Munther Amira és activista i treballador social. Es dedica, sobretot, a organitzar activitats d’animació per als xiquets i xiquetes palestines, les quals són les “principals víctimes” de la violència i repressió de l’Estat d’Israel. Manal Tamimi, tia d’Ahed Tamimi, la coneguda jove palestina que va passar set mesos a presó i que el passat mes de setembre va visitar València, va participar en la primera i segona intifada, en què estava disposada “fins i tot a pagar amb la meua vida” el dret del poble palestí, assegura. Alguns dels seus fills estan a la presó, fet que li causa fins i tot “més dolor” que la seua mort. Totes dues formen part dels Comitès Populars de Resistència noviolenta Palestina (PSCC). La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat al País Valencià (CEAR-PV) va convidar ambdues activistes a participar en una xerrada emmarcada dins les jornades “Octubre amb Palestina de BDS País Valencià”, que finalitzen el pròxim divendres amb una xerrada a Pego. A la trobada s’analitza i s’explica l’ocupació i l’apartheid israelià a Palestina, així com un dels centres més actius de la resistència palestina durant els últims mesos: el poble Khan al-Ahmar, que s’enfronta a la seua demolició.
Cada divendres, des de l’any 2009, el poble palestí organitza protestes a Nabi Saleh contra l’apartheid israelià. Quin nivell de repressió exerceixen els soldats israelians durant les mobilitzacions i la resta de dies?
Manal Tamimi (M.T): La situació a Palestina és extremadament explosiva cada dia. Les agressions s’han intensificat després que el president dels Estats Units, Donald Trump, declarara que Jerusalem és la capital de l’Estat d’Israel, protegit pel silenci internacional per continuar cometent els crims que du a terme. El nivell de repressió és l’assassinat a sang freda de xiquets i xiquetes palestines, així com de periodistes a la franja de Gaza. És a través de la construcció de centres d’internament militars molt prop de les poblacions palestines. A vegades, ens obliguen a desplaçar-nos durant quatre o cinc dies perquè puguen fer les seues maniobres i exercicis militars. També deixen explosius arreu del sòl, que exploten quan passem per damunt o quan les nostres filles estan jugant al carrer. Aquestes pràctiques militars reforcen l’actitud hostil i agressiva dels colons israelians, els quals continuen agredint la població. Fa poc, una mare va morir apedregada després d’assistir al casament de la seua filla. A tot açò cal sumar la violencia durant les mobilitzacions: agredeixen amb ganivets o assassinen joves que participen en les manifestacions per l’alliberament de Palestina.
“També deixen explosius arreu del sòl, els quals exploten quan passem per damunt o quan les nostres filles estan jugant al carrer. Aquestes pràctiques militars reforcen l’actitud hostil i agressiva dels colons israelians, els quals continuen agredint a la població”
Com ha afectat a Palestina la decisió de Donald Trump de traslladar l’ambaixada estatunidenca des Tel Aviv a Jerusalem?
Munther Amira (M.A): Després de la declaració de Donald Trump, les agressions s’han intensificat. No ens estranya la seua decisió, perquè, al cap i a la fi, Estats Units és una potència imperialista que vol tractar de controlar el món i comet dia a dia tota classe d’agressions contra el poble palestí. Una altra de les últimes decisions de Trump ha sigut cancel·lar la seua aportació econòmica a l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a Orient Mitjà (UNRWA), a través de la qual es financen serveis educatius, sanitaris i socials a les refugiades palestines. Trump també comet agressions contra el dret de retorn de les exiliades, contemplat per Nacions Unides. Mentrestant, la resta de països no fan res.
Fa molts anys que denuncieu les condicions de vida a les presons israelianes. Quina violència sofreixen les preses polítiques palestines?
M.T: La situació a les presons és prou paupèrrima. No es pot descriure. L’alimentació és molt roïna. De fet, molts es veuen obligats a comprar el menjar a les tendes que hi ha a la presó, gràcies als diners que transfereixen les famílies als comptes bancaris d’eixos establiments. En relació a l’assistència mèdica, hi ha xiquets que tenen restes de metralla dins del cos. Aquests necessiten intervenció quirúrgica, però a les presons només els donen analgèsics o algun tipus d’antibiòtic. Coneixem el cas d’una presonera el cos de la qual té un 90% de cremades. No obstant això, quan demana un tractament, l’únic que rep és un antibiòtic. A més a més, només es permet una o dues visites al mes de 45 minuts de duració. La persona presa ha de sol·licitar un permís i la família un altre, els quals poden arribar a tardar entre tres o quatre mesos.
Quantes preses polítiques palestines hi ha en l’actualitat?
M.T: Actualment hi ha 7.000 preses polítiques palestines. El pres més menut és un xiquet de catorze anys. Quan en tenia dotze va ser condemnat a tres anys de presó per haver llançat una pedra contra un soldat. Tanmateix, en complir 14 anys va tornar a ser jutjat i el van tornar a empresonar. Açò és possible perquè fa dos anys va entrar en vigor una llei amb la qual es pot detindre a qualsevol xiquet palestí d’entre dotze i catorze anys i condemnar-lo a tres anys, però quan fa els catorze la pena pot elevar-se fins a vint anys. Les 7.000 persones empresonades no són només un número. Són famílies, llocs i cadires buides que deixen. Records que s’han truncat. Projectes que s’han interromput. I somnis que s’han esfumat.
“Els nens i les nenes acaben signant aquestes confessions i així poden detindre a altres manifestants que tenien sota el punt de mira, però no disposaven de cap prova que les incriminara en cap acte”
Abans de l’entrada a la presó, durant l’interrogatori, també s’incompleixen els drets de les palestines detingudes. A quines situacions es veuen obligades a enfrontar-se?
M.T: Instructores israelianes les porten als centres de detenció sense llegir els drets a les persones detingudes. Entre ells, per exemple, el dret a guardar silenci, a l’assistència lletrada i al fet que les visite la família. Tanmateix, sabem que s’incompleix i, per tant, sobretot els menors d’edat, es troben totalment perduts. Com els menuts ignoren els seus drets, l’Estat d’Israel els aterra perquè confessen allò que ni tan sols han comés. També se’ls entreguen confessions ja escrites en hebreu, una llengua que els xiquets palestins no entenen, on es responsabilitza de delictes a altres activistes palestines. Els nens i les nenes acaben signant aquestes confessions i així poden detindre a altres manifestants que tenien sota el punt de mira, però no disposaven de cap prova que les incriminara en cap acte. Si se’ls informara que tenen dret a restar en silenci no reconeixerien delictes que no arriben ni a cometre.
La lluita no està només al carrer. Des de les presons, les preses polítiques també exerceixen resistència, a través de boicots i vagues de fam,…
M.A: Dins de les presons la resistència s’accentua més. El mètode més utilitzat són les vagues de fam. L’última va ser en 2015 i va durar 42 dies, durant els quals van morir cinc joves. Actualment, les preses polítiques palestines estan realitzant un altre tipus de boicot, que consisteix en no eixir al pati per protestar contra la instal·lació de càmeres dins dels centres penitenciaris. En relació al boicot a la justícia israeliana, no l’hem dut a terme de manera completa. Només s’han boicotejat les vