Des de finals de l’any 2021, el servei de neteja viària de Vila-real ha estat en mans de l’empresa PreZero, fins que el passat 1 d’agost, l’Ajuntament va decidir adjudicar el servei a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada entre les mercantils PreZero i Urbaser, del fons d’inversió Platinum Equity. Arran de la creació de la UTE, el servei de neteja i fem del municipi recau en unes treballadores contractades per PreZero i altres per Urbaser, dues empreses diferents amb unes condicions laborals també diferents. La plantilla de PreZero, organitzada en la Coordinadora Obrera Sindical (COS), denuncia que el canvi de mans ha empitjorat unes condicions laborals que ja eren precàries, així com ha suposat un increment de les tasques pel mateix sou, per sota del salari mínim interprofessional (SMI). A la precarietat laboral, se sumen denuncies per un control laboral continuat, amenaces i pressions i manca d’informació durant el procés de subrogació de la plantilla: “Els van obligar a signar la subrogació sense cap explicació, i sota l’amenaça què si no ho feien, es consideraria baixa voluntària”, denuncia Alma, una de les portaveus de COS la Plana.
Les treballadores asseguren que les condicions i el salari que ofereix Urbaser són millors que les de PreZero, de manera que actualment hi ha persones dins de la mateixa UTE fent el mateix treball i cobrant salaris diferents. “Ha entrat gent nova que cobra 950 euros de salari base, però també hi ha gent especialitzada que està cobrant 700 euros”, subratlla Alma. A més a més, segons asseguren, PreZero aplica diferents convenis en cada municipi on té presència. Donada aquesta situació, les treballadores s’han organitzat i han començat a exigir un nou conveni i un augment del sou d’acord amb les seues tasques. Tanmateix, per ara la proposta de l’empresa ha estat oferir una pujada del salari base de 737 a 861 euros mensuals, encara per sota del salari mínim i sense donar resposta a la resta de demandes.
Carrers nets a base “d’explotació”
PreZero és una multinacional alemanya pertanyent al Grup Schwarz, un macrogrup al qual pertanyen altres grans multinacionals, entre les quals destaca la cadena de supermercats Lidl. Segons dades de finals de l’any passat, compta amb unes 30.000 treballadores en 430 instal·lacions repartides arreu d’Europa i dels Estats Units. A finals de l’any passat va arribar a un acord amb l’empresa Cespa Gestión de Residuos SA, del conglomerat d’empreses espanyol Ferrovial; per a comprar-li l’àrea de Medi Ambient, una àrea que en 2020 va reportar uns ingressos de 1.018 milions d’euros. Des de llavors, PreZero assumeix l’activitat de recollida i tractament de residus que Cespa duia a terme en més de 600 municipis arreu de l’Estat espanyol i Portugal, entre els quals es troba Vila-real. La magnitud de la multinacional i les enormes xifres de guanys que factura cada any contrasten amb la precarietat de les seues treballadores.
Des de la COS, es denuncia l’assetjament laboral i vigilància continuada que exerceix l’empresa sobre la plantilla. “A vegades, tenim persones seguint-nos durant hores. Si et prens un cafè, et poden renyir, tot i que tenim dret a descansar”, expliquen
Lorena Gómez té 33 anys i fa cinc anys que és treballadora de la neteja a Vila-real. Segons explica, “des de l’arribada de PreZero ens han augmentat molt la feina”. “Abans —continua— havia de netejar uns 14 parcs al dia, i ara n’he de fer 20”. L’empresa no li aplica un conveni propi, sinó que s’acull al conveni sectorial, tot i que va ser redactat en l’any 2013 i va deixar d’estar en vigor a partir de l’any 2020. Això fa que els salaris siguen en molts casos inferiors a l’actual salari mínim. “Amb l’anterior empresa cobrava uns 900 euros de salari base, i ara cobro 730. Amb això he de mantenir a dos xiquets sent mare soltera”, relata Gómez. Aquesta situació fa que les treballadores depenguen molt de la realització d’hores extres i del treball durant els caps de setmana —durant el mercat dels dissabtes o els partits de futbol dels diumenges— per a aconseguir un salari extra. I tot així, el sou no millora en excés. Segons relata aquesta treballadora el màxim que ha cobrat han estat 1.300 euros, tot i fer moltes hores extres i treballar els dissabtes i diumenges.
Malgrat que algunes treballadores accepten treballar més hores per incrementar el sou, a altres la mateixa empresa els obliga. “Moltes vegades han amenaçat empleades dient que si no estan disposades a fer diumenges, se’n van al carrer”, assegura Gómez. La plantilla també denuncia que l’empresa mai ha considerat aprovar una pujada del sou per antiguitat ni pagar a les treballadores el transport per a anar a treballar.
A la precarietat laboral de la plantilla, se suma la disponibilitat quasi absoluta que els exigeix PreZero. Els contractes no especifiquen ni l’horari ni els torns i, a més a més, segons exposen, l’empresa avisa amb molt poca antelació dels canvis d’horaris, la qual cosa els dificulta conciliar la vida laboral amb la familiar i, fins i tot, els ha suposat haver de treballar durant dues jornades seguides. “He arribat a entrar a les sis del matí i acabar a les tres de la matinada”, exemplifica Gómez. I afegeix Alma: “S’han demanat canvis d’horaris en estiu perquè els xiquets no tenien classe, i l’empresa es va negar”.
