Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tornen a suspendre el judici per l’assassinat de Berta Cáceres degut a greus irregularitats

Finalment, el judici per l’assassinat de la líder indígena hondurenya Berta Cáceres s’ha tornat a ajornar. L’equip legal de la família i el COPINH consideren que no es pot convocar fins que es resolgui la recusació del tribunal, al que acusen d’encobrir proves i per abús d’autoritat, entre altres delictes

 

Berta Camprubí, Colòmbia | @bertacamprubi

Després de posposar-lo durant aproximadament un mes, el judici per l’assassinat de la líder indígena del poble lenca Berta Cáceres s’havia de celebrar ahir dilluns 15 d’octubre a Tegucigalpa, Hondures, però ha quedat novament suspès. Cáceres, cofundadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) va ser assassinada el 2 de març de 2016 quan protagonitzava una rotunda resistència al projecte hidroelèctric Agua Zarca de l’empresa Desarrollos Energéticos S.A. (DESA). L’equip legal de la seva família i el COPINH defensaven que la decisió d’haver convocat novament el judici és il·legal ja que pesa en el tribunal una acció de recusació a la que encara li queden possibles recursos.

Al banc dels acusats al judici que encara no té nova data senyalada hi seuran vuit persones: l’oficial de l’exèrcit Mariano Díaz, l’excap de seguretat de DESA Douglas Geovanny Bustillo, l’exgerent de DESA Sergio Ramón Rodríguez, i cinc homes més relacionats amb el grup de sicaris que va matar Berta Cáceres a casa seva amb sis trets.

Al banc dels acusats al judici hi seuran vuit persones: l’oficial de l’exèrcit Mariano Díaz, l’excap de seguretat de DESA Douglas Geovanny, l’exgerent de DESA Sergio Ramón, i cinc homes més relacionats amb el grup de sicaris que va matar-la

El primer judici per l’assassinat de Berta Cáceres i l’intent d’homicidi de Gustavo Castro, activista mexicà que es trobava a casa la líder indígena i va ser ferit per un tret, hauria d’haver començat el 17 de setembre. Tanmateix, aquell dia l’equip legal de la família de l’activista i el COPINH va presentar dues denúncies en contra el tribunal que jutja el cas per encobriment de proves i per abús d’autoritat entre altres delictes. En base a aquesta denuncia penal les advocades van interposar també una recusació al tribunal de sentència per incompetència que no ha estat admesa. En forma de comunicat, asseguraven que rebutjaven “el seu accionar i la seva aptitud –dels magistrats- per conèixer aquest cas i sol·licitem que siguin substituïts per un tribunal que garanteixi les condicions per trobar justícia en aquest procés”. Tot i que la decisió de no admetre la recusació ha estat apel·lada, el passat divendres el tribunal notificava que el procés reiniciava el dilluns dia 15 d’octubre, acció que ha estat titllada d’”il·legal” pel COPINH.


La pressa de l’Estat d’Hondures

Han trigat més de dos anys per dur a terme una investigació que ja acumula desenes d’irregularitats i ara, de cop i volta, el poder judicial vol enllestir el judici de pressa i corrent. “Creiem que això està passant perquè l’Estat d’Hondures ara vol apurar el procés ja que fa dos anys i mig que estan detinguts cinc dels vuit imputats, però el pròxim 2 de novembre acaba el seu termini de presó preventiva i per tant haurien de sortir amb mesures substantives”, explica Jackie McVicar, membre de la Comissió de Drets Humans de Guatemala que assegura que “seguim de molt a prop el cas per la seva importància emblemàtica a la regió”. “L’Estat d’Hondures segurament vol acabar el procés abans del 2 de novembre per no quedar tan malament, per exemple, davant la comunitat internacional i desfer-se de la seva responsabilitat en el cas de Berta Cáceres”, explica McVicar.

