La ràtio de places hoteleres per habitant al municipi de Santa Susanna, a l’Alt Maresme, és de les més desproporcionades de l’Estat. D’acord amb les dades de l’àrea de Turisme de l’Ajuntament, Santa Susanna té 14.000 places hoteleres enfront dels 3.800 habitants censats, segons l’Idescat (2023). En aquest context, les obres que el consistori executa al Pla de Balasc gràcies a un paquet de finançament de la Unió Europea han encès la indignació de la pagesia, que acusa l’alcalde d’impulsar la urbanització dels camps d’horta per prolongar l’expansió de la indústria hotelera.
La resolució de la Generalitat, de data 10 de juny del 2022, va rubricar amb 5.000.000 d’euros dels fons Next Generation els plans que el govern de Campolier havia dissenyat per a la reordenació del front marítim i la transformació de les platges “intel·ligents” de Santa Susanna. La partida més ben dotada del pressupost es destina, entre altres propostes, a les obres del Pla de Balasc.
Joan Campolier és l’alcalde de Santa Susanna des de la Transició, descomptant només el període 2007-2011, durant el qual va ser inhabilitat per un delicte de prevaricació
Joan Campolier ha esdevingut, oficiosament, l’alcalde vitalici de Santa Susanna. Hi ha governat sempre, des de l’anomenada Transició fins a l’actualitat, descomptant només el període entre 2007 i 2011, durant el qual va complir la condemna a quatre anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació. Des que va recuperar el poder, la justícia ha processat Campolier per un delicte d’assetjament laboral i dos nous delictes de prevaricació encara en curs.
El Pla de Balasc s’estén en una superfície de noranta hectàrees i discorre en amplitud des del voral de la carretera N-II al davant de les vies del tren, tocant a la platja, i en longitud des del camí de Perafita fins a Pineda de Mar. Per les seves característiques, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) de la Generalitat li confereix la màxima protecció. “Des de les Cinc Sénies de Mataró al Pla de Grau de Malgrat de Mar és l’única peça d’aquestes dimensions. A banda d’una façana litoral hortícola és també un corredor agrícola-forestal que connecta el Parc del Montnegre amb la costa. Quan s’aprova el PDUSC, el Pla de Balasc és classificat com a zona de màxima protecció, no obrant en solitari, sinó com a peça d’un sistema format per la carena que engalta amb el límit del Parc Natural [del Montnegre], el turó de la Guàrdia i el turó de Gràcia, i fins i tot per la zona agrícola de la Vall de la Riera de Pineda”, detalla David Pavón, professor de Geografia a la Universitat de Girona i membre de Salvem la Vall de la Riera.
Hi ha un camí que travessa les hortes, de punta a punta, pel tram baix, en paral·lel a les vies, un vial d’accés a les parcel·les que mesura entre set o vuit metres d’ample, però el projecte de les obres actuals en dobla l’amplada i dicta la construcció d’un pas soterrani que connecti el Pla de Balasc amb la platja de les Dunes per sota dels raïls. L’actuació interfereix en 18 finques, 8 de les quals són contràries al projecte i no han signat el conveni d’expropiació amb l’Ajuntament perquè malfien de la seva intenció.
Malgrat la manca de consens, les obres van començar i des del 24 de setembre els afectats sostenen una guàrdia ininterrompuda al peu d’una finca estratègica
Malgrat la manca de consens, les obres van començar i des del 24 de setembre els afectats sostenen una guàrdia ininterrompuda al peu d’una finca estratègica, per on, segons els plànols, cal iniciar la perforació del túnel soterrani. L’humor a la carpa de guàrdia és positiu. Els reunits afirmen que la resistència compta amb el suport d’un equip de trenta voluntaris que fan relleus per conservar la posició i no cedir a l’avenç de les obres, tampoc durant les setmanes de pluja d’aquesta tardor. Amb tot, l’entesa amb els operaris és bona. Són comprensius, indiquen. Quima Clos és un dels quatre propietaris afiliats a Unió de Pagesos que han delegat la defensa al sindicat i subratlla amb convicció que “en Campolier no vol negociar”. Sobre l’acceptació del projecte de les obres adverteix: “La meitat del poble de Santa Susanna deu favors a l’alcalde. Tenen por d’ell i de les represàlies. Per això rebem molt de suport dels pobles veïns”, en referència a la procedència de l’equip de voluntaris i a la simpatia que els han fet palesa entitats de l’entorn local com Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar, l’AEiG Sant Nicolau de Malgrat de Mar o la Plataforma STOP C-32 de Blanes i Lloret de Mar.
