La Fundació Europea d’Educació Ambiental (FEE) –representada a l’Estat espanyol per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC)–, l’entitat privada encarregada de la concessió dels distintius de Bandera Blava en el conjunt de les platges de l’Estat espanyol, ha atorgat aquest estiu tres banderes blaves a les platges de Castelldefels –Baixador, Lluminetes i Pineda– i a la platja de Gavà. El darrer any, aquest tram litoral ha estat afectat per diversos i reiterats episodis de contaminació per vessament d’aigües residuals, que fins i tot han obligat al tancament al públic d’alguna d’aquestes platges durant dies.
Per a Ramon Sanahuja, veí de Castelldefels (Baix Llobregat) i membre de la plataforma ciutadana Salvem l’Olla del Rei –que pretén salvar l’espai natural del municipi format per maresmes, llacunes, boscos de ribera i prats, amb el suport d’altres col·lectius ecologistes de la comarca i de les organitzacions Ecologistes en Acció (EeA) i Ecologistes de Catalunya (EdC)–, aquesta situació implica un incompliment sistemàtic de la condició número nou establerta per l’ADEAC per aconseguir la bandera blava. Aquesta exigeix que “el municipi ha de complir els requisits establerts per al tractament i posterior vessament de les aigües residuals urbanes produïdes a les seves aglomeracions urbanes”.
Cada any, a l’informe Banderes negres d’Ecologistes en Acció es denuncia que la concessió de banderes blaves atén només a criteris turístics
Els criteris que té en compte l’ADEAC es classifiquen en quatre paràmetres: educació ambiental i informació, qualitat de l’aigua, gestió ambiental i seguretat i serveis. Però, les ecologistes denuncien que molts dels requisits no es compleixen i fins i tot, Sanahuja es pregunta si els ajuntaments de Gavà i Castelldefels han de compensar a la fundació privada ADEAC per aconseguir les banderes, posant en qüestió si són un segell de qualitat o un negoci privat. De fet, cada any, a l’informe Banderes negres d’Ecologistes en Acció es denuncia que la concessió de banderes blaves atén només a criteris turístics. Per a la coordinadora de l’informe Banderes negres 2020 i membre d’Ecologistes en Acció del País Valencià, Clara Megías, es tracta d’un clar exemple “de negoci turístic perquè les platges tinguen més prestigi”. “És tenir una etiqueta bonica –continua–, però al final les platges no deixen de ser una empresa que explota durant tres mesos”. Fins i tot a l’informe es destaca que algunes de les banderes blaves han estat assignades a les anomenades “platges d’interior” de les comunitats d’Extremadura o Madrid, que les ecologistes consideren “platges artificials enfocades al turisme de masses”.
Banderes blaves finançades per l’Estat espanyol
Enguany, el País Valencià i Catalunya Nord són els territoris d’arreu dels Països Catalans amb més banderes blaves. De les 311 platges valencianes, 134 tenen bandera blava, el que representa el 44% del total, mentre que a Catalunya Nord el 86% de les 36 platges han sigut guardonades amb aquest segell. Pel que fa al Principat i les Illes, respectivament, un 23% i un 11% de les platges han aconseguit la bandera blava.
El seu origen es remunta a l’any 1987, declarat l’Any Europeu del Medi Ambient. En el marc d’aquella commemoració, la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va decidir donar suport a la FEE. Un suport que va durar fins a l’any 1998, quan la CEE va deixar de subvencionar la fundació “per manca de transparència en l’atorgament i en l’aplicació dels criteris d’avaluació”, recorda Sanahuja.
Encara que la comunitat europea s’ha deslligat d’aquest segell, el govern espanyol continua subvencionant l’associació. Tal com es recull al Reial Decret 474/2019, pel qual es regula la concessió directa d’una subvenció per finançar la campanya anual de banderes blaves, l’Estat espanyol destina una partida específica de 35.000 euros anuals a l’ADEAC. A aquesta xifra, se sumen 155.000 euros que procedeixen dels fons dels governs autonòmics, així com unes altres donacions efectuades per fundacions, com la Fundación Mapfre. “De 1987 a 2000 no va pagar cap administració pública, perquè ja teníem una subvenció de la Unió Europea. A partir de l’any 2000, l’Organització de les Nacions Unides va agafar el relleu, però sense subvenció econòmica. Aleshores vam trobar suport econòmic en els governs autonòmics”, explica el president de la fundació espanyola, José Ramón Sánchez Moro.
