El projecte constructiu de l’ampliació nord del port de València i el seu pressupost —660 milions d’euros de despesa pública, un 22% del previst— s’aprovaran en la sessió del Consell de Ministres espanyol del pròxim dimarts 19 de desembre. Així ho ha anunciat aquest dijous el ministre de Transports, Óscar Puente, en la seua visita al port. En una roda de premsa, la Comissió Ciutat-Port, que agrupa quasi dues-centes organitzacions, plataformes, col·lectius i associacions veïnals; ha denunciat la “il·legalitat” i “greu imprudència” que suposa autoritzar les obres de l’ampliació en un context d’emergència climàtica i encara pendents de si els tribunals declaren la nul·litat del projecte. Per ara, s’han presentat tres recursos que han estat admesos, i les ecologistes han assegurat a la Directa que presentaran un quart contra el govern espanyol per l’aprovació definitiva.
L’anunci de la data d’autorització de la contractació arriba després que, aquest dilluns, 11 de desembre, el PP i el PSOE donaren el seu suport a accelerar l’ampliació nord. Ho han fet amb l’aprovació d’una Proposició No de Llei (PNL) presentada pels populars. El text inicial demanava llum verda per al projecte com a “element estratègic per a l’economia i competitivitat” de València, el País Valencià i l’Estat espanyol; així com la seua aprovació “com més aviat millor”. Com a condició per a aconseguir el seu vistiplau, els socialistes han demanat l’afegitó de “tenir en compte que serà una terminal mediambientalment sostenible i neutra en termes d’emissions”, visió que també ha remarcat Óscar Puente aquest dijous: “Serà un projecte ecològic, que s’abastirà amb energies netes”.
En roda de premsa, la Comissió Ciutat-Port ha denunciat la “il·legalitat” i “greu imprudència” que suposa autoritzar l’ampliació en un context d’emergència climàtica i pendents de si els tribunals declaren la nul·litat del projecte
La incertesa jurídica sobre la viabilitat del projecte no ha parat de créixer en els últims mesos, a mesura que avança la tramitació dels recursos presentats davant els tribunals. L’última novetat, segons ha pogut verificar la Directa, és el dictamen que demana el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per analitzar l’impacte ambiental de l’ampliació, estudiant tant la fase de creació com d’explotació i les emissions atmosfèriques derivades dels trànsits marítim i rodat associat. L’informe formarà part de la investigació que desenvolupa la secció quarta de la sala del contenciós-administratiu del TSJCV per determinar si l’aprovació del projecte constructiu per part de l’Autoritat Portuària de València va ser irregular.
La investigació del tribunal valencià s’inicia arran d’una demanda d’Acció Ecologista-Agró, la qual té l’objectiu d’impugnar l’ampliació per diverses raons jurídiques i ambientals. Una d’elles és la consideració que la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’any 2007 ha quedat “obsoleta”. Segons la llei 21/2013, d’avaluació ambiental, les declaracions dictades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la normativa, com és aquest cas, “perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que li són propis si no s’haguera començat l’execució dels projectes en el termini de sis anys des de l’aprovació de la llei”. La DIA de 2007 plantejava executar les obres en dues fases. La primera fase —la construcció dels dics exteriors— es va completar en octubre de 2012, mentre que la segona va quedar aturada amb l’esclat de la crisi financera de 2008. Quinze anys després, el projecte originari encara no s’ha executat i ha sofert diverses modificacions que augmentarien l’impacte de l’ampliació. Ara consisteix en una prolongació de 505 metres del dic d’abric construït en 2012, nous molls auxiliars i una nova terminal de creuers de 100.000 metres quadrats per a la naviliera Baleària.
“El projecte no es pot modificar tan fàcilment amb una declaració de 2007”, reflexiona David Adrià, de l’equip jurídic de la Comissió Ciutat-Port. “La DIA ha de tornar a ser validada —continua— perquè la llei ho exigeix i perquè el context social i ambiental no és el mateix”. La Comissió Ciutat-Port ha centrat la seua oposició en els impactes en l’aire, la salut, les platges, l’horta i el parc natural de l’Albufera. Les ampliacions anteriors ja han constatat petjades ambientals irreversibles, com la destrucció d’horta i el retrocés de les platges del Saler i de Pinedo. Un estudi de la UPV conclou que la platja de l’Arbre del Gos és la més afectada per les ampliacions portuàries, amb una pèrdua de 65 metres de sorra; seguida de la de Pinedo, que ha perdut 56,7 metres; la de la Creu, que ha retrocedit 40 metres, i les del Saler, que n’han perdut 34. A més a més, en l’actualitat, ja ha començat a evidenciar-se una regressió de la costa en l’entorn del parc natural de l’Albufera. Alhora, es “posa en risc la salut pública, ja que s’incrementarà substancialment la contaminació ambiental i acústica”, a causa de l’augment de camions i vaixells que facen escala al port, alerta la comissió en una nota de premsa.
