Amb quin objectiu es declaren espais naturals protegits? Doncs l’objectiu essencial és la conservació d’uns valors naturals, no només d’hàbitats i espècies, sinó també geològics, paisatgístics i fins i tot culturals; uns valors que són escassos i sovint es troben amenaçats pels nous canvis i impactes globals. En els parcs naturals, a més, hi ha sovint un segon objectiu: el desenvolupament sostenible del territori protegit de forma compatible amb la conservació d’aquests valors, ja que sovint el sector primari que s’hi ha desenvolupat al llarg de la història (agricultura tradicional, ramaderia extensiva, gestió forestal) és, en part, responsable que aquests valors s’hagin pogut conservar.
Actualment, però, en molts d’aquests espais, el turisme esdevé cada cop més un motor econòmic important, i no és dolent, ja que ajuda a fixar població al territori rural. I és que en un món cada cop més urbà, el retorn al gaudi de la natura, per la felicitat i la salut de les persones, fa que aquestes contrades on la natura està millor conservada i manté més la seva essència original tingui cada cop una demanda major.
Però aquesta activitat turística pot ser alhora responsable de la degradació i la pèrdua de biodiversitat quan comencen a haver-hi impactes ambientals fruit de la massificació. Genera fenòmens d’erosió del sòl en camins, molèsties a la fauna protegida que necessita tranquil·litat per sobreviure, acumulació de deixalles… A més, dificulta la realització de les activitats pròpies del sector primari que ajuden a mantenir l’entorn natural i crea molèsties entre els visitants que venen a gaudir d’aquest entorn, que inicialment era tranquil. D’exemples n’hi ha centenars i tots acaben posant en un risc important la conservació d’aquests valors pels quals es va crear l’espai protegit, de manera que es pot arribar a perdre la gallina dels ous d’or que permet generar aquesta activitat turística i econòmica a l’espai rural.
A tot espai natural se li pot calcular una capacitat d’acollida d’ús públic que estableixi quin és el límit de visitants que pot acollir per tal que no es malmetin aquests valors
A tot espai natural se li pot calcular una capacitat d’acollida d’ús públic que estableixi quin és el límit de visitants que pot acollir per tal que no es malmetin aquests valors. Calcular-ho és essencial per fer el primer pas per establir sistemes de regulació que vetllin perquè aquest valor no se sobrepassi. D’exemples n’hi ha milers i a tot el món: des d’espais que estableixen sistemes de transport públic per accedir a determinats indrets mitjançant busos, trenets o taxis, i hi prohibeixen la circulació motoritzada –com és el cas de l’accés a l’estany de Sant Maurici al Parc Nacional d’Aigüestortes–, fins a espais en què cal fer una reserva prèvia per accedir-hi a través d’internet –com és el cas de la Reserva Natural Integral de Muniellos des de fa molts anys. Aquest tipus de regulacions són molt ben valorades per un important sector del públic, ja que garanteixen a l’usuari que no es trobarà un espai massificat i li permet accedir a un espai més exclusiu i de qualitat. Però aquest tipus de regulacions en el context català encara són força anecdòtiques, i en la majoria d’espais no n’hi ha cap d’existent.
Any rere any, l’afluència de visitants als espais naturals protegits catalans ha anat en augment, pel seu atractiu i els múltiples beneficis que aporten, amb un increment substancial aquest estiu a causa del fenomen de la pandèmia per la COVID-19, que ha limitat el turisme internacional i ha incentivat encara més la visita d’espais naturals “més sans” a la recerca d’una menor interacció física entre persones.
Però aquest fet ha provocat efectes contraris als buscats, amb fenòmens de massificació greus, com en el nostre cas en l’aparcament de la Molinassa, que dóna accés a la Pica d’Estats. S’han sobrepassat les 90 places d’aparcament existents, amb més de 200 vehicles cada dia aparcant de qualsevol manera al llarg dels marges dels camins. Aquest fet ha posat en risc de seguretat la zona, ja que dificultava l’accés als vehicles d’emergència. Indirectament, s’ha produït un augment notori de deixalles i comportaments incívics, i inclús s’han format cues per accedir al cim per tal de fer-se una foto de record. Per aquest motiu, regular aquests accessos i incrementar la pedagogia ambiental esdevé essencial per continuar mantenint en bon estat de conservació els nostres espais naturals protegits i alhora permetre una experiència de visita turística de qualitat.
