Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El moviment pel dret a l’habitatge es mobilitza per aturar el desnonament amb data oberta del Bloc Llavors

Des que ha començat el 2020, les sis famílies afectades per Vauras han viscut en una muntanya russa. Un mes i mig després que la jutge aturés el desnonament d'acord amb el nou decret llei d'habitatge de Catalunya, ha notificat un desnonament amb data oberta. Avui, una trentena d'activistes han ocupat les oficines de l'auditoria de l'empresa inversora

El moviment pel dret a l'habitatge ha aturat el desallotjament del Bloc Llavors, al carrer Lleida 38, en diverses ocasions / Sira Esclasans

El Bloc Llavors està en risc. Des d’avui i qualsevol dia a qualsevol hora, l’edifici on viuen sis famílies pot ser desallotjat, ja que la magistrada del jutjat número 48 de Barcelona va decretar desnonament amb data oberta i ja han rebut la notificació. Per denunciar-ho, avui una trentena d’activistes de diversos sindicats i grups d’habitatge han ocupat simbòlicament les oficines de BDO Auditores SLP, l’aduitoria de comptes de la propietària del bloc Vauras Investments des de 2018. L’objectiu: que l’empresa inversora s’assegui a negociar amb el Sindicat de barri de Poble-sec i aturi el desnonament. Es tracta de la primera mobilització de la campanya “Data oberta contra Vauras” que no tan sols es dirigeix a la propietat sinó també a “col·laboradors i proveïdors”, han advertit. Cap a les quatre de la tarda les activistes han marxat de les oficines, informant que “el fons voltor segueix negant-se a seure amb el Sindicat de barri per tal d’aturar el desnonament i resoldre la situació de les famílies”.

La setmana passada, des del Sindicat ja van denunciar al faristol del parlament de Catalunya, la situació que viu el bloc, després que s’hagi produït un gir de 180 graus. Després de quatre intents de desnonaments aturats, el 9 de gener, la jutge María José Hernández González va suspendre el llançament d’acord amb el Decret de mesures urgents de l’accés a l’habitatge, que el Govern de la Generalitat va aprovar el passat 23 de desembre, i va instar l’empresa inversora Vauras Investment a oferir lloguer social. Era una victòria per al moviment pel dret a l’habitatge i Silvio Covolo subratllava que era un precedent important per a altres casos similars.

L’eufòria però no va durar massa. El 4 de febrer, la mateixa jutge va dictaminar un sisè desnonament amb data oberta, que després de desestimar el recurs, va notificar ahir. Segons la resolució, el Decret llei 17/19 “no té caràcter processal sinó merament administratiu” i justifica que per aquesta raó “no pot donar lloc a la suspensió de la present execució”, sinó que “la conseqüència jurídica de la inobservança comporta únicament una sanció”. Més endavant, afegeix que obligar la propietat a oferir lloguer social “podria suposar una infracció de la doctrina constitucional relativa a la distribució de competències en matèria processal”.

Ocupació de les oficines de l’auditoria de Vauras |Arxiu

 

La decisió judicial de dictar dates obertes de desnonament no està recollida en cap norma. De fet, la Llei d’Enjudiciament Civil especifica en diferents articles que cal “dia i hora” de llançament, com per exemple en el 704: “transcorreguts els terminis assenyalats, s’ha de procedir de manera immediata al llançament, i se n’ha de fixar la data en la resolució inicial o en la que acordi la pròrroga”. La PAH va registrar una queixa a la Ciutat de la Justícia per denunciar aquesta pràctica, en considerar que suposa “una violació greu del dret de defensa i de la inviolabilitat de domicili”.


Inversor finlandès amb aliances locals

La societat Vauras, en mans d’un inversor finlandès, va comprar l’edifici el 2016 per reformar els pisos i vendre’ls a un peu molt superior al de compra, per més de 400.000 euros. De fet, així ho ha fet ja amb alguns dels 26 habitatges que té el bloc. A la resta, a banda dels vuit okupats -sis pisos des de l’agost del 2017, afectades pel desnonament, i dos més des del 19 de gener del 2019, que no estan en aquest procediment- encara hi viuen famílies amb contractes indefinits de renda antiga.

Des de bon principi, el modus operandi de Vauras ha estat no renovar contractes de lloguer a través de burofax. Amb el canvi de propietat, explica un veí, alguns van rebre una visita: “es van presentar a casa meva preguntant qui hi vivia, quina edat tenia… Em van dir que una multinacional finlandesa volia reformar la finca amb l’objectiu de posar els pisos a la venda”.

Vauras és un nom que ressona a la ciutat de Barcelona perquè almenys entre 2015 i 2017 va adquirir setze edificis a la ciutat, la majoria a l’Eixample, Poble-sec i Ciutat Vella. Al bloc del carrer Leiva 37 del barri de Sants, va comunicar a la majoria de les veïnes que no els renovaria els contractes de lloguer però finalment, l’Ajuntament de Barcelona va exercir el seu dret a tanteig i retracte i ningú ha hagut de marxar de casa seva. Un any abans, en canvi, Vauras adquiria un bloc del carrer Roser del Poble-sec en una subhasta organitzada per la Generalitat de Catalunya. Sota el paraigua de Barcelona Invest Oy -una societat ubicada a Finlàndia-, des d’un bon principi, es va associar amb Palau & Manfredi, un grup empresarial català que es dedica a adquirir edificis residencials, dividir-los en apartaments de luxe i vendre’ls, des de 1998.

Com a administrador de Vauras hi figura Heikki Matti Kaleruo, tot i que l’empresari de Palau & Manfredi, Bernat Palau de Belza, sol actuar com a representant en les operacions de compravenda. Entre els negocis de Vauras i Invest Oy es troba el lloguer de cotxes de gamma alta, de super-iots i de jets privats.