Unió de Pagesos i Assemblea Pagesa també han manifestat la seva solidaritat amb la protesta. De fet, Josep Maria Baqués, coordinador d’Unió de Pagesos a la comarca del Maresme explica l’evolució de les seves impressions sobre el cas: “A nosaltres ens va costar entrar-hi, però quan comences a gratar trobes que el projecte inicial del 2021 és per cobrar un ajut del programa de Plans de Sostenibilitat Turística dels fons Next Generation. Després que li aprovessin l’ajut, [l’alcalde] va començar a signar els convenis. Quan vam tenir accés als convenis ja vam veure que introduïen barbaritats a l’articulat”, conclou.
Els annexos del conveni estipulen que la present cessió de la possessió de les finques pot anar a compte de futures cessions obligatòries i això, en sòl rural, seria una anomalia. “En terreny agrari” diu Baqués “mai hi ha cessions obligatòries de terreny, es fan en espai urbà o urbanitzable i preveuen la construcció de vials, carrils, zones verdes, equipaments, etc. Els drets a compte de cessió futura es podrien traspassar als hereus de les finques, però també podrien ser comprats o venuts a especuladors, sempre que es notifiqui a l’Ajuntament”.
Josep Maria Baqués, coordinador d’Unió de Pagesos a la comarca del Maresme, explica que “quan vam tenir accés als convenis ja vam veure que introduïen barbaritats a l’articulat”
L’agricultor ens detalla que els advocats d’Unió de Pagesos encara arrufen més el nas davant d’altres clàusules; una de les quals incumbeix les indemnitzacions. “Els annexos establien que si en un termini de tres anys les expectatives que havien generat els convenis no es complien, els propietaris podrien demanar indemnitzacions justes a l’Ajuntament. Quines expectatives pot haver-hi en un sòl agrari? Evidentment, les expectatives es produeixen si consideres potencialment urbanitzable aquell terreny. Si uns hotelers compressin el terreny i el sòl fos qualificat encara com a agrari en el termini de tres anys, tindrien dret a reclamar indemnitzacions”, reflexiona. A més, respecte a una clàusula relativa a les escriptures, en destaca que ”si per temes legals l’Ajuntament es veia obligat, escripturaria els metres afectats a nom seu” i, per tot plegat, considera que “aquests convenis són escandalosos”.
L’estatus del Pla de Balasc dins del PDUSC no ha estat suficient per aconseguir que la Generalitat anul·li les obres. Salvem la Vall de la Riera havia registrat un document d’al·legacions contra el projecte, que es fonamentaven en les disposicions del Pla, però la Generalitat el va desestimar. Pavón explica que el PDUSC “inclou recomanacions de conservar el caràcter rural dels vials en cas d’ampliacions o, per exemple, que no s’instal·lin activitats que contribueixin a diluir el límit d’allò urbà i allò que és agrari”, però diverses iniciatives de l’Ajuntament semblen contribuir a difuminar aquesta frontera. La modificació del POUM de Santa Susanna del 2022 col·loca nous equipaments municipals a l’àmbit del Pla de Balasc i l’Ajuntament i l’alcalde han difós per diferents canals la idea d’emplaçar un aparcament de grans dimensions i una marina seca –una infraestructura terrestre per allotjar embarcacions de forma permanent– a la banda de mar del túnel, al paratge de la Llàntia.
“Per nosaltres, hi ha mala praxi i mala fe”, continua Baqués. Sobre la precipitació de l’Ajuntament en emprendre les obres sense el consentiment dels propietaris i els llogaters primer recorda que el termini d’execució dels fons Next Generation venç a l’abril i llavors centra l’aspecte jurídic del tema: “Les expropiacions forçoses per tràmit d’urgència no es poden executar en sòl agrari. Tot i que aquesta figura no existeixi, ell [l’alcalde] la vol aplicar igualment. […] Els primers dies de guàrdia van venir els policies municipals i volien fer-nos fora”.
Al parer de Pavón, l’Ajuntament pressiona pacientment l’espai amb els mitjans de què disposa: “Ens hauríem de tornar bojos perquè la Generalitat suprimís el PDUSC i autoritzés la urbanització [del Pla de Balasc], però l’Ajuntament intenta obrir esquerdes, afeblir indirectament aquest espai obrint el pas soterrani, ampliant el vial i intentant colar equipaments en sòl agrícola perquè les noves condicions siguin molestes per a l’agricultura i, fastiguejada, plegui”.