La Plataforma en Defensa del Sector Marítim de Galícia va interposar una denúncia en l’any 2016 per “presumpta extorsió per tot el litoral espanyol a través de convenis, cursos i contractes de fons públics a canvi de les banderes blaves”
Les ajudes autonòmiques superen fàcilment els 15.000 euros. Per exemple, tal com recorda Sánchez Moro, l’any 2001, es va pactar un conveni amb el Govern belar de 18.000 euros –que després va pujar fins als 21.000 euros– per cobrir les tasques d’inspecció i assessorament, a més d’instal·lar panells informatius i banderes. Al País Valencià, l’any 2016, es va signar un conveni entre la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient i l’ADEAC que fixava una aportació econòmica de 15.000 euros, amb l’objectiu que l’associació desenvolupara campanyes “que milloren o mantinguen la qualitat del litoral” i “consciencien d’aquesta necessitat tant a les administracions com a la població”.
Des de la Conselleria de Medi Ambient, reconeixen que existeixen “acords de col·laboració […] que han suposat algun suport econòmic” per “realitzar informes sobre la campanya a la Comunitat Valenciana, així com recomanacions per millorar la qualitat mediambiental”. Tot i que aquestes xifres poden semblar un pressupost modest, els col·lectius ecologistes dubten de la seua veracitat. Fins i tot, la Plataforma en Defensa del Sector Marítim de Galícia va interposar una denúncia en l’any 2016 per “presumpta extorsió per tot el litoral espanyol a través de convenis, cursos i contractes de fons públics a canvi de les banderes blaves”.
Alguns municipis i administracions territorials, com el Govern de les Illes, han mostrat el seu desacord amb el distintiu i han renunciat temporalment o definitivament al mateix, perquè consideren que la fundació atorga de manera discrecional les banderes blaves en funció de les aportacions econòmiques. L’any 2016, l’aleshores directora general de Turisme, Pilar Carbonell, assegurava que l’havia arribat una factura de 21.000 euros que corresponia al pagament anual a l’ADEAC, encara que, segons afirmava, l’associació no els havia prestat cap servei. Eixe estiu, les Illes van perdre dotze banderes i el conseller de Turisme, Biel Barceló, va confirmar que es tractava d’un càstig per “no pagar a l’empresa” que les entrega. Finalment, l’any 2018 el Govern balear pactava amb l’ADEAC el pagament d’una quantitat força menor a la inicial, de 450 euros anuals.
L’ajuntament eivissenc de Sant Josep de sa Talaia és un dels consistoris balears que s’ha posicionat en contra dels criteris que l’ADEAC té en compte per a atorgar aquestes distincions. “És una entitat privada que certifica uns criteris que no ens pareixen rellevants, no són els que volem”, diu Josep Guasch, regidor de Platges i Litoral de l’Ajuntament. Guasch considera que els indicadors que serveixen per atorgar les banderes blaves “promouen la urbanització de les platges i altres aspectes poc sostenibles, en compte d’uns criteris ambientals que protegeixin d’aquests espais naturals”. Des de l’ajuntament eivissenc no creuen que sigui tasca d’una entitat privada atorgar aquesta mena de segell i defensen els seus propis criteris per mantenir unes platges verges i de gran qualitat ambiental.
Vessaments i contaminació a les platges de Castelldefels i Gavà
En el cas concret de les platges de Castelldefels, les membres de la plataforma Salvem l’Olla del Rei han fet constar en un correu electrònic, enviat l’11 de juny a l’ADEAC, la seva “majúscula sorpresa” davant la concessió dels distintius a les quatre platges del Baix Llobregat, ja que “els darrers mesos s’han produït importants episodis de contaminació per aigües fecals del canal de la Corredora Mestra que han comportat el tancament temporal d’algunes d’aquestes platges”. En el mateix correu, les ecologistes afegien que “no es tracta d’episodis puntuals, a causa que la xarxa de sanejament es troba en tan males condicions que a la mínima pressió es produeixen greus vessaments”.
