Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

S’atura el primer desnonament amb el nou decret llei d’habitatge

Sis famílies del Bloc Llavors del barri del Poble-sec de Barcelona no seran desnonades el pròxim 13 de gener com estava previst. La jutge ha decidit suspendre el llançament d'acord amb el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge, que el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 23 de desembre, i insta l'empresa inversora Vauras Investment a oferir lloguer social

Les activistes havien aconseguit aturar altres intents de desnonament del Bloc Llavors / Sira Esclasans

“Atenent les al·legacions formulades per les parts comparegudes en relació amb el Decret Llei 17/2019 i l’ampliació fixada en el mateix de l’establert a l’article 5 de la Llei 24/2015 a les demandes de desnonament per precari, s’acorda la suspensió del llançament”. Amb aquestes paraules, la jutge de primera instància número 48 de Barcelona ha ordenat aturar el desnonament -el cinquè intent- de sis famílies del Bloc Llavors al barri del Poble-sec, previst per al pròxim dilluns 13 de gener.

La normativa aprovada pel Govern català el passat 23 de desembre ha ampliat els supòsits que obliguen els grans propietaris a oferir lloguer social i inclou les famílies que porten un mínim de sis mesos ocupant quan es troben en situació de vulnerabilitat. És el cas del Bloc Llavors, on hi ha sis pisos okupats des de l’agost del 2017 i dos més des del 19 de gener del 2019. En total són vuit famílies, però les afectades pel desnonament suspès només són les sis primeres. “Ara haurem de presentar els informes d’exclusió residencial, que Habitatge ens ha dit que anem a buscar el dilluns. En principi, ens sortiran tots favorables”, explica Susana Naranjo. Va entrar a viure en un dels pisos des del primer moment, gràcies a l’Obra Social Barcelona, i es mostra satisfeta: “Aquesta decisió judicial estableix un precedent perquè altres famílies ho puguin fer servir”.

La jutge atorga a l’empresa inversora Vauras Investment un termini de cinc dies perquè manifesti si realitza o no l’oferta de lloguer social. Aquesta societat en mans d’un inversor finlandès va comprar l’edifici el 2016 per reformar els pisos i vendre’ls a un peu molt superior al de compra, per més de 400.000 euros. De fet, així ho ha fet ja amb alguns dels 26 habitatges que té el bloc. A la resta, a banda dels vuit okupats, encara hi viuen famílies amb contractes indefinits de renda antiga. Des de bon principi, el modus operandi de Vauras ha estat no renovar contractes de lloguer a través de burofax. Amb el canvi de propietat, explica un veí, alguns van rebre una visita: “es van presentar a casa meva preguntant qui hi vivia, quina edat tenia… Em van dir que una multinacional finlandesa volia reformar la finca amb l’objectiu de posar els pisos a la venda”.

La propietària Vauras, en mans d’un inversor finlandès, va comprar l’edifici el 2016 per reformar els pisos i vendre’ls a un peu molt superior al de compra, per més de 400.000 euros. El seu modus operandi des de l’inici ha estat no renovar contractes de lloguer a través de burofax

Susana Naranjo va okupar un dels pisos perquè la seva mare, que també s’ha vist abocada a okupar, viu a Sant Climent de Llobregat i per continuar amb els seus estudis a Barcelona, no es podia permetre pagar el transport públic cada dia. “Els ingressos que tenim no ens permeten pagar un lloguer a preu de mercat. Des del minut zero, vam intentar negociar amb Vauras i, de fet, tenim una acta notarial on adjunten les demandes de lloguer social”. En el compte enrere cap al desnonament però, van fer un últim intent i van presentar al·legacions instant el jutjat a tenir en compte la nova legislació i ha fet efecte.

Així i tot, el procediment d’un dels sis pisos el porta un altre jutjat, el número 20 -perquè la denúncia es va interposar més tard-, que s’ha pronunciat en una altra direcció: suspenia el desnonament a instàncies de la Direcció General de la Policia i sol·licitava data oberta. Responia així al requeriment del Departament d’Interior de vuit de gener perquè suspengués el llançament atesa la convocatòria per part del moviment en defensa de l’habitatge. Alhora, instava el jutjat a adoptar “altres mesures per a portar a terme el suport amb més seguretat per a les persones, com podria ser l’execució en data oberta”. El Grup d’Habitatge de Sants i el Sindicat de Barri de Poble-sec havien convocat una jornada de resistència per al diumenge 12 de gener a partir de les set de la tarda amb concerts com Adala o La Clika Pika.

 

Amb aliança autòctona per als negocis

Vauras és un nom que ressona a la ciutat de Barcelona perquè almenys entre 2015 i 2017 va adquirir setze edificis a la ciutat, la majoria a l’Eixample, Poble-sec i Ciutat Vella. Al bloc del carrer Leiva 37 del barri de Sants, va comunicar a la majoria de les veïnes que no els renovaria els contractes de lloguer però finalment, l’Ajuntament de Barcelona va exercir el seu dret a tanteig i retracte i ningú ha hagut de marxar de casa seva. Un any abans, en canvi, Vauras adquiria un bloc del carrer Roser del Poble-sec en una subhasta organitzada per la Generalitat de Catalunya. Sota el paraigua de Barcelona Invest Oy -una societat ubicada a Finlàndia-, des d’un bon principi, es va associar amb Palau & Manfredi, un grup empresarial català que es dedica a adquirir edificis residencials, dividir-los en apartaments de luxe i vendre’ls, des de 1998.

Com a administrador de Vauras hi figura Heikki Matti Kaleruo, tot i que l’empresari de Palau & Manfredi, Bernat Palau de Belza, sol actuar com a representant en les operacions de compravenda. Entre els negocis de Vauras i Invest Oy es troba el lloguer de cotxes de gamma alta, de super-iots i de jets privats.