“Protestar ens costa la vida”. “El govern colombià ataca les seves ciutadanes”. “Fora el govern genocida i feixista d’Iván Duque”. “Que ho vinguin a veure, això no és un govern, són els paramilitars al poder”. “Més de 1.200 líders socials assassinats des de la firma de l’acord de pau”. Les pancartes i arengues de la protesta contra l’arribada d’Iván Duque que va reunir el passat diumenge 12 de setembre a Madrid centenars de colombianes migrants i refugiades, així com persones solidàries d’altres nacionalitats, expressen per si soles la situació de vulneració de drets humans que viu Colòmbia. Així i tot, el president del país caribeny arribava el dimecres 15 de setembre a la capital de l’Estat espanyol en busca principalment d’inversió privada. Allà ha estat rebut amb tots els honors i serà condecorat pel rei Felip VI i el president Pedro Sánchez.
La polèmica va arribar als mitjans espanyols i colombians una setmana abans de l’inici de la Fira del Llibre a Madrid, que aquest any té com a país convidat Colòmbia. El govern de Duque no havia convidat a l’esdeveniment una gran quantitat d’escriptores colombianes de llarga i reconeguda trajectòria literària per no ser “neutrals”, segons va dir l’ambaixador colombià a la capital espanyola, Luis Guillermo Plata, paraules per les quals va veure’s obligat a disculpar-se dies després. El que totes aquestes escriptores tenen en comú és la seva crítica al govern actual. I, mentre Laura Restrepo, Piedad Bonnett o William Ospina no estaven convidades, Iván Duque estava citat a presentar el seu nou llibre sobre economia taronja. Davant d’aquesta situació, una trentena de llibreries i editorials han publicat un comunicat denunciant que “la presència del president colombià a la nostra Fira és una rentada de cara que no podem passar per alt, no es neteja la sang vessada a través del nostre encontre cultural més preuat”. Finalment, les protestes han portat el president colombià a cancel·lar la presentació.
El “govern més progressista” condecora un “genocida”
Poc ubicat amb l’agenda política i social de Duque, que durant els tres anys que porta al Palacio de Nariño ha invertit més esforços en la guerra que en la fallida implementació dels acords de pau, el president espanyol publicava a Twitter que era “un plaer rebre a la Moncloa al president de Colòmbia” i que “Espanya seguirà donant suport al país en la lluita contra la pandèmia, també als seus esforços per la construcció de la pau”. Però els combats armats, la desaparició de persones i el desplaçament de comunitats han tornat a moltes regions del país amb el govern de Duque.
La falta de voluntat política és la que fa que la majoria de punts de l’acord encara estiguin per construir cinc anys després de la històrica firma entre les FARC i l’estat colombià
La despesa militar de 2019 i 2020 suma 19.385 milions de dòlars. I mentrestant, segons denunciava fa un any el mitjà La Silla Vacía, recursos destinats a la implementació dels acords de pau han sigut reorientats a la reactivació econòmica durant la pandèmia de la COVID-19. La falta de voluntat política és la que fa que la majoria de punts de l’acord, amb els seus mecanismes i projectes, encara estiguin per construir cinc anys després de la històrica firma entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l’estat colombià.
La pitjor indignació per part de la diàspora colombiana a l’Estat espanyol, però, arribava amb l’anunci que el govern espanyol concedirà la Gran Creu d’Isabel la Catòlica al president uribista. Tot i haver rebut informes per part d’Amnistia Internacional i altres organitzacions sobre les vulneracions de drets humans durant el Paro Nacional del passat mes de maig, tot i la condemna per part de la Cort Interamericana de Drets Humans de l'”ús desproporcionat i il·legítim de la força” per part de les forces i cossos de seguretat de l’estat, tot i que ONG colombianes asseguren que durant dos mesos de mobilitzacions la policia i el paramilitarisme van assassinar a almenys 75 manifestants, el govern de Sánchez premiarà al mandatari colombià. I a més, segons assegura l’eurodiputat d’Unides Podem Manuel Pineda ho fa “de manera irregular perquè no han sigut capaços ni tan sols de portar-ho al consell de ministres i sense aquesta aprovació és il·legal”.