“Creiem que això està passant perquè l’Estat d’Hondures ara vol apurar el procés ja que fa dos anys i mig que estan detinguts cinc dels vuit imputats, però el pròxim 2 de novembre acaba el seu termini de presó preventiva”, explica Jackie McVicar de la Comissió de Drets Humans de Guatemala

Un dels membres del COPINH encarregat del cas de Berta Cáceres, que prefereix guardar l’anonimat per seguretat, explica a la Directa que el 15 d’octubre “es presentaren escrits que sol·liciten que s’esgotin tots els recursos abans d’iniciar el procés, ja que en aquests es plantegen elements de fons sobre les garanties de les víctimes i inclús dels acusats a un judici just”. Afegeix que, “en el cas de que el tribunal insisteixi en iniciar i desenvolupar el judici sense la representació de les víctimes es presentaran accions de nul·litat de les actuacions”. Per tant, d’iniciar-se sense haver resolt totes les apel·lacions i recursos, el judici es celebraria amb el pes de la denúncia reiterada de les parts que representen l’activista indígena sumades a més de 50 organitzacions ambientalistes i de drets humans de l’àmbit internacional, que reporten que no existeixen les condicions bàsiques necessàries pel desenvolupament d’un judici lliure, just i imparcial.


DESA, “associació il·lícita”

Després de les irregularitats presumptament comeses pel tribunal i quatre recursos d’empara presentats per la defensa de les víctimes, el passat divendres 12 d’octubre, el COPINH, la família de Cáceres i el seu equip legal entregaven una carta oberta al fiscal general del Ministeri públic perquè s’inicii una acusació per delicte d’associació il·lícita contra DESA. “Venim davant aquesta institució per exigir que es trenqui amb la impunitat i s’acusi l’empresa constructora del projecte hidroelèctric Agua Zarca com el que és, una empresa criminal, una associació il·lícita, responsable de l’assassinat de la líder del poble lenca i del poble hondureny”, predicava el comunicat que també rebutjava la celebració del “descobriment d’Amèrica”: “ens trobem a 526 anys de la resistència en contra l’extermini del poble que va iniciar amb la sanguinària invasió espanyola”.

La filla de Bérta Cáceres pren la paraula a la protesta davant les portes de l’Organització del Estats Americans el cinc d’abril del 2016 / Daniel Cima

 

L’equip legal de la família de Cáceres també va sol·licitar a través d’un recurs d’empara que és tingués en compte la persecució, criminalització i campanyes de desprestigi contra l’activista indígena i el COPINH prèvies a l’assassinat. Però també va ser desestimat. De la mateixa manera, no s’ha aconseguit que el judici pugui ser gravat i retransmès en viu. Tot i així, el COPINH i la lluita de Berta Cáceres tocaven una victòria quan, el passat mes de juliol, el Banc Holandès de Desenvolupament i el Fons Finlandès per la Cooperació Industrial decidiren retirar el seu suport al projecte hidroelèctric Agua Zarca. En el seu moment, davant aquest moviment d’interessos, el COPINH va manifestar el seu temor a què aquesta decisió pogués significar que els assassins quedin impunes.


Autors intel·lectuals al banc dels acusats

El perfil dels autors materials del crim està consignat a l’informe “Represa de Violència: el pla que va assassinar Berta Cáceres”, presentat a Tegucigalpa pel Grup Assessor Internacional de Persones Expertes (GAIPE). L’informe conclou que l’assassinat va ser estructurat des del 2012 pels directius de l’empresa DESA en aliança amb les forces de seguretat de l’Estat d’Hondures. Més enllà de l’autoria material del crim, el COPINH ha fet una forta campanya per denunciar i perseguir les autores intel·lectuals de l’assassinat de Cáceres. En aquest context, el passat 2 de març, quan fa dos anys de la mort de l’activista, era detingut Roberto David Castillo, president executiu de l’empresa DESA, quan es disposava a fugir del país. “El Ministeri públic insisteix que estan investigant altres possibles autors intel·lectuals que podrien incloure membres de la família Atala –propietària de DESA i concentradora de poder a Hondures- encara que no ho sabem exactament”, assegura la defensora de drets humans Jackie McVicar. “La investigació d’aquest cas ha anat molt lenta fins ara i no es comparteix la informació, un gran problema.”

Guanyadora del premi Goldman per la defensa i la preservació del medi ambient, durant el discurs en la recollida del guardó, la líder indígena va llançar un crit d’emergència: “despertem humanitat, ja no hi ha temps, les nostres consciències seran sacsejades pel fet d’estar tan sols contemplant l’autodestrucció basada en la depredació capitalista, racista i patriarcal”.