Multinacionals del sector energètic que estan en procés de tramitació de macrocentrals fotovoltaiques al País Valencià mantenen vincles empresarials o financers amb Israel. Es tracta d’empreses com Renovalia, impulsora de fins a 23 plantes solars; Hive Energy, amb presència al País Valencià, Catalunya i les Illes; el Grupo Cobra, que pretén instal·lar set plantes solars a la comarca de Requena-Utiel i altres tres als municipis de Castalla (l’Alcoià) i Oriola (Baix Segura); o l’empresa Nadara, qui gestiona dues plantes a la Terra Alta i ha intentat desenvolupar-ne altres a la Ribera Alta i la Foia de Bunyol.
Resseguint la informació disponible de més d’una vintena de societats, la Directa ha pogut localitzar fins a 65 projectes —un total de quasi 4.000 hectàrees— impulsats per set empreses que tenen relacions comercials, directes o indirectes, amb empreses o fons israelians, i almenys una de les societats és de matriu israeliana. Es tracta de Solaer Renewable Energy, filial de Solaer Israel Ltd, pionera en la indústria energètica israeliana que ha expandit el seu negoci a escala internacional i en l’actualitat té el capital repartit en mans privades i públiques. Al País Valencià, segons la informació disponible a la seua pàgina web, té quatre projectes en procés de tramitació a Elx i Montfort del Cid (Vinalopó Mitjà).
“El colonialisme israelià es manté i s’expandeix gràcies a la maquinària empresarial que li dona suport i en trau benefici”, assenyala Jorge Ramos, doctor en Història Contemporània
Des del moviment BDS —acrònim de Boicot, Desinversions i Sancions, campanya internacional que aposta per la desobediència civil per posar fi a l’ocupació israeliana iniciada en 1948— defensen el boicot econòmic contra les empreses que col·laboren, directament o indirectament, amb Israel. El motiu: “el colonialisme israelià es manté i s’expandeix gràcies a la maquinària empresarial que li dona suport i en trau benefici”, assenyala Jorge Ramos, doctor en Història Contemporània amb una tesi doctoral sobre Palestina i Israel i membre de BDS-País Valencià. En la mateixa línia s’expressen des d’organitzacions com la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables, Ecologistes en Acció o Amics de la Terra, que exigeixen a les administracions que posen fi a qualsevol tipus de relació amb empreses energètiques vinculades a l’ocupació de Palestina i aposten per una transició energètica “justa i sostenible”.
L’entramat de Renovalia
En els darrers anys, ha saltat al focus mediàtic l’empresa israeliana Enlight Renewable Energy, que desenvolupa projectes en nombrosos països europeus i és responsable de la construcció del parc eòlic més gran d’Israel sobre el territori sirià ocupat dels Alts del Golan, així com d’una desena de parcs eòlics al desert del Nègueb i en la Cisjordània ocupada. En 2021, va aterrar a l’Estat espanyol amb la construcció de Gecama, un dels projectes eòlics més grans de la península ubicat a Conca. Al País Valencià, ha estat objecte de polèmica per la seua relació comercial amb l’energètica Renovalia, tot i que el passat octubre va negar que tinguera cap acord en vigor amb Enlight.
L’any 2015, Renovalia va ser adquirida pel fons d’inversió estatunidenc Cerberus, controlat pel multimilionari Stephen A. Feinberg, actual subsecretari de Guerra de Donald Trump. Cerberus va tancar un acord empresarial amb Enlight per mitjà del qual aquesta adquiria una cartera de 10 projectes fotovoltaics ubicats a Andalusia i al País Valencià. L’acord, però, contemplava que el desenvolupament de les plantes solars continuaria a càrrec de Cerberus-Renovalia.