Per la seva banda, en un altre correu electrònic, l’ADEAC va respondre que a l’edició de 2020 s’ha concedit la bandera blava a les platges esmentades “per haver estat qualificades amb qualitat d’aigües excel·lent l’any 2019, a més de complir amb els altres criteris exigits pel programa”. Sánchez Moro replica que des del programa estan treballant per acordar unes mesures de precaució a les platges, tot i que no considera just ni necessari la retirada de les banderes blaves de les platges afectades, perquè creu que “no tindria un efecte dissuasori en la població a l’hora de banyar-se”.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) els ha informat que la riera dels Canyars (Gavà) i el pluvial de Castelldefels (platja de la Pineda) reben aigües fecals de sobreeixidors d’estacions de bombament quan plou i són conscients que quan passa, “són focus de contaminació del mar”
Respecte als vessaments periòdics d’aigües residuals, els responsables del programa Bandera Blava reconeixen que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) els ha informat que la riera dels Canyars (Gavà) i el pluvial de Castelldefels (platja de la Pineda) reben aigües fecals de sobreeixidors d’estacions de bombament quan plou i són conscients que quan passa, “són focus de contaminació del mar”. Tot i això, també saben que els ajuntaments de Gavà i Castelldefels en són conscients i “hissen la bandera vermella de manera immediata”. “La gestió de les administracions municipals és impecable en aquest sentit”, afegeixen des de l’ADEAC, que afirma que “en absència de pluges, les aigües de Castelldefels i Gavà són òptimes, encara que és cert que són considerades platges de risc alt per pluges”. “L’ajuntament de Castelldefels, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’ACA han tingut reunions en relació amb aquest tram del sistema de sanejament que està una mica afeblit i s’estan realitzant gestions al respecte”, conclouen.
Clara Quirante, regidora de Joventut, Platges, Neteja i Gestió d’Espais Verds i Naturals de l’Ajuntament de Castelldefels, considera que la bandera blava “és un certificat d’ecoqualitat turística de les platges i els ports”. “A Catalunya per sol·licitar-lo s’ha de fer a través de la Generalitat, que és qui fa les inspeccions. És un certificat gratuït que s’atorga a partir de les inspeccions de la Generalitat”, remarca. Segons Quirante, l’ACA, encarregada de la gestió de la qualitat de l’aigua i de fer totes les analítiques, ha assenyalat en les últimes anàlisis que “la qualitat és excel·lent”.
Tanmateix, Quirante reconeix que el col·lector té una avaria. “Aleshores, es fa un bypass i es carrega la xarxa de fluvials. És l’única solució que hi ha quan això passa, però és un fet puntual”, puntualitza. “El col·lector que tenim està molt envellit i estem treballant per evitar que passin aquestes avaries. Per minimitzar aquest vessament es fan servir cubes i sempre queden algunes restes. Quan això passa, se senyalitza amb banderes vermelles el tram de platja afectat perquè ningú s’hi banyi. La gestió que fem des de l’Ajuntament és la correcta, per això tenim la bandera blava”, justifica la regidora, que defensa la filosofia de Bandera Blava: “el distintiu és per a les platges que tenen serveis, com les nostres. Tenim un compromís amb els serveis de qualitat”. Els responsables municipals, però, reconeixen a la pàgina web consistorial que tenen la intenció d’emprendre accions legals contra l’ACA si aquesta no soluciona el problema.
Al municipi veí, Gemma Badia, quarta tinenta d’alcaldessa i presidenta de l’Àmbit d’Espai Públic, Seguretat i Convivència, assegura que a Gavà “complim amb criteris de seguretat, serveis, conscienciació i protecció de les dunes”. “Pel que fa a la qualitat de l’aigua –continua– l’ACA és l’encarregada de fer mostres periòdiques de l’aigua i aquesta ha de ser excel·lent per tenir el distintiu”. En qualsevol cas, per a Badia les analítiques de l’aigua de la platja de Gavà “són excel·lents”. Respecte als vessaments, la regidora confia en el fet que es faran obres en el col·lector, “tal com es va comprometre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet”.
Respecte del posicionament de municipis que han decidit no seguir demanant els distintius per criteris mediambientals o d’ètica política, Badia assegura que el model de les platges del Baix Llobregat no és el mateix que el de les cales naturals de les Illes. “És una platja per a la gent de la zona metropolitana de Barcelona, amb molts serveis per donar acollida”. Tanmateix, diu que comprèn el rebuig i la preferència per un segell públic: “si hi hagués una certificació pública, segurament, seria més homogènia per totes les platges i més justa”.
Bandera Blava defensa criteris mediambientals
Sánchez Moro explica que Bandera Blava no és un rànquing, sinó “un programa destinat a ajudar a millorar les condicions de les platges”. Però, matisa que aquells incidents que tenen lloc fora de la temporada de bany, no afecten el programa, el qual només denega la bandera en cas “d’incompliment de la Llei de Costes i altres qüestions legislatives”.
