Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

TMB retira una sanció imposada a un treballador que denuncia persecució política

La direcció de l'empresa va obrir un expedient al delegat sindical de la CGT, Juan Ramiro, en el qual l'acusava d'haver "tractat dades personals de treballadors de l'empresa sense un fi legítim i sense consentiment" i li imposava setze dies de sanció sense feina ni sou. Després d'anunciar una vaga i d'haver difós el cas, finalment, el dimecres 10 de juny, TMB va anunciar la retirada de la sanció i l'anul·lació de l'expedient

/ Roser Gamonal

De setze dies de sanció sense feina ni sou a cap ni un. I sense ni passar per la mediació prevista per al divendres 12 de juny, pas previ a la vaga del dimecres 17 de juny, també desconvocada. Just una setmana abans, el dimecres 10, la direcció de TMB va anunciar la retirada de la sanció i l’anul·lació de l’expedient a Juan Ramiro, delegat sindical de CGT a la cotxera d’Horta. Ramiro considera que la retirada és una victòria col·lectiva, fruit de la mobilització laboral i la difusió comunicativa del cas.

Els fets es remunten al 20 de març, en plena pandèmia, quan Ramiro va llegir a la ràdio un text publicat a internet per la secció sindical de la CGT, al butlletí l’InfoCovid19, on deia que “les cotxeres poden funcionar sense caps ni sindicalistes”. Aquell dia es complia una setmana sense que caps ni alliberats sindicals posessin un peu a la cotxera del Triangle. Això també ho denunciava el butlletí, donant noms i cognoms dels caps i explicant els motius de la seva absència. La informació de la qual se servia era extreta de comunicats publicats per la mateixa TMB i sense dir, en cap cas, la malaltia que poguessin tenir. Ramiro denuncia que des de l’inici de l’alerta sanitària, el 13 de març, han passat més de vuitanta dies sense caps a la cotxera i que durant més de cinquanta també “van desaparèixer” els sindicalistes de CCOO i UGT. “L’empresa funciona amb normalitat gràcies a la feina diària de mecànics, conductors i conductores, personal administratiu i servei de neteja”, afirma.

TMB va denunciar Ramiro per haver “tractat dades personals de treballadors de l’empresa sense un fi legítim i sense consentiment”. Tot seguit, l’advertien que els fets podien constituir un incompliment de les seves obligacions laborals i una falta molt greu

Com a delegat sindical de CGT va seguir assistint a les cotxeres, tot i que tenia recomanat no fer-ho per qüestions de salut; volia fer permanència sindical i assessorament laboral, ja que no tenia prohibit assistir-hi. Aquest fet va ser denunciat públicament per un butlletí d’UGT de Transports de Barcelona el 23 d’abril. Sota una difusió de criteris generals de personal de risc, assenyalava amb cognom i càrrec sindical Ramiro dient que estava “donant voltes” per la cotxera d’Horta i ho titllava com a “irregularitat greu” pel risc de COVID-19. L’endemà, UGT va participar en una reunió de la comissió permanent, “que és un àmbit de treball intern i no públic”, afirmen.

Tres dies després, Ramiro rebia l’obertura d’expedient per part de la direcció de l’empresa; UGT nega que hi hagi relació entre una cosa i l’altra. El denunciaven per haver “tractat dades personals de treballadors de l’empresa sense un fi legítim i sense consentiment”. Tot seguit, l’advertien que els fets podien constituir un incompliment de les seves obligacions laborals i que podrien ser considerats com una falta molt greu. Segons l’expedient, entraria en la falta tipificada a l’apartat 2.4 de l’annex I del conveni col·lectiu; en concret, els incompliments regulats a l’apartat d de l’article 54.2 ET, que assenyala que es considerarà com a infracció contractual “la transgressió de la bona fe contractual, així com l’abús de confiança en el desenvolupament de la feina”. Tant Ramiro com la CGT ho han viscut i denunciat sempre com una persecució política per dir públicament que “podem viure i organitzar-nos sense que ens ordenin. Aquest missatge qüestiona d’arrel tot el sistema dins de l’empresa i en l’àrea social”.

 

El 29 de maig, Ramiro va rebre la comunicació de la sanció “per ser la veu de l’InfoCovid19“. UGT no s’hi va solidaritzar perquè “els companys de CGT van engegar una campanya de descrèdit cap a nosaltres amb pintades per tota Barcelona i amb acusacions a les xarxes socials difamant-nos i fent-nos responsables d’una decisió que ells saben que és únicament responsabilitat de la direcció de TB”, afirmen. Dos dies abans, CGT ja havia fet el preavís de convocatòria de vaga. En la comunicació s’hi podia llegir que la mobilització tenia per objectiu “que la direcció de l’empresa cessés en la seva política d’atacar la llibertat d’expressió i l’acció sindical a Transports de Barcelona”. Per a Ramiro, això és el que més preocupava Rosa Alarcón, presidenta de TMB, i no pas la via jurídica: “El que els preocupa és la resposta que han tingut i tindran al carrer en l’àmbit laboral i social”.

 

Un codi ètic polèmic com a teló de fons

El 20 de maig, la direcció de TMB va aprovar un codi ètic i de bona conducta que inclou un canal ètic que “serà el canal de comunicació que permetrà als empleats i empleades comunicar les possibles conductes irregulars o qualsevol incompliment de les normes recollides en aquest codi”. Per cursar la denúncia, els treballadors i les treballadores hauran de donar les seves dades personals, però “totes les consultes i les comunicacions d’incompliment que es facin seran tractades amb total confidencialitat, amb el compromís que la seva identitat no serà, en cap cas, revelada i que les seves dades seran mantingudes en secret”, segons resa el document.

La direcció de TMB va aprovar un codi ètic i de bona conducta que inclou un canal ètic que “serà el canal de comunicació que permetrà als empleats i empleades comunicar les possibles conductes irregulars o qualsevol incompliment de les normes recollides en aquest codi”

“És una barreja de llei mordassa i web de delació de Felip Puig”, denuncia Ramiro, que assegura que la primera manera de tirar-lo enrere és desobeir i denunciar-ne la posada en marxa. El 26 de maig, la majoria sindical del comitè d’empreses de TMB (CGT, SIT, ACTUB i ACAT) va signar comunicat en contra i també CCOO va treure el seu el mateix dia. Dues setmanes després, UGT va entrar una denúncia al Ministeri de Treball espanyol, “en vista de la negativa per part de la direcció per tractar el tema”, ja que consideren que vulnera greument l’estatut dels treballadors i altera la negociació del conveni i les seves normes.

Ramiro defensa la feina feta amb els butlletins InfoCovid19: “Hem fet allò correcte: elaborar una informació diària que explicava com organitzar-nos, l’estat de salut de companys ingressats a l’hospital, la pressió sobre l’empresa perquè veiés que, per damunt dels seus beneficis econòmics, hi ha la salut de la gent”. En aquest sentit, critica UGT, que considera “una empresa sindical, part de les estructures de TMB. Se senten impunes i actuen amb l’arrogància de qui se sap protegit”. Així mateix, denuncia que els vincles entre l’empresa i els sindicats afins hi són des de l’elecció del primer alcalde després de la dictadura. “S’utilitzen mútuament. Per a la direcció, és una qüestió de donar poder als seus sindicats afins, com són CCOO i UGT; per a la direcció tècnica també és una inversió econòmica: els surt bé de preu donar-los protagonisme a canvi d’actuar contra les lògiques reivindicacions econòmiques, socials i laborals de la plantilla”, assevera.