La periodista Salomé Saqué, afirma en el seu llibre Resistir (Plataforma Editorial, 2025) que l’extrema dreta “no és només un corrent polític com els altres”. Considera que “lliura una batalla cultural temible” i afirma de manera rotunda que “si no desenvolupem amb rapidesa una forma de resistència col·lectiva, ens arrisquem, no ja al fet que surtin triats els partits d’extrema dreta, sinó directament a sobrepassar un punt d’inflexió cap a un règim que posi en perill les nostres llibertats” col·lectives i individuals. Aquesta resistència a la qual al·ludeix Saqué i també el món que imaginem per al nostre present i futur on la convivència sigui un dels elements essencials, només es farà realitat si continuem amb les mobilitzacions per Palestina. Palestina és part essencial de lluita per a combatre, no només el sionisme: també el racisme i l’auge de l’extrema dreta, aquelles que es presenten com a tals i aquelles, que sense ser-ho a priori, fagociten les seves idees.
Palestina s’ha convertit en la referència global de la lluita per la justícia i ha posat de manifest les limitacions de l’ordre internacional que permet que s’estigui cometent un genocidi contra el poble palestí. També ha servit, però, per posicionar amb força una narrativa que lluita contra la colonització i que exigeix rendició de comptes. Després de més de dos anys de mobilitzacions, la referència de Palestina ha radicalitzat la població mundial i a enfortit les aliances entre les diferents lluites. És el moment de seguir actuant per Palestina.
El sionisme, tal com afirma Luz Gómez a Palestina: heretar el futur, “va ser primer, però continua sent, un moviment nacionalista, bolcat després en un projecte colonial que no ha cessat, convertit en ideologia d’estat fins al punt que ser antisionista es persegueix a Israel”.
Palestina és part essencial de lluita per a combatre, no només el sionisme, també el racisme i l’auge de l’extrema dreta
El sionisme que, com a ideologia i moviment polític, va néixer a l’Europa nacionalista i colonialista del segle XIX. Mancava de territori i de llengua. Per a apropiar-se de totes dues coses va desenvolupar les estratègies pròpies de les estructures colonials: deshumanitzar al poble palestí i negar el seu dret a existir per a apropiar-se de la seva terra, la seva memòria, la seva història i els seus recursos naturals a través de la “transferència forçosa”, la neteja ètnica i el genocidi.
L’alliberament de Palestina no serà més o menys possible en funció de les ideologies que tinguin els governs d’Israel. L’Estat d’Israel és sionista. La seva creació i la seva existència es basa a negar a través de la violència el dret del poble palestí a viure en la seva terra. L’alliberament de Palestina només serà possible si Israel deixa de ser Israel per a ser Palestina en els 27.007 km que ocupa la Palestina històrica i s’eradica el sionisme com a ideologia política que nega el dret del poble palestí a l’autodeterminació sobre el territori que va des del riu Jordà fins a la mar Mediterrània..
El 2 de juliol de 2025, el Parlament de Catalunya aprovava una resolució que condemnava tots els tipus de racisme inclosos la judeofòbia, la islamofòbia i el sionisme. El text, si bé tenia un caràcter declaratiu i no vinculant, era un pas important per a considerar el sionisme com una forma de racisme. L’aprovació del text era el resultat d’anys de treball de la Coalició Prou Complicitat, una confluència d’organitzacions i persones que s’ha convertit al llarg dels anys en l’espai polític de referència de la solidaritat amb Palestina a Catalunya.
L’alliberament de Palestina no serà més o menys possible en funció de les ideologies que tinguin els governs d’Israel. L’Estat d’Israel és sionista. La seva creació i la seva existència es basa a negar a través de la violència el dret del poble palestí a viure en la seva terra
En la mateixa línia es va manifestar l’Assemblea General de l’ONU el 10 de novembre de 1975. Aquell dia, 75 països votaven a favor de la resolució 3.379 que equiparava sionisme i racisme en general –i l’apartheid sud-africà, en particular– com una forma de “discriminació racial” i feien una crida per a fer-li front. La resolució va ser anul·lada en 1991. No obstant això, no deixava dubte que el sionisme com a ideologia estava directament vinculat amb la creació i el sosteniment del règim colonial d’Israel que busca desplaçar i eliminar a la població autòctona de la seva terra.
