Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L'Audiència Nacional espanyola decidirà si extingeix Izquierda Castellana com a partit polític

El procediment contenciós administratiu engegat des del Ministeri de l'Interior argumenta una sèrie d'irregularitats en els estatuts, però des de l'organització castellanista es veu la maniobra judicial com un procés d'"il·legalització" amb intencionalitat política i vinculat als diversos intents de "criminalització i repressió" que assegura haver patit des de la seva fundació, l'any 2000, pel seu ideari socialista, feminista i antifeixista, i pel seu suport al dret d'autodeterminació dels diversos pobles de l'Estat

Una simpatitzant d'Izquierda Castellana en una manifestació republicana el juny de 2014 / Eliezer Sánchez (El Salto Diario)

Hui, 14 de desembre, al jutjat contenciós administratiu número 6 de l’Audiència Nacional espanyola, a Madrid, se celebra la vista del procediment d’extinció d’Izquierda Castellana (IzCa) com a partit polític. El procés, en el qual el Ministeri de l’Interior del govern espanyol i l’Advocacia General de l’Estat exerceixen d’acusació, suposaria, en cas de sentència condemnatòria, esborrar l’agrupació del registre d’organitzacions polítiques. Les autoritats de l’estat argumenten una presumpta irregularitat en els estatuts de la formació castellanista que no estarien actualitzats conforme l’actual Llei de finançament de partits polítics. Amb tot, des  d’Izquierda Castellana es considera el contenciós com un veritable “procés d’il·legalització” amb clar rerefons polític, vinculat al fet de ser una organització caracteritzada pel seu treball des de la solidaritat internacionalista amb els altres pobles de l’Estat espanyol. “Nosaltres sabem la importància que tenen Madrid i la resta de Castella de cara a la lluita per derrotar el règim del 78, però els aparells de l’estat també saben que Madrid té un paper fonamental i per això ens volen neutralitzar”, assegura Elena Martínez, militant de la formació.

“Una cosa que ens ha dit el Ministeri d’Interior per a il·legalitzar-nos és que no tenim activitat política”, explica Martínez, “però pensem que el que els molesta és l’activitat política que sí que tenim”. Izquierda Castellana es va constituir al gener de l’any 2000 a Madrid, hereva d’espais anteriors “amb una llarga trajectòria de ruptura, de lluita popular contra el règim, al servei del poble i de dinamització del moviment popular arreu del territori castellà”, apunta Martínez.


Repressió política permanent

Elena Martínez explica que Izquierda Castellana ha patit “criminalització, repressió i assetjament mediàtic” des que es va crear. “Ens hem forjat en aquestes dinàmiques i hem aconseguit victòries importants per al moviment popular. En aquesta ocasió també estem convençudes que el moviment popular comuner n’eixirà reforçat”, diu en referència al nacionalisme castellà d’esquerres que reivindica el mite de l’aixecament popular contra el rei Carles I, al segle XVI, conegut amb aquest nom. L’any 2009, en el marc de les eleccions europees i el llançament de la candidatura Iniciativa Internacionalista, el llavors ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va assegurar que Izquierda Castellana era una successió de Batasuna i Iniciativa Internacionalista era una candidatura trampa.

“A IzCa no li va arribar oficialment mai cap requeriment. Els requeriments es van enviar a domicilis individuals que se sabia que no eren de l’organització”, explica Erlantz Ibarrondo, advocat de l’Associació Lliure d’Advocats de Madrid

L’últim procediment que es va iniciar en l’Audiència Nacional espanyola contra la formació va ser per part del sindicat ultradretà Manos Limpias l’any 2008, de manera directa contra IzCa i de manera indirecta mitjançant la Coordinadora Antifeixista de Madrid. L’actual procediment és doncs el segon procés obert des d’aquesta instància judicial contra l’existència d’Izquierda Castellana. “Aquest procés és una adaptació dels estatuts a una nova legislació que es demana a tots els partits”, explica Erlantz Ibarrondo, advocat de l’Associació Lliure d’Advocats de Madrid. “A IzCa no li va arribar oficialment mai cap requeriment. Els requeriments es van enviar a domicilis individuals que se sabia que no eren de l’organització. Aquests són públics i coneguts prèviament pel Ministeri de l’Interior pel fet d’haver-hi enviat multes, citacions judicials, requeriments policials”, continua Ibarrondo. “És un procediment administratiu molt tècnic, però és clar que de fons és un procediment polític. Injustament, s’ha instat a la dissolució de l’organització i la liquidació del partit”. Altres partits que han estat requerits per adaptar els seus estatuts mitjançant les notificacions correctes als domicilis de manera fefaent han pogut assumir els requeriments dins del marc d’aquest canvi legislatiu.