Un altre entrebanc judicial és el de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, dictada en desembre de 2022. Es publicava arran del recurs que va interposar la Comissió contra l’informe favorable a l’ampliació emès pel Ministeri de Transports espanyol en març de 2022. El govern espanyol hi ratificava que els efectes ambientals de l’ampliació eren “pràcticament inapreciables” i hi feia constar que l’Autoritat Portuària de València era l’òrgan que podia decidir sobre la necessitat o no d’una nova DIA. La sentència de Madrid, però, retornava a l’Estat la responsabilitat i paralitzava cautelarment qualsevol tràmit nou. És per això que Adrià manifesta que si el Consell de Ministres aprova l’ampliació, “s’anirà als tribunals perquè entenem que es donarà una violació del dret en dos sentits: per una part, perquè hi ha una suspensió cautelar i la DIA no és vàlida i, per l’altra, perquè no hi ha cap informe preceptiu que l’avale. ”.
Si el Consell de Ministres aprova l’ampliació, es donarà “una violació del dret en dos sentits: per una part, perquè hi ha una suspensió cautelar i la DIA no és vàlida i, per l’altra, perquè no hi ha cap informe preceptiu que l’avale”, rebla David Adrià, de la Comissió Ciutat-Port
Fins ara, tots els informes favorables a l’ampliació no han estat vinculants. “Són només informacions tècniques i opinions. Per què? Perquè ningú vol defensar una ampliació amb una DIA caducada. És de sentit comú”, rebla Francesc Herrera, membre de la Comissió Ciutat-Port i de Fridays For Future. Alhora, Herrera fa èmfasi en l’informe publicat pel Ministeri de Transició Ecològica espanyol sobre l’estratègia marina i les activitats portuàries. Aquest planteja fins a 21 objeccions que qüestionen la viabilitat de l’ampliació, com per exemple els 25,7 milions de metres cúbics de sorra que necessitaran els nous molls —6 més dels que contemplava la DIA de 2007.
Tal com va explicar aquest mitjà, el tercer recurs presentat fins ara és contra l’aprovació de la construcció de la nova terminal de creuers, la concessió de la qual s’ha adjudicat per un període de 35 anys —ampliable a 50— a Baleària. “Es va denunciar que en aquest cas també s’ha modificat el projecte i s’ha aprovat sense una avaluació ambiental”, exposa David Adrià. La modificació es troba en la ubicació de la infraestructura: del dic nord, més allunyat del barri de Natzaret, passa a situar-se al sud, entre el moll de Ponent i el moll Espigó Túria, en la zona ocupada per les antigues drassanes de Boluda Corporación Marítima SL —companyia de transport marítim de l’empresari navilier Vicente Boluda, qui també és membre del consell d’administració del port.
El canvi d’ubicació, segons es llegeix en la denúncia, a la qual va tenir accés la Directa, “té un efecte significatiu advers sobre el medi ambient”. “Al sud —continua— es troba el barri de Natzaret, sotmès des de fa molt de temps a la pressió del port de València, i ara sofrirà la contaminació atmosfèrica derivada de l’augment d’atracaments de grans vaixells i de la mobilitat dels turistes de creuers”. Fins i tot, la mateixa Baleària, en el document explicatiu de la seua oferta, assenyala l’existència de “dotze activitats vinculades a la terminal que generen contaminació atmosfèrica”, com el “consum de combustible de vaixells”, “l’emissió de gasos de combustió” o “el transport de mercaderies rodades”. Tanmateix, “res conté l’oferta de Baleària que mitigue els efectes adversos de la terminal sobre l’atmosfera”, conclou Acció Ecologista-Agró en la denúncia.
Reaccions polítiques
A les demandes de les plataformes ecologistes i veïnals aglutinades en la Comissió Ciutat-Port, se suma la de l’exsecretari de Vicepresidència de la Generalitat Valenciana, Ivan Castañón (Compromís), qui va presentar un recurs contenciós-administratiu per demanar la nul·litat i suspensió cautelar del projecte constructiu. Compromís, Podem, Esquerra Unida, Esquerra Republicana del País Valencià i, més recentment, el Moviment Sumar, han mantingut la seua oposició al projecte.
Aquest dilluns, la diputada de Compromís, Àgueda Micó, integrada en el grup Sumar, advertia que si els seus socis socialistes “continuaven amb l’actuació, comptaran amb els vots de Sumar en contra del projecte en totes les institucions i, a més a més, acudirem als tribunals”. Papi Robles, portaveu de Compromís en l’Ajuntament de València, en la concentració convocada per la Comissió Ciutat-Port a les portes de l’edifici del Rellotge aquest dijous, ha reforçat aquesta idea: “Si continuen per aquest camí, ens trobarem en els tribunals”.
En la mateixa línia s’han expressat el diputat d’Esquerra Unida Nahuel González. A través de les xarxes socials, ha titllat l’ampliació de “projecte del segle passat que mai hauria d’estar debatent-se”. Per la seua part, Podem ha exigit al PSOE que “no atenga la patronal i les multinacionals que hi ha darrere, sinó que escolte les organitzacions socials i […] s’ature aquesta aberracció que destruirà l’Albufera”.
