Aquest 23 de març la comunitat educativa de Catalunya, professorat i alumnat des de l’escola fins a la universitat, es posa en vaga per denunciar la sentència del Tribunal Superior de Justícia segons la qual s’ha d’impartir almenys un 25 % de classes en castellà a les escoles, i que haurà de començar a aplicar-se a partir de finals d’este mes. La vaga està convocada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) per la part de l’estudiantat, i per la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Intersindical, CGT i la Unió Sindical dels Treballadors d’Ensenyament de Catalunya (USTEC) per la part del professorat, els quals reclamen una educació pública i íntegrament en català. “Hem de fer una mostra de força i demostrar que som capaços de parar el país per la nostra llengua”, exclama Cati Morros, militant de la Sectorial d’Educació de la COS i mestra de primària i infantil. “És evident que l’única manera d’evitar la substitució lingüística que amenaça les llengües minoritzades com el català és un procés de normalització que té en la immersió lingüística a l’escola el seu principal puntal”, afegeixen des de la CGT. D’altra banda, també aquesta setmana a València el Front Estudiantil Unificat (FEU), Estudiants en Moviment i el Front d’Estudiants han convocat una vaga estudiantil el dia 24 de març a les universitats de la ciutat per denunciar la Llei de Convivència Universitària (LCU), també anomenada “llei mordassa universitària”, així com la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), coneguda com la llei Castells. Tot i que aquestes lleis no estan entre els motius de la vaga de Catalunya, van ser també denunciades en la vaga del passat desembre convocada pel SEPC. “Aquestes lleis són el següent pas per mercantilitzar l’educació i per seguir convertint un dret fonamental en una mercaderia”, denuncia Marta Daviu, portaveu nacional del SEPC.
Pel que fa a la vaga de València, es realitzarà una concentració a les cinc i mitja de la tarda enfront de la Universitat Politècnica (UPV) i suma a les seves reivindicacions la denúncia contra l’infrafinançament en que es troba el sector educatiu
Pel que fa a la vaga de Catalunya es realitzaran diverses manifestacions descentralitzades que començaran a dos quarts d’una, a Girona a la plaça Pompeu Fabra, a Tarragona a la plaça imperial Tarraco, a Barcelona a la plaça Urquinaona, i també a Lleida, a la plaça Victor Siurana. Així mateix a València, Vila-real (la Plana Baixa) i Palma també donen suport a la vaga, amb concentracions a les set de la tarda a la plaça de Sant Llorenç, la plaça de l’Ajuntament i la plaça del Mercat, respectivament, convocades pel SEPC i COS. Aquesta vaga també recull les actuals reivindicacions del professorat de les escoles, com ara la denúncia contra l’avançament del calendari escolar imposat unilateralment pel conseller Josep Cambray, la situació d’incertesa del personal interí a causa de la llei Iceta, o les successives retallades dels últims anys en el sector educatiu. Aquestes reivindicacions són el motiu de la vaga de 5 dies del professorat escolar que es durà a terme també aquest mes.
En relació a la vaga de València, es realitzarà una concentració a les sis de la tarda a la Facultat d’Història i suma a les seves reivindicacions la denúncia contra l’infrafinançament en què es troba el sector educatiu, ja que actualment el pressupost destinat a educació és només d’un 3.5 % del PIB, tot i que segons la normativa europea hauria de superar el 6%. “S’estan tancant centres malgrat que els alumnes hi són, i al final acaben anant a la concertada”, lamenta Morros. Des del FEU també denuncien el procés de privatització del sector educatiu, i posen com a exemple que “l’any passat es van reduir les places ofertades per al Màster de Professorat en la Universitat de València (UV), de 1200 a 800, mentre que en la privada van augmentar”, denuncia Sofia B., responsable de comunicació del FEU i estudiant a la UPV.
