La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la Safor-Valldigna, l’Associació Romaní de la Safor i altres col·lectius comarcals van aconseguir, ahir i a contra-rellotge, paralitzar el desnonament de la família d’Alisa Mioara al municipi d’Oliva. Al darrer moment, quan els serrallers ja estaven a la porta, el banc Mare Nostrum-Bankia, propietari actual de l’habitatge, va cedir a la pressió mediàtica i internacional i va donar tres mesos més de marge a la família, amb menors al càrrec, per quedar-se a la casa. Paral·lelament, l’ajuntament del municipi, també ahir i al darrer moment, els va assegurar que en un termini de vint dies a un mes podrien accedir a un pis de protecció oficial.
Aquesta xicoteta victòria va arribar després de quasi un any de mobilitzacions i gràcies al fet que la PAH de la Safor-Valldigna aconseguira que, dimarts passat, el comissariat de Drets Humans de l’ONU instara a l’Estat espanyol a suspendre el desallotjament d’Alisa Mioara. És el primer cas al País Valencià que s’aconsegueix una notificació de les Nacions Unides i el vintè a tot l’estat. Per aquesta raó, mitjans de comunicació generalistes estatals hi van ser ahir presents a la convocatòria de la PAH, a diferència d’anteriors convocatòries, ja que és la tercera vegada que aquesta família rep una notificació de desnonament. “Casualitats de la vida, l’ajuntament ha decidit facilitar-li l’habitatge quan ha arribat la carta de l’ONU i quan heu aparegut tots els mitjans”, comenta Ximo Marin, activista romaní a la Safor, “si l’ajuntament els ha fet una promesa falsa, tornarem a denunciar-ho i els traurem els colors”.
La PAH de la Safor-Valldigna va aconseguir, dimarts passat, que el comissariat de Drets Humans de l’ONU instara a l’Estat espanyol a suspendre el desallotjament d’Alisa Mioara
Davant de la resolució de tot plegat, la família d’Alisa Mioara i les activistes de la PAH celebraren l’aturada del desnonament, però denunciaren que la resolució va arribar després què el cas haguera saltat als mitjans i consideren que “s’han posat pegats a un problema que va més enllà, al problema de la falta d’un parc públic d’habitatge a la Safor, al País Valencià i a la resta de l’Estat”.
Crònica d’una xicoteta victòria
Eren les nou del matí al barri del Pinet d’Oliva, hora en què estaven convocades les activistes de la PAH per donar suport a la família d’Alisa que, per tercera vegada, havia rebut una notificació de desnonament del seu habitatge. Aquest habitatge va ser ocupat després que la seua anterior casa patira un incendi i quedara reduïda a cendres i que l’ajuntament d’Oliva no els proporcionara cap solució immediata, tal com exposa la família en declaracions a la Directa. “Fa tres dies estem sense quasi dormir, no és la primera vegada que rebem una ordre de desnonament i aquesta nit ha sigut horrible esperant a què vingueren a traure’ns fora», comentava Alisa Mioara, mare de la família afectada, «per sort els xiquets han estat dormint tot el matí i no han vist tot el que ha passat en aquest carrer i, finalment, han marxat», concloïa. «És una injustícia que hi haja xiquets i famílies al carrer mentre que hi ha tantes cases buides en mans de bancs», comenta José, parella d’Alisa, “hi ha cases que agafen humitats perquè estan abandonades i eixa humitat afecta a altres cases i al final es degraden i perden”, exposa.
Mitja hora abans què les activistes i diversos mitjans de comunicació pogueren arribar-hi, més d’una desena d’agents de la Guàrdia Civil ja havien tancat el xicotet carrer Santa Bàrbara per impedir l’accés fins a la porta de la família afectada, fet que ha estat denunciat a una nota de premsa de la PAH comarcal perquè «el desproporcionat desplegament policial» va fer «impossible que aquesta concentració es poguera realitzar en el punt indicat». Les activistes de la PAH i d’altres col·lectius comarcals van haver de fer guàrdia a ambdós costats del carrer per tal d’aturar l’entrada dels serrallers de l’empresa Anticipa Multiservicios Levante SL –amb seu al barri del Cabanyal de València– que, amb l’ajuda de la guàrdia civil, van aconseguir colar-se ràpidament entre un dels murs humans i arribar a la porta de la casa. Fet que també ha denunciat la PAH perquè “es va permetre l’entrada d’un serraller sense la presència de la comissió judicial”.
El fort desplegament policial i la presència dels serrallers va escalfar els ànims en un barri que no és la primera vegada que veu un desnonament. Veïnes i activistes cantaven proclames i cridaven “vergonya” als agents. D’un moment a un altre, i quasi per a sorpresa de tothom, va arribar l’ordre que paralitzava el desnonament. Els agents i els serrallers van marxar ràpidament deixant enrere un ambient d’alegria que es va transformar en una assemblea de la PAH. Allà es va decidir esperar amb la família fins a rebre la notificació judicial que assegurava que deixava tres mesos més de pròrroga, i també es va decidir anar al consistori municipal a demanar un full escrit i signat que assegurara el compromís per aconseguir un pis de protecció oficial.
La PAH va celebrar l’aturada del desnonament però lamenta que el jutge no fera cas a la resolució del Comitè DESC de l’ONU i que només atenguera a la decisió de Bankia, l’empresa demandant. El col·lectiu pel dret a l’habitatge comarcal resta a l’espera de l’escrit jutge que confirma la pròrroga de tres mesos, oferida pel banc propietari, i expliquen que es malfien sobre què l’ajuntament complisca amb el lloguer social. Les activistes també van lamentar que el jutge haja fet cas omís a la notificació de les Nacions Unides. La situació de vulnerabilitat de la família d’Oliva està acreditada pels serveis socials de l’ajuntament que, fins ahir, tampoc havia donat cap solució.
Identificacions “fóra de lloc”
No obstant això, tres policies de paisà ressagats a l’eixida del carrer van esperar-se que les activistes dels diferents col·lectius comarcals que hi eren allà tornaren a casa per procedir a la seua identificació, tot i que la concentració, tal com afirmen des de la PAH comarcal, estava convocada i legalitzada. Així mateix, en declaracions de fonts de la PAH a la Directa, destaquen que van ser unes identificacions “totalment fóra de lloc perquè no va haver-hi cap incident”, a la nota de premsa exposen que «tal com podran acreditar els nombrosos mitjans de comunicació assistents i les gravacions realitzades, tot ha transcorregut en un ambient discernit, sense cap incident i en continua comunicació entre els membres de la PAH i el comandant de la Guàrdia Civil allà present”.
En menys d’un dia, desenes de col·lectius del País Valencià s’han solidaritzat amb les activistes identificades, que resten a l’espera de notificacions iles PAH valencianes sol·licitaran una reunió amb el Delegat de Govern en la província de València per tractar els fets
Les identificades van ser un càmera d’À punt, un membre de la PAH, un membre del sindicat CGT, la periodista de la Directa Paula Duran (que cobria informativament els fets per aquest setmanari) i tres membres del Col·lectiu Antifeixista de la Safor. En declaracions a aquest mitjà, les antifeixistes asseguren que van ser “identificacions totalment selectives per dur la samarreta del nostre col·lectiu”.
L’organització antifeixista, ahir a la vesprada i a través d’un comunicat urgent, va denunciar aquests fets i van afegir que els agents de paisà les van identificar “per seguretat ciutadana, per alterar l’ordre públic, per incitar a la violència al grup i per amenaces”, unes acusacions que consideren falses i desmesurades i “un acte més de criminalització del moviment antifeixista”. En menys d’un dia, desenes de col·lectius del País Valencià s’han solidaritzat amb les activistes, que resten a l’espera de notificacions. Pel seu costat, les PAH valencianes sol·licitaran una reunió amb el Delegat de Govern en la província de València per tractar aquests fets.
