Immaculada Sellés, afiliada a la Confederació General del Treball (CGT) de València, va ser una de les assistents a la manifestació del Primer de Maig, Dia Internacional de les Treballadores; que durant el transcurs de la marxa va encendre un pot de fum amb els colors de l’organització, roig i negre. Tres mesos després d’aquella acció, la Delegació del Govern espanyol a València ha incoat expedient sancionador a tres afiliades de la CGT, un militant del Front Estudiantil Unificat (FEU), una membre del col·lectiu Resistència Feminista i a un altre assistent a la mobilització per “fer ús d’un artefacte pirotècnic, pot de fum”, segons es llegeix en les denúncies. Els dos últims sumen, a més, dues sancions per, suposadament, “negar-se a identificar-s’hi”. En total, les multes ascendeixen fins als 4.808 euros, 601 euros a cadascuna de les sis encausades.
L’ús d’articles pirotècnics constitueix una infracció greu inclosa en l’article 36.12 de la Llei 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. Però, només en cas que, per exemple, s’estiga “incomplint la normativa d’aplicació” o “es manque de l’autorització requerida”, la qual cosa, segons Sellés, no va ocórrer. “Els pots es van utilitzar en el context de la manifestació, guardant la distància i les mesures de seguretat que el mateix material especifica”, assegura.
“Ens envoltaren uns agents de la Policia Nacional i ens identificaren, i tot i que ens asseguraren que simplement era per prevenció, hem rebut la sanció”, reblen des de la CGT
En el cas de la CGT, les tres afiliades van encendre els pots a l’entrada del carrer la Pau de València, moments després de desplegar una bandera dels colors del sindicat. “De seguida, ens envoltaren uns agents de la Policia Nacional i ens identificaren, i tot i que ens asseguraren que simplement era per prevenció, hem rebut la sanció, en plenes vacances estivals”, rebla amb rotunditat.
De manera independent a les mobilitzacions convocades per la CGT i els sindicats majoritaris –CCOO i UGT–, les altres tres encausades van assistir a la marxa anticapitalista organitzada per Intersindical Valenciana, la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Aquesta finalitzava en la plaça Col·legi del Patriarca, on les tres van encendre els pots de fum “per donar-li a la marxa un to més combatiu”, matisa David, el militant del FEU sancionat. Segons relata, res més encendre’ls, s’aproparen uns agents de la policia espanyola per demanar-los la documentació i, tot i que assegura que els seus companys en cap moment es van negar a “ensenyar i entregar” els DNI, a banda de ser sancionats per emprar pots de fum, han rebut una sanció per no voler identificar-se, una infracció recollida en l’article 36.06 de la llei mordassa.
Les afiliades de la CGT ja han recorregut les sancions, mentre que les altres encausades estan en procés de presentar recurs. “Hem al·legat que l’ús de pots de fum no és il·legal i que en tot moment es van respectar les mesures de seguretat. No estem disposades a assumir cap multa”, manifesta Sellés, qui considera que es tracta “d’un nou cas de repressió contra els sindicats de classe i els treballadors”. A finals d’agost es va conèixer una altra operació policial en el marc de les mobilitzacions del Primer de Maig. Els Mossos d’Esquadra van detenir cinc manifestants de la marxa a Barcelona. Totes elles estan acusades dels delictes de desordres públics i danys, i almenys una d’elles està acusada de manifestació il·lícita, tal com va explicar la Directa.
Per a ambdós sindicats entrevistats, les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol tenen un objectiu molt concret: “Ofegar a multes els moviments socials per intentar aturar-nos”. “Si no hi ha una forta caixa de resistència i solidaritat entre moviments, les multes fan que, a la pròxima vegada, et planteges no mobilitzar-te”, afegeix el militant del FEU. És el que titllen com a “burorepressió”, és a dir, la desmobilització a força de sancions administratives emparades en la llei mordassa, que, a banda d’afectar els drets fonamentals, esdevé un caldo de cultiu per als abusos policials a causa de la presumpció de veracitat que l’àmbit administratiu atorga als agents. L’article 52 d’aquesta llei regula “el valor probatori de les declaracions dels agents”, que implica que la paraula dels agents que hagen presenciat els fets constitueix “base suficient” per a la multa, un fet que trencaria el principi d’igualtat processal. “Aquesta llei està enfocada a evitar qualsevol protesta als carrers. Per això, la CGT continuarà lluitant per la seua derogació total”, conclou el sindicat en un comunicat.
