Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La lluita contra la precarietat mobilitza la comunitat universitària en una nova jornada de vaga

Sindicats i col·lectius professionals convoquen a tota la comunitat universitària a secundar la mobilització baix el lema "Contra la precarietat i la mercantilització". Moltes de les reivindicacions actuals, com les del col·lectiu de doctorandes o el professorat associat, es remunten anys enrere

/ Bruna Casas

Jornada de vaga universitària a l’Estat espanyol. Aquest dimecres 21 d’octubre està convocat tot el personal que treballa a les universitats –investigadores, professores, personal administratiu i tècnic, treballadores de la neteja, cambreres…–, així com de l’estudiantat. Baix el lema “Contra la precarietat i la mercantilització”, la jornada de mobilitzacions denuncia les problemàtiques que es donen als diferents sectors del món de la investigació i les universitats, com són la contractació fraudulenta i precària del professorat associat, la inestabilitat dels contractes del personal docent investigador (PDI) i del personal d’administració i serveis (PAS), l’externalització dels serveis bàsics de les universitats, la jerarquització acadèmica generalitzada que regeix les relacions entre les investigadores o els elevats preus de les matrícules per a les estudiants.

La convocatòria ha estat promoguda per sindicats com la CGT, la CNT, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i Somos Universidad Zaragoza, així com per diversos col·lectius com ara l’Associació Estatal de Professorat Associat, la Plataforma PDI Precariat, Doctorandes en Lluita, el Front d’Estudiants o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Precissament, el SEPC ha convocat una vaga estudiantil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va començar aquest dimarts i s’allargarà també durant la jornada d’aquest dimecres.

Durant aquest matí es duran a terme diverses accions aïllades, i a les sis de la vesprada tindran lloc concentracions i manifestacions arreu de l’Estat espanyol. Als Països Catalans els actes unitaris s’han convocat a la plaça Universitat de Barcelona i a l’avinguda Blasco Ibáñez de València. A Barcelona un dels plats forts serà a les 10 h, quan tindrà lloc una concentració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).


Les doctorandes, a judici pel quart any

La vaga coincideix amb la data del judici sobre el dret al quart any de contracte del personal predoctoral. El judici té lloc aquest dimecres, a les deu matí, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Doctorandes en Lluita, junt amb altres col·lectius del sector, fa anys que reivindica aquest dret, ja que, segons l’Estatut del Personal Investigador Predoctoral (EPIF), “quan el contracte s’hagi concertat per una durada inferior a quatre anys es pot prorrogar successivament”. Tot i això, les universitats continuen sense pagar el quart any a moltes doctorandes, encara que no hagen acabat la tesi, per considerar que el contracte és de tres anys. “En tres anys és impossible acabar una tesi doctoral, aleshores, el que s’acaba fent en molts casos és pagar el quart any amb l’atur. És totalment irregular”, explica Guillem Prats, investigador predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de la CGT. “El nostre contracte és d’obra i servei, i l’obra és la tesi doctoral. Aleshores, la durada del contracte ha d’anar lligada a la duració de l’obra”, considera Laura Esteve, investigadora predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de Doctorandes en Lluita. El col·lectiu va decidir denunciar les universitats, de manera que el cas ha arribat a judici, on es decidirà la interpretació de l’estatut.

Una de les principals denúncies és la falta d’estabilitat, ja que una gran part d’aquestes investigadores es veu obligada a deixar la carrera acadèmica en acabar el doctorat per les dificultats per a trobar places

A aquesta problemàtica s’han de sumar les condicions precàries en què treballen aquestes investigadores. “Fem jornades de fins i tot dotze hores diàries, treballem en festius, en cap moment es considera pagar-nos les hores extres…”, denuncia Prats. Així mateix, una de les principals denúncies és la falta d’estabilitat, ja que una gran part d’aquestes investigadores es veu obligada a deixar la carrera acadèmica en acabar el doctorat per les dificultats per a trobar places. “La universitat es beneficia de les tesis, perquè són mèrits que li permeten demanar més fons. Aleshores, ens contracten com a mà d’obra barata per a produir la tesi i després ens fan fora”, denuncia Esteve.