La sentència del 25%, un atac al model d’immersió lingüística
La sentència del 25 % es remunta al mes d’abril del 2015 quan el Ministeri d’Educació dirigit pel ministre del PP José Ignacio Wert va judicialitzar el model d’immersió lingüística i va demandar la Generalitat de Catalunya. L’embat judicial va ser acceptat a tràmit i el desembre de 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública una sentència segons la qual es considerava que “l’ús vehicular de la llengua castellana en el sistema d’ensenyament a Catalunya és residual”, i per la qual cosa imposava un mínim del 25 % de classes en castellà a les escoles. La Generalitat va recórrer la sentència, però finalment el passat mes de gener el tribunal la va declarar ferma, de manera que no s’admeten més recursos, i va donar un termini de dos mesos a la Generalitat per aplicar-la, el qual finalitzaria a finals d’este mes de març.
Tot i que la Generalitat de Catalunya ha expressat el seu rebuig a la sentència, la resposta fins al moment ha sigut un decret segons el qual, “els criteris per a l’organització de l’aprenentatge de les llengües es determinaran tenint en compte la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre”
Tot i que la Generalitat de Catalunya ha expressat públicament el seu rebuig a la sentència, l’única resposta fins al moment ha sigut un decret segons el qual, “els criteris per a l’organització de l’aprenentatge de les llengües es determinaran tenint en compte la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre”, de manera que a les regions amb més percentatge de catalano-parlants es podria aplicar aquesta sentència per considerar que hi ha un dèficit en l’ús de l’espanyol. Per a Daviu, “això no té cap fonament, la immersió lingüística ha de ser total i efectiva a totes les escoles”, i afegeix, “el model de la immersió és encara molt necessari, ja que la situació és molt desigual, es parla molt més castellà tant a les escoles com al carrer”.
El model d’immersió lingüística, més necessari que mai
Segons dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el percentatge d’estudiants que utilitzen el català en les activitats grupals a les aules s’ha reduït en els últims 15 anys d’un 68 % a un 21 %, així com el nombre de professores que es dirigeixen en català a tota la classe que s’ha reduït d’un 64 % a un 47 %, i el percentatge d’alumnes que es dirigeixen al professorat en català ha passat d’un 56 % a un 39 %. “Per tant, el model de la immersió no s’ha de reduir, sinó més aviat al contrari, s’ha estat desgastant en els últims anys i cal tornar a aplicar-lo correctament”, conclou Daviu. A més a més, segons una enquesta efectuada per Plataforma per la Llengua, un 82 % de la població catalana està d’acord amb el model d’immersió lingüística, “és un model de consens que duu molts anys, i ara s’està tirant per terra sense tindre en compte la visió de la societat catalana”, lamenta Daviu. Donada aquesta situació i la falta d’una resposta contundent per part de la Generalitat, des dels diferents sindicats convocants de la vaga “incitem a la desobediència de la sentència per part de l’alumnat i del professorat”, exclama Daviu.
Per la seua banda, Morros emfatitza que “els atacs judicials a l’educació en català no es donen només a Catalunya, a tots els Països Catalans s’estan intentant carregar la nostra llengua”. Pel que fa al País Valencià, el passat mes de febrer el Tribunal Superior de Justícia va tombar dos projectes lingüístics, a les escoles de Torís (Ribera Alta) i Benigànim (Vall d’Albaida) per no tenir una “proporció raonable” de castellà, els quals proposaven per a l’educació infantil en torn a un 65 % de classes en valencià, un 25 % en castellà i un 10 % en anglès. El Tribunal ho ha fet en base a la Llei de Plurilingüisme que s’ha començat a aplicar aquest curs, la qual estableix un màxim de 60 % hores de docència en valencià, així com un mínim de 25 % en castellà. Molts col·lectius i escoles han denunciat aquesta llei per implicar un retrocés i per no permetre la línia completament en valencià que fins ara s’aplicava a moltes escoles. Per la seua banda, a les Illes s’està redactant una nova llei d’educació que a dia de hui no altera la regulació lingüística de la llei anterior, aprovada fa 20 anys, que establia que almenys un 50% de les classes s’han de donar en català. La llei ha sigut criticada per diferents sindicats i col·lectius per considerar-la insuficient i no atendre a l’emergència lingüística que pateix el català a la regió. “Som territoris anòmals dins l’Estat espanyol, i carreguen contra el català perquè és el que ens cohesiona”, conclou Morros.
