes massificades turísticament i al límit de capacitat dels seus recursos, d’entre els quals, l’aigua com a punta de llança. En unes illes on el camp i l’activitat primària –en revolta aquests dies– està cada cop més assetjada per usos impropis al sòl rústic, la conversió del camp en una gran urbanització i hotel, ara també assetjada per les inversions energètiques, i la desvalorització d’aquesta activitat que esdevé estructuralment estratègica i indispensable per a la supervivència, per a revertir l’actual context de dependència alimentària i de materials de l’exterior que creix dia a dia. Unes illes on el preu de l’habitatge genera una escletxa cada cop més grossa entre el mercat creixent de luxe i la impossibilitat de la majoria d’accedir a un habitatge com a dret social garantit.
Però el Govern té la determinació i la convicció suïcida d’accelerar la senda cap a l’abisme espitjant l’accelerador i deixant els frens inoperatius. Farà falta molta força al carrer i noves estratègies per evidenciar i confrontar aquest nova tanda, potser definitiva, de les polítiques neoliberals en aquest violent final del capitalocè.