Entre els projectes adquirits per Enlight, es troben les plantes Morvedre 6, 7 i 8 de Sagunt, que formen part de la macrocentral associada a la fàbrica de bateries elèctriques de Volkswagen. La instal·lació compta amb l’oposició de la Plataforma en Defensa del Territori del Camp de Morvedre. Des del col·lectiu expressen la seua preocupació per la presència de capital israelià. “Entenem que la transició energètica ha de ser un procés arrelat a la vida. No podem parlar de sostenibilitat si darrere hi ha capitals que participen, directa o indirectament, en la destrucció i l’espoli d’altres pobles”, rebla el portaveu Pablo Jiménez. És per això que la Plataforma ha exigit a l’Ajuntament de Sagunt que es comprometa públicament a impedir qualsevol col·laboració institucional o empresarial amb fons d’inversió vinculats a empreses o interessos israelians.
“No podem parlar de sostenibilitat si darrere hi ha capitals que participen en la destrucció i l’espoli d’altres pobles”, rebla Pablo Jiménez, portaveu de la Plataforma en Defensa del Territori del Camp de Morvedre
A finals de 2019, Renovalia va passar a mans del fons d’inversió italià F2i, que utilitza l’empresa Sorgenia com a plataforma energètica principal, un 38 % de la qual està participada pel fons estatunidenc Sixth Street. Aquest ha participat en inversions en empreses d’origen israelià, com és el cas de Guesty, plataforma líder en gestió de propietats per al sector de lloguers vacacionals i hostaleria; o amb el fons proisraelià KKR. El vicepresident de Sixth Street és Max Marell, empresari que va començar la seua trajectòria en el fons Israel Growth Partners.
Aquest recargolat entramat inversor és el que Jorge Ramos descriu com al “respirador artificial del règim colonial i genocida d’Israel”, és a dir, “un conjunt d’inversions capitalistes i una xarxa global de complicitats”. En paraules de l’historiador, per tal d’ocupar militarment el territori palestí i substituir la població per colons, “Israel necessita que empreses còmplices també ocupen, exploten, expulsen o castiguen cossos i territoris a la resta del món”. “Té molts tentacles capitalistes, especialment, en àmbits de vigilància, control, armament i repressió, però també en qüestions de territori”, subratlla. A la mateixa conclusió arriba l’informe de Francesca Albanese, relatora especial de Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats. La publicació assenyala que el sistema d’apartheid, colonial i d’ocupació militar d’Israel a la franja de Gaza es manté per un entramat global d’empreses transnacionals que en treuen benefici de l’assassinat de la població palestina, per la qual cosa “el sector empresarial ha de rendir comptes com a pas necessari per posar fi al genocidi i desmuntar el sistema global de capitalisme racialitzat que el sustenta”.
Sota la lupa de Nacions Unides
El Grupo Cobra —antiga filial d’ACS, la constructora del president del Reial Madrid, Florentino Pérez— va iniciar en l’any 2021 la tramitació de sis plantes fotovoltaiques en el municipi de Requena per mitjà de la creació de diverses filials i una inversió d’uns 100 milions d’euros. Segons explica Asun Navarro, activista ecologista a la comarca de Requena-Utiel, el projecte es va aprovar a finals de 2024, “tot i l’enorme impacte ecològic que suposarà”. “Les plantes s’instal·laran en zones agrícoles en producció, arbres fruiters i vinyes, i terrenys forestals molt pròxims a l’entorn protegit de les Hoces del Cabriel”, subratlla. També ha impulsat instal·lacions d’entre un i tres milions de metres quadrats a Oriola (el Baix Segura) i Castalla (l’Alcoià), respectivament.
Des de l’any 2021, el Grupo Cobra, amb el qual aquest mitjà ha contactat sense obtenir resposta, és propietat de la multinacional francesa Vinci, la qual ha estat assenyalada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per fer negoci en assentaments israelians il·legals en Cisjordània per mitjà de la seua filial Societat Espanyola de Muntatges Industrials (SEMI). Aquesta mercantil ha participat en la construcció d’infraestructures ferroviàries en Israel, en especial en la xarxa de tramvia que uneix Jerusalem amb alguns territoris ocupats i, tal com denuncia l’ONU, “hi ha utilitzat recursos naturals, principalment aigua i sòl, per al seu benefici”. En paraules d’Asun Navarro, “aquesta mena d’empreses només volen fer negoci amb el territori sense valorar els impactes ambientals que hi generen. Són grans empreses, fons d’inversió, que busquen un benefici a costa del territori o, a sobre, a costa d’un genocidi”.