Les famílies s’organitzen per defensar el català a l’escola
Tot el procés de la sentència del 25 % ha anat acompanyat d’un augment en els últims anys de casos d’escoles que han sigut denunciades per una família per aplicar el model d’immersió lingüística. Des del 2005 més de 80 escoles han sigut denunciades i han anat a judici, i en tots els casos els tribunals han donat la raó a la família, obligant a les escoles a alterar el seu model lingüístic. “Són en molts casos famílies vinculades a l’extrema dreta, que han descobert que poden fer trontollar el model d’immersió mitjançant el poder judicial, el qual no està de la nostra part”, declara Morros. Un dels casos més destacats és el de l’escola de Turó del Drac a Canet de Mar, la qual va ser denunciada per una família de P5 per donar la totalitat de les classes en català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre la denúncia i va imposar unes mesures cautelars per les quals s’havien d’impartir un 25 % de les classes en castellà en la classe de l’alumna. Tot i això, la resta de famílies es van organitzar per respondre, ja que “la motivació de la demanda era purament política, una instrumentalització dels nens per fer campanya”, considera Xavi Fita, pare d’una xiqueta de la classe afectada. Així, un grup de 30 famílies va entrar al procés judicial com a part demandada juntament amb la Generalitat. “Hi ha molt de suport per part de les famílies al model d’immersió perquè funciona i s’ha de protegir”, i és per això que també donen suport a la vaga d’aquest dimarts contra la sentència.
La Llei Castells, un pas més cap a la mercantilització de la universitat
La vaga convocada a València centra les seues reivindicacions en la denúncia de les últimes lleis universitàries impulsades per l’exministre d’Universitats Manuel Castells, que són la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) i la Llei de Convivència Universitària (LCU). Pel que fa a la primera llei, també anomenada Llei Castells, es va publicar un avantprojecte d’aquesta a l’estiu de l’any passat, però la comunitat universitària es va posar en contra i el passat mes de desembre el SEPC va organitzar una vaga a Catalunya per denunciar-la. Un dia després de la vaga, el ministre Castells va dimitir i es va nomenar ministre a Joan Subirats, qui actualment està preparant un nou redactat per a la llei. Segons explica Daviu, aquesta llei està dissenyada en el marc d’Universitats 2030 que “és l’agenda de l’Estat espanyol per a acostar-se al model educatiu neoliberal de la Unió Europea”. I afegeix, “l’educació no ha d’estar fixada en el desenvolupament econòmic, sinó en base al pensament crític i a la transformació social, i això no serà possible si segueixen directrius del mercat o del capital”, conclou.
Una de les principals crítiques a la llei Castells és que dóna més pes als Consells Socials, un organisme format entre altres per directius d’empreses que “té veu i vot en les decisions que es prenen a la universitat, com ara sobre pressupostos o plans d’estudis de les assignatures que s’imparteixen”
Una de les principals crítiques a la llei és que dóna més pes als Consells Socials, un organisme format entre altres per directius d’empreses que “té veu i vot en les decisions que es prenen a la universitat, com ara sobre pressupostos o plans d’estudis de les assignatures que s’imparteixen”, explica Sofia. Com a exemple, al Consell Social de la Universitat Politècnica de València tenen representació directius de grans companyies del País Valencià com ara el president de l’empresa de ferrocarrils Sadler Rail, el president de l’empresa de productes de neteja SPB, el director de relacions externes de Consum, o el director de recursos humans de la fàbrica de Ford d’Almussafes. Segons detalla la llei “s’incentiva la relació científica entre les universitats i el teixit social i econòmic, i es regulen fòrmules de mecenatge i patrocini”. I afegeix, “es revitalitzen els Consells Socials […] incloent un reforçament de les seues funcions i participació en el Consell de Govern”. Segons considera Sofia “això implicarà una pèrdua de la democràcia interna de la universitat, perquè augmenta la capacitat de decisió de les empreses sobre la universitat en detriment de la de l’estudiantat i el professorat”.
