Hi ha un vell mantra que és reproduït per institucions i mitjans de comunicació de l’Estat espanyol, especialment als més de 8.000 quilòmetres de litoral: “la indústria del turisme és sinònim de generació de riquesa”. En contraposició, els municipis més pobres són aquells en els quals el sector turístic ha saturat les seues economies: Benidorm, Xàbia, Calp, Dénia i Orpesa són els quatre municipis que més visitants van rebre el passat mes d’agost i alguns dels que presenten les rendes per persona més baixes. Els ingressos anuals per càpita oscil·len entre els 8.600 i els 11.400 euros, molt per sota de la renda mitjana espanyola, que se situa en els 18.891 euros en les dones i en 19.440 en els homes, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Tan sols el passat mes d’agost, Dénia, a la comarca de la Marina Alta, va rebre quasi el mateix nombre de turistes que d’habitants censats té el municipi, al voltant de 45.000 persones. Només la Marina Alta i Baixa i el Baix Segura concentren més del 60% de tot el sector turístic valencià. En 2023, un total de 88.551 habitants de les comarques d’Alacant estaven afiliades a la Seguretat Social en les branques d’hostaleria i agències de viatge —un 5,7% més que en 2022. La dependència del turisme és una realitat, com també ho és que són les tres comarques més pobres en renda per unitat familiar del País Valencià, segons un informe d’Ecologistes en Acció, en què s’afirma que “el model desenvolupat a les costes és un turisme de masses que resulta depredador de territori i recursos”. Un recent estudi de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) arriba a la mateixa conclusió: “les regions, províncies i municipis que tenen una excessiva dependència del turisme presenten nivells baixos de benestar”.
Alacant, Torrevella, Benidorm i Oriola presenten els nivells de desigualtat més elevats i la seua població registra ingressos per sota del 60% de la mitjana espanyola
L’estudi de l’IVIE, elaborat per Carmen Herrero, doctora en Matemàtiques i catedràtica emèrita de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica en la Universitat d’Alacant; i Carlos Albert Pérez, llicenciat en Economia per la Universitat de València, posa el focus en quatre municipis: Alacant, Torrevella, Benidorm i Oriola, els quals presenten els nivells de desigualtat més elevats i la seua població registra ingressos per sota del 60% de la mitjana espanyola. Dones i joves són els grups més afectats: en Torrevella, un 50% del jovent està en situació de pobresa, mentre que a Benidorm i Oriola ho està el 40% de la població jove. Però, tots quatre municipis es troben en el rànquing de les vint localitats valencianes més turistificades. Enric Sanchis, doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de València i antic professor de Sociologia, especialitzat en Sociologia del Treball, explica que es deu a la manca de condicions laborals que presenta l’activitat turística: “es tracta d’un sector amb una forta estacionalitat, molt feminitzat, amb salaris molt baixos i poc organitzat a nivell sindical”.
El turisme va generar en l’any 2021, després de la pandèmia, un total de 12.775 milions d’euros al País Valencià, representant un 11,3% del producte interior brut (PIB). A la pregunta sobre on va a parar aquesta riquesa, Xavi Peiró, sociòleg de la comarca de la Safor, contesta de manera rotunda: “gerents d’hotels, grans empreses i fons d’inversió”. “Hi ha una forta desigualtat entre una classe i una altra”, denuncia.
L’Observatori del Turisme de ciutats com Barcelona afirma que una de cada dues treballadores del sector turístic rebien en 2022 un salari inferior als 1.000 euros bruts mensuals, quan a la resta d’activitats econòmiques eren una de cada quatre. Les dones, que representen el 40% de les treballadores al sector, tenen sous un 25% inferiors que els homes; i les persones migrades, que són una de cada quatre treballadores d’aquest àmbit, van guanyar quasi 5.000 euros menys que la resta de professionals.