El màxim responsable estatal del programa també justifica els criteris mediambientals dels distintius atorgats per la FEE i l’ADEAC: “els ecologistes diuen que no seguim criteris mediambientals quan en realitat seguim criteris legislatius internacionals, que inclouen serveis de socorrisme, instal·lacions i accessos, entre d’altres”. Entre els requisits imprescindibles s’inclou la qualitat i la neteja de la sorra de les platges i de l’aigua del mar, així com l’educació ambiental dels usuaris de les platges per part dels ajuntaments corresponents”.
“L’origen del programa Bandera Blava és la Fundació Europea d’Educació Ambiental, i actualment seguim col·laborant amb la Comissió Europea de Medi Ambient. Cada quatre anys publiquem un informe de les activitats que ha de ser aprovat per seguir representant a la FEE a l’Estat espanyol”, conclou el president.
Els abocaments arriben als tribunals
Jaume Grau, president de l’organització Les Agulles-Ecologistes en Acció i també veí de Gavà i membre de la plataforma Salvem el Calamot-Aturem el Pla de Ponent, afegeix que a banda de demanar sense èxit explicacions de manera directa i indirecta als responsables dels vessaments –AMB i ACA–, la situació és tan greu que s’han presentat dues denúncies. La primera, el 22 de juliol de 2019 a la Fiscalia de Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), pels grups ecologistes Quercus i Les Agulles-Ecologistes en Acció, l’Associació de Veïns de Gavà Mar i l’Associació col·lectiu La Mata de Jonc; i la segona, el 26 de maig de 2020, a la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de la Fiscalia Provincial de Barcelona pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius-Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC), que forma part de la plataforma ciutadana Salvem l’Olla del Rei.
A la segona denúncia es considera que hi ha “indicis d’actuacions delictives i deixadesa per part de les autoritats competents que poden infringir diverses normatives ambientals i legislació sobre salut pública
En la denúncia presentada fa un any a la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC, es posa en relleu l’existència d’un sistema de sanejament unitari a Gavà, que “no separa les aigües pluvials de les residuals”, i també la insuficient capacitat de la depuradora, que queda desbordada cada cop que plou molt. A la segona denúncia es considera que hi ha “indicis d’actuacions delictives i deixadesa per part de les autoritats competents que poden infringir diverses normatives ambientals i legislació sobre salut pública per part de l’Agència Metropolitana de Barcelona, l’Agència Catalana de l’Aigua i altres administracions amb responsabilitats en aquesta matèria”. Per a l’associació CEPA-EdC no es tracta de problemes puntuals, sinó d’una “reiteració continuada de vessaments que malmeten el medi ambient, en una zona densament poblada amb possibles greus afectacions a la salut pública”.
Per a Grau, el problema rau en el “mal funcionament de la xarxa de sanejament metropolitana sud dels municipis de Castelldefels, Gavà, Sant Boi i Viladecans, que periòdicament es trenca i obliga a les planes bombejadores a vessar les aigües fecals en rieres i canals que desemboquen a les platges, tot provocant episodis periòdics de contaminació”. Per la seua part, Sanahuja diu que caldria la rehabilitació de les canonades de la xarxa, “que ha quedat obsoleta amb més de 40 anys de funcionament”. Ambdós demanen que l’ACA i les administracions responsables resolguin el problema, perquè “afecta la salut de la ciutadania de Gavà i Castelldefels i de totes les usuàries de les platges del Baix Llobregat”.
A hores d’ara, tant Ramon Sanahuja com Jaume Grau asseguren que encara no s’ha rebut cap resposta per part de les respectives fiscalies i que independentment del procés judicial pensen seguir mobilitzades al carrer. En aquest sentit, Sanahuja informa que recentment la plataforma ha convocat dues protestes ciutadanes: la primera, el 17 de juliol, des de l’Ajuntament de Castelldefels fins a la Planta Elevadora d’Aigües Residuals situada al campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya, en què al voltant de 300 persones van demanar que les administracions responsables resolguin el problema dels vessaments d’aigües fecals. La segona, el 25 de juliol, ha sigut una marxa des de la riera dels Canyars fins a la plaça de les Palmeres per les platges de Gavà i Castelldefels, on un centenar de veïnes van fer efectiva una reivindicativa i simbòlica concessió de la bandera negra a les platges de Gavà i Castelldefels.