Un altre dels punts conflictius de la llei és que, tot i que la nova norma suposaria un augment de la despesa en investigació, s’estableix que les universitats públiques deuran “impulsar la transferència de coneixement a entitats, institucions i empreses”. Des de FEU denuncien que aquesta inversió en investigació es realitze en benefici d’empreses privades, les quals “s’aprofiten de la mà d’obra gratuïta que som els estudiants realitzant pràctiques no remunerades”. Així mateix, tot i que la llei teòricament estableix que es regularà la situació del professorat associat, des de diferents col·lectius de professorat associat consideren que l’únic que fa és legalitzar aquesta situació fraudulenta i no facilita que puguen accedir a un altre tipus de plaça i poder fer la seua carrera acadèmica.
La “llei mordassa universitària” sanciona la mobilització
La Llei de Convivència Universitària (LCU) es va aprovar el passat mes de novembre i està vigent des de febrer, tot i que s’ha donat un període d’un any perquè cada universitat especifique com la implementarà. És coneguda com a “llei mordassa universitària”, ja que segons explica Sofia, “dóna marge a la repressió i facilita l’aplicació de sancions contra qualsevol activitat política a les universitats”, denuncia. Substitueix el “Reglament de Disciplina Acadèmica”, una llei franquista del 1954 que servia per a reprimir el moviment estudiantil i que va deixar d’estar vigent amb la Transició. “El moviment estudiantil sempre ha estat molt reprimit, però ara ho podran fer emparats per la llei”, denuncia Sofia. Per la seua banda, el SEPC també s’han oposat des d’un principi a aquesta llei, i denuncien que “s’ha tramitat de manera ràpida i silenciosa sense consultar a l’estudiantat en cap moment, perquè si no tothom s’haguera oposat”, explica Daviu. Segons considera, aquesta llei va de bracet de la llei Castells, ja que “l’objectiu és impedir que l’estudiantat puga protestar contra reformes com aquesta, volen unes universitats silenciades i apolítiques”, declara.
Amb la “llei mordassa universitària” es podrà sancionar per tot allò que “interrompa el normal funcionament de la universitat”, especificant que les “faltes molt greus” poden arribar a suposar l’expulsió de la universitat entre 2 mesos i 3 anys
Segons la mateixa llei, es podrà sancionar per tot allò que “interrompa el normal funcionament de la universitat”, especificant que les “faltes molt greus” poden arribar a suposar l’expulsió de la universitat entre 2 mesos i 3 anys, deixant en mans del rectorat de cada universitat la decisió sobre les sancions. Entre aquestes faltes molt greus entren per exemple, “falsejar els resultats d’un examen o treball” o també “impedir el desenvolupament dels processos electorals de la universitat”. Entre les faltes greus que poden suposar l’expulsió de fins a un mes de la universitat s’especifica per exemple “impedir la celebració d’activitats de docència, investigació o transferència de coneixements”. Això pot implicar, segons explica Sofia “que et puguen expulsar per accions pròpies de la mobilització estudiantil, com ara interrompre una classe per a fer difusió d’una vaga, o fer concentracions o tancaments al rectorat”, detalla. “La finalitat d’aquesta llei és fer desaparèixer els intents d’organització estudiantil aliens a les institucions universitàries, i reconduir la lluita a unes institucions que han demostrat ser inútils”, conclouen des del sindicat.
