L’octubre de l’any 2000, el Parlament Europeu va marcar una fita històrica amb l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua. En aquell moment, el diagnòstic de l’aigua a la Unió Europea era alarmant: contaminació industrial i agrícola generalitzada, sobreexplotació crònica i una gestió fragmentada entre països i regions. La Directiva va néixer l’ambició de revertir aquesta situació, fixant l’objectiu d’aconseguir el “bon estat ecològic i químic” de totes les aigües, prevenir la contaminació i el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, promoure un ús sostenible de l’aigua i mitigar els efectes de sequeres i inundacions.
Avui, la Directiva Marc de l’Aigua continua sent la pedra angular per a la salvaguarda de rius, aqüífers, deltes i costes tant a Catalunya com a Europa. Aquesta Directiva ha dotat d’una política d’aigües el conjunt de la Unió Europea i ha constatat que la capacitat per atendre les necessitats d’aigua presents i futures depèn directament del bon estat de les masses d’aigua, així com la superació de l’enfocament fragmentari i ineficaç de l’anterior política d’aigua.
Una eina per a la defensa de l’aigua
A casa nostra, l’arribada de la Directiva Marc de l’Aigua va suposar un punt d’inflexió en el pols als carrers contra el Plan Hidrológico Nacional. Poques setmanes abans de la seva aprovació al Parlament Europeu, al nostre país havia fet eclosió el moviment social per fer front als transvasaments de l’Ebre i els grans embassaments del Pirineu aragonès. Les directives ambientals europees – d’Aigua, Aus i Hàbitats – juntament amb la mobilització social, van ser una peça fonamental per aturar les grans obres hidràuliques del govern de José María Aznar.
Aquesta Directiva ha estat una de les principals armes per defensar el territori en els àmbits jurídic, polític, tècnic i social, amb un enfocament que prioritza els objectius ambientals.
Durant un quart de segle, aquesta Directiva ha estat l’eix central de la planificació hidrològica i una de les principals armes per a la defensa del territori en els àmbits jurídic, polític, tècnic i social. El seu enfocament prioritza els objectius ambientals i en el principi bàsic de No Deteriorament de l’aigua. A més, es coordina estretament amb la conservació d’hàbitats (Xarxa Natura 2000), sent clau per afrontar problemes actuals com la sequera i el canvi climàtic, la contaminació química emergent i la sobreexplotació d’aqüífers. En definitiva, la Directiva Marc de l’Aigua és la garantia de compatibilitat d’activitats econòmiques que aportin prosperitat, ocupació i qualitat de vida a la ciutadania, les quals depenen de la bona salut de les nostres fonts i ecosistemes aquàtics.
Els lobbies econòmics posen l’aigua en perill
Malgrat el seu èxit, la protecció dels nostres rius i aqüífers està ara sota amenaça, tal com denuncia la campanya Hands Off Nature. La Comissió Europea ha anunciat la seva voluntat de reformar la Directiva Marc de l’Aigua amb el pretext de “simplificar” la normativa ambiental per millorar la competitivitat. Tanmateix, darrere d’aquesta decisió hi ha la pressió exercida pels principals sectors econòmics, que consideren la regulació massa restrictiva per als seus projectes i exigeixen reduir la burocràcia per agilitzar les avaluacions ambientals.
Grups de pressió vinculats a la mineria, les energètiques, l’agroindústria o les tecnològiques han iniciat una campanya argumentant que l’actual normativa dificulta l’obertura de noves mines o projectes industrials. El primer resultat d’aquesta campanya de pressió a la Comissió Europea ha estat l’òmnibus legislatiu anunciat el passat mes de desembre, que inclou una revisió a la baixa de la Directiva Marc de l’Aigua.
La Comissió Europea ha anunciat la voluntat de reformar-la amb el pretext de “simplificar” la normativa ambiental per millorar la competitivitat.
Entre els arguments hi ha la necessitat de materials crítics per a la transició energètica i la digitalització (liti, cobalt, terres rares), la producció de microxips i tecnologies digitals (inclosa la IA), i la voluntat de reduir la dependència europea de minerals importants.
Aquesta revisió pretén implantar noves guies per accelerar permisos de projectes miners i introduir canvis alarmants en els criteris de deteriorament ambiental. Demanen exempcions al principi de no deteriorament i “flexibilitat” per permetre danys temporals a l’aigua o traslladar la contaminació entre masses d’aigua. Un altre punt preveu allargar els terminis previstos per assolir els objectius ambientals fins al 2045, fet que agreuja el problema i suposaria una dilució inacceptable de l’exigència ambiental.
La situació a Catalunya
A Catalunya, l’aplicació actual de la Directiva ja és insuficient i la pressió sobre el territori es fa visible arreu. Malgrat les pluges, seguim en una situació d’estrès hídric agreujada per un model turístic i agroindustrial insostenible. Exemples clars són la contaminació per nitrats del 35% de les aigües subterrànies, la sobreexplotació dels aqüífers del Montseny per part de les embotelladores, els runams de sal a Súria i Sallent que contaminen el Llobregat, o la falta de cabals ambientals i sediments al delta de l’Ebre.
A Catalunya, l’aplicació de la Directiva és insuficient. Entre els exemples clars, hi ha la contaminació per nitrats del 35% de les aigües subterrànies i la falta de cabals ambientals i sediments al delta de l’Ebre.
Aquesta Directiva, per tant, no ha significat la solució de tots els problemes, però ha estat clau per millorar l’estat de conservació de rius i aqüífers. I en molts casos ha estat una eina indispensable per als moviments en defensa dels rius i el territori.
Un canvi en aquesta directiva representa un risc per al futur dels rius i aqüífers de Catalunya.
A punt per defensar l’aigua (i la Directiva)
Aquesta pretesa “simplificació” de la Directiva Marc de l’Aigua i altres directives ambientals la UE és una conseqüència més de la deriva de la Unió Europea cap a posicions cada vegada més perilloses en àmbits com el militarisme, la tímida transició energètica i els acords comercials que posen en perill la seguretat alimentària.
En la trobada del Moviment Europeu de l’Aigua a Girona, es va consolidar l’aliança entre els moviments de l’aigua per actuar de forma coordinada davant la Comissió Europea.
El passat mes de desembre, en la trobada del Moviment Europeu de l’Aigua a Girona, es va consolidar l’aliança entre els moviments de l’aigua de l’Estat espanyol, França, Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Grècia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica i Sèrbia, per actuar de forma coordinada davant la Comissió Europea. Fruit d’això, hem elaborat un manifest en defensa de la Directiva que ja té el suport de centenars d’organitzacions. El pròxim 24 de març es durà a terme una reunió al Parlament Europeu que serà el tret de sortida a la campanya política, coincidint amb el període oficial per fer aportacions a la revisió de la Directiva.
El 2026 serà un any decisiu per al futur de l’aigua a Europa. L’aigua tornarà a ser punta de llança per la defensa del territori i per assegurar el futur de les pròximes generacions.