“Sabem que les empreses volen fer negoci amb el territori i això és una barbaritat, però encara ho és més quan tenen vincles comercials amb Israel”, rebla Rosa Mas, membre de la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables
Una altra de les empreses objecte de polèmica és la britànica Hive Energy. Segons la informació disponible a la seua pàgina web, els projectes fotovoltaics més avançats es troben a Biar (l’Alt Vinalopó), Mallorca i Sant Pere Sallavinera (l’Anoia). Des del seu despatx a la plaça Passeig Ramiro d’Alacant, l’any 2023, va crear una desena de filials energètiques repartides a les comarques del sud i va iniciar la tramitació d’almenys deu plantes fotovoltaiques noves repartides a les comarques del Camp de Túria, l’Horta Nord i Sud, la Safor i la Ribera Alta. La companyia pretén impulsar-hi centrals d’hidrogen i solars que sumaran una potència de 1.400 megawatts i 1.500, respectivament. Per aconseguir-ho, s’ha aliat amb les administracions públiques. L’any 2024, la Generalitat Valenciana va anunciar la creació d’un grup empresarial per impulsar l’hidrogen verd integrat per representants de Hive Energy, entre altres companyies.
Des de col·lectius com la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables fa anys que adverteixen que el vertader negoci de la construcció de macrorenovables en terrenys forestals o agrícoles és la venda posterior dels projectes a fons d’inversió. Precisament, aquest és el modus operandi que ha seguit Hive Energy, qui ha fet negoci amb la venda de macroplantes solars o eòliques a fons d’inversió israelians. Els anys 2020 i 2021 va vendre dues centrals fotovoltaiques projectades a Conca al fons israelià Noy Fund, especialitzat en el sector energètic, i l’empresa israeliana de tecnologia Nofar Energy.
Rosa Mas, membre de la Coordinadora, tem que puga passar el mateix amb els projectes que Hive Energy vol tramitar al País Valencià: “la venda dels projectes a fons d’inversió és una pràctica que estem detectant cada vegada més”. I afegeix: “sabem que les grans empreses només volen fer negoci amb el territori i això és una barbaritat, però encara ho és més quan hi ha empreses o fons d’inversió que tenen vincles comercials amb Israel o multinacionals israelianes. Mentre les empreses es presenten com a promotores d’energia renovable col·laboren directament o indirectament amb el genocidi”. De la mateixa manera s’expressa Antonio Enrique Larios, activista ecologista i actual portaveu del grup municipal Sumem Biar-Acord per guanyar: “correm el risc de deixar el territori i l’energia en mans de grans empreses, algunes de les quals estan fent negoci amb el genocidi”.
Lligams amb la banca armada
Segons la informació disponible a la seua pàgina web, l’empresa Nadara té dues plantes en funcionament a la Terra Alta i ha impulsat la tramitació d’altres a Xiva (la Foia de Bunyol) i a Carcaixent, Tous, Guadassuar, Alzira i L’Alcúdia, municipis de la Ribera Alta. Totes, per ara, han estat denegades pel Ministeri espanyol de Transició Ecològica per les afeccions ambientals, però l’empresa continua publicitant-les. Nadara, nou gegant de les renovables a l’Estat espanyol, nascut de la fusió entre les societats Renantis i Ventient Energy; està vinculada a Israel a través dels seus propietaris, el banc estatunidenc JP Morgan & Chase Co.