Banderes blaves i negres
Tal com es recull a l’informe Banderes negres 2020, Ecologistes en Acció ha atorgat catorze banderes negres a diferents punts del litoral dels Països Catalans, molts dels quals, paradoxalment, gaudeixen alhora de la bandera blava de l’ADEAC. Una bona part de les banderes que l’entitat ecologista atorga cada any té a veure amb la tònica general d’alteració de la costa a causa de la construcció d’urbanitzacions i infraestructures turístiques, així com de l’ampliació dels ports. Per a les ecologistes, la pressió urbanística que sofreix el litoral és un dels principals motius per no concedir cap segell, ja que suposa una degradació dels ecosistemes i la pèrdua de terra fèrtil i de biodiversitat. A aquest se sumen els greus episodis de contaminació per una depuració de les aigües de les platges molt poc eficient.
Si es recorre el litoral del País Valencià, en una bona part de les comarques costaneres hi ha almenys una platja amb una bandera blava i una altra negra. Fortí-Fora i Forat-Cérvol, a Vinaròs (Baix Maestrat), són les primeres platges del territori que reben el segell de l’ADEAC. El riu Cérvol les va crear a ambdós costats de la seua desembocadura, avui dia destrossada i alterada per regeneracions i obres públiques. A causa de les nombroses actuacions de destrucció de la seua morfologia natural, com la construcció d’espigons, dragatges i urbanitzacions, les ecologistes els atorguen el guardó de platges de pitjor gestió del litoral de les comarques de Castelló.
L’Ajuntament de Peníscola, un dels municipis turístics més atractius del País Valencià, demana banderes blaves per a les seues platges, tot i que no totes es caracteritzen per una bona gestió ambiental i algunes han rebut la bandera negra
En la mateixa comarca, cada any l’Ajuntament de Peníscola, un dels municipis turístics més atractius del País Valencià, demana banderes blaves per a les seues platges, tot i que no totes es caracteritzen per una bona gestió ambiental i algunes han rebut la bandera negra. És el cas de la platja Nord, que s’ha regenerat amb sorra procedent d’una pedrera pròxima a la localitat de Santa Magdalena de Pulpis (Baix Maestrat), una solució que afecta les praderies de posidònia i que també s’ha dut a terme a la platja del Portet de Moraira (Marina Alta), que va rebre bandera negra i blava el 2017. A més a més, des dels anys 70, la pressió urbanística que sofreix la costa de Peníscola ha afectat greument l’aiguamoll del poble i diversos llits de barrancs. Els estralls de la febre del totxo encara són més visibles a Orpesa (Plana Alta), amb el macrocomplex turístic Marina d’Or. La platja Morro de Gos d’Orpesa, encara que cada any compta amb el segell blau, també ha rebut alguna bandera negra. L’any 2017, a l’informe de Banderes negres s’afirmava que és la platja “més afectada per la nefasta pressió urbanística des de 1990”.
Al sud de València, la platja de la Goleta de Tavernes de la Valldigna (la Safor) també ha rebut alguns anys la bandera blava i la negra. Està classificada com a platja natural protegida, ja que conserva un cordó dunar que es va declarar espai natural protegit en 2001, amb l’anomenat Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Dunes de la Safor. Malgrat la seua importància ecològica, s’ha construït a sobre de les dunes, fet que comporta un procés de recessió molt greu i la destrucció de biodiversitat. Enguany, a més a més, les Dunes de la Safor es van veure amenaçades per la celebració d’un macrofestival de música hardcore a escassos metres de la zona LIC.
Són poques les platges valencianes amb problemes de contaminació que han rebut el segell blau en els darrers anys. Destaquen les platges del Fortí, a Vinaròs, les quals han registrat importants fugues d’aigües residuals en plena temporada turística i tenen bandera blava. En 2019 es van detectar importants nivells de bacteris intestinals, com l’E. coli, que pot causar diarrea hemorràgica, insuficiència renal i fins a la mort en xiquetes i adultes amb sistemes immunitaris debilitats. Malgrat això, la Conselleria de Medi Ambient, preguntada per la seua opinió sobre les banderes atorgades per Ecologistes en Acció, ha respost a aquest mitjà que respecta “les opinions de qualsevol entitat que tinga com a propòsit la millora de qualsevol entorn de la nostra comunitat”.