El sionisme no és un moviment d’alliberament nacional ni un moviment polític social que buscava la independència d’Israel. Ans al contrari, és la ideologia nacionalista que va ser determinant per a la creació d’Israel i la seva sostenibilitat com l’entenem avui en dia. Es la base ideològica de referència del colonialisme i el conjunt de violències que Israel aplica al poble palestí des de molts anys abans de la seva creació l’any 1948. El sionisme instrumentalitza la cultura i la religió judaica amb una finalitat política. La major part de terra palestina possible, amb la menor població palestina possible.
Des del moment en què el moviment sionista va decidir crear la nació jueva en la terra palestina es va convertir en un moviment colonitzador. Una de les seves raons de ser es va basar en el que Ilan Pappé ha denominat “erigir una nova Europa fora d’Europa”. El sionisme, com va afirmar el seu fundador, Theodor Herzl, va ser concebut com a “avançada contra la barbàrie”. En aquesta idea radica bona part de l’aproximació que en els últims anys hi ha hagut entre Israel i l’extrema dreta.
Des del moment en què el moviment sionista va decidir crear la nació jueva en la terra palestina es va convertir en un moviment colonitzador. Una de les seves raons de ser es basa en el que Ilan Pappé ha denominat “erigir una nova Europa fora d’Europa”
El concepte de “discurs de dominació” el va introduir Teun A. Van Dijk. Les seves investigacions en els camps de la lingüística i l’anàlisi de discurs el van portar a defensar que el “discurs d’odi” no té a veure amb l’odi, sinó amb el poder. Considera que seria millor referir-se a la qüestió com a “discurs de dominació” i emfatitzar en la ideologia i els prejudicis en lloc de fer-ho en l’emoció. Les ideologies es poden compartir. Les persones o institucions que emeten aquests discursos poden arrossegar aaltres persones i fer-los partícips de la seva manera de pensar i de les seves accions.
El colonialisme i el racisme van intrínsecament lligats a aquesta idea de dominació i la deshumanització de les persones. Accentuen el menyspreu per elles i les seves comunitats a les quals se les representa com un obstacle per als objectius colonials, prescindibles o objecte de dominació. Aquest és un primer element comú entre el sionisme i les ideologies d’extrema dreta. Israel deshumanitza i pretén dominar la població palestina i àrab de la mateixa manera que l’extrema dreta ho fa amb les dones o amb les persones migrades, gitanes, musulmanes,, LGBTIQ+ o sense llar, etc.
Així mateix, els discursos d’odi i l’extrema dreta han usat el que Jaspì Puar ha categoritzat com “homonacionalisme“ i Sara Farris com a “feminacionalismo”. Aquests termes expliquen la instrumentalització dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+ amb l’objectiu d’atacar una cultura, religió o origen que es considera més incivilitzat o bàrbar que el propi. L’extrema dreta europea i Israel fan un ús instrumental dels drets de les dones per a demonitzar les comunitats musulmanes i àrabs i agitar les seves polítiques antimmigració. A més, Israel instrumentalitza el pinkwashing (rentat d’imatge rosa) per a atacar al poble palestí. El pinkwashing és part de l’estratègia per a presentar-se com una Estat suposadament defensor dels drets del moviment LGBTIQ+, per a mostrar la població palestina com a bàrbars retrògrads front la idea de modernitat que volen projectar i per així amagar els seus crims: una cortina de fum que amaga la repressió amb la qual Israel sotmet les persones LGBTIQ+ palestines i àrabs.
L’extrema dreta europea i Israel fan un ús instrumental dels drets de les dones per a demonitzar les comunitats musulmanes i àrabs i agitar les seves polítiques antimmigració
En les últimes dècades s’han incrementat els vincles d’Israel i les extremes dretes. La nova extrema dreta, hereva ideològica del feixisme europeu, s’ha convertit paradoxalment en un aliat del sionisme. Carlos Henández, periodista d’El Diario.es afirma que, a la fi dels anys seixanta i principi dels setanta, apareix un nou corrent en la ultradreta que rep el nom de “Novelle droite” (nova dreta en francès). Els seus creadors tractaven de presentar-se d’una forma més amable per afavorir l’acceptació social. Així, segons el mateix Hernández, “van substituir el discurs racial i de jerarquia de races per un posicionament contra el multiculturalisme”.