El professorat associat, en lluita

Un dels col·lectius més castigats és el del professorat associat, el qual duu una llarga trajectòria de mobilitzacions arreu de l’Estat exigint condicions de treball dignes, com ara la vaga del 2018 a València, que va durar diversos mesos. Tot i això, hui dia continuen en les mateixes condicions de precarietat, amb salaris d’entre 300 i 500 euros, una mitjana de cinc euros l’hora i hores extra no pagades, ja que els contractes no tenen en compte les hores dedicades a preparar les classes.

El professorat associat continua en les mateixes condicions de precarietat, amb salaris d’entre 300 i 500 euros, una mitjana de cinc euros l’hora i hores extra no pagades

Inicialment, la figura del professorat associat estava pensada per a professionals externs a la universitat que eventualment aportaren el seu coneixement i experiència professionals a les estudiants, “però en la pràctica és simplement mà d’obra barata i precària”, assegura Isabel De La Cruz, presidenta de l’associació estatal del professorat associat de les universitats públiques i membre de la Plataforma d’Associats de València. “Aquest professorat és majoritàriament gent jove que no veu una altra via d’entrada a la carrera acadèmica”, afegeix.

Entre les denúncies, es troba la temporalitat dels seus contractes, ja que en molts casos “se’ls contracta en setembre i se’ls acomiada en juny per no pagar-los les vacances”, explica Prats. Aquest col·lectiu suposa una part important del conjunt del professorat. Segons l’estudi Professorat associat: experiència professional o precarització?, publicat aquest 2020 per l’Observatori del Sistema Universitari, les associades cobreixen un 44,2% del total de places a Catalunya, un 35,6% a les Illes i un 34,2% al País Valencià.

El ministre d’Universitats, Manuel Castells, va presentar al juliol un esborrany de modificació de la Llei orgànica d’universitats que teòricament regularia la situació del professorat associat de tot l’Estat. Tot i això, els col·lectius consideren que l’única cosa que fa és legalitzar aquesta situació fraudulenta i “no facilita que el professorat associat puga accedir a un altre tipus de plaça i poder fer la seua carrera acadèmica”, denuncia De La Cruz. La llei implica la creació de figures a temps complet, però “tal com està plantejada suposarà carregar de més hores de docència algunes treballadores i acomiadar la resta”, preveu Prats. “Més que posar fi a la precarietat pareix que el que volen és eliminar els precaris”, opina De La Cruz.


Inestabilitat i pressions

Una altra de les principals reivindicacions de la vaga és l’estabilització dels contractes del personal docent i investigador, la major part dels quals són temporals. Segons l’estudi de l’Observatori del Sistema Universitari, a l’Estat espanyol 32 de les 48 universitats públiques superen el límit establert per la llei d’un 40% de professorat temporal, d’entre les quals destaquen les universitats catalanes, que ronden el 60%. En aquesta situació es troben per exemple les investigadores postdoctorals, amb contractes d’un o dos anys. “Anem concatenant contractes que poden arribar fins a vint anys seguits”, denuncia Macarena Pozo, investigadora postdoctoral a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).  “La mitjana d’edat d’estabilització en el sector és als cinquanta anys”, assegura Prats. A més, s’ha de sumar la dificultat per a trobar contractes d’aquest tipus, motiu pel qual moltes d’aquestes investigadores acaben anant-se’n a treballar fora de l’Estat.

A més, les investigadores amb contractes d’aquest tipus noten la pressió per a publicar abans d’acabar el contracte, ja que “encara que hages estat dos anys fent estudis i anant a congressos, si això no es materialitza en una publicació científica en una revista d’alt impacte, no et serveix per a res perquè no ho pots posar al currículum”, explica Pozo. “Aquesta pressió en alguns casos pot portar a pràctiques científiques fraudulentes”, lamenta Prats. Una de les conseqüències d’aquesta situació és la dificultat per a compaginar el treball amb una vida familiar. “Quan estàs deu o dotze hores al laboratori no hi ha possibilitat de conciliació real, i si has de fer una parada per maternitat ja ni en parlem”, denuncia Prats.

