La CDU va guanyar amb ampli marge els comicis regionals a Saxònia-Anhalt el 6 de juny, els últims abans de les eleccions generals d’Alemanya al setembre. Els democratacristians del ministre-president d’aquest empobrit land de l’antiga Alemanya Oriental, Reiner Haseloff, van obtenir el 37,1 % dels vots i va millorar els resultats dels anteriors comicis regionals celebrats el 2016.
La gran majoria dels analistes han qualificat els resultats d’aquestes eleccions com un vàlid aprenentatge per la dreta conservadora europea, ja que han mostrat que a la CDU, que estava frec a frec amb el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) abans dels comicis, li convé, electoralment, distanciar-se del tot d’AfD, que va mantenir el segon lloc, amb un 20,8 %, però va perdre suports.
La proximitat d’una victòria electoral d’AfD va mobilitzar l’electorat de la resta de partits i abstencionistes per votar en contra de la ultradreta. Així ho va afirmar també Haseloff: “La gent ha votat contra AfD”. L’estratègia de Haseloff ha consistit a distanciar-se dels ultres i del seu discurs i no copiar-lo per guanyar vots.
De fet, el desembre passat, Haseloff va dissipar tots els dubtes sobre el seu posicionament (cal recordar que l’any 2017, va convidar a la ciutat de Wittenberg –no sense polèmica– el primer ministre hongarès Viktor Orbán a una ruta luterana) i va cessar de manera fulminant al seu conseller de l’Interior i president de la CDU a Saxònia-Anhalt, Holger Stahlknecht, perquè aquest va plantejar la ruptura de la coalició governamental amb els socialdemòcrates de l’SPD i Els Verds per constituir un govern minoritari amb el suport d’AfD. Ulrich Thomas, diputat conservador a Saxònia-Anhalt, va ser, juntament amb Lars-Jörn Zimmer, un dels dos polítics de la CDU que, amb el seu document d’estratègia política, van apostar, ja el 2019, per no descartar una futura coalició amb AfD.
Però més enllà de les lliçons de les eleccions de Saxònia-Anhalt, la CDU és un partit contradictori i porós que simultàniament exerceix de trencagels de la ultradreta. La CDU té com a candidat pel Bundestag a Turíngia Hans-Georg Maaßen, l’excap dels serveis secrets: un personatge amb un discurs trumpista que ha minimitzat la violència xenòfoba de neonazis a refugiades, amb vincles amb diversos dirigents d’AfD i ferri antiesquerrà. Un altre tema calent és l’anomenada Werteunion, una organització formada per representants de la CDU i el partit germà bavarès CSU, molt influent en el partit de Merkel, que vetlla per l’essència dels valors conservadors que la CDU i CSU han de representar. El 29 de maig, l’economista Max Otte va ser elegit com nou líder de la facció. Otte, membre de la CDU, contrari a la política social de Merkel és conegut per haver demanat públicament el 2017 votar AfD i per haver participat com a orador en un acte conspiracionista del col·lectiu Querdenken el 2020 a Stuttgart contra les polítiques anticovid del govern.
La doble moral
Armin Laschet, candidat de la CDU/CSU a la cancelleria, ha insistit que amb la ultradreta no pot haver-hi cap cooperació política. Tot havent assignat Maaßen, el president del partit diu: “Amb AfD no hi haurà cooperació, ni coalició, ni tan sols negociacions”. Malgrat que Laschet s’obstini a repetir la negativa dels conservadors alemanys a cooperar amb la ultradreta, la realitat és ben diferent. Els membres de la CDU sovint entren en cooperació política amb AfD. A vegades, per raons polítiques i altres per hàbits i dinàmiques de la política local que xoquen diametralment amb les directives de l’executiva federal. A Gera, Bautzen, Zwickau, Frankenstein, Gohrisch, Radebeul o Berlín-Reinickendorf, com recopila el diari Die Zeit, existeix la cooperació CDU-AfD.
A Gera, Bautzen, Zwickau, Frankenstein, Gohrisch, Radebeul o Berlín-Reinickendorf és una realitat la cooperació CDU-AfD
La cooperació és també internacional: el diari La Repubblica va revelar la reunió secreta, el desembre passat, del vicepresident de la Lliga de Salvini, Giancarlo Giorgetti, a Berlín amb el diputat saxó de la CDU Marian Wendt. Ja l’octubre passat, com el mateix Wendt va tuitar, s’havia reunit en videoconferència amb Giorgetti. A la Lliga hi ha un corrent intern, encapçalat per Giorgietti, molt lligat als empresaris, sobretot del nord d’Itàlia –en concret amb la multinacional Leonardo S.p.A., on treballa el seu germà Francesco–, que empeny Salvini a aparcar les seves aliances amb AfD, Marine Le Pen i Geert Wilders i a acostar-se estratègicament al Partit Popular Europeu, i projectar així respectabilitat i capacitat de governar. La Lliga s’ha convertit ja en una gran aliada dels conservadors. Des de febrer, Giorgietti és ministre de Desenvolupament Econòmic en el govern de Mario Draghi. Així és com la CDU, que també va felicitar Isabel Díaz Ayuso (que pacta amb Vox) per la seva victòria a Madrid, exerceix de trencagels de la ultradreta mentre fa gala de defensar la democràcia a Saxònia-Anhalt.
