Diumenge 26 de febrer, a primera hora del matí, José Luis Moreno, cap de la cotxera, i Montserrat Bernal, responsable del Departament Jurídic, lliuraven personalment en mà la carta d’acomiadament a Juan Ramiro, conductor de busos del CON d’Horta de Barcelona. El mateix dia, la secció sindical de la CGT d’autobusos denunciava que l’acomiadament s’havia fet “de manera covarda i amb traïdoria” i que els responsables van mofar-se de companys i companyes que van mostrar llur solidaritat amb l’acomiadat.
A Ramiro l’acusen d’haver pintat la carcassa exterior de dues videocàmeres d’un autobús, acte pel qual ja té data de judici, el 13 de juliol, i està tipificat com a delicte lleu pels Mossos d’Esquadra. “Això està qualificat amb entre 150 i 170 euros en imports de danys. Si acomiades algú per aquesta quantitat, per molt que la llei t’ho permeti, no és justícia, és represàlia sindical”, assevera Ramiro, donat que la condemna per delicte laboral pot anar d’una sanció de quinze dies a l’acomiadament.
El sindicalista denuncia el control social tant de les càmeres com de la repressió que li toca rebre, ja que considera que la societat viu una “onada repressiva” també a escala social. “Hi ha molts expedients oberts contra la gent per diversos motius. Existeix una campanya de repressió contra el moviment obrer, en general, i contra la rebel·lia també fora de les empreses, per exemple a través de la llei mordassa. Les empreses són reflex del que hi ha en l’àmbit social: estem en moment de regressió de drets i de lluites, i això ho estan aplicant a TMB”, rebla.
A Ramiro l’acusen d’haver pintat la carcassa exterior de dues videocàmeres d’un autobús, acte pel qual ja té data de judici, el 13 de juliol, tipificat com a delicte lleu pels Mossos d’Esquadra
Tant Ramiro com la CGT apunten directament a Carlos Jiménez, un directiu que va venir del Grup Zeta “per posar fi a tota mena de rebel·lia”. Assenyalen que Jiménez té el suport de Laia Bonet, presidenta de TMB, i Jaume Collboni, exprimer tinent d’alcaldia de Barcelona, per fer tota aquesta “neteja” que és “un atemptat contra la llibertat sindical”. Ramiro denuncia que el servei de videovigilància ha instal·lat 5.000 videocàmeres amb un cost de vora tretze milions d’euros, en gran part finançada pels fons europeus Next Generation.
Dimarts 28 de febrer i dijous 2 de març van tenir lloc sengles reunions entre la CGT i l’empresa per abordar tant aquest acomiadament com el d’un altre treballador, no sindicat, que tant Ramiro com la secció sindical engloben dins de la mateixa campanya repressiva. La idea era arribar a un acord perquè només fos una sanció temporal, però no van reeixir.
Jordi Ballesté, secretari general de CGT de la secció de busos de TMB, explica que l’empresa va proposar de no acomiadar Ramiro i rebaixar-ho a una sanció de sis mesos a canvi que el sindicat desistís en la reclamació de la correcta aplicació de les millores del conveni pactades. El sindicat assegura que el que han posat damunt de la taula no ho poden negociar. “No podem privar a la plantilla d’una millora col·lectiva per una qüestió com aquesta; l’assemblea ha dit que no. La sanció de sis mesos a Ramiro és inacceptable i el que demanen a canvi, també”, afirma Ballesté, que recorda que Ramiro es prejubila al setembre d’enguany: “han anat per ell, és personal, per tot el currículum que té en la defensa de companys”.
“Volen que retirem denúncies judicials, que deixem de bloquejar licitacions i que no reclamem conceptes retributius que suposen millores per a la plantilla, però no ens venem”, sentencia Ramiro
A part de la denúncia de la CGT per la mala aplicació de la millora d’un conveni, hi ha un altre conflicte amb l’empresa. El sindicat també assegura que TMB està pressionant-lo perquè signi un protocol de drogues i substàncies a canvi de la readmissió de l’altre treballador acomiadat recentment. La secció sindical ho considera un xantatge: “el company no estava afiliat enlloc, en aquell moment, és un cap de turc per obligar-nos a signar un protocol que ni demana la llei, ni el comitè de seguretat laboral, ni les dades d’accidents”.
Els sindicalistes denuncien l’intent d’imposar un protocol arbitrari, que no està acordat amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals: “Hi ha un índex molt baix de casos que estan sota el control mèdic. En canvi, no passar quan pertoca la revisió mèdica a la qual obliga la llei, sí que és un perill, perquè ja hi ha hagut casos de desmais o ictus conduint”, afirmen. “Com pot ser que Ramiro, que ha de passar revisió mèdica anual, no ho hagi fet durant tres anys? Té 63 anys, pot tenir baixada de sucre… això també és un risc”, explica Ballesté. La secció sindical va interposar una denúncia a inspecció de treball, perquè asseguren que només es van passar 280 revisions de les 400 que s’havien de fer: “per sobre de la salut de les persones que hi treballen, prioritzen que surti l’autobús al carrer”, denuncien.
