Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La mort d'un menor torna a disparar les alarmes per les males condicions al camp de refugiades de Mòria a Lesbos

ONG i sol·licitants d'asil a l'illa grega de Lesbos exigeixen el tancament del camp de refugiats de Mòria, mentre el nou govern conservador grec opta per endurir el control i l'illa continua sent una presó per a les persones refugiades després de l'acord de la UE-Turquia de 16 de març de 2016

Concentració en suport a les migrants de Lesbos, dimarts passat. "Per tal de no acostumar-nos a la mort i per un món sense centres de detenció", resa la pancarta / Laia Costa

La mort d’un menor de quinze anys el dissabte 24 d’agost, per una baralla en la secció del camp de refugiades de Mòria (Lesbos) on s’acullen menors no acompanyats, va ser el detonant perquè les entitats de Lesbos decidissin dir prou a les condicions “inhumanes” en les quals es troben les persones refugiades a l’illa.

UNICEF ha denunciat que el Centre de Recepció de Mòria compta actualment amb més de 8.700 persones –entre elles 3.000 infants– però té una capacitat per a només 3.000 persones

Per l’Assemblea d’empleats de les ONG de Lesbos, “els autors morals del crim no són ningú altre que la Unió Europea i l’Estat grec, ja que la ideologia de guerra d’Europa es converteix en el principal instigador de les polítiques estatals gregues, que veuen la presó, la violència i la mort com a única resposta als fluxos de refugiats”. En una concentració que va tenir lloc dimarts 3 de setembre a la plaça Saphos de Mytilene i que va aplegar unes 200 persones, el col·lectiu, creat el mes d’abril d’enguany, exigia el tancament immediat del campament de refugiats de Mòria, el trasllat immediat de les menors no acompanyats a estructures adequades i segures, aixecar la restricció geogràfica que impedeix a les persones refugiades sortir de l’illa, i exigir responsabilitats al director del campament de Mòria, al fiscal i al ministre competent. La presència de persones refugiades afganeses es va fer palesa en finalitzar l’acte, quan va prendre la paraula un menor afganès qui va expressar: “Només vull dir una cosa, no ens tracteu com a animals, som persones com vosaltres”.

Amb relació al tema dels menors no acompanyats, aquesta mateixa setmana, UNICEF ha denunciat que el Centre de Recepció de Mòria compta actualment amb més de 8.700 persones –entre elles 3.000 infants– però té una capacitat per a només 3.000 persones, assenyalant a més que, respecte dels menors, aquesta situació posa en greu risc la seva integritat. I és que Grècia torna a ser aquest 2019 el primer país de recepció de les refugiades que intenten accedir a Europa: segons ACNUR, 9.981 persones han arribat enguany, essent les illes de l’Egeu –Lesbos en particular– on aquestes han estat més nombroses. Només la setmana passada van arribar gairebé 1.000 noves refugiades a l’illa.

Refugiades en un campament informal ubicat a fora del recinte del camp de Mòria, a Lesbos, l’any 2018 |Ángel Ballesteros

 

Davant de l’augment de la pressió mediàtica pels recents esdeveniments, les mesures repressives del nou govern grec no s’han fet esperar. Dissabte 31 d’agost, en una reunió extraordinària entre la KSSEA (Departament d’Afers Estrangers i de Defensa) i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, es van decidir set mesures d’actuació immediata per afrontar l’augment d’arribades. La primera de les mesures anunciades, consistent en el trasllat de refugiades a altres camps de la Grècia peninsular, ja s’ha començat a dur a terme: dilluns passat es feia efectiu un improvisat trasllat al campament de Nova Kavala (a 20 quilòmetres de Salònica) d’unes 1.500 persones provinents dels camps de Lesbos. Kostas Sionidis, alcalde de Peònia –municipi en el qual està situat aquest campament– ha criticat la mesura tenint en compte que actualment el campament només pot subministrar aigua a les 200 persones que fins ara l’habiten. Segons les mateixes refugiades traslladades des de Mòria, el campament encara no disposa de lavabos ni d’electricitat ni d’aigua i, un dia després de l’arribada, la gran majoria es trobava a les portes del nou campament, encara en construcció.

En aquests moments s’està a l’espera del compliment d’un altre trasllat, en aquest cas de 116 menors no acompanyats que tenen les seves famílies a altres països de la Unió Europea, així com de 250 menors més que seran traslladats a “estructures de la Grècia continental més segures”.

Es preveu augmentar les patrulles policials per detectar persones presents en territori grec que ja hagin estat rebutjades com a sol·licitants d’asil i així expulsar-les evitant la segona fase de reclamacions judicials

Juntament amb la política de trasllats, el nou govern de dretes del partit Nova Democràcia ha expressat amb claredat que posarà tots els seus esforços en l’increment de la vigilància marítima. Amb la cooperació de Frontex, les autoritats europees i l’OTAN posarà en marxa el Sistema Integrat Nacional de Vigilància Marítima, pressupostat en 50 milions d’euros, per interconnectar els sistemes de guardacostes i la Marina amb l’ús de les noves tecnologies (càmeres tècniques, drons, etcètera). D’altra banda, es preveu incorporar deu nous vaixells petits per a una resposta ràpida en cas de moviments de migrants que viatgen de la costa turca a les illes gregues. També es preveu augmentar les patrulles policials per detectar persones presents en territori grec que ja hagin estat rebutjades com a sol·licitants d’asil i així expulsar-les evitant la segona fase de reclamacions judicials. Un cop detingudes, seran immediatament retornades a Turquia, considerat “tercer país segur”, malgrat ser originaris d’altres estats. Aquest retorn seria possible gràcies a l’acord UE-Turquia de març de 2016.

Ara bé, cap de les mesures previstes preveu desencallar el greu i permanent problema de reclusió de les persones que es troben a les illes en condicions deplorables. A la restricció territorial que els obliga a romandre a l’illa de l’Egeu on s’arriba, les refugiades veuen que fins i tot en el cas que hagin obtingut el règim de protecció internacional, no podran aconseguir el permís de residència que els hi correspondria i amb el qual podrien, a la fi, arribar a la Grècia continental. Per obtenir aquest permís es necessita un número de la seguretat social (AMKA), i per realitzar aquest tràmit cal una adreça postal que el campament de Mòria –gairebé l’únic lloc on poden viure– no certifica. Sense aquest número, a més, tampoc podran ni treballar ni accedir als serveis de salut i educació.

Quatre anys després de situar-se al centre del mapa del drama migratori internacional i tres anys després de l’anomenat “acord de la vergonya” entre la UE i Turquia, Lesbos continua sent una presó per milers de persones atrapades en el malson europeu.