La lluita pel reconeixement de la COVID-19 com a malaltia professional del personal sociosanitari ha estat, lamentablement, una de les diverses trinxeres en les quals ha hagut de navegar la classe treballadora que ha estat a primera línia durant els ja quasi dos anys que fa que va començar la pandèmia. Des de Col·lectiu Ronda hem atès desenes de professionals afectats pel coronavirus en major o menor grau. Un acompanyament jurídic que posa de nou sobre la taula les dificultats i traves del sistema cap als professionals anomenats “essencials” durant la pandèmia i l’estat d’alarma decretat pel govern espanyol.
Així, durant els mesos inicials de la pandèmia, els treballadors i treballadores de primera línia en sectors com el de l’assistència sociosanitària a residències, el transport sanitari o l’atenció domiciliària de persones dependents van prestar els seus serveis no només, massa sovint, amb la precarietat propiciada per les últimes reformes laborals (frau de llei en la contractació temporal, subcontractació de serveis, hores extra sense remunerar…) sinó que ho feren també amb un agreujament de la situació provocat per uns plans de previsió de riscos absolutament deficients, una nul·la formació en matèria preventiva i la manca d’equips de protecció individual (mascaretes, tests d’antígens, etc.).
Els efectes d’aquesta “tempesta perfecta” no van tardar a aparèixer i, sens dubte, van propiciar que la majoria de professionals d’aquests àmbits contraguessin la COVID-19 i que no fossin pocs els supòsits amb simptomatologia greu i fins i tot causa de mort.
La resposta de la majoria de mútues d’accidents i malalties professionals, així com de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va ser decebedora, si es té en compte que en no poques ocasions van reaccionar denegant el reconeixement de l’origen laboral d’aquest contagi, i van provocar, d’aquesta manera, que les persones afectades patissin una retallada injusta dels seus drets.
Ens trobem, un cop més, amb persones que van emmalaltir treballant i han de lluitar pels seus drets
Des de la nostra cooperativa hem tingut clar que, més enllà dels aplaudiments de cada vespre o dels reconeixements públics institucionals, les persones treballadores de primera línia mereixien quelcom més i no podíem deixar-les a l’estacada en la justa lluita pel reconeixement professional del seu contagi, ja que aquesta és la porta d’entrada a tot un conjunt de millores pel que fa a prestacions (entre d’altres, abonament del salari íntegre mentre duri la baixa mèdica, tal com recullen molts convenis col·lectius, o que no existeixi consum d’atur si seguim de baixa mèdica un cop el nostre contracte s’extingeixi), o d’exercici de futurs drets o reclamacions que potser moltes persones treballadores es volen plantejar (com, per exemple, reclamar un rescabalament de danys i perjudicis en cas de responsabilitat empresarial en el contagi).
Ens trobem, un cop més, davant un conjunt de persones que van emmalaltir treballant i han de lluitar pels seus drets, posant en primer pla el “Quadre de malalties professionals” (annex del reial decret 1299/2006) que, anterior a la pandèmia, establia ja l’origen laboral de les “malalties infeccioses” (incloent-hi un esment específic a les causades pel virus coronaviridae) que afectin “personal no sanitari, treballadors de centres assistencials o de cures de malalts, tant en ambulatoris com en institucions tancades o a domicili” així com, entre d’altres, el “personal sanitari i auxiliar d’institucions tancades”. Una disposició, per tant, clara, a favor de l’existència d’una malaltia catalogada i que quan es contreu en una de les activitats previstes com a causant del risc, com és el cas de treballadores sociosanitàries, obliga que es reconegui la relació causal entre el treball executat i la presència de substàncies o agents que s’assenyalen i, per tant, obliga a veure reconeguda la contingència d’origen professional.
Per sort, a Barcelona ja tenim sentències obtingudes des de la nostra cooperativa que han reconegut la contingència professional de la infecció per COVID-19 del personal de residències, fet que ens permet ser optimistes i mantenir jurídicament, i fins on calgui, que la infecció per coronavirus d’aquests i altres professionals tenia, té i tindrà origen laboral.