Des d’aquest moment el problema ja no seran les races. La “Novelle droite” concep les societats com a bastions on les cultures estan blindades i les societats són hegemòniques. En el cas d’Europa, defensaran la cultura judeo-cristiana com l’única que hauria d’existir i per tant rebutjaran l’arribada de persones migrades amb cultures i costums diferents. Sionisme i extrema dreta tenen la mateixa arrel ideològica. Israel tracta de crear un estat en el qual només habitin persones jueves a través de la llei del retorn de 1950, l’expulsió i aniquilació de la població palestina i l’eradicació de la seva identitat cultural.
Antonio Basallote, membre del grup de recerca de l’observatori de religions comparades de la Universitat de Sevilla parla de la palingenesia per a referir-se al fet que les ideologies de caràcter feixista, com el nazisme alemany o el feixisme italià, parlen del “renaixement d’un passat suposadament gloriós”. D’igual manera, el sionisme parla de recuperar un passat gloriós en el qual el poble jueu és el poble triat per a ocupar la terra promesa d’Israel. Basallote destaca la importància de les ideologies en l’exercici de les violències. De la manera que el nazisme va ser la base ideològica al servei de l’extermini de persones jueves, comunistes, homosexuals, lesbianes o gitanes, a Palestina, el sionisme és la base ideològica del genocidi a Gaza i, en general, de la violència que Israel desplega contra el poble palestí.
Israel tracta de crear un estat en el qual només habitin persones jueves a través de la llei del retorn de 1950, l’expulsió i aniquilació de la població palestina i l’eradicació de la seva identitat cultural
Les idees i creences d’aquestes ideologies estan orientades a l’acció. No és necessari que les seves consignes siguin veritat o coherents. El sionisme no parteix de la religió, però la fa servir per a justificar la seva presència a Palestina a partir de l’idea que ha estat Déu qui els ha donat la terra. L’important d’aquestes ideologies és que tinguin capacitat de donar fe i que s’usin consignes i eslògans que mobilitzin els seus seguidors. Un exemple, són les declaracions que en 2023 va fer el Ministre de Defensa d’Israel Yoav Gallant –“estem lluitant contra animals i actuant en conseqüència”– referint-se a la població de Gaza que resisteix sota tones i tones de bombes. En la mateixa línia es va expressar Jean Marie le Pen quan va afirmar que “la mateixa resposta que Israel ha donat a Gaza és la que ella donaria per a combatre el fonamentalisme islamista a França”.
En març de 2025 el diari israelià Haarezt publicava un article en el qual s’afirmava que, només tres generacions després de l’Holocaust, el Ministeri d’Assumptes de la Diaspora havia convocat una Conferència contra l’antisemitisme a Jerusalem en la que havien estat convidats, a més de persones jueves d’ideologia sionista, líders europeus de l’extrema dreta d’Àustria, França, Polònia, Brasil, Bèlgica, Finlàndia, els Països Baixos, Eslovàquia, Romania, Xipre, Albania, Portugal i l’Estat espanyol, representat per polítics de Vox. L’aliança d’aquests líders amb Israel els permetia “distreure o absoldre el seu antisemitisme històric” per presentar-se com els nous protectors dels jueus contra “l’amenaça” que suposa la presència de les comunitats musulmanes i àrabs a Europa.
L’Estat d’Israel, creu que el canvi d’Europa cap a l’extrema dreta és irrevocable, i volen beneficiar-se tot el possible del sentiment antimusulmà i antiàrab que acompanyaria a aquest canvi per justificar les seves polítiques colonitzadores, d’apartheid, ocupació i genocidi contra el poble palestí. Considera que tenen una causa comuna en defensa de la civilització occidental i els valors judeocristians. Israel exerceix de bastió fortament militaritzat i sense fissures contra l’Islam i el “terrorisme”. D’aquesta manera es va expressar Jordi Tortosa, d’Aliança Catalana quan va dir que “el conflicte Israel-Palestina va molt més enllà d’un conflicte nacional i territorial, és un conflicte entre civilització i barbàrie”.
