En el tercer dia d’operació policial contra els xabolistes de Badalona –que van ser desnonats, el 17 de desembre per la força de l’institut B9 del barri de Sant Roc– s’han acarnissat encara més contra persones física i psicològicament esgotades, que no troben cap alternativa per a resguardar-se de la pluja i del fred de l’hivern. Amb el suport d’entitats socials, des de dimecres al vespre, havien anat recopilant sacs de dormir i tendes d’acampada, però a primera hora de divendres tornava el malson. Una dotzena de cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana, acompanyats d’un furgó del Grup Especial d’Intervenció Policial (GEIP), s’apostaven al carrer d’Alfons XII i l’avinguda del Marquès de Mont-roig –vuit furgonetes de la Brigada Mòbil s’esperaven dos carrers enllà, per si reclamaven reforços. Xavier Garcia Albiol avui no ha fet acte de presència, però la seva mà dreta, el regidor de Seguretat Juan Manuel Ruiz, ha comandat en persona tot el dispositiu.
Xavier Garcia Albiol avui no ha fet acte de presència, però la seva mà dreta, el regidor de Seguretat Juan Manuel Ruiz, ha comandat en persona tot el dispositiu
L’ultimàtum acabava a les deu del matí i l’amenaça era clara. O aixecaven les tendes voluntàriament o s’arriscaven a destrosses i a la pèrdua de les poques pertinences. Dos camions de recollida de brossa i tres camionetes de reg de carrers se situaven just al darrere del cordó. En total, un centenar de funcionaris de seguretat i neteja, executant sense qüestionar les ordres del regidor. “Ara agafeu la mànega i ho mulleu tot, que no tornin a deixar les coses”, els etzibava amb cara de pocs amics. Entre els agents de la Guàrdia Urbana n’hi havia que no amagaven estar satisfets i d’altres que miraven a terra o es tapaven la cara amb una braga. “Està plovent i fa fred. Què voleu? Matar negres? Doncs mateu-nos, un a un, pum, pum, pum”, cridava un noi de Gàmbia visiblement desesperat. “Respecteu els drets humans, tenim dret a viure, dignament i sota un sostre. No pot ser que ens obligueu a viure com rates”, seguia un company que s’asseia a terra, davant dels escuts.
Després de tres avenços del cordó policial, per agafar terreny de la plaça, els xabolistes han optat per apilar pertinences sobre carretons o ficar-les en maletes, per tot seguit esquivar l’operatiu de desallotjament per situar-se de nou a l’extrem de la plaça on eren a primera hora. “Se’ns estan colant de nou a la zona que ja hem netejat”, informava un caporal per ràdio. “Podem seguir aquí discutint tot el dia i tota la tarda o vosaltres aneu a fer la vostra vida i nosaltres la nostra feina. No cuinareu, no cuinareu, perquè ho dic jo”, li engegava el caporal 1455 al Younnouss Dramé, un dels portaveus dels desallotjats originaris d’Àfrica. Aquest mateix comandament ha protagonitzat un tens episodi quan ha amenaçat de sancionar una activista de la campanya Regularització Ja!, que megàfon en mà animava als concentrats a “no caure en provocacions”. “Vostè està incitant”, li ha recriminat el policia.
Enmig de la tensió, sense cap explicació prèvia, una periodista d’Antena 3 li ha posat uns auriculars a l’orella d’en Younnouss mentre li deia “no pateixis, ara un company et farà unes preguntes”
Enmig de la tensió, sense cap explicació prèvia, una periodista d’Antena 3 li ha posat uns auriculars a l’orella d’en Younnouss mentre li deia “no pateixis, ara un company et farà unes preguntes”. Es tractava d’una connexió en directe des d’un plató a Madrid que s’anunciava amb el rètol “L’amenaça dels okupes de Badalona”. L’home intentava explicar una vegada i una altra que “si Albiol ens diu salvatges és un racista, com ha de ser algú que t’anomena salvatge? Sempre ha estat un racista, amb els magribins, amb els pakistanesos, amb els gitanos, amb qui li ha interessat en cada moment”. Des del plató cinc tertulians l’interrompien contínuament. La presentadora, Susanna Griso, sortia immediatament en defensa d’Albiol i li responia “quan diu salvatge fa referència a l’actitud violenta d’una determinada persona, no us ho prengueu com un comentari racista”. Tot seguit, un membre del Sindicat d’Habitatge de Badalona advertia en Younnouss: “és una trampa, no continuïs parlant, és una televisió controlada pel partit d’Albiol”.
Davant la impossibilitat de poder cuinar les cuixes de pollastre i els ous que els havia proporcionat una veïna, des d’una taula amb voluntaris s’han distribuït entrepans, begudes i infusions calentes. Anna Vicente, membre de la fundació Ateneu Sant Roc, ha qualificat de “vergonyós” l’operatiu policial. “Traspassen al carrer un problema que podia estar controlat i que li podíem haver trobat solucions entre tots. Aquesta gent haurà de sobreviure al carrer com puguin, és una bomba de rellotgeria”, ha afegit en declaracions a aquest mitjà. “Portem molts anys amb aquesta situació, alguns venen de la nau del Gorg que es va cremar l’any 2020 [on hi van morir cinc persones]. El govern municipal i la Generalitat haurien pogut buscar solucions. No es troben solucions perquè aquesta gent no compta, no vota, així de senzill”, rebla indignada.