JP Morgan ha invertit en diverses empreses d’Israel i ofereix serveis a empreses israelianes des de la dècada de 1960. Des de la seua seu a Tel-Aviv, treballa en els sectors de la banca d’inversió, gestió d’actius, banca privada i serveis de tresoreria a empreses. L’any 2023, les organitzacions holandeses BankTrack i PAX, especialitzades a fiscalitzar l’activitat de bancs i fons d’inversió, van revelar en un informe que JP Morgan era una de les societats que havia emès “bons de guerra” a Israel per “possibilitar l’ofensiva israeliana contra Gaza”. El fons d’inversió ocupava el cinquè lloc del rànquing, havent facilitat 700 milions de dòlars.
Les organitzacions holandeses BankTrack i PAX van revelar en un informe que JP Morgan era una de les societats que havia emès “bons de guerra” a Israel per “possibilitar l’ofensiva israeliana contra Gaza”
En juny de 2023, l’empresa Statkraft, propietat de l’estat noruec, va aconseguir l’autorització ambiental per dues macroplantes solars als municipis de Turís (la Ribera Alta) i Alboraig (la Foia de Bunyol). No obstant això, el passat mes de març l’empresa va haver de desistir dels projectes a causa de la forta oposició per part de dues cooperatives agràries i un informe desfavorable de la direcció general d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental per l’impacte en terres d’elevat valor agroecològic.
Ara, per mitjà de la filial Arada Solar SL, Statkraft té el focus posat en la comarca de la Plana Baixa, on entre els municipis de la Vall d’Uixó, Xilxes i Moncofa pretén instal·lar una planta fotovoltaica de 280 hectàrees i que, segons denuncia La Unió de Llauradors del País Valencià i la Plataforma Energia i Territori de la Plana Baixa, posa en perill al voltant de 126.000 tarongers en producció. Carles Peris, secretari general de La Unió, defensa que la citricultura és “el cultiu predominant en les localitats afectades i no podem perdre més terreny agrari perquè el necessitem per consolidar inversions i llocs de treball”.
Soltec Energias Renovables és una empresa espanyola d’energia solar amb seu a Múrcia que ha promogut i subministrat material a projectes energètics israelians
Tot i que no opera directament a Israel, Statkraft té vincles comercials amb l’empresa israeliana Ellomay Capital, generadora i desenvolupadora de projectes d’energia renovable a Europa, Estats Units i Israel. En juliol de 2025, Ellomay va anunciar que tres empreses italianes on té una participació al 51 % van signar contractes de compravenda d’energia durant nou anys amb Statkraf. A banda d’operar a Itàlia i Israel, també té projectes fotovoltaics a Càceres, Còrdova i Múrcia.
També es troba Soltec Power Holdings SA, una empresa espanyola d’energia solar que des del passat mes d’agost està controlada pel fons d’inversió suís DVC Partners. Soltec ha promogut i subministrat material a projectes energètics israelians, segons es destapa a l’informe “La complicitat del sector financer espanyol en l’ocupació de Palestina. El cas de l’energia solar i greenwashing”. Entre altres projectes, Soltec preveu construir dues plantes fotovoltaiques a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) en una superfície de 18 hectàrees i per valor de 734 milions d’euros, o una macroplanta de 117.756 metres quadrats entre Benifallim i Penàguila (l’Alcoià), la qual la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat ha portat als tribunals per la “caducitat” del projecte, la manca d’estudis ambientals i els impactes. Per a Nora Miralles, periodista i autora de l’informe, “aquestes empreses estan col·laborant amb un ecosistema que es beneficia d’un genocidi i poden estar contribuint a perpetuar aquesta situació”.
Un altre fons és l’israelià Keystone, qui posseeix al 49 % l’empresa energètica espanyola Eranovum, impulsora dels primers ecohubs de producció d’energia i càrrega ultraràpida de vehicles elèctrics a diversos municipis del País Valencià. Keystone, assenyalat pels seus vincles sionistes, és l’amo d’Egged, empresa de transports denunciada per l’ONU per fer negoci en assentaments en territoris ocupats.