El professorat titular i catedràtic, tot i ser una part molt minoritària del personal docent, té molta més capacitat de decisió, com per exemple, a les eleccions del rectorat

Els col·lectius denuncien la jerarquització que regeix les relacions entre les diferents categories del personal. El professorat titular i catedràtic, tot i ser una part molt minoritària del personal docent, té molta més capacitat de decisió, ja que a les eleccions del rectorat el seu vot correspon al 51%, mentre que a la resta de professorat i personal investigador, que són la majoria, només els correspon un el 9% del vot, al personal d’administració el 10% i a l’estudiantat el 30%. A més a més, tot i que en general els professors titulars tenen igual o fins i tot menys hores de docència que el professorat d’estaments més baixos, els seus salaris són entre tres i cinc vegades superiors. “El que proposem és eliminar aquestes jerarquies i unificar tot el cos d’investigadores i professorat. A igual treball, igual salari!”, reclama Prats. Aquest sistema jeràrquic està també molt present en els centres d’investigació, on la major part del finançament arriba a través dels investigadors principals (IP) dels projectes, els quals l’obtenen mitjançant fons estatals o europeus i fins i tot privats. “Això dona molt de poder a aquests investigadors. Les treballadores depenem completament d’aquestes persones, i això genera en molts casos relacions de submissió, dependència i fins i tot infantilització”, detalla Pozo.

Finalment, un dels pilars de la vaga és la denúncia de la mercantilització de la investigació, ja que en alguns casos els projectes són finançats a través d’empreses externes. “Demanem que tant les universitats com els centres d’investigació siguin 100% públics i que no s’utilitzen recursos públics per a beneficis privats”, expressa Pozo. En aquest context també juguen un paper important les editorials científiques, que són les que decideixen si un article es publica en funció de la qualitat i l’interés que puga tindre. “Si a les revistes els interessa publicar més sobre obesitat que sobre càncer, totes les ajudes aniran orientades cap als estudis sobre obesitat. No s’està posant la ciència al servei de la gent sinó de les grans editorials”, denuncia Pozo. Així mateix, destaca el parasitisme d’aquestes empreses, ja que “no et paguen res per les publicacions; de fet, a vegades et cobren per publicar perquè és una revista de prestigi”. Fins i tot l’únic servei que ofereixen les empreses, que és la revisió dels articles, el realitzen també investigadores gratuïtament i de manera voluntària. “És un negoci redó”, conclou Pozo.


Una vaga amb suports

A la vaga també s’ha sumat el personal d’administració i serveis (PAS), format per administratives, personal de manteniment de màquines, tècnics de laboratori i fins i tot algunes investigadores. El col·lectiu denuncia una càrrega laboral excessiva i falta de personal: “Necessitem més personal, estem sobresaturats, i amb la situació de la pandèmia encara més”, declara Álvaro Justo, qui forma part del PAS i és representant de la CGT a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Els contractes del PAS són de 37,5 hores, però Justo assegura que “n’acaben fent més”. A més a més, segons explica, s’hi ha de sumar la dificultat per a accedir a les places, entre altres coses per la complexitat que comporta tot el procés burocràtic.

