El Salvador va viure el dissabte 26 de març la seva jornada més violenta dels darrers vint anys: 62 persones van ser assassinades en un sol dia a mans de les maras. En acabar el cap de setmana, la xifra havia escalat fins a superar les vuitanta víctimes mortals. Gent treballadora, venedores ambulants o forneres consten entre les persones assassinades, la majoria sense cap vinculació amb el món de les bandes ni amb antecedents penals, segons fonts policials del país.
L’esclat de violència, breu, però d’una gran brutalitat, ha tornat a colpejar el país centreamericà que vivia un període amb les taxes de criminalitat a la baixa. Després d’aquest dissabte funest, el president de la República, el liberal Nayib Bukele, va convocar per mitjà de Twitter l’Assemblea Legislativa per decretar la instauració del Règim d’Excepció. La mesura va prosperar i s’ha prorrogat per un segon període de trenta dies. Amb aquest règim excepcional, que s’aplica per primera vegada després de la guerra civil dels anys vuitanta, queden suspesos el dret a reunió i associació, el dret a defensa i el dret a la inviolabilitat de la correspondència, ja que obre la possibilitat d’intervenir les comunicacions sense necessitat d’una ordre judicial.
Detencions indiscriminades
Aquesta mesura legislativa s’ha traduït en més de 21.000 detencions, el plat fort del que Bukele ha anomenat “guerra contra las pandillas”. Els cossos i forces de seguretat de l’estat salvadorenc exhibeixen a les xarxes socials aquestes detencions amb fotografies, noms, cognoms i localitzacions de les persones detingudes de manera continuada.
En la majoria de les imatges es poden observar homes joves tatuats, generalment amb referències a les tres maras amb més presència al país: la Mara Salvatrucha o MS-13, Barrio 18 – Sureños i Barrio 18 – Revolucionarios. Tot i això, no són poques les imatges en què els detinguts tenen els tatuatges ratllats amb una creu o fins i tot amb cremades, senyal que identifica els membres retirats de les bandes.
I és que la política de detencions massives ha passat per damunt d’un gran nombre d’exintegrants de les bandes i de persones que havien abandonat el món criminal per refer la seva vida. Human Rights Watch ha denunciat també que, sota l’empara del règim d’excepció, s’han detingut defensores dels drets humans, persones amb discapacitat, atletes olímpiques o pastors protestants. L’entitat assenyala, en un informe elaborat conjuntament amb Cristosal (una organització de defensa dels drets humans al triangle nord de l’Amèrica Central) que s’han registrat nombroses desaparicions forçades, la mort de dues persones que es trobaven privades de llibertat i un gran nombre de detencions en domicilis sense presentar una ordre judicial que permetés l’entrada a l’immoble.
“Tempesta perfecta” pels drets humans
En la mateixa línia, Amnistia Internacional considera que l’actuació de l’Estat en la “guerra contra las pandillas” representa una “tempesta perfecta” per donar cobertura a tota mena de violacions dels drets humans. L’entitat, que reclama a l’executiu acabar amb l’agressivitat indiscriminada vers la població civil, considera que, des de l’inici d’aquesta crisi, “s’han trepitjat els drets de la població salvadorenca” vulnerant les lleis internacionals i duent a terme detencions arbitràries i massives.
Des d’Amnistia Internacional es denuncia també que els cossos policials i militars estan practicant maltractaments a les persones detingudes de manera sistemàtica. La mateixa Policia Nacional n’ha aportat proves en publicar al seu perfil de Twitter un vídeo en què es veu un uniformat trepitjant el cap d’un detingut estirat a terra. Unes imatges que de seguida es van esborrar, però diverses entitats i activistes han pogut recuperar.
A més del règim d’excepció, l’assemblea dominada per Bukele ha pres una sèrie de decisions que, amb el pretext de la guerra oberta a les bandes, apuntalen l’autoritarisme del mandatari salvadorenc. D’una banda, l’aprovació d’un paquet de mesures excepcionals, com la possibilitat de celebrar judicis en absència de les persones acusades i l’increment de penes de fins als deu anys de presó per a menors d’entre 12 i 16 anys. Aquest enduriment també preveu l’establiment de penes de presó per a aquelles persones que “puguin obtenir profit directe o indirecte de les relacions de qualsevol mena amb les bandes”.
