“No puc viure en un règim inhumà com el del 41 bis, on no puc llegir el que vull, llibres, diaris, periòdics anarquistes, revistes d’art i científiques, de literatura o història. Un règim on no puc tenir cap contacte humà, on no puc veure o acariciar ni un bri d’herba o abraçar una persona estimada. Un règim on les fotos dels teus pares estan requisades”. Aquestes paraules van ser escrites el passat mes de gener, des de la presó d’Opera, a Milà, per l’anarquista italià Alfredo Cospito, qui es troba en règim d’aïllament des de l’abril de 2022. Cospito compleix deu anys i vuit mesos de presó per haver ferit amb un tret de pistola a les cames Roberto Adinolfi, gerent de l’empresa Ansaldo Nuclear, l’any 2013 a Gènova. Un cop detingut, va ser acusat també de col·locar dos artefactes explosius de baixa intensitat davant de l’escola de formació dels Carabineri de Fossano, a prop de Cuneo, la nit del 2 al 3 de juny de 2006.
Ha perdut més de cinquanta quilos i corre el risc de desenvolupar patologies com un edema cerebral i arrítmies que podrien ser potencialment mortals. Només ingereix aigua, sals, sucre i potassa
Les paraules de l’anarquista, que ja ha complert sis anys de la pena, no són només paraules de protesta, sinó una declaració d’intencions: la vaga de fam que va començar el passat 20 d’octubre seguirà de forma indefinida. Després de cinc mesos, el pres italià ha perdut més de cinquanta quilos i corre el risc de desenvolupar patologies com un edema cerebral i arrítmies que podrien ser potencialment mortals. Només ingereix aigua, sals, sucre i potassa.
La batalla legal
La vaga de fam és l’eina principal que el militant anarquista està fent servir per poder sortir del règim d’aïllament. Però no és l’única. També està intentant que els tribunals revisin el seu cas. I, coincidentment, la carta que va escriure el gener es va publicar just abans d’una important sentència del Tribunal de Cassació italià en relació amb el seu cas. L’alt tribunal havia de considerar si l’aplicació del 41 bis, un règim d’aïllament pensat pels capos de la màfia, s’havia d’aplicar a un militant anarquista. Però, sorprenentment, el 24 de febrer passat, el tribunal va decidir rebutjar la instància de la defensa de Cospito. A més, també el van condemnar a pagar les despeses del procés.
L’advocat defensor de l’anarquista, Flavio Rossi Albertini, va afirmar que “pensàvem que la llei podria tornar a il·luminar aquest assumpte tan fosc. La decisió ens demostra que estàvem equivocats”
Els cinc jutges del tribunal es van oposar a la proposta del Fiscal General de l’Estat, qui també havia sol·licitat una revisió del cas per part del tribunal penitenciari. La proposta del fiscal general estava en sintonia amb la defensa i amb la Fiscalia General Antimàfia, que apostaven per un retorn de Cospito a un règim d’alt control –no tan rígid com el 41 bis–, una mesura discrecional que fos més respectuosa amb les condicions del pres. Però no va poder ser. L’advocat defensor de l’anarquista, Flavio Rossi Albertini, va afirmar que “pensàvem que la llei podria tornar a il·luminar aquest assumpte tan fosc. La decisió ens demostra que estàvem equivocats”.
L’ONU tiba les orelles a l’estat italià
La decisió judicial no va passar desapercebuda. El passat 1 de març, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va enviar a l’Estat italià una sol·licitud d’aplicació de mesures cautelars provisionals relatives a Cospito. En el document, es llegeix: “a l’espera de la decisió sobre la petició individual presentada en nom d’Alfredo Cospito, el Comitè de Drets Humans de l’ONU ha decidit aplicar una mesura provisional que consisteix a demanar a Itàlia que garanteixi el compliment de les normes internacionals i de l’article 7 (prohibició de la tortura i de les penes o tractes inhumans o degradants i prohibició de sotmetre a sense lliure consentiment, a experiments mèdics o científics)”. A més, continua la nota, demanava el compliment de “l’article 10 [humanitat de tracte i respecte de la dignitat humana de tota persona privada de llibertat] del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics en relació amb les condicions de detenció d’Alfredo Cospito”. Sobre aquest requisit, el ministre de Justícia, Carlo Nordio, només va manifestar que “Itàlia donarà a l’ONU les informacions que ha demanat”.
Ha al·legat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans que s’ha violat el seu dret a no ser condemnat per un delicte que no constituïa delicte segons la legislació italiana en el moment en què es va cometre
No és l’únic òrgan internacional que intervindrà en el cas: el pres italià va decidir recórrer el seu procediment davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. Al·lega que s’ha violat el seu dret a no ser condemnat per un delicte que no constituïa delicte segons la legislació italiana en el moment en què es va cometre. Perquè, part de la decisió dels tribunals penitenciaris, es basa en la component “obstativa” de la cadena perpètua. Una agreujant de la condemna, en els casos de persones considerades particularment perilloses per a la societat, que s’aplica un cop la condemna ja és ferma. El que comporta és eliminar la possibilitat de segon o tercer grau, ni de permisos, ni llibertat condicional. Aquest afegit es va incloure pel mateix Tribunal de Cassació l’any 2019, quan ell, ja havia estat condemnat i complia la pena.
Protestes i repressió
Les contínues negatives per part de l’Estat Italià de reconsiderar les demandes de Cospito han fet aflorar moments de tensió en les diferents manifestacions que s’han produït arreu del Belpaese. Des del gener, protestes arreu del territori italià han mostrat el suport ciutadà a Cospito. Milà, Trieste, Roma, son només algunes de les ciutats on col·lectius llibertaris i solidaris a la causa han sortit als carrers. En alguns casos, aquestes manifestacions han desencadenat a una dura resposta per part de l’estat. Com el 4 de març passat, a Torí, quan un miler de manifestants van recórrer els carrers del centre, atacant caixers i fent pintades reivindicatives. La manifestació va concloure amb cinc persones detingudes i més de 33 identificacions. A més, onze persones van rebre un “foglio di via”, una ordre de desterrament dictada pel cap de la Policia de la zona. Aquests, ara considerats “socialment perillosos”, no poden trepitjar la capital del Piemont durant els pròxims dos mesos.
Els Mossos d’Esquadra van emetre un comunicat on afirmaven que havien pogut identificar el suposat líder “dels incidents que es van produir el passat 17 de gener al Consolat d’Itàlia a Barcelona”
Des del mes de gener, també s’han donat mostres de solidaritat amb l’anarquista italià a l’Estat espanyol. Tant a València com a Barcelona el dia en què el Tribunal Constitucional decidia de mantenir Cospito sota el règim 41 bis, solidaris amb la causa i col·lectius anarquistes van baixar als carrers mostrant el seu rebuig a la decisió del tribunal italià. En el cas de Barcelona, els Mossos d’Esquadra van emetre un comunicat on afirmaven que havien pogut identificar el suposat líder “dels incidents que es van produir el passat 17 de gener al Consolat d’Itàlia a Barcelona”. Des de la Plataforma Antirepressiva de Barcelona han convocat una concentració el 14 d’abril a la Ciutat de la Justícia sota el lema “Si la solidaritat és delicte, nosaltres som culpables”, un acte en solidaritat amb “quatre companyes investigades per una acció solidària amb Alfredo Cospito al consolat italià a Barcelona”.
