Revés judicial contra la Diputació de València i el consistori d’Ontinyent (la Vall d’Albaida). El magistrat del jutjat del contenciós-administratiu número 1 de València s’ha pronunciat en una sentència administrativa, tot i que no es ferma, sobre la vigència dels convenis relatius a l’explotació de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’Ontinyent-Agullent. Des de l’any 1993, la depuradora està en mans de la societat publicoprivada Empresa General Valenciana de l’Aigua SA (Egevasa), també demandada en el procés.
L’auto judicial, al qual ha tingut accés la Directa, explica que la mercantil Aqlara va interposar una denúncia instant la Diputació de València i l’Ajuntament d’Ontinyent a incoar un procediment de revisió d’ofici, per mitjà del qual revisar la vigència del conveni d’explotació de l’estació depuradora. Ambdues administracions, però, haurien desestimat incoar el procediment i Aqlara va interposar un recurs.
La mercantil exigeix declarar la nul·litat dels contractes, convenis, pròrrogues i actes vinculades al marc de l’acord signat entre la Diputació i el consistori d’Ontinyent
La mercantil exigeix declarar la nul·litat dels contractes, convenis, pròrrogues i actes vinculades al marc de l’acord signat entre la Diputació i el consistori d’Ontinyent. Així mateix, sol·licita deixar sense efecte l’acord d’explotació de la depuradora per part d’Egevasa. En paral·lel, també demana la imposició de costes a les administracions.
En el resum de les al·legacions, l’empresa demandant exposa que el contracte de gestió de l’EDAR es va signar amb Egevasa en 1993 per un termini de dos anys, període que després es podia prorrogar anualment. Aqlara també fa constar que, en l’any 2004, es va pactar una pròrroga fins a 2013, any en què l’Ajuntament va proposar una nova pròrroga d’un any, fins a febrer de 2014. Segons la mercantil, aquesta última pròrroga no va ser mai aprovada per la Diputació de València, per la qual cosa, el contracte hauria perdut la vigència en 2014. Cal recordar que en 1993 s’adjudica el contracte d’explotació a Egevasa, quan aquesta era propietat exclusiva de la Diputació. Posteriorment, en 1999, el 49% del capital social es transfereix a mans privades.
El magistrat ha ordenat a les administracions demandades a revisar el conveni, sense imposar costes i donant opció a interposar un recurs, per la qual cosa encara no resol el fons de la qüestió: si el conveni està o no vigent.
Davant les al·legacions presentades per les demandades, on es qüestionava la competència del tribunal, el jutjat ha dictaminat que “té competències per revisar els convenis d’ofici i declarar la nul·litat”, tal com es llegeix en l’escrit del jutjat. I apunta que tan sols després d’engegar-se la via administrativa, podrà pronunciar-se sobre la possibilitat “d’anul·lar els convenis”.
Des de la regidoria de Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Ontinyent, asseguren a la Directa que “el conveni està actualment vigent”
Des de la regidoria de Sostenibilitat del consistori municipal d’Ontinyent, encapçalada per Sayo Gandia (La Vall Ens Uneix), asseguren a la Directa que han interposat un recurs contra la sentència: “l’Ajuntament d’Ontinyent ha interposat un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ), en defensa dels interessos municipals”. I asseguren: “el conveni està actualment vigent. En tot cas, haurà de ser la justícia la que diga el contrari”. Alhora, critica que Aqlara interposara un recurs quan suposadament encara no havia acabat el termini per revisar la vigència.
La batalla judicial contra Egevasa ve de lluny. L’empresa va veure amenaçada la seua supervivència arran d’una sentència que va anul·lar la concessió dels contractes de 31 depuradores per vulnerar les regles “d’igualtat, transparència i concurrència”.
En defensa d’una gestió pública
Cada ajuntament, d’acord amb la llei reguladora de les bases del règim local, té l’obligació de vetllar per la depuració de les seues aigües, bé per mitjà d’una gestió pública —des del mateix ajuntament o amb una mancomunitat o diputació— o externalitzant el servei a una empresa privada o publicoprivada.
