L’11 d’abril de 2015, Raquel E.F, interna al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de la presó de Brians I es va suïcidar després de múltiples avisos. En el seu cas, el règim d’aïllament amb 21 hores al dia tancada es va aplicar de forma ininterrompuda des del 27 de setembre fins al dia de la seva mort. La presa va passar en el règim més dur del sistema penitenciari pràcticament els últims sis mesos de la seva vida. Ara la Generalitat de Catalunya haurà de respondre davant d’aquest cas de suïcidi, després de la reclamació patrimonial interposada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans-, en nom de la seva família.
La família de la dona reclama a la Generalitat 19.172,54 euros en entendre que l’administració és responsable de la mort de la Raquel, ja que no va activar mai el protocol d’actuació davant de conductes amb “risc autolític”. En la resolució del procediment administratiu, el Departament de Justícia va assegurar que “Raquel va decidir de manera voluntària, lliure i conscient posar fi a la seva vida, escollint el moment, la manera i el lloc”. Aquest dimarts comença el judici al Contenciós Administratiu 1 de Barcelona.
La família de la dona reclama a la Generalitat 19.172,54 euros en entendre que l’administració és responsable de la mort de la Raquel, ja que no va activar mai el protocol d’actuació davant de conductes amb “risc autolític”
L’aïllament és un règim penitenciari en el qual els presos passen unes 21 hores al dia tancats i en soledat, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades en un departament especial conegut com a DERT. Els especialistes afirmen que aquest règim pot provocar danys psicològics irreversibles a partir del catorzè dia i l’ONU prohibeix aplicar-lo de manera perllongada. Tot i això, algunes persones s’hi passen mesos o anys. A Catalunya, la taxa de suïcidis als DERT és tres vegades més alta que al règim ordinari i 12 vegades més que fora de la presó. 2.156 persones van estar a cel·les d’aïllament a Catalunya el 2016, segons xifres del Departament de Justícia, un 2% de la població penitenciària.
L’Anuari de Silencis Mediàtics de Media.cat va avançar el cas de Raquel E.F., de 38 anys i amb dos fills. Segons es recull en les cartes que va enviar i rebre la interna, Raquel E.F. va avisar de la mala situació per la qual estava passant, arribant a transmetre els seus pensaments suïcides. Els seus familiars i amistats pròximes eren conscients del seu estat, pel que li escrivien per donar-li ànims i dir-li que seguís lluitant. No obstant això, a mesura que passa el temps, les cartes pugen de to. Pocs dies abans del suïcidi, el 5 d’abril, Raquel E.F. explica un intent de suïcidi després que diversos funcionaris li haguessin aplicat contenció mecànica, lligant-la de braços i cames en un llit. Segons la documentació registrada a Brians I, hi consten 26 incidents, entre ells un intent de suïcidi, a més de fins a 11 immobilitzacions mecàniques.
Finalment, l’11 d’abril, Raquel E.F. va decidir posar fi al seu patiment i es va penjar de la finestra de la seva cel·la. Poques hores abans havia tingut una visita amb el psiquiatre de la presó, que va decidir no activar el protocol de prevenció de suïcidis, tot i que ella li va comunicar la seva intenció de voler morir. Aquesta és una de les queixes principals interposades per Andrés G. Berrio, advocat d’Irídia, que denuncia que cal una revisió profunda de les condicions de vida dels interns dels DERT.
L’11 d’abril, Raquel E.F. va decidir posar fi al seu patiment i es va penjar de la finestra de la seva cel·la. Poques hores abans havia tingut una visita amb el psiquiatre de la presó, que va decidir no activar el protocol de prevenció de suïcidis, tot i que ella li va comunicar la seva intenció de voler morir
En el moment de la seva mort, Raquel E.F. va deixar una carta dirigida al Jutjat de Vigilància Penitenciaria número 2 de Barcelona on relatava la duresa del DERT i els maltractaments per part d’alguns funcionaris del Departament. A la carta explica com, pocs dies abans, havia viscut un episodi on estava molt nerviosa i va colpejar la paret de la cel·la. En aquell moment, segons relata a la carta, alguns funcionaris van entrar a l’estança, la van tirar a terra i li van realitzar contenció mecànica durant diverses hores. “Al deixar-me anar quasi caic a terra, i quan una funcionària em va intentar ajudar, em vaig espantar i sense adonar-me’n la vaig empènyer enrere, seguidament em van tornar a lligar i em van tenir cinc hores més en aïllament provisional”, descriu a la carta.
L’any passat el Parlament de Catalunya va crear un grup de treball per debatre entorn les condicions dels DERT. Durant les declaracions, diversos presos van assegurar haver sofert tortura i maltractament a les presons catalanes. Un informe del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura del Síndic de Greuges també va recollir diversos testimonis d’interns que asseguraven haver rebut maltractament, així com que les contencions mecàniques s’allargaven més enllà del temps reglamentari. En el marc d’aquest grup de treball, l’ex relator de l’ONU sobre Tortura, Juan Méndez, i l’expresident del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura, Mauro Palma, van demanar la supressió del règim d’aïllament. La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura va llençar la campana #21hores en contra de l’aïllament penitenciari. No obstant això, el que aleshores era director de Brians I, Joan Carles Navarro, va acusar les entitats socials de pressionar els interns perquè presentessin denuncies.
Malgrat els intents que consten a l’expedient de Raquel E.F., la Generalitat sempre ha negat qualsevol responsabilitat en el cas. Des del Departament de Justícia es justifica la no aplicació del protocol d’actuació davant de conductes amb risc autolític perquè “generalment les conductes autolesives protagonitzades per interns tenen un caràcter reivindicatiu i manipulador, sense intencionalitat de suïcidar-se”. A més, consideren que els episodis d’autolesions de Raquel E. F. són fruit “d’un caràcter clarament manipulador sense veritable intencionalitat autolítica, raó per la qual no es va activar el protocol de prevenció de suïcidis, ja que no hi havia indicadors per activar-lo”. Ara serà un jutge qui decideixi de qui és responsabilitat la mort de Raquel E.F.