La recent reforma judicial preveu penes de fins a quinze anys de presó per als mitjans que reprodueixin continguts provinents de les ‘maras’
Una setmana més tard de l’aprovació d’aquest paquet de mesures, l’Assemblea Legislativa va anar més enllà i aprovava un enduriment del Codi Penal salvadorenc. Dirigida sobretot als mitjans de comunicació, la reforma introdueix penes d’entre deu i quinze anys de privació de llibertat per a aquelles periodistes i mitjans que reprodueixin continguts realitzats, suposadament, per alguna de les maras que opera al país. Aquesta prohibició inclou la publicació de fotografies de tatuatges o pintades, així com la reproducció de comunicats, entrevistes o declaracions de membres dels grups.
Mitjans independents al punt de mira
Llibres, reportatges i investigacions que s’han publicat durant els darrers anys per comprendre la dinàmica criminal i social de les maras no es podrien publicar avui. No veuria la llum la crònica que, al llarg de més d’una dècada, han narrat periodistes com Óscar Martínez. Tampoc les investigacions del diari digital El Faro, que va destapar les negociacions del govern de Bukele amb les maras, amb el resultat d’una davallada de la taxa d’homicidis que va assolir mínims històrics.
Precisament aquests contactes entre bandes i Estat, negats per l’executiu, han estat confirmats per una de les principals faccions organitzades, Barrio 18 – Sureños. Diversos representants d’aquesta mara descrivien les trobades com un “diàleg” en una entrevista publicada pel periodista basc-salvadorenc Roberto Valencia a BBC Mundo a finals d’abril.
Vint-i-dos periodistes d’El Faro denunciaven el mes de gener que havien estat espiats amb el programa Pegasus, un programari de l’empresa israeliana NSO Group. La croada particular de Bukele i el seu partit, Nuevas Ideas, contra mitjans independents com El Faro o la revista Factum, ha comportat no només un presumpte cas d’espionatge sinó també l’assenyalament i persecució pública.
El digital ‘El Faro’ va destapar les negociacions entre el govern i les bandes, que l’executiu nega però han estat confirmades pel grup Barrio 18 – Sureños
El president, que des de la seva arribada al poder s’ha caracteritzat per governar a cop de tuit, no ha dubtat en assenyalar, acusar i insultar periodistes per mitjà de les xarxes socials. Una dinàmica a la qual s’han sumat el president de l’Assemblea Legislativa i el cap del grup parlamentari de Bukele, que acusen periodistes de fer “apologia del delicte” i d’estar buscant asil a altres països. Les informadores assenyalades denuncien que aquestes declaracions suposen un “risc imminent” per a la seva vida.
La dinàmica institucional
El Salvador té una població de poc més de 6 milions d’habitants. L’actual executiu liberal estima que avui dia hi ha més de 70.000 membres de bandes. Una xifra que gairebé duplica els membres de les maras quantificats fa només cinc anys. Les polítiques de Bukele, per mitjà del diàleg amb els grups organitzats, han aconseguit rebaixar la taxa d’homicidis, però han apuntalat les bandes com un grup social més dens i nombrós.
L’empresari que dirigeix el país ha pogut aplicar sense problemes totes les polítiques que ha considerat després d’obtenir la majoria absoluta a la cambra legislativa, ara fa un any. Una acumulació de poders –executiu i legislatiu– que no va ser suficient per a aquest mandatari, que ha incorporat el bitcoin com a moneda de curs legal al país. Escasses hores després que els membres de la cambra prenguessin possessió, aquesta va aprovar la destitució dels jutges de la Sala Constitucional de la Cort Suprema salvadorenca i del fiscal general de l’Estat, substituint-los per magistrats favorables a les seves postures.
