Ni coaccions, ni extorsió, ni prevaricació, ni infidelitat en la custòdia de documents, ni suborn, ni tràfic d’influències, ni negociacions prohibides als funcionaris, ni usurpació d’atribucions. Així de contundent es posiciona el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona davant la querella presentada per Vauras Investment. El fons d’inversió amb capital nòrdic va presentar la querella el mes de juny i ara la jutge titular, Carmen García Martínez determina que els fets exposats no constitueixen delicte, que són atribuïts “sense rigor ni precisió” i que “ni tan sols revesteixen una mínima i indiciària aparença penal”.
Vauras, representada pel lletrat Bernat Palau de Belza, va denunciar l’alcaldessa Ada Colau, la regidora d’habitatge Lucía Martín, el regidor de Sants Montjuïc Marc Serra i la responsable del departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció amb relació a l’actuació de l’Ajuntament respecte a l’edifici del carrer Lleida del barri de Poble-sec de Barcelona, que es va okupar l’agost de 2017. El reguitzell d’acusacions és ampli i de diversa gravetat. Des d’atribuir-los intimidacions, causar descrèdit, dificultar o impedir la realització d’altres obres de construcció a la ciutat fins a haver estat “emparant, consentint i sostenint en el temps una situació delictiva rellevant i evident” al bloc okupat. Fins i tot, arriben a contemplar al possibilitat d’una “conducta de sedició encoratjada per la querellada, en intentar impedir l’aplicació de les lleis, i encoratjar el funcionariat de l’Ajuntament”.
Vauras acusa de fins a vuit delictes el consistori, entre els quals haver estat “emparant, consentint i sostenint en el temps una situació delictiva rellevant i evident” al bloc okupat Llavors
La jutge aprecia que no hi ha delictes de coaccions ni extorsió, quan el Consistori proposa o exigeix lloguer social, una mesura inclosa en normatives vigents com el Decret llei 17/2019. “No pot pretendre el querellant que tot el calvari que diu haver patit en les seves relacions amb l’Ajuntament hagi de titllar-se com a prevaricació”, precisa García Martínez qui, alhora, és taxativa en afirmar que “sostenir connivència amb els grups okupes” no té cap “suport probatori”. En definitiva, per la jutge, “la o les resolucions prevaricadores han de ser concretades, i la querella no ho fa”.
Després de dos anys i mig de resistència, la policia va executar el desnonament de sis famílies en situació de vulnerabilitat del bloc, conegut com a Bloc Llavors, del barri de Poble-sec el tres de març. Des del 26 de febrer estava sota amenaça amb data oberta. Era el sisè intent de desnonament i els agents van accedir al portal de l’immoble abans que arribés la comitiva judicial. Després de quatre intents de desnonaments aturats, el 9 de gener, la jutge María José Hernández González havia suspès el llançament d’acord amb el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge, que el Govern de la Generalitat havia aprovat el 23 de desembre, i va instar l’empresa inversora Vauras Investment a oferir lloguer social. Era una victòria per al moviment pel dret a l’habitatge però l’eufòria però no va durar massa. El 4 de febrer, la mateixa jutge va dictaminar un sisè desnonament amb data oberta, que després de desestimar el recurs, va notificar el 2 de març. Segons la resolució, el Decret llei 17/19 “no té caràcter processal sinó merament administratiu” i justifica que per aquesta raó “no pot donar lloc a la suspensió de la present execució”, sinó que “la conseqüència jurídica de la inobservança comporta únicament una sanció”. Més endavant, afegeix que obligar la propietat a oferir lloguer social “podria suposar una infracció de la doctrina constitucional relativa a la distribució de competències en matèria processal”.
Inversor finlandès amb aliances locals
La societat Vauras, en mans d’un inversor finlandès, va comprar l’edifici del carrer de Lleida el 2016 per reformar els pisos i revendre’ls a un peu molt superior, per més de 400.000 euros. De fet, així ho va fer ja amb alguns dels 26 habitatges que té el bloc. A la resta, a banda dels vuit okupats –sis pisos des de l’agost del 2017, afectades pel desnonament, i dos més des del 19 de gener del 2019, que no estan en aquest procediment– encara hi vivien famílies amb contractes indefinits de renda antiga.
Des de bon principi, el modus operandi de Vauras va ser no renovar contractes de lloguer a través de burofax. Amb el canvi de propietat, va explicar un veí, alguns van rebre una visita: “es van presentar a casa meva preguntant qui hi vivia, quina edat tenia… Em van dir que una multinacional finlandesa volia reformar la finca amb l’objectiu de posar els pisos a la venda”.
La societat Vauras, en mans d’un inversor finlandès, va comprar l’edifici del carrer de Lleida el 2016 per reformar els pisos i revendre’ls a un peu molt superior, per més de 400.000 euros
Vauras és un nom que ressona a la ciutat de Barcelona perquè almenys entre 2015 i 2017 va adquirir setze edificis a la ciutat, la majoria a l’Eixample, Poble-sec i Ciutat Vella. Al bloc del carrer Leiva 37 del barri de Sants, va comunicar a la majoria de les veïnes que no els renovaria els contractes de lloguer, però finalment, l’Ajuntament de Barcelona va exercir el seu dret a tanteig i retracte i ningú ha hagut de marxar de casa seva. Un any abans, en canvi, Vauras adquiria un bloc del carrer Roser del Poble-sec en una subhasta organitzada per la Generalitat de Catalunya. Sota el paraigua de Barcelona Invest Oy -una societat ubicada a Finlàndia-, des d’un bon principi, es va associar amb Palau & Manfredi, un grup empresarial català que es dedica a adquirir edificis residencials, dividir-los en apartaments de luxe i vendre’ls, des de 1998.
Com a administrador de Vauras hi figura Heikki Matti Kaleruo, tot i que l’empresari Bernat Palau de Belza (Palau & Manfredi) sol actuar com a representant en les seves operacions de compravenda a Barcelona. Entre els negocis de Vauras i Invest Oy es troba el lloguer de cotxes de gamma alta, de iots de luxe i de jets privats.
