Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La plantilla de Stylsaf, de fabricar mobles per a Inditex a reclamar les nòmines

Les treballadores de l’empresa de fabricació i muntatge de mobles comercials Stylsaf, de la Vall d’Uixó, es manifesten avui per exigir el cobrament de les nòmines endarrerides i fer front al procés de liquidació de la companyia. Entre els clients de Stylsaf, destaquen Inditex, Mango o Desigual

/ Maite Plazas

Vicent Rubio treballa a l’empresa de fabricació, disseny i muntatge de mobles comercials Stylsaf de la Vall d’Uixó, a la comarca de la Plana Baixa. Va entrar-hi l’any 2001, quan la companyia encara es trobava en un procés d’evolució constant. Entre els seus clients hi havia el grup tèxtil Inditex, d’Amancio Ortega; tendes com Desigual i Mango, centres comercials de la República Dominicana, i fins i tot, les Universitats Jaume I de Castelló i l’Autònoma de Barcelona, per a les quals es va fabricar el mobiliari de les biblioteques. L’any 2013, aquesta expansió va començar a descendir. Ara, la situació encara ha empitjorat més. L’empresa porta sense pagar les treballadores des de setembre i s’enfronta a una possible liquidació. Per això, avui se celebra una manifestació a la Vall d’Uixó.

Després d’un concurs de creditors, fa cinc anys, l’empresa va signar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), amb què es van acomiadar 41 treballadores de les 240 treballadores que hi havia en aquell moment. Segons explica Pedro López, president del comité d’empresa, al mateix temps, i amb l’objectiu “d’evitar més EROS i l’acomiadament de més companyes”, es va acabar negociant amb Stylsaf un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). “Es va signar, perquè no hi havia un altre remei. Les condicions que ens proposaven eren molt pitjors”, afegeix. Tanmateix, la companyia va incomplir l’acord, ja que l’any 2015 va aprovar un segon ERO, el qual va comportar una reducció dels salaris i de la plantilla fins a les 154 empleades que són en l’actualitat.

L’expedient temporal tenia una duració de cinc anys, és a dir, fins al pròxim mes de desembre, i no només ha suposat la congelació del salari, l’eliminació de les primes i una reducció d’un 25%, com a màxim, dels complements salarials que la plantilla cobrava per realitzar una producció extra, sinó també una situació d’inestabilitat per totes les treballadores. “Per cada sis mesos treballats, algunes empleades n’han treballat quatre i han anat dos mesos, com a màxim, a l’atur”, lamenta Rubio.

La plantilla porta sense cobrar durant tres mesos i, a més a més, algunes treballadores han esgotat ja eixos dos mesos d’atur que va implantar l’ERTO, però no han pogut tornar a incorporar-se, ja que l’empresa està tancada

Aquesta situació s’ha agreujat encara més, ja que, el passat mes de setembre, Stylsaf va entrar en un procés de liquidació. La plantilla porta sense cobrar durant tres mesos i, a més a més, algunes treballadores han esgotat ja eixos dos mesos d’atur que va implantar l’ERTO, però no han pogut tornar a incorporar-se, ja que l’empresa està tancada. “Les empleades hem d’enfrontar una pèrdua econòmica, però també del temps de prestació per desocupació que ens toca per llei”, denuncia López. Per exemple, ell ha gastat ja un total de set mesos d’atur dels dos anys que li corresponen si l’empresa tanca o l’acomiada.


A l’espera de la decisió judicial

No és la primera vegada que la plantilla ha de fer front a un retard en el cobrament de les nòmines. A principis d’any, la companyia “ens ha arribat a deure quatre nòmines”, recorda Rubio. Davant d’aquesta situació, les empleades es troben a l’espera de la decisió que prenga el Jutjat Mercantil de Castelló, qui els ha de comunicar si es poden “ampliar eixos dos mesos de prestació fins a Nadal”, “si Stylsaf es liquida i anem definitivament a l’atur o si apareix un nou comprador”, matisa el treballador. No obstant això, des del Comité adverteixen que, segurament, ja no hi haja cap mena de millora i que “si hi ha acomiadaments, ens pagaran el mínim”.

