No ha sigut la gran onada blava que esperaven, però malgrat tot, els demòcrates han pogut recuperar la majoria a la Cambra de Representants dels Estats Units d’Amèrica (EUA) enviant un missatge de rebuig a les polítiques de Donald Trump. Aquest canvi posarà les coses bastant més difícils al president, que ja no tindrà carta blanca a les dues cambres del Congrés i li serà més complicat fer passar lleis com la construcció del mur o la derogació de la llei de sanitat d’Obama, que han de ser aprovades per Congrés i Senat. Una majoria a la cambra baixa permetrà crear comitès que engeguin investigacions sobre els impostos del president o aprofundeixin en la investigació especial per la suposada ingerència russa a les eleccions de 2016.
La possibilitat d’un impeachment al president pel suposat suport de Russia a la seva candidatura es complica. Encara que s’aprovés a la cambra baixa, es necessitaria el vot de dos terços del Senat, que precisament els republicans han aconseguit mantenir amb facilitat
La possibilitat d’un impeachment al president per aquest cas complica. Encara que s’aprovés a la cambra baixa, es necessitaria el vot de dos terços del Senat, que precisament els republicans han aconseguit mantenir amb facilitat. Els seients que estaven en joc eren d’estats on Trump va guanyar el 2016, així que les possibilitats d’un gir demòcrata eren poques. Els demòcrates han perdut tres seients al Senat: Indiana, Dakota del Nord i Missouri. A Texas, el senador republicà Ted Cruz s’ha imposat al demòcrata Beto O’Rourke, perdent l’esperança d’una onada blava a l’estat de l’estel solitari.
Les eleccions han estat marcades per l’alta participació. Les votants han enviat un missatge de càstig al president, però aquest també ha recollit prou suport, evidenciant la polarització de la política nord-americana. L’electorat demòcrata i anti-Trump, una barreja entre votants més centristes, d’altres més a l’esquerra i –fins i tot– gent que normalment no vota, ha mostrat el seu descontentament amb el president acudint massivament a les urnes, principalment a les grans ciutats i als suburbis. El vot rural s’ha mostrat més fidel al Partit Republicà.
Una cambra de representants més diversa
Tot i que la victòria demòcrata a la cambra ha estat en part pels candidats de l’stablishment, aquestes han estat unes eleccions de primeres vegades i han reconegut també el resultat del treball que les organitzacions de base venen fent des que Trump va arribar a la Casa Blanca. Per primer cop, una varietat de candidates de diferents orígens racials, sexes, orientacions sexuals i religions tindran veu i vot tindràn veu a Washington. La resistència de base que ha desafiat l’stablishment demòcrata ha estat femenina i racialitzada. En aquestes eleccions postulaven com a candidates 257 dones i 100 han estat escollides. Entre elles, la candidata més jove que haurà posat els peus al Congrés, Alexandria Ocasio-Cortez, de 29 anys. Aquesta jove llatina del Bronx novaiorquès, provinent d’una família de classe treballadora, va guanyar les primàries demòcrates pel districte del Bronx i Queens contra un candidat que feia més de 10 anys que estava en el càrrec i que feia anys que no tenia contrincant, Joseph Crowley. Va ser una victòria que ningú esperava i que va desencadenar una onada de candidates progressistes.
Candidates com Ocasio-Cortez trenquen amb la falta de diversitat i representació d’un Congrés on la mitjana d’edat era de 57 anys, majoritàriament masculina i blanca
Candidates com Ocasio-Cortez trenquen amb la falta de diversitat i representació d’un Congrés on la mitjana d’edat era de 57 anys, majoritàriament masculina i blanca. Ara, el Congrés comença a assemblar-se més a la realitat diversa dels EUA. Tres dones natives americanes han estat escollides pels estats de Nou Mèxic, Dakota del Nord i Kansas; una d’elles, Sharice Davis, es declara lesbiana. La palestina-americana Rashida Tlaib, per Michigan, i la somali-americana Ilhian Omar, per Minnesota, també han fet historia en ser les dues primeres dones musulmanes que arriben al Congrés. Per la seva banda, Colorado tindrà per primer cop un governador obertament homosexual, Jared Polis.
L’afroamericana de 44 anys Stacey Abrams, demòcrata, es pot convertir en la primera governadora negra de Geòrgia, un estat del sud amb un passat molt racista que encara perdura. La batalla està molt igualada i la candidata ha obert la possibilitat d’una segona volta, ja que les eleccions han estat tenyides per problemes a l’hora de votar i per acusacions de supressió del vot de les persones afroamericanes.
Pel que fa als governadors dels estats, el bàndol demòcrata ha recuperat Michigan i Wisconsin, dos territoris que Trump va guanyar l’any 2016, i els republicans han guanyat a Ohio i Florida, dos estats importants de cara les presidencials del 2020.
