La plataforma Aturem el Polígon de les Llosses ha denunciat recentment que l’Ajuntament de Ripoll no dóna la informació pública que té el deure de facilitar en relació al projecte de construcció d’un nou polígon a la carretera de les Llosses, així com tampoc respon als requeriments del Síndic de Greuges.
La primera demanda de la plataforma es remunta a l’agost del 2017, quan va sol·licitar accedir a l’informe de la Comissió de Territori i Urbanisme de Girona i a l’informe emès per l’Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental en relació amb la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per requalificar el sòl no urbanitzable de Can Franquesa a sòl urbanitzable. El consistori, segons la plataforma, no va donar cap resposta.
Més tard, el 26 de febrer de 2018, les activistes van demanar accedir al pla d’inundabilitat en què es basava aquesta modificació urbanística, però van rebre la resposta municipal fora del termini per poder presentar al·legacions. També el 22 de maig d’enguany, la plataforma va presentar una nova instància sol·licitant un llistat dels estudis, informes i projectes que s’han emès sobre el nou polígon i el cost econòmic que han representat, i assegura que tampoc ha rebut resposta.
El consistori va desestimar les al·legacions a la modificació del POUM argumentant que estaven fora de termini, però finalment les va acceptar arran de les protestes de la plataforma i un regidor de l’equip de govern del PDeCAT va prometre en el Ple municipal que “se’ls hi donaria resposta punt per punt”
A part de no facilitar informació pública, l’Ajuntament de Ripoll també ha generat controvèrsia amb els tràmits administratius del projecte. El mes de març, el consistori va desestimar les al·legacions a la modificació del POUM argumentant que estaven fora de termini. Finalment, es van acceptar arran de les protestes de la plataforma opositora i el cap de l’Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer, va prometre en el Ple municipal que “se’ls donaria resposta punt per punt”, però encara no ho ha fet.
Per la seva banda, el Síndic de Greuges de Catalunya també ha notificat en diverses ocasions a l’alcalde Jordi Munell (PDeCAT) que té el deure de facilitar la informació que se li està demanant sobre el projecte del polígon però tampoc ha obtingut resposta. A la darrera comunicació del passat 20 de setembre, el Síndic va comunicar a Munell que havia “superat el termini legalment establert per enviar-la” i reiterava “la tramesa de la informació sol·licitada de manera urgent”.
Un projecte polèmic
L’Ajuntament de Ripoll va presentar el projecte del nou polígon l’any 2016 i contempla la requalificació d’una superfície de 49.230 metres quadrats –inicialment eren 130.000– de la zona de Can Franquesa, a la carretera de Les Llosses. Els terrenys tenen un gran interès estratègic, doncs es tracta d’una de les poques planes al·luvials amb usos agrícoles i ramaders encara existents a la comarca.
La plataforma defensa que no hi ha cap raó per construir un nou polígon al Ripollès perquè n’hi ha molts en desús o abandonats; només a Ripoll existeixen set polígons industrials amb 39.509 metres quadrats de naus disponibles i 17.662 metres quadrats de parcel·les lliures en sòl industrial
Segons que defensa la plataforma Aturem el Polígon de Les Llosses, no hi ha cap raó per construir un nou polígon al Ripollès perquè n’hi ha molts en desús o abandonats. Només a Ripoll, per exemple, existeixen set polígons industrials amb 39.509 metres quadrats de naus disponibles i 17.662 metres quadrats de parcel·les lliures en sòl industrial. A la resta de la comarca també hi ha molts altres espais industrials buits, com el de la Colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses, el de Niubò a Campdevànol o el de la Farga de Bebié a Les Llosses.
La Comissió de Territori del Parlament va emetre una resolució, el juliol de 2017, on instava a l’Ajuntament de Ripoll a aturar el projecte del polígon. El text demanava que es respectés la classificació de sòl no urbanitzable de la zona i que els ajuntaments del Ripollès i el govern de la Generalitat fessin conjuntament un pla d’ordenació i dinamització de tots els polígons del Ripollès. L’alcalde Jordi Munell però, va afirmar que es tractava d’una resolució no vinculant i que no en faria cas.
