La batalla per aturar desnonaments continua lliurant-se als carrers de pobles, viles i ciutats arreu del país, amb Barcelona com a epicentre. Les dades de l’any 2023 mostren la formidable resiliència d’aquesta lluita, alhora que alguns senyals d’un cert retrocés. El primer desnonament aturat a porta per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) l’any 2010 va donar el tret de sortida d’una pràctica de desobediència civil que ràpidament es va estendre i multiplicar. Aquesta trajectòria ascendent, però, sembla haver-se atenuat des de la pandèmia, almenys pel que fa a la ciutat de Barcelona.
Al projecte MapHab estem mapejant les dades de les convocatòries per aturar desnonaments a porta publicades al canal de Telegram DesnonamentsBCN des de l’any 2018. L’objectiu d’aquest exercici és sistematitzar la informació per tal d’afavorir la reflexió col·lectiva sobre com evoluciona la lluita, així com identificar els principals desnonadors als quals s’enfronta i facilitar l’organització en contra seva.
Les dades del Consell General del Poder Judicial sobre diligències de llançament a Barcelona ens indiquen que el nombre de desnonaments programats a la ciutat ha anat descendint des dels 2.381, l’any 2018, fins als 1.255 de l’any 2023, amb una caiguda excepcional l’any 2020. Els col·lectius van convocar a aturar aproximadament el 18% i 20% de tots els desnonaments programats a la ciutat els anys 2018 i 2019. Durant l’any 2020 d’excepcionalitat pandèmica, aquest percentatge va pujar fins al 22%. Des de llavors, però, la capacitat de resposta ha caigut fins al 12% (2021), 9% (2022) i 10% (2023).
Així i tot, l’any 2023 es van publicar al canal DesnonamentsBCN de mitjana gairebé dues convocatòries per cada tres dies laborables. El 69% d’aquestes convocatòries responien a una demanda de desnonament interposada per un propietari privat persona jurídica. És un percentatge proporcionalment molt elevat tenint en compte que aquests controlen un 32,4% del parc d’habitatges de lloguer de la ciutat de Barcelona, segons les dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona de 2021. La resta de desnonaments els sol·liciten persones físiques, un 22%, i entitats públiques, un 9%.
El propietari que més apareix rere les convocatòries del canal de Telegram DesnonamentsBCN, amb diferència i per segon any consecutiu, és el fons voltor Cerberus. El segueixen les empreses públiques
El propietari que més apareix rere les convocatòries del canal de Telegram DesnonamentsBCN, amb diferència i per segon any consecutiu, és el fons voltor Cerberus Capital Management, amb 32 convocatòries. El segueixen les empreses públiques, amb 12 convocatòries, particularment l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona i l’Institut Català del Sòl. Aquests ens públics se situen respectivament en el primer i tercer lloc del rànquing de grans tenidors d’habitatge de lloguer, segons la investigació De qui són els pisos a Barcelona, del mitjà de comunicació Crític. De totes maneres, la important presència d’ens públics en les convocatòries per aturar desnonaments és una novetat respecte a l’any passat. Finalment, amb 6 convocatòries, el conegut fons voltor Blackstone Inc. se situa en tercera posició.
Al mapa tornen a destacar com a punts calents els barris cèntrics del Raval, el Gòtic, Sant Antoni i el Poble Sec, on la lluita dels sindicats de barri continua activa contra els efectes de la gentrificació i la turistificació. El districte de Nou Barris continua sent l’altra zona més activa de la ciutat, especialment als barris de Les Roquetes, Can Peguera i El Turó de la Peira. El districte de Sants-Montjuïc és la tercera zona que més destaca, seguit dels barris de La Teixonera, el Coll i el Carmel. Allà es troba, precisament, el parc dels Tres Turons, objecte d’un pla de transformació urbana que el Grup d’Habitatge dels Tres Turons (GHATT) ve denunciant els últims anys.
Així mateix, el barri de la Sagrera també mostra activitat, on la implantació de la nova estació de l’AVE fa temps que genera oposició veïnal pels efectes gentrificadors que està tenint al barri i als voltants. El districte de Gràcia també concentra un destacat nombre de convocatòries per aturar desnonaments. I, finalment, al districte de Sant Martí, el barri del Besòs i el Maresme és la darrera zona que destaca de la ciutat.
Els propietaris tenen les seves infraestructures digitals, i nosaltres necessitem construir les nostres. Per això, des de Maphab estem treballant per desenvolupar eines digitals i de mapatge amb i per al moviment per l’habitatge
Aquestes dades no reflecteixen les ordres de desnonament que se suspenen prèviament a jutjats ni els anomenats “desnonaments invisibles”, els que s’efectuen abans que arribi una ordre judicial. Per les dades facilitades per la PAH Barcelona, podem saber que més de la meitat de les ordres judicials de desnonament que es tracten a la seva assemblea s’aconsegueixen suspendre a jutjats. Els “desnonaments invisibles”, per la seva banda, són una realitat difícil de mesurar.
Segons la darrera enquesta llogatera realitzada per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un 38% de mudances a la ciutat són forçoses. Aquí s’inclou la no renovació o pujada del lloguer, l’incapacitat per continuar pagant i l’assetjament immobiliari. Més enllà de posar el cos per aturar els desnonaments a porta, l’assessorament legal i les accions de pressió cap a propietaris per negociar una resolució als casos és una tasca imprescindible que realitzen les plataformes, sindicats, grups i xarxes d’habitatge.
Des de MapHab, estem treballant per desenvolupar eines digitals i de mapatge amb i per al moviment per l’habitatge. Creiem que sistematitzar les dades que produeixen, i les que podrien produir, els mateixos col·lectius possibilita agafar millor perspectiva i recopilar informació que serveix per enfortir la praxi sindical. Convidem tots els col·lectius a contribuir en l’alimentació, manteniment i difusió de les eines que hem desenvolupat, així com a participar en generar-ne de noves. També a persones amb coneixements tècnics, com ara programadores, informàtiques i dissenyadores compromeses, que vulguin aportar a la lluita. Els propietaris tenen les seves infraestructures digitals, i nosaltres necessitem construir les nostres.