Exiliades denuncien a Duque
Luz Marina Hache és una víctima de desaparició forçada colombiana exiliada a Barcelona des del mes d’abril d’aquest any. El dissabte 11 de setembre va arribar a Madrid juntament amb altres colombianes de la diàspora per manifestar la indignació que els provoca l’actitud complaent del govern espanyol envers un executiu que les desplaça de les seves cases i les allunya de les seves famílies. Diumenge va sortir a cridar “Fora Duque” per “denunciar el genocidi que s’ha presentat en el marc del Paro Nacional”, explica l’activista del Moviment de Víctimes de Crims d’Estat (MOVICE), encara des de Madrid. Dimecres 15 de setembre va poder comparèixer davant del Congrés dels Diputats juntament amb Ricardo Méndez, representant de la Primera Línia dels manifestants, també desplaçat després de rebre amenaces. “Jo no hauria d’estar aquí, jo hauria d’estar mort. Mort com desenes de joves que han sigut balejats en el marc del Paro per protestar. Mort com centenars de líders socials assassinats al nostre país per defensar la humanitat i la naturalesa”. D’aquesta manera, commogut, iniciava el seu discurs el jove acabat d’arribar del departament del Valle del Cauca.
L’Acord per la Protecció i Promoció Recíproca entre els ministeris d’indústria i comerç d’ambdós països es firmarà previsiblement durant aquesta setmana i ha de blindar la inversió privada, sobretot la de més de 600 empreses de capital espanyol presents a Colòmbia, durant deu anys
L’agenda a Madrid ha estat estreta. La nit del dimecres un grup de manifestants colombianes van localitzar l’hotel en el qual s’allotja el president Duque i van realitzar una denúncia pública davant les portes de l’establiment. Aquest dijous, el grup del Pacte Històric –coalició d’esquerres que es presentarà en les eleccions de maig de 2022 amb l’exguerriller de l’M19 Gustavo Petro com a presidenciable– organitzat a Barcelona ha celebrat una performance de denúncia dins les instal·lacions de la Fira del Llibre en presència d’Iván Duque. I el mateix han fet divendres durant la Fira de la Colombianitat organitzada per l’ambaixada colombiana. Allà on estigui Duque durant la seva visita a l’Estat espanyol, estaran les desplaçades colombianes amb les seves pancartes. “Denunciem la poca vergonya, la indignitat del govern espanyol de condecorar a Iván Duque”, assegura Luz Marina Hache.
Tot i l’èxit per la cancel·lació de la presentació del llibre, Hache pensa que no s’ha pogut evitar “l’objectiu central de la visita que és la part econòmica: Duque, el govern narcoparamilitar que tenim, deixa blindada la inversió econòmica espanyola, tornem a canviar miralls per riqueses. Colòmbia segueix sent colònia d’Espanya, en l’acord econòmic es veu molt clar, hi ha una desigualtat tenaç”. L’Acord per la Protecció i Promoció Recíproca entre els ministeris d’indústria i comerç d’ambdós països es firmarà previsiblement durant aquesta setmana i ha de blindar la inversió privada, sobretot la de més de 600 empreses de capital espanyol presents a Colòmbia, durant deu anys. Duque té programades més de seixanta cites amb empresaris espanyols abans de tornar diumenge a Colòmbia.
Qui és Ivan Duque?
Ivan Duque Márquez va néixer a Bogotà l’any 1976 i amb 45 anys és el president més jove que ha tingut Colòmbia, tot i que per aparentar més maduresa durant la campanya electoral es va tenyir el cabell de blanc. Va estudiar dret a la Universitat Sergio Arboleda, una de les més cares del país. Després de fer un màster en dret internacional econòmic a la Georgetown University de Washington D.C. (EUA), va ser consultor del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) des de la capital federal estatunidenca. De seguida va entrar al Centre Democràtic, partit polític fundat per Álvaro Uribe Vélez, expresident de Colòmbia entre 2002 i 2010, els anys d’auge del paramilitarisme i les execucions extrajudicials en mans de l’exèrcit colombià (6.402 en total).
L’any 2014 va ser elegit senador de la república i quatre anys després va passar de ser prou desconegut a esdevenir el candidat a la presidència escollit per Uribe. Ell representava certa modernització urbana dins l’uribisme latifundista més encarcarat. Amb deu milions de vots va derrotar en la segona volta al també senador i exguerriller de l’M19 Gustavo Petro, que va aconseguir vuit milions de vots amb la coalició Colòmbia Humana. Columnes, editorials i els youtubers més mediàtics l’anomenen sovint “subpresident”, per la fama que té de ser el titella oficial d’Uribe, motiu pel qual s’han fet centenars de caricatures d’ell on s’accentua la seva semblança amb un porc. Duque defineix la seva ideologia com “d’extrem centre”, malgrat que el seu partit està reconegut com d’extrema dreta, i és conegut per protagonitzar ridículs nacionals com el del dia de la “Colòmbia amb P majúscula“. El seu programa electoral apostava per “fer miques els acords de pau” i així ho ha fet. Des de la seva arribada al Palau de Nariño han sigut assassinats aproximadament 800 líders socials i 200 excombatents de les FARC.