Luis Babiano, membre de l’associació d’Operadors Públics d’Abastiment i Sanejaments Públics d’Aigües, exposa que “en aquest cas, no estem davant d’una empresa pública, sinó d’una empresa privada amb participació pública de caràcter mixt”. Egevasa té dividit l’accionariat entre la Diputació de València, amb un 51%; i Aigües de València (Global Omnium), que té el 49%. En aquest sentit, Babiano reflexiona: “estem parlant d’una gestió indirecta que no es regeix per les lleis de contractes del sector públic”. Per tant, “no estaria dintre de la rendició de contes, ni de la noció pública de transparència”, critica.
Des de la Colla Ecologista l’Arrel, entitat d’Ontinyent amb més de trenta anys de trajectòria, reivindiquen que “l’aigua és un bé comú, i ha d’estar al servei del poble”
Tal com explica Babiano, la via de privatització més implantada a l’Estat espanyol consisteix en la concessió de la gestió de l’aigua a una empresa privada durant un llarg període de temps. Si això pot suposar una despesa pública elevada, es crea una empresa mixta. Però, en ambdós casos, “el control efectiu l’exerceix l’empresa”, subratlla. I assevera: “l’inversor privat no té cap problema a ser la part minoritària. Permet a l’alcalde dir que ‘ha mantingut el control’, però el seguiment del servei es fa impossible”. Alhora, Babiano fa èmfasi en el fet que, en el sector de les depuradores, per fer un bon negoci, “es juga amb els límits legals i amb concessions que poden durar dècades”, procediments que responen “a una deixadesa de l’administració o, simplement, perquè es busca finançament” a costa dels contribuents.
Des de la Colla Ecologista l’Arrel, entitat d’Ontinyent amb més de trenta anys de trajectòria, reivindiquen que “l’aigua és un bé comú, i ha d’estar al servei del poble”. David Gironès, president de l’entitat, defensa que “l’aigua ha d’estar en mans públiques, i si es dona el cas que està en mans d’una empresa mixta, també ha de ser transparent i complir tots els criteris ambientals requerits”.
Connexions polítiques i empresarials
“S’ha de plantejar si Egevasa ha de ser una empresa pública al 100%”. Ha plogut molt des d’aquesta declaració feta en 2016 per Jorge Rodríguez Gramage, actual batlle d’Ontinyent. En aquella època, Rodríguez, qui era un militant amb una trajectòria en ascendència progressista dintre de les files socialistes, era president de la Diputació de València (2015-2018), des d’on controlava l’Empresa General Valenciana de l’Aigua SA.
El seu pas com a màxim dirigent de la Diputació de València li va costar un alt preu polític. Rodríguez va estar esquitxat en el cas anomenat Alqueria —una causa judicial sobre presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics a l’empresa pública Divalterra—, d’on finalment va ser absolt. No obstant això, el procés judicial li va suposar una pugna interna amb el PSPV. Va perdre el carnet de militant i va haver d’acordar l’adeu forçat del palau provincial.
L’única diputada d’Ens Uneix, Natalia Enguix, va ser elegida presidenta de la junta general de l’Empresa General Valenciana de l’Aigua
Amb antics militants socialistes i una vocació municipalista en expansió a les Comarques Centrals, posteriorment, va refundar el projecte polític La Vall Ens Uneix. Amb un perfil carismàtic arrelat en el seu poble natal, va doblegar el pols al seu antic partit, aconseguint arrabassar per tercera legislatura consecutiva la majoria absoluta del PSPV al consistori municipal, convertint així la capital de la Vall d’Albaida en un autèntic fortí.
En les darreres eleccions del País Valencià, un gir de guió inesperat va col·locar Ens Uneix com l’actor principal per perllongar el futur de la Diputació de València. Enemistat amb els seus antics companys de partit, va acabar facilitant l’entrada del PP amb el suport de la ultradreta de Vox a la corporació provincial, esvaint així qualsevol anhel d’esperança d’un Botànic que havia perdut la vara institucional, però amb molts comptes pendents amb Rodríguez i els seus.
Amb aquest joc d’escons, el PP va atorgar-li a l’única diputada d’Ens Uneix, Natalia Enguix, la vara de comandament d’Egevasa. Enguix va ser elegida presidenta de la junta general de l’Empresa General Valenciana de l’Aigua, i Ricard Gallego, cap de gabinet i mà dreta de Jorge Rodríguez, va entrar al consell d’administració d’Egevasa. Fonts del partit van recordar en unes declaracions al diari València Plaza la “importància estratègica” de l’entitat per a Ontinyent, “ja que és el municipi més gran on l’empresa pública té la gestió de l’aigua”.