Des de la COS, també es denuncia l’assetjament laboral i vigilància continuada que exerceix l’empresa sobre la plantilla. “A vegades, tenim persones seguint-nos durant diverses hores. Si et prens un cafè, et poden renyir, tot i que tenim dret a descansar”, expliquen. En aquest sentit, Gómez relata l’experiència que va viure un dia: “Em va baixar la regla durant la jornada laboral i vaig arribar a casa tacada, perquè no vaig tindre temps per parar a canviar-me”. En la mateixa línia s’expressa Anaís Asensio, qui fa un any i mig que treballa a PreZero, però fa pocs dies va ser acomiadada. Segons explica, després de la creació de la UTE, el control i la pressió sobre la plantilla ha augmentat: “Van posar a un nou capatàs que sempre ens estava seguint i no ens deixava treballar tranquil·les. Això ens generava molt d’estrès”. I afegeix: “Un dia em va veure fumant tabac d’embolicar i em va acusar què estava fumant un porro durant la jornada. Es va posar molt agressiu i vaig haver d’anar a l’hospital per un atac d’ansietat”. Poc després va ser acomiadada.
Segons considera la plantilla, la constant pressió a certes persones són les represàlies que l’empresa està aplicant per intentar aturar la mobilització
La treballadora ha pres accions legals i ha denunciat a l’empresa pel seu acomiadament. Segons considera, la constant pressió a certes persones són les represàlies que l’empresa està aplicant per intentar aturar la mobilització. “Als que estem sindicats o hem buscat ajuda ens tenen més mania i ens enfastideixen més”, assegura. A més a més, Asensio denuncia que encara no li han pagat l’últim mes ni la liquidació. Les entrevistades també destaquen que l’empresa no aplica cap protocol per a treballar en condicions climàtiques extremes i no els ofereix material de protecció, com gorres. “En estiu els feien començar la jornada laboral en plena hora de calor. Podien posar-te a agranar un pàrquing sense ombra a les dues del migdia a 40 graus”, recorda Alma.
Una altra denuncia per part de la plantilla és la falta de personal. “Som menys de 20 persones per a netejar tot el poble, i de vegades, hi ha una sola persona fent un torn. Si li passa alguna cosa, no hi ha ningú per a ajudar-la”, lamenta Gómez. També es queixen de la falta de maquinària per a agranar i recollir el fem, així com de la manca de manteniment del material que els facilita l’empresa per treballar; fet que consideren que va provocar un accident laboral a un company, a qui se li va encallar una de les màquines i va haver d’anar a urgències perquè li suturaren un dit. Gómez relata un altre exemple: “El camionet que duc no funciona bé. Es van trencar els frens i el cap em va dir que anara espai i frenara amb el motor… Podria haver-me matat!”, exclama. Per la seua part, Alma també destaca que les naus on treballen o descansen no estan aclimatades, no tenen ventilació ni un vestuari on poder canviar-se o un frigorífic per deixar el menjar durant el matí. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb el departament de premsa de l’empresa per conèixer la seua versió sobre els fets que es denuncien, però no ha volgut fer cap declaració.
La plantilla s’organitza
Des de principis d’enguany, les treballadores han començat a organitzar-se per a denunciar la seua situació a través del sindicat COS. Han estat demanant a l’empresa informació sobre el conveni que se’ls aplica, les taules salarials i els canvis que suposaria la creació de la UTE, però segons Alma, “no contestaven i van estar obstaculitzant la feina sindical”. Finalment, fa uns dies les treballadores van convocar una assemblea on es va estudiar la possibilitat d’emprendre accions legals. Llavors, l’empresa va acceptar reunir-se amb la plantilla per a negociar un nou conveni, però sense donar cap resposta a la resta de reivindicacions. És per això que la plantilla ha anunciat que convocarà una vaga el pròxim mes de novembre, per la qual cosa, asseguren, estan rebent amenaces i pressions.
La plantilla resumeix les demandes en tres aspectes clau. D’una banda, que el salari s’adapte a l’SMI actual i se’ls abone la diferència amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’aquest any, tal com especifica el Reial decret 152/2022, pel qual es fixa el salari mínim. D’altra banda, demanen que el sou s’adapte a la situació econòmica actual, amb un IPC del 10% anual i un encariment general de la vida. “Volem aconseguir que el salari base siga prou alt perquè no depenguen tant de les hores extres”, matisa Alma. Així mateix, consideren que els plusos que es paguen per treballar un dissabte en el mercat o un diumenge durant el partit de futbol, que actualment es paguen a 35 i 50 euros, respectivament; s’haurien de pagar almenys a 60 euros, ja que requereixen més esforç i més hores que una jornada normal. Finalment, demanen més transparència en el procés de la creació de la UTE i l’aplicació de les mateixes condicions laborals a les treballadores de PreZero i Urbaser.
