Sovint les persones de la Serrania es lamenten de viure en un indret desconegut per a la resta de valencianes. Situada a l’interior del país, la comarca sofreix una gran despoblació. El 2016 la seua densitat demogràfica rondava els onze habitants per quilòmetre quadrat, amb tendència a la baixa, segons el Banc de dades municipal de la Generalitat valenciana. Alhora, està dotada d’una gran riquesa natural: boscos, valls i rius -com el Túria- es disseminen pels dèneu municipis que conformen aquesta comarca de perfil muntanyenc.
La Serrania està dotada d’una gran riquesa natural: boscos, valls i rius -com el Turia- es disseminen pels dèneu municipis que conformen aquesta comarca de perfil muntanyenc
Però, és en el subsòl on la indústria minera ha trobat una gran riquesa. “Conté les millors sílices per al vidre, caolins i argiles per a la ceràmica… Elements imprescindibles per a la indústria del taulell de Castelló”, subratlla César Salvo. És integrant del Centre d’Estudis de La Serrania (CELS) i cronista de Villar del Arzobispo. La utilització d’aquests materials acompanyen a la història de la zona. A l’arxiu arqueològic de Villar, es poden veure gran quantitat de mostres de teula romana o atuells ibers trobades en diversos jaciments. “Fins a finals del XIX, fins i tot amb la proliferació de les mines de galeria, aquesta activitat, en certa forma, era respectuosa amb el territori. És a partir de 1960 i sobretot en les dècades del boom del maó, quan l’extracció d’aquests materials es torna frenètica i agressiva per al medi”, apunta Salvo.
Des de llavors, “la mineria a cel obert és un greu problema mediambiental i de salut per a tota la comarca”, afirma Luis Súller, portaveu d’Ecologistes en Acció de la Serrania. A més de Villar altres pobles com la Yesa, Losa o Higueruelas sofreixen l’assot de la pols en suspensió, arrossegada pel vent fins a les seues poblacions “generant un problema de salut pública. Algunes pedreres es troben a escassos 50 metres d’habitatges i la pols carregada de sílice genera afeccions respiratòries, com la silicosi i l’asma”, afirma Súller.
Al problema de la pols en suspensió s’afegeix un tràfic intens de camions carregats amb materials procedents de les pedreres. “Al costat de l’institut de secundària de Villar passen al voltant de 300 camions diaris, perquè no hi ha un altre camí per accedir a les quatre mines que circumden la població. L’institut alberga al voltant de 400 estudiants de tota la comarca”, assegura l’activista.
El CELS va lliurar a l’ajuntament de Villar 8.100 signatures per “salvar el turó Castellar”, una muntanya referent per al poble afectada per una gran pedrera, i “protegir la rambla Castellarda”
Segons Salvo cal sumar altres problemes com “el greu impacte sobre les muntanyes, la contaminació d’aqüífers i el rebliment [l’excessiu dipòsit de material sedimentari provinent de les mines] de barrancs i rambles”. En aquest sentit l’11 de març passat, el CELS va lliurar a l’ajuntament de Villar 8.100 signatures per “salvar el turó Castellar”, una muntanya referent per al poble afectada per una gran pedrera, i “protegir la rambla Castellarda”, saturada amb quatre metres de fang originat per l’escòria provinent de la rentada de les sorres i argiles. Súller incideix en aquest aspecte: “l’activitat minera ha generat autèntics cràters lunars, que en alguns casos superen els 150 metres de profunditat, en superfícies que sobrepassen les 70 hectàrees. Excaven fins a arribar a un aqüífer. Després continuen aprofundint bombant l’aigua, aquesta es contamina i les fonts s’assequen”.
Mines fora de la llei
Per a Salomé Arnal, Sotsdirectora d’avaluació ambiental en la Generalitat valenciana, “un dels problemes és que l’activitat minera està regida per una llei molt antiga”. En concret, la Llei de mines va ser publicada en el BOE per la Prefectura de l’Estat el 21 de juliol de 1973, signada pel dictador Francisco Franco. Arnal subratlla que aquesta llei “solament té en compte l’existència de recursos miners, sense atendre pràcticament l’impacte mediambiental”. D’aquesta manera es dóna el cas excepcional de la mina Filo, en part dins de la zona urbana de Villar. Segons la seua propietària, Elvira Calatayud, “és una empresa familiar que dóna treball a sis persones. El meu avi va començar a explotar-la l’any 1897”, afirma.
Els permisos d’explotació es concedeixen per 30 anys, però es poden atorgar fins a dues pròrrogues de 30 anys fins a sumar un total de 90 anys. En el cas de la mina de Calatayud hauria d’haver expirat la concessió. Però “una disposició transitòria assenyala que: ‘aquelles explotacions que existien abans d’entrar en vigor la citada llei, se’ls atorga directament una concessió de 90 anys’. És per això que a aquesta mina se li va atorgar al gener de 1978 un permís d’explotació fins al 2068”, exposà Arnal durant les “III Jornades de Mineria i desenvolupament sostenible”, celebrades el gener passat a Villar.
A més dels permisos d’explotació, les mineres han de complir més requisits. Un d’ells és elaborar i dur a terme anualment un “pla de labors”, que consisteix en la reconstrucció de les zones afectades. També han de tenir vigent la llicència d’activitat. En aquest cas, és l’ajuntament de cada localitat qui ha de concedir-la o denegar-la. La representant de la Generalitat afirma que “una pedrera sense la llicència d’activitat en vigor és il·legal i és l’ajuntament qui té potestat sancionadora i d’autorització”.
La representant de la Generalitat afirma que “una pedrera sense la llicència d’activitat en vigor és il·legal i és l’ajuntament qui té potestat sancionadora i d’autorització”
Vicente Pórtoles (EU) és l’alcalde de Villar. Assegura que “en aquests moments, s’està regularitzant la situació legal de les mines, conjuntament amb la conselleria de Medi Ambient”. “Durant anys no s’ha supervisat aquesta situació perquè l’ajuntament no tenia mitjans per fer-ho. L’activitat en les mines és molt canviant, es dóna permís per extreure en un punt i després ho fan en uns altres pels quals no tenen llicència”. Tot i això, el batlle assegura que “tenim documents que constaten que hi ha mines a les quals els falta algun permís o llicència”. El portaveu ecologista coincideix amb el polític en aquest sentit. “És flagrant l’incompliment de normatives i requisits per part de les mines”, diu mentre mostra diverses denúncies de març del 2016 i 2017, instant a la conselleria de Medi Ambient perquè realitze una auditoria de la situació legal de les pedreres en la comarca. El gener d’enguany es va fer la mateixa sol·licitud a la Direcció general d’energia i mines de la conselleria d’Indústria.
Les denúncies del grup ecologista al llarg dels anys han estat una constant: un jaciment arqueològic amenaçat per un talús de 80 metres d’una pedrera a Alpuente, la utilització de mines abandonades com a abocadors a Calles, amenaces personals de propietaris d’explotacions mineres a membres d’Ecologistes en Acció… “Som poca gent la que fa molt temps vam dir prou a aquesta situació, i per això estem en el punt de mira per a alguns”, afirma el cronista i membre del CELS. Afegeix que aquest tipus de coaccions “demostren l’herència d’un funcionament caciquil a la comarca”. “Les amenaces han estat denunciades davant la Policia local, la Guàrdia civil i el Jutjat de Pau i no han tingut cap resposta”.
L’últim incident va tenir lloc durant una visita a una de les mines, una activitat que formava part de les III Jornades mineres organitzades per la coordinadora “Serrania viva” i la conselleria de Medi Ambient. En la denúncia amb datada el 30 de gener, es pot llegir que un “autobús amb 45 persones participants de les jornades, entre les quals es trobava una diputada de les Corts valencianes i el Secretari autonòmic de medi ambient, va veure el seu pas obstaculitzat per tones de fang d’argila. En el lloc es trobava Jorge Gabarda (fill del propietari de la mina Mercedes) i un operari amb una pala excavadora”. La tensió va arribar al punt que la pala de l’excavadora, va quedar suspesa amenaçadora a pocs centímetres del cap d’un dels participants.
Muntanyes convertides en taulells
Quan preguntem a la propietària de la mina Filo on es destina el material que s’extreu de la seua mina, no ho dubta: “a la indústria del taulell de Castelló”. Per l’empresària, “s’està demonitzant l’activitat minera i no es valora el seu impacte positiu en l’ocupació”, encara que reconeix que “la contractació directa és poca i s’estén més a sectors al voltant de la mineria, com els tallers mecànics, o bars i restaurants freqüentats per camioners”. La incidència en l’ocupació “no arriba en total els 100 llocs de treball en una població que ronda els 4.000 habitants, en el cas del Villar”, puntualitza Súller. En aquest sentit, l’alcalde del municipi no és capaç d’aportar dades, encara que assenyala el sector miner com “importantíssim per al poble”. Lamenta, això sí, que “cada vegada més els camions provinguen de Castelló” i no de la mateixa localitat.
Dades de l’Institut Valencià de l’Exportació (IVEX) del 2013, indiquen que el 79% de les exportacions totals de l’Estat espanyol de productes ceràmics es van originar a la demarcació de Castelló. D’aquest volum un 92% corresponen a la indústria del taulell, concentrada a l’àrea delimitada entre l’Alcora, Borriol, Onda i Nules. Si es dóna per bona la visió d’Ecologistes en Acció, qui afirmen que “gran part de la matèria primera d’aquesta indústria prové de La Serrania”, es podria deduir que el caolí i les argiles roges del subsòl d’aquesta comarca han estat decisius per situar el sector del taulell de l’Estat espanyol al capdavant d’Europa i ocupar la quarta posició a escala mundial. L’any 2014 es van produir 425 milions de metres quadrats a l’Estat, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER).
La producció ha anat creixent cada any a un ritme per sobre del 3,4% a partir del 2010, superant l’esglaó de descens que va suposar per a aquesta indústria el crac immobiliari dos anys abans. Aquest sector, només superat pel de l’automòbil i el transport, va facturar 2.656 milions d’euros el 2012, dels quals el 78,4% van provenir de l’exportació a més de 180 països. 180 països on es poden trobar les restes de moltes de les muntanyes de la comarca de la Serrania.