Gisela Bermúdez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Badalona, recorda que això passa en una ciutat “amb 8.000 pisos buits i una Catalunya amb 420.000 pisos buits i 100.000 destinats a l’ús turístic”
Gisela Bermúdez, portaveu del Sindicat d’Habitatge de Badalona, ens explica que l’argument principal de l’expulsió de la via pública era que “una brigada de neteja volia netejar el barri de Sant Roc. Curiós, jo visc aquí de tota la vida i ja et dic que mai s’ha netejat profundament aquests carrers”. I fa una lectura política enfocada en qui considera responsables: “és la conseqüència més directa d’un sistema que està posant fi a les vides de la classe treballadora per fer negoci amb una necessitat tan bàsica com l’habitatge”. Recorda, a més, que això passa en una ciutat “amb 8.000 pisos buits i una Catalunya amb 420.000 pisos buits i 100.000 destinats a l’ús turístic”.
Younnouss Dramé, ens alerta que “tenen mala intenció, ens volen expulsar de la ciutat, cosa que no poden fer, no tenen dret. Demanem als altres partits que facin alguna cosa, perquè Albiol no vol buscar solucions, només ens vol expulsar”. I repta a l’edil del PP a què “sigui valent i digui obertament que és un alcalde racista”. De la situació dels desallotjats reconeix “que no hi ha solució o alternativa i cadascú va buscant solucions amb qui l’ajuda. Hi ha més gent vivint als carrers, no només aquí, també en altres llocs més tranquils”. Recorrent la zona hem pogut comprovar que ha crescut l’assentament que ja hi havia a la platja de Sant Adrià de Besòs, i d’altres més petits en els laterals de les vies de RENFE, així com en terrenys industrials abandonats dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu de Barcelona.
Ha crescut l’assentament que ja hi havia a la platja de Sant Adrià de Besòs, d’altres més petits a les vies de RENFE, així com en terrenys industrials abandonats dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu de Barcelona
Carles Sagués, de Badalona Acull, detalla que “hi ha gent disseminada per tota la ciutat o municipis propers. Tenim els contactes d’unes 200 persones per mantenir-los informats i treballar cap a solucions definitives. És una situació extraordinària i calen solucions”. Rememora que fa més d’un any, quan Garcia Albiol va tancar l’alberg de Can Bofí Vell, “les persones acampades van rebre el mateix tipus d’amenaces, persecució, repressió. Marxeu d’aquí per netejar, després marxeu d’allà. El veïnat està al·lucinant perquè en aquests carrers sempre hi ha la queixa de brutícia i no es netegen, no s’havia vist mai que reguessin amb mànega”.
L’advocada Mireia Salazar, que els assessora i s’encarrega del procés judicial és clara: “el que ha passat avui és un desallotjament encobert sota el pretext de netejar. La pressió de la policia era perquè traguessin les tendes, però després se’ls diu que tampoc poden tenir carros, maletes, perquè incompleix l’ordenança”. Ho considera una pressió “il·lícita” dels cossos policials i recorda que “són persones que no van ser reallotjades, incomplint la legalitat”. No només això, posa èmfasi en el fet que “no hi ha hagut cap assistència social bàsica, tal com va ordenar la jutgessa. Avui tampoc ha vingut ningú del servei de sensellarisme”.
L’advocada Mireia Salazar denuncia una pressió “il·lícita” dels cossos policials i recorda que “són persones que no van ser reallotjades, incomplint la legalitat”
Ho diu el mateix que dia que ha transcendit un contundent posicionament des de la seu de Nacions Unides (ONU) a Ginebra. El relator especial de l’ONU sobre el dret a un habitatge adequat, Balakrishnan Rajagopal, i el relator especial de l’ONU sobre els drets dels immigrants, Gehad Madi, han condemnat el desallotjament de l’assentament al B9 i “avisen que pot constituir una greu violació dels drets humans dels desallotjats”. A més, en una nota de premsa han criticat “que l’Ajuntament de Badalona es negui a oferir alternatives d’habitatge als afectats” i veuen inacceptable la “retòrica discriminatòria”.
A mesura que s’anava fent fosc i arribava de nou la pluja tornaven els intents d’alçar carpes o tendes d’acampada, frustrats per l’amenaça reiterada d’intervenció policial. Al capvespre alguns dels desallotjats aconseguien encendre una foguera i d’altres optaven per posar-se a resguard sota el pont de l’autopista C-31. Un dels joves sensesostre es retirava després de recriminar-li a un dels policies, amb els ulls vidriosos: “A Àfrica, quan vosaltres veniu de viatge us tractem bé, no com animals. Als nostres països és impensable que es deixi la gent morir de fam al carrer, esteu bojos”. I un company s’hi afegia amb un advertiment en veu alta, fruit de la ràbia acumulada al llarg de la jornada: “Albiol acabarà malament els últims dies de la seva vida. Déu el castigarà, acabarà amb una greu malaltia pel que ha fet”.