Des de l’organització s’entén que el procés administratiu actual contra Izquierda Castellana no deixa de ser una aplicació de la Llei de Partits (2002) en el context actual. Aquesta Llei de partits es va fer específicament per il·legalitzar l’esquerra independentista basca. “En aquell context ja van intentar aplicar-la a altres organitzacions polítiques, com nosaltres, relacionant-nos amb el terrorisme”, relata Martínez. “Ara hi ha un altre context, amb un govern de progrés, ja no existeix el terrorisme i no poden aplicar aquesta llei tal qual, així que busquen fer-ho d’una altra manera”. Malgrat que és un procediment contra Izquierda Castellana l’organització assegura que és contra tot el conjunt del moviment popular organitzat a Castella i especialment a Madrid. Per la seua part, Ibarrondo solament veu una interpretació que explique aquesta situació judicial: “la il·legalització de facto o il·legalització d’un partit polític petit, però que molesta molt i que ha estat legalment constituït sempre. Amb un requeriment correctament notificat haguera estat suficient per poder haver fet l’adaptació d’estatuts demandada a tants altres partits”.


Trajectòria de lluita i ruptura

Des de l’organització política fa temps que es denuncia que s’ha desplaçat el focus de les lluites cap a qüestions institucionals, “però aquest recorregut està patint un esgotament evident”. A més, “està acompanyat d’una crisi econòmica, de legitimitat, d’augment de la conflictivitat social i d’altres factors que connecten amb el context de 2008”. Martínez assegura que el carrer tornarà a ser un focus on es dirimiran les batalles. “Ja s’està veient en l’àmbit repressiu aquesta ofensiva, amb la despesa de dos milions d’euros en porres extensibles, la no derogació de la llei mordassa, els casos dels presos polítics catalans, el pla de crear un dels camps d’entrenament militar més grans d’Europa a Valladolid, etcètera”.

El procés d’extinció com a partit coincideix amb la voluntat de desallotjar el Centre Social La Molinera de Valladolid, en el sorgiment i funcionament del qual estan involucrades tant Yesca (organització juvenil castellanista) com la mateixa IzCa

Tot això coincideix amb la voluntat de desallotjar el Centre Social La Molinera de Valladolid, en el sorgiment i funcionament del qual estan involucrades tant Yesca (organització juvenil castellanista) com la mateixa IzCa. A més, l’agost passat el Ministeri de Justícia espanyol va comunicar a IzCa que no havia estat admesa la Fundació Doris Benegas, impulsada per la formació castellanista coincidint amb la commemoració dels 500 anys de la Revolució de les Comunitats de Castella i la derrota d’aquest moviment insurrecte, el 23 d’abril de 1521,  a la batalla de Villalar. Amb aquesta Fundació es pretenia homenatjar, recuperar i mantenir tot el legat de la dirigent comunera Doris Benegas (1951-2016) en la defensa dels drets de les dones i de la classe treballadora, la recuperació de la història i la memòria a Castella, el foment de la germanor entre els pobles i la defensa de la sanitat pública. El motiu al·legat per a la denegació fou la no admissió com a patrimoni necessari de la seu de la Fundació com a bé immoble presentat, sense oferir la possibilitat de la taxació del valor d’aquest bé. “En el cas de la no legalització de la Fundació Doris Benegas tornen a aferrar-se a una qüestió tècnica i sense justificació aparent, per a executar una decisió que és política i repressiva”, afirma Elena Martínez.

Manifestació contra el desallotjament del Centre Social La Molinera, el dissabte 11 de desembre a Valladolid |Arxiu

 

Des de l’organització es veu una possible explicació a aquesta dinàmica repressiva en la celebració de la Cimera de l’OTAN a Madrid, el juny del 2022. “El mateix que va passar als Països Catalans amb els Jocs Olímpics del 1992, i amb la repressió cap al moviment independentista, podria repetir-se ara amb la cimera de l’OTAN”, pensa Martínez, qui interpreta que junt amb la reconfiguració autonòmica i les múltiples crisis nacionals, es podria estar preparant el terreny com aleshores. “Colpejar a IzCa és colpejar el que podria esdevenir el castellanisme en aquesta configuració. La cimera de l’OTAN tindrà un pes molt important a Madrid, i Izquierda Castellana és el que s’ha mantingut tot aquest temps dins del moviment popular a Madrid”, conclou.


Solidaritat internacionalista

Sota el lema “Castella necessita sobirania i bon govern. Pretenen extingir la flama comunera, no ho aconseguiran”, Izquierda Castellana ha convocat una concentració dimarts al matí a partir de les 11 a les portes de l’Audiència Nacional espanyola, al carrer Goya, núm. 14 de Madrid.

Des del castellanisme s’espera molta assistència a aquesta concentració. Molts col·lectius del moviment popular de Madrid han mostrat el seu suport al partit des de xarxes socials i amb comunicats propis marcats per un clar rebuig al que es considera un procés repressiu. Des d’Izquierda Castellana s’entén que la solidaritat internacionalista és clau per vèncer i per desmuntar l’espanyolisme que vol enfrontar les classes populars dels pobles de l’Estat espanyol, de la mateixa manera que han estat donant històricament suport de manera activa a processos d’altres territoris de l’Estat. Des que es va fer públic el procés d’extinció l’estiu passat, IzCa ha rebut molta solidaritat des dels Països Catalans, com per exemple per part de la CUP o l’Assemblea Nacional Catalana, del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) des de Galícia, del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) des d’Andalusia, o del moviment aragonesista Puyalón des d’Aragó.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU