El cas esclatava a finals d’estiu de 2014, quan els Mossos d’Esquadra procedien a la detenció de Miguel Sánchez, Enrique Fonsalba, Jaime Martínez i José Oriol Dealbert, caporals i agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, identificats pels instructors de la causa com els Pepitos. Els acusaven de pertànyer o col·laborar amb una estructura criminal conxorxada amb els amos de diversos prostíbuls de la ciutat. A canvi, presumptament, de diners i serveis sexuals facilitaven informació privilegiada amb finalitats il·lícites. A partir de les intercepcions telefòniques i els seguiments ordenats pel jutjat d’instrucció 10 de Barcelona també van ser imputats dos comandaments del cos de policia municipal, l’intendent major Jesús Hernando Maldonado i l’inspector Agustin Hernando Maldonado –identificats en la investigació amb els sobrenoms de Chus i Cuchi–, a qui les proves documentals assenyalaven com a presumptes autors de delictes revelació de secrets i tràfic d’influències. Cinc anys després totes aquestes acusacions s’han anat diluint i, a instàncies de la fiscalia, podrien acabar sense que cap d’ells trepitgés la presó.
En el cas dels dos comandaments l’acusació no ha arribat ni a la fase final de la instrucció, essent arxivada mesos enrere. En el cas dels dos caporals i els dos agents el fiscal F. Martín G. ha proposat a totes les parts un pacte de conformitat que eludiria el seu ingrés a la presó. A l’escrit, amb data de 22 de maig de 2019 i que és a l’espera de ser acceptat i rubricat pels interessats, es proposa una pena d’un any i mig de presó i quatre anys i deu mesos d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic pels delictes de suborn passiu i revelació d’informació reservada.
En el cas dels dos caporals i els dos agents el fiscal F. Martín G. ha proposat a totes les parts un pacte de conformitat que eludiria el seu ingrés a la presó
“Amb la finalitat de mantenir el flux d’informació privilegiada per part dels acusats guàrdies urbans, es reunia [Carlos Caballero, responsable d’un dels prostíbuls investigats] periòdicament amb tots ells per obsequiar-los amb sopars i dinars que ell s’encarregava de pagar, els invitava a serveis sexuals a locals de prostitució gestionats per ell i el seu soci i periòdicament els hi entregava una quantitat de diners, que no ha pogut ser determinada, generalment a través de l’encausat José Oriol Dealbert, el qual servia de principal intermediari entre els integrants de la Guàrdia Urbana involucrats i Carlos Caballero en mantenir amb aquest una relació més fluida”. El reconeixement d’aquests fets, redactats pel fiscal, seria la contrapartida a la reducció dràstica de la pena, a partir del principi d’atenuant per confessió. A més, el ministeri fiscal, inclou al pacte el “benefici de la suspensió de la pena”, que permetria que si durant un període de dos anys no es produeix cap reincidència, no haurien d’ingressar a presó.
Cal recordar que durant el registre del domicili del guàrdia urbà que feia d’enllaç amb la xarxa criminal, es van localitzar vint armes de foc i que a les converses telefòniques transcrites a la causa es deien coses com “¿Quieres unas cervezas? Es que hemos pillado unas 200 latas a dos pavos, jejeje” o “No hace falta poner [a l’atestat] que le hemos pegao”. Tots aquests fets quedaran impunes. Tampoc es van acabar d’esclarir les relacions dels responsables dels prostíbuls amb alts comandaments dels Mossos d’Esquadra i del Cos Nacional de Policia, amb qui feien sopars, viatges per veure partits del Barça i encontres a espais reservats del Teatre Principal de les Rambles.