Sodeca, vuit anys d’espera
El passat 5 d’octubre es va inaugurar la nova planta de Sodeca al polígon de la Barricona de Ripoll un cas que, segons les veus contràries a urbanitzar nous polígons, exemplifica els pocs fruits que està donant l’estratègia de promoció industrial de Munell. L’empresa, dedicada a la fabricació de ventiladors industrials, va comprar els terrenys l’any 2010 però fins l’any passat no va començar les obres de la nova fàbrica.
Tot i que el 2008 l’Ajuntament de Ripoll, amb Teresa Jordà (ERC) al capdavant, va invertir 3 milions d’euros de les arques públiques en adequar el polígon de la Barricona per ubicar-hi petites i mitjanes empreses, les naus van quedar buides, majoritàriament a causa dels efectes de la crisi econòmica d’aquells anys. Posteriorment, gràcies a la mediació d’Artur Mas en persona, Sodeca va adquirir la totalitat del polígon, uns 16.500 metres quadrats. Va pagar un preu d’1,4 milions d’euros, amb la qual cosa l’operació va resultar desfavorable pel consistori i la inversió pública ha acabat beneficiant a una sola empresa.
L’Ajuntament de Ripoll, amb Teresa Jordà (ERC) al capdavant, va invertir 3 milions d’euros de les arques públiques en adequar el polígon de la Barricona, que posteriorment Sodeca va adquirir en la seva totalitat per 1,4 milions d’euros, amb la qual cosa l’operació va resultar desfavorable per la inversió pública
Sodeca és l’única empresa gran que ha aterrat a Ripoll en els darrers anys i inicialment no crearà llocs de treball sinó que els traslladarà de la planta de Sant Quirze de Besora. El director general, Josep Font, ho va confirmar el dia de la inauguració on va anunciar que “encara és d’hora per saber quants llocs de treball es crearan”. La previsió és que dels actuals 250 treballadors, uns 200 s’acabin traslladant a Ripoll. “Generarà llocs de treball nous però per ara hem de ser prudents, veure com va el mercat i com arranca la nova instal·lació”, va assegurar.
L’experiència recent del polígon de la Barricona evidencia la dificultat que existeix a la comarca per atreure empreses mitjanes i grans i posa en entredit la viabilitat del nou polígon de Les Llosses. Avui dia, no es coneix el nom de cap empresa interessada a instal·lar-se al nou polígon, tot i que Munell afirma que n’hi ha alguna que no pot fer pública per raons de confidencialitat. La seva estratègia continua sent fer polígons per si apareix alguna empresa, treballant a oferta en lloc de respondre a demanda, tal com aconsellava el mateix conseller Rull. ”Potser d’aquí a 25 anys estarà igual i diran que m’he equivocat. Prefereixo equivocar-me en això i no que en què una empresa de Ripoll vulgui créixer i hagi de marxar per falta d’espais industrials’‘, va afirmar l’alcalde en el ple municipal.
“Ho venen com a progrés, però espolia i explota”
Han passat quasi tres anys des de l’anunci del projecte del polígon de Les Llosses però la plataforma veïnal no cessa la seva tasca opositora. El grup de veïnes continua reunint-se en assemblea, assistint als plens municipals i organitzant actes per difondre la lluita. El passat 22 de setembre, van moderar un debat al voltant de la gestió del territori on van assistir membres d’altres col·lectius com el Grup de Defensa del Ter, Salvem Coll de Pal, No a la MAT i Natus. L’experiència va servir per posar en comú les diferents lluites i explorar formes d’organització conjunta. La darrera setmana també van estar presents a la Fira de l’Herbàlium, que es va celebrar a Gombrèn, explicant el projecte i venent samarretes.
Però a part de les accions reivindicatives, Aturem el polígon de Les Llosses està aconseguint molt ressò a través d’una altra via, la musical. Dos veïns han escrit i musicat una cançó que s’ha convertit en tot un himne, i que han interpretat, entre d’altres, Ovidi 4 al festival Clownia o Joan Garriga a la Festa Major de Sovelles. La tornada diu així: “ho venen com a progrés / però espolia i explota/ mentre arracona i mata el món rural/ les planes, totes, les volem verdes!”.