A la vaga també s’ha afegit l’estudiantat, d’una banda en solidaritat amb les demandes del professorat, i d’altra per posar damunt la taula les seues pròpies demandes

A la vaga també s’ha afegit l’estudiantat, d’una banda en solidaritat amb les demandes del professorat, i d’altra per posar damunt la taula les seues pròpies demandes. La principal queixa és l’elevat preu de les matrícules, a causa del qual moltes estudiants de classe treballadora no poden accedir a la universitat, o si ho fan ho han de compaginar amb un treball. “Una persona que treballa i estudia té moltes més dificultats. Tens menys temps per a estudiar, no et pots permetre anar a una acadèmia, tens més pressió perquè si suspens la segona matrícula és més cara… Hi ha una bretxa de classe total”, denuncia Gladys Ochoa, estudiant de màster a la Universitat de Barcelona (UB) i portaveu del Front d’Estudiants de Catalunya. El passat mes de maig el govern espanyol va aprovar una reducció del preu de les matrícules amb l’objectiu d’arribar progressivament als nivells del 2011, cosa que suposaria una reducció d’un 17%. Tot i això, els col·lectius d’estudiants consideren que aquesta mesura és totalment insuficient: “Qui no es pot permetre pagar 2.500 euros de matrícula tampoc es pot permetre pagar-ne 2.100”, critica Ochoa. “Exigim una universitat totalment gratuïta perquè tothom pugui accedir-hi”, conclou.

Finalment, també es fa una crida a participar en la vaga al personal de serveis bàsics de les universitats i centres d’investigació que està subcontractat a través d’empreses externes, com és el cas del personal de les cafeteries, reprografia, neteja, seguretat… “Aquestes treballadores també formen part de la comunitat universitària i mai se les té en compte; és impensable que una universitat funcione sense aquests serveis”, declara Prats. L’externalització d’aquests serveis implica que els contractes d’aquestes treballadores no estiguen regulats per l’administració pública, la qual cosa suposa situacions de precarietat, salaris reduïts i dificultat per a organitzar-se i defensar-se a través de sindicats. “D’aquesta manera el que es fa és mantenir una plantilla que costa molt poc a la universitat, però a costa de les condicions de les treballadores”, insisteix Prats. Els col·lectius i sindicats de la vaga exigeixen posar fi a la presència de les empreses als campus i que aquests serveis tornen a formar part de la universitat.


I a més, la pandèmia

A la situació d’inestabilitat de les treballadores d’aquest sector s’han de sumar les problemàtiques afegides a partir de l’inici de la pandèmia de la COVID-19. El període de quarantena va obligar a aturar molts experiments, de manera que moltes treballadores han vist reduït el temps que tenien previst per a finalitzar els seus projectes. Per tant, els col·lectius reivindiquen “que es prorroguen tots els contractes d’investigació un mínim de sis mesos, extensible fins a un any depenent del cas”, explica Prats.

D’altra banda, la pandèmia ha suposat una sobresaturació del personal, però, tot i això, no s’ha invertit cap finançament per a contractar més personal i previndre aquesta situació davant de possibles rebrots. Per la seua part, Pozo considera que “tot i que s’estan invertint molts diners en la recerca de la COVID, hui pot ser això i demà altra cosa. El finançament en ciència ha de ser fort, consolidat i públic”.

La pandèmia ha suposat una sobresaturació del personal, però, tot i això, no s’ha invertit cap finançament per a contractar més personal i previndre aquesta situació davant de possibles rebrots

Segons explica Prats, la situació de la pandèmia també posa obstacles al desenvolupament de la vaga, ja que a Catalunya el 13 d’octubre es van suspendre les classes presencials temporalment, la qual cosa dificultarà el recompte del seguiment de la vaga i el seu impacte. Tot i això, Prats es mostra optimista: “S’hi han sumat molts col·lectius que estan fent molta força, amb la seua ajuda podem aconseguir que la convocatòria sigui potent”. A més, posa en valor l’organització d’una vaga universitària d’un sector tradicionalment desmobilitzat: “No hi ha hagut mai cap vaga en l’àmbit de la recerca que cobreixi tot l’Estat amb unes demandes conjuntes de tots els sectors”, assegura. “Fins i tot si no aconseguim un gran seguiment, servirà per a estendre el discurs i fer veure que existeixen alternatives possibles al sistema actual”, conclou.

Articles relacionats