A la plaça del Pumarejo, situada al barri de San Gil, a la part vella de Sevilla, desenes de dones dinen plegades cada dia en el menjador social que ha obert Mujeres Supervivientes. Aquest espai, creat per l’entitat de dones víctimes de la violència masclista, ha esdevingut un motor per a la sanació d’altres dones colpejades pel patriarcat i la pobresa, així com un altaveu en defensa del feminisme, la justícia i la vida en comunitat. Així ho explica Antonia Ávalos, una de les dinamitzadores de la iniciativa
L’any 2010, un grup de dones vau constituir a Sevilla el col·lectiu Mujeres Supervivientes. Qui l’integreu?
El formem dones de diverses edats que hem sofert episodis de violència masclista i els efectes de la crisi econòmica i de subsistència que encara existeixen a l’Estat espanyol, contra la qual no rebem cap resposta institucional.
El menjador del Pumarejo sorgeix com a reacció a aquesta realitat?
S’inscriu en una metodologia que busca acompanyar a dones que ho viuen diàriament. No sols s’abasteix d’aliments: el menjador esdevé un espai d’aixopluc i, alhora, d’activisme polític. No oblidem que la majoria continuem sense poder pagar els rebuts de la llum i de l’aigua, o sense poder fer front a l’encariment del lloguer.
El menjar que oferiu permet mitigar i donar esperances a les més vulnerables?
Alhora que compartim els fogons, reivindiquem els àpats com un dret humà, i gràcies a l’acte col·lectiu que implica trobar-nos i intercanviar sabers, sortim empoderades per reconstruir les nostres vides i transformar l’entorn que ens envolta.
Amb quins recursos compteu per sostenir el projecte?
Rebem productes del banc d’aliments i de veïns i veïnes que, a títol personal, també ens proporcionen diners, sense oblidar l’ajuda de diverses entitats socials, entre les quals està la Fundació Calala Fondo de Mujeres. Això ens permet elaborar els menús previstos –avui sobrepassem els 160 diaris– i destinar una part dels ingressos a la caixa de resistència per cobrir l’augment de la demanda i les diferents contingències.
L’acollida comprèn algun acompanyament de tipus terapèutic?
“Disposar d’un espai col·lectiu en què l’enfocament no es basa en la caritat, sinó en el suport i l’ajuda mútua, significa una font de riquesa emocional, efectiva i de consciència política”
És l’altra part del projecte. A més de facilitar aliments i un espai de confiança i seguretat, hem creat el que anomenem Cartografia del projecte vital: les dones reben el suport de psicòlogues, treballadores socials i advocades, que, de forma voluntària, proporcionen eines perquè trenquin els cicles de violència, posin límits, coneguin els seus drets sexuals i reproductius i trobin una feina digna. En el cas de les dones migrades, s’hi afegeixen els tràmits d’empadronament i altres gestions vinculades a l’arrelament com a ciutadanes de ple dret.
Abordeu les diferents casuístiques com un procés d’intervenció integral?
Així és com obtenim bons resultats. Ho demostra que cap de les dones que han passat pel menjador ha patit de nou la violència dels seus companys i que, a poc a poc, més homes venen a cuinar i a participar dels diferents tallers. Però, així i tot, la Junta d’Andalusia no vol reconèixer-ho, la qual cosa suposa un greuge cap a un col·lectiu que encara es veu immers en la precarietat i altres injustícies socials. Sovint diem que, davant d’aquestes circumstàncies, la fam i la necessitat ens fan ser revolucionàries.
El Pumarejo pot inspirar altres iniciatives similars?
Ho pot fer. Disposar d’un espai col·lectiu en què l’enfocament no es basa en la caritat, sinó en el suport i l’ajuda mútua, significa una font de riquesa emocional, efectiva i de consciència política. Ens adonem que a Pumarejo no perdrem res estant juntes: tot al contrari, guanyem molt.
