Un carregament d’ajuda humanitària i, també, de pressió internacional, començarà a navegar en els dies vinents rumb a Gaza. La Flotilla de la Llibertat, formada en aquesta ocasió per quatre vaixells, preveu salpar d’Istanbul, previsiblement diumenge, i arribar a territori palestí en dos o tres dies.
“L’escenari que projectem és trencar el setge a què Israel té sotmesa la població de Gaza, on comptarem amb el suport d’organitzacions per descarregar l’ajuda humanitària que hem aconseguit reunir”, afirma Sandra Barrilaro, portaveu de Rumb a Gaza, part de la Coalició Internacional de la Flotilla de la Llibertat.
Una delegació d’observadores de drets humans de Catalunya surt aquest dijous de l’aeroport de Barcelona cap a Turquia, des d’on han fet una roda de premsa. Formen part de la delegació Eduard Lucas, activista pels drets humans i responsable de Relacions del sindicat IAC; Jordi Gassiot, secretari de comunicació de la IAC; Silvia Rispau, membro de la Coalició Prou Complicitat amb Israel; Adriana Masmitjà, activista social membre de Garrotxa amb Palestina, l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i el candidat dels comuns a les eleccions europees Jaume Asens. En els darrers dies, centenars d’activistes de diversos països estan arribant a Istanbul per preparar-se.
La Flotilla de la Llibertat, formada per quatre vaixells, durà 5.500 tones d’aliments, medicaments, material hospitalari i petites potabilitzadores
La Flotilla de la Llibertat, en què navegaran activistes, professionals sanitàries, periodistes i personalitats polítiques d’una trentena de nacionalitats, durà 5.500 tones d’aliments, medicaments, material hospitalari i petites potabilitzadores.
“Durant els dies de viatge, es tracta de fer tot el possible per forçar els estats a obligar Israel a permetre que arribi el vaixell amb l’ajuda, que és el bàsic que necessita la població de Gaza després de sis mesos de setge medieval; on la gent mor de fam, de malalties, de beure aigua salada i de no tenir un sistema sanitari”, planteja Barrilaro.
A més de fer arribar part de l’ajuda més essencial que l’Estat d’Israel nega a la població de Gaza, desafiar el bloqueig és, per les impulsores de la Flotilla de la Llibertat, una denúncia de la falta de voluntat internacional d’aturar una massacre, davant la qual el Tribunal Penal Internacional ha identificat indicis de genocidi.
Des de l’escalada de la violència contra la població de Gaza, després de l’atac de Hamas el 7 d’octubre, l’Estat d’Israel ha impedit fins i tot a l’Agència de les Nacions Unides per a la població refugiada palestina (UNRWA) tirar endavant la seva tasca humanitària, de la qual depenen les necessitats més bàsiques del 80% de la població a la Franja de Gaza.
“La nostra acció és una crida d’atenció: hi ha milers de camions amb ajuda esperant en els passos fronterers”, remarca Sandra Barrilaro, portaveu de Rumb a Gaza
En els darrers sis mesos, es calcula que són prop de 40.000 persones les assassinades. La mateixa UNRWA afirma que, en aquest context, “no hi ha cap lloc segur a Gaza”, on, a més, són més d’un milió de persones les que afronten una “inseguretat alimentària catastròfica”.
“Sabem que l’ajuda que podem fer arribar a Gaza només pal·lia una mica la gravetat de la situació, però l’acció que fem s’ha d’entendre com una crida d’atenció: hi ha milers de camions amb ajuda esperant en els passos fronterers, des de fa mesos, amb l’ajuda que necessita la població”, remarca Barrilaro.
Més d’una dècada de flotilles atacades
Des del 2010, diverses flotilles solidàries han posat rumb a Gaza i han topat amb els atacs de l’Estat d’Israel. El 2010, el vaixell Mavi Marmara, en què viatjaven 700 persones, entre les quals premsa i activistes —“i Premis Nobel de la Pau”, detalla Barrilero—, fou violentament assaltat en aigües internacionals per part de l’armada israeliana. Nou persones van ser assassinades. Una desena va morir uns mesos més tard arran de l’agressió. Una cinquantena més van ser ferides de diversa gravetat.
“És important apuntar les complicitats dels governs, que haurien de trencar relacions amb un país que comet crims de guerra”, defensa Laura Arau, activista de Rumb cap a Gaza
En aquest vaixell, viatjava Laura Arau, activista catalana de Rumb a Gaza. “Veient el que ha passat ara amb els cooperants de World Central Kitchen, penso que aparten qui els molesta, i el tema està en si Israel resulta ser impune perquè li ho permet l’anomenada comunitat internacional”, planteja Arau.
En els darrers sis mesos, l’Estat israelià ha assassinat gairebé 200 treballadores humanitàries a Gaza, incloses treballadores de les Nacions Unides i participants en el corredor humanitari pactat i el llançament de paquets d’aliments des de l’aire. Unes vies que Rumb a Gaza denuncia que s’han evidenciat “insuficients i molt perilloses”.
Per això, Arau insisteix que és important “apuntar les complicitats” de governs com el dels Estats Units i els europeus. “Haurien d’imposar sancions, i fins i tot trencar relacions amb un país que comet crims de guerra“, afegeix l’activista.
En anys posteriors, diversos altres vaixells de flotilles de la Llibertat han intentat arribar a Gaza, sota bloqueig per terra, aire i mar des de l’any 2007, “un càstig col·lectiu contrari a la legalitat internacional”, que impacta contra més de dos milions de persones, recorden des de Rumb a Gaza. “Totes les flotilles han estat atacades violentament per Israel en aigües internacionals, les activistes han estat empresonades i deportades”, reconeix Barrilaro.
Rumb a Gaza s’ha reunit amb diversos grups parlamentaris —ERC, Junts, Bildu, BNG, Sumar i Podem— per demanar que traslladin al Govern estatal la petició de protecció
Davant la pròxima acció, Rumb a Gaza s’ha reunit amb diversos grups parlamentaris —ERC, Junts, Bildu, BNG, Sumar i Podem— per demanar que traslladin al Govern estatal la petició de protecció per les persones que formaran part de les delegacions embarcades. L’organització també té prevista una reunió amb el ministeri d’Afers d’Exteriors.
Sobre el risc de tornar a ser atacades, Arau valora que està en mans de si els governs “permeten que Israel ho faci”. “Els governs europeus i el dels Estats Units tenen una gran responsabilitat en el que pot passar; la diplomàcia ha d’existir per evitar que coses com un genocidi o l’assassinat de cooperants i civils succeeixin”, defensa l’activista de Rumb a Gaza. Reconeix que hi ha temor a un nou atac, alhora que afirma que pesa més el temor “de no fer res davant un genocidi que els líders polítics no aturen”.