L’Estat d’Israel considera que tenen una causa comuna en defensa de la civilització occidental i els valors judeocristians. Exerceix de bastió fortament militaritzat i sense fissures contra l’Islam i el “terrorisme”
Des del 7 d’octubre el paradigma de la pau ha quedat més enterrat i caduc del que ja estava després de la signatura dels acords d’Oslo. El debat de la pau negociada ha estat una idea ficticia al servei dels interessos d’Israel, i les potències imperialistes que li són còmplice, que li ha permet avançar en els seus objectius a canvi de concedir ben poc al poble palestí. El darrer exemple, d’aquesta estratègia orquestada per potències colonials com els Estats Units és el plan de pau per a Gaza, el qual va ser denominat per la periodista Olga Rodríguez com un “projecte de dominació colonial 2.0 i ocupació permanent”
Tanmateix, les mobilitzacions a escala global han aconseguit que el discurs superi aquesta idea irreal de pau negociada i ha fet un pas endavant important i irreversible, probablement definitiu. La narrativa de colonització i rendició de comptes ha calat fort i han estat presents als carrers del tot el món. Els càntics que clamen per una Palestina alliberada ha plantat cara a la repressió exercida pels governs i els cossos policials. Les consignes que clamen per la ruptura de relacions amb Israel, l’embargament d’armes, el boicot institucional, econòmic, cultural acadèmic i esportiu estan més legitimades, si cap, del que estava abans del 7 d’octubre i formen part del discurs i l’acció amplis sectors de la població. La justícia internacional és lenta, però gràcies a la denúncia interposada per Sud-àfrica el règim d’apartheid i ocupació ha estat un cop més declarat il·legal i Israel està sent investigat per genocidi. Benjamin Netanyahu, primer Ministre d’Israel i Yoav Galant Ministre de Defensa són avui pròfugs de la justícia en els 124 estats firmants de la Cort Penal Internacional. Israel necessita l’acceptació del món per a sobreviure i actualment està en el pitjor moment en tots els sentits des de la seva creació. Una situació assolida en gran mesura gràcies al treball incansable de persones, organitzacions i moviments socials de tot el món.
A Catalunya, la Coalició Prou Complicitat amb Israel, en coordinació amb la Xarxa Contra l’Ocupació en Palestina, han liderat de manera sostinguda les mobilitzacions de suport a Palestina durant mesos i assumeixen el repte de seguir mobilitzades i de seguir posant a Palestina davant dels nostres ulls i dins dels nostres cors. El proper 31 de gener, Catalunya, en confluència amb altres ciutats de l’Estat i del món, està convocada a sortir al carrer per reclamar, entre altres punts la llibertat dels palestins i palestines preses per Israel. La terrible tragèdia a la qual estem assistint ha canviat les nostres consciències i ens interpel·la a seguir lluitant, a revisar les nostres estratègies i a definir nous objectius. L’aliança entre Israel i l’extrema dreta obre un nou focus de resistència: combatre l’extrema dreta per combatre l’odi i les ansies de dominació a cada carrer, a cada barri, de cada poble o ciutat ,com a part de la lluita per Palestina. Si no volem que les nostres vides siguin pitjor hem d’assegurar que el 2028 cap partit de l’extrema dreta ni cap partit que defensa Israel ocupi cap espai a cap institució catalana.
Si no volem que les nostres vides siguin pitjor hem d’assegurar que el 2028 cap partit de l’extrema dreta ni cap partit que defensa Israel no ocupi cap espai a cap institució catalana
El genocidi ha catapultat un canvi en els moviments socials, organitzacions, institucions i en general en el conjunt de les societats occidentals cap a plantejaments més radicals. La lluita per Palestina, entesa com una lluita de lluites o com a part de la lluita global contra el racisme, ha aglutinat a moviments molt diversos que s’enfronten al capitalisme, l’extrema dreta, les violències patriarcals, el canvi climàtic o que reivindiquen el dret a l’habitatge o de les persones LGBTIQ+. La radicalització de la lluita per Palestina, ens ha permès comprendre que el règim colonialista, d’apartheid i ocupació no és un fet aïllat, sinó la primera línia o si ho preferim, una de les trinxeres de lluita contra les estructures de dominació globals en les quals l’extrema dreta està prenent l’hegemonia. Una lluita que portem a terme amb les persones jueves que es revelen contra el sionisme i repeteixen cada dia “no en el meu nom” i “que mai més per ningú, significa mai més per ningú”, com l’Associació Catalana de Jueus i Palestins (JUNTS – ACJP) a Catalunya o International Jewish Anti Zionist Network i Voice for Peace a altres indrets del món.
A Catalunya, el nostre camp d’acció política, tenim el repte de contribuir a que l’extrema dreta no continuï aconseguint més quotes poder ni en les institucions ni als carrers i per això conservar les aliances creades en més dos anys de lluita contra el genocidi a Palestina i a seguir construint una majoria popular organitzada des del feminisme, l’antiracisme i l’anticapitalisme i l’internacionalime.