Tot i que són imprescindibles per al bon funcionament dels hotels, els salaris que perceben les treballadores de la seva categoria se situen en els 1.200 euros mensuals bruts per fer jornada completa
En la història personal de treballadores com Yolanda García, portaveu de Kellys Benidorm, es pot apreciar la realitat que mostren les xifres. Té 60 anys i en fa 14 que treballa com a cambrera de pis per a diversos hotels de Benidorm. Segons el seu relat, la feina al sector turístic és “molt precària”, amb condicions laborals “pèssimes”. Treballen més de huit hores al dia “perquè no tenim temps per netejar totes les habitacions”. “Portem ritmes frenètics, no tenim temps per conciliar i ens sobremediquem per alleujar els dolors musculars i ossis”, lamenta. Tot i que són imprescindibles per al bon funcionament dels hotels, els salaris que perceben les treballadores de la seva categoria se situen en els 1.200 euros mensuals bruts per fer jornada completa, i tenint en compte que la majoria són mares solteres migrants, “la quantitat és insuficient”, critica Yolanda García. “Per a nosaltres el turisme no genera riquesa. Es va veure durant la pandèmia, quan moltes companyes no tenien diners per cobrir les necessitats bàsiques, perquè no podem pràcticament estalviar”, conclou.
Tampoc gaudeixen d’unes bones condicions laborals les plantilles dels bars i restaurants de les zones més turístiques. Roberto ha treballat com a cambrer durant 15 anys en diversos establiments, des de grans empreses com Foster’s Hollywood fins a restaurants en el centre de València. Ha tingut contractes de tota mena, per només 12 hores o per una jornada completa de 40 hores setmanals, però en quasi tots ha acabat treballant més hores. “He arribat a fer 84 hores a la setmana al Foster’s, o 50 hores per un contracte de 35 hores. En cap, m’han pagat les hores extres o me les he pogut recuperar”, critica. El seu salari sempre ha oscil·lat entre els 850 i els 1.400 euros. “És un dels gremis més perjudicats per l’explotació laboral. Entenc que els propietaris volen generar diners, però no ho poden fer a costa de la salut i el temps personal dels treballadors. Conec molts cambrers addictes a l’alcohol i les drogues perquè no han pogut sostenir situacions d’estrès, d’ansietat, de no poder estar amb la família…”, lamenta.
Efectes del turisme poc enriquidors
Experts i treballadores entrevistades coincideixen a exigir a governs locals i estatals tenir en compte altres factors —més enllà de la contribució del turisme al PIB. Les condicions laborals de les empleades del sector, l’impacte en el territori i en el medi ambient, la sobresaturació dels recursos públics, com la sanitat o el transport, durant els mesos de temporada turística; la conversió d’habitatges residencials o baixos comercials en allotjaments de pas per a turistes i, per consegüent, l’expulsió del veïnat que no pot fer front a les pujades de lloguer, o el deteriorament de les dinàmiques i el teixit veïnal propis dels pobles i ciutats no massificades. “Tot açò ho genera també el turisme i no és sinònim de riquesa”, rebla amb rotunditat Xavi Peiró.
Cap de les entrevistades està en contra del turisme en la seua essència, però totes rebutgen la massificació turística i aposten per un altre model, que vetlli per la millora de les condicions laborals, pel decreixement i per un turisme arrelat al territori. En aquest sentit, Peiró reivindica la figura del dominguero: “el turisme d’un dia, de proximitat, que té un impacte menor i també dinamitza el territori”. Per la seua part Enric Sanchis, aposta per regular el turisme de manera que “es compensen els costos socials i ambientals”.
Contra els efectes de la massificació turística, València i Alacant es manifestaran aquest dissabte, 19 d’octubre. Se sumen així a l’onada de mobilitzacions en contra del turisme massiu, com ha passat a Barcelona, Palma o Eivissa. A la capital del Túria s’han organitzat columnes que partiran des de diferents barris fins a les Torres de Serrans, des d’on començarà la manifestació a les sis i mitja de la vesprada. A Alacant, la marxa començarà a les set des de l’estació de tren. Ambdues finalitzaran a la plaça de l’Ajuntament. Hi ha reivindicacions de tipus econòmic, de l’àmbit de l’habitatge o territorial, com la regulació del lloguer, l’aturada dels desnonaments, l’aturada de les ampliacions de ports i aeroports, així com de projectes com el PAI de Benimaclet o el PAI de Llíber, o deixar d’apostar pel turisme com a motor econòmic.
En el cas de la manifestació de València, la plataforma convocant, València no està en venda, havia acusat la Delegació del Govern espanyol i al consistori de “tractar d’entorpir” la protesta. Denunciaven que l’administració no els permetia acabar el recorregut a la plaça de l’Ajuntament per la celebració de la Fira de les Comarques i els “obligava” a buscar un final alternatiu. Segons han publicat alguns mitjans locals, hi havia hagut un “malentès entre administracions”, i finalment la marxa podrà finalitzar a la plaça.