“Ens volen imposar un canvi de cromos. Volen que retirem denúncies judicials, que deixem de bloquejar licitacions i que no reclamem conceptes retributius que suposen millores econòmiques i socials per la plantilla, però no ens venem”, sentencia Ramiro. La CGT afirma que no té cap problema en el protocol, però assegura que el discurs de l’empresa que és per la seguretat de la plantilla i de les usuàries és “una autèntica fal·làcia” i ho atribueix al “control social, que ha estat externalitzat amb un cost superior als 250.000 euros”.
La secció sindical afirma que fins i tot en cas de sentència condemnatòria contra Ramiro, la pena seria d’un a tres mesos de multa, i per això entén l’acomiadament com una mesura injusta i desproporcionada
La secció sindical afirma que fins i tot en cas de sentència condemnatòria contra Ramiro, el juliol, la pena seria d’un a tres mesos de multa, i per això entén l’acomiadament disciplinari com una mesura injusta i desproporcionada. Ballesté ho compara amb casos de retrovisors trencats o amb costos superiors, de milers d’euros, i saldats com a molt amb disset dies de sanció: “a ell li apliquen no només tot el pes de la llei, sinó les ganes que li tenen, a ell i al sindicat. Volen castigar l’únic focus de rebel·lia que hi ha en aquests moments i que som al comitè d’empresa. Intenten ficar la por al cos per frenar ritme de denúncies que portem”. Així mateix, ho comparen amb un altre cas, un accident més greu d’un company, d’UGT, que va dir que sí que signarien si el reincorporaven: “van passar els sis mesos i ja torna a treballar”, informen.
El sindicalista destaca que ha rebut molt de suport del grup Bescanvi i companys de la COS-Busos, CGT Metro, Solidaritat Obrera, així com de treballadores de metro i de moviments socials, però que no ha rebut cap trucada del comitè d’empresa (amb SIT, UGT i CCOO com a tres forces principals), ni del president.
En un comunicat posterior a la segona reunió, la secció sindical va assegurar que lluitaria per la readmissió de Ramiro i que “la vendetta” de TMB no quedaria sense resposta. El Gabinet de Premsa de l’empresa ha declinat respondre aquest mitjà, afirmant que “mai comentem situacions laborals personals de la plantilla de TMB”.
TMB es fa enrere i readmet Ramiro i l’altre treballador acomiadat
Divendres 24 de març va tenir lloc la conciliació entre la direcció de TMB i la secció sindical de la CGT a l’empresa. Amb ella, el delegat sindical Juan Ramiro i conductor d’autobusos aconseguia revocar l’acomiadament i ser readmès amb una sanció de sis mesos. La signatura arribava després d’un primer acord verbal aconseguit 10 dies abans enmig d’actes de protesta de la plantilla contra directius de TMB i del PSC. L’altre treballador acomiadat també ha aconseguit fer recapacitar l’empresa i el proper 20 d’abril és previst que se signi el seu acord de readmissió.
“Vam veure que sense pressió no hi hauria negociació: això no és cap frase feta, és la realitat”, destaca Ramiro, que es mostra “molt satisfet” per la reacció de la gent, amb presència de membres de Bescanvi, COS, ACTUB, Solidaritat Obrera i molta gent de la CGT en les mobilitzacions. El sindicalista destaca l’encert de les protestes encarades a les eleccions municipals: contra el candidat Jaume Collboni, que és del mateix partit que Laia Bonet, l’actual presidenta de TMB. “Sabíem que l’aspirant era qui tenia menys necessitat de soroll”, subratlla; en seguien l’agenda i hi protestaven a tot arreu. Al cap d’un parell de propostes, un assessor d’imatge de Laia Bonet va sortir a parlar-hi i els sindicalistes van exposar les seves demandes. “’Si no solucioneu això, hi haurà soroll en tots els actes electorals’: aquest era l’eix de la nostra força. Tenien por de la repercussió dels actes, no són de la nostra classe”, assevera Ramiro.
“Hem d’aprendre a fer servir la nostra força en el moment adequat: convé saber esperar i trobar el moment. Encara no havíem convocat cap dia de vaga. Només amb dues protestes, aquesta gent ja va tenir por i es va avenir a negociar”, subratlla Ramiro. El de la CGT també posa de relleu que el conflicte ha servit perquè la gent, fora de les sigles, vegi que tenen força com a col·lectiu, “hem demostrat que tenim eines més allà de la vaga o rodes punxades…”. El delegat critica que el comitè d’empresa s’hagi posat de perfil durant tot el conflicte.