Si l’empresa tanca, per llei, Fogasa, organisme adscrit al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, s’haurà de responsabilitzar del pagament de les nòmines endarrerides, així com de les indemnitzacions. No obstant això, segons expliquen, Fogasa només cobreix fins als 120 dies o 6.800 euros, i part d’eixa quantitat ja ha estat coberta. En 2013, Stylsaf ja els devia algunes nòmines, així com una paga extra, que, al final, va pagar Fogasa. Per tant dels 6.800 euros “ens han de descomptar els sous passats, i ja no ens quedarien 120 dies, sinó uns 80”, puntualitza Rubio.


“Ens han il·lusionat amb la idea d’un nou comprador”

El dia d’avui, l’empresa roman tancada, inactiva. S’ha tallat, fins i tot, el subministrament elèctric i d’aigua, i les treballadores es troben en una situació de gran incertesa. L’única llum al final del túnel que han pogut entreveure per tal de continuar treballant ha sigut la possible adquisició de la companyia per part d’un altre comprador. Es tracta de Bamer, una societat limitada dedicada fonamentalment a fabricar mobiliari d’oficina.

Bamer va presentar al setembre la proposta de comprar Stylsaf íntegrament i subrogar-ne la maquinària i la plantilla. Van demanar a les empleades que tinguessin paciència, perquè a l’octubre ja podria posar-se al dia amb els pagaments, recorda Rubio. Una promesa, en principi, creïble, tenint en compte que aquesta empresa, segons indica, “assegura haver triplicat en cinc anys la seua facturació i tindre vincles amb multinacionals com Amazon”. A més a més, les característiques de Stylsaf la fan molt atractiva per a un comprador com Bamer, tant per la seua ubicació geogràfica, ja que es troba a mitja hora del port de Castelló, a similar distància del port de València i prop de l’autopista; com per ser de les úniques companyies del sector que fabriquen fusta, ferro i acer inoxidable, i amb el valor afegit que comporta tindre com a client Inditex.

Per ara, les treballadores encara no saben res de les seues intencions ni han rebut més notícies. “Ens han il·lusionat amb la idea d’un nou comprador. El que volíem nosaltres era donar una continuïtat, però va passant el temps i això no es compleix”

Malgrat aquestes condicions favorables, Bamer necessitava el suport de l’empresa d’Amancio Ortega, ja que era l’únic client que li quedava a Stylsaf, per poder continuar endavant amb la promesa amb la plantilla. Tanmateix, Bamer va canviar d’opinió i va transmetre “que ja no compraria el 100% de Stylsaf, sinó el 40%”, expliquen. Aquesta va ser l’última oferta que va plantejar. Per ara, les treballadores encara no saben res de les seues intencions ni han rebut més notícies. “Ens han il·lusionat amb la idea d’un nou comprador. El que volíem nosaltres era donar una continuïtat, però va passant el temps i això no es compleix”, manifesta Rubio.

Tot aquest panorama contrasta amb la imatge triomfalista que Stylsaf projectava a l’exterior en els últims temps. A principis de 2018 l’empresa es va incorporar a la fira Cevisama, on presumia de ser “tot un referent en el sector a escales nacional i internacional”. López no dubta en qualificar açò de publicitat per atraure clients, encara que després no poguera fer-se càrrec: “L’empresa atrau clients, els clients venen, però després els acaba dient que no els pot atendre”.


Stylsaf, un lloc de treball per a moltes famílies

Stylsaf es va crear en l’any 1964. Durant 54 anys, ha sigut “referent en el mobiliari comercial de tot l’Estat”, afirma Rubio, qui recorda que no només ha fabricat mobiliari per a centres comercials, sinó també per a les oficines de registre civil de l’Estat espanyol. A més a més, ha arribat a tindre, en moments puntuals, 350 treballadors.

L’impacte que està provocant la situació de Stylsaf sobre les famílies de la Vall d’Uixó, un poble de 30.000 habitants, “és prou important”. Tanmateix, l’empresa també dóna feina a treballadores de municipis veïns, molt més xicotets, com Xilxes o la Vilavella. En total, “són 150 famílies les que depenen de la producció de l’empresa”, matisa Rubio. El seu desig immediat és que aquesta tessitura es resolga; que els aclareixen si l’empresa continua amb el procés de liquidació o és adquirida per Bamer, “per anar cobrant almenys l’atur”, comenta, ja que, en les circumstàncies actuals, ell i les seues companyes no poden “ni menjar”. Per aquest motiu i per poder exigir una solució, avui les treballadores han eixit al carrer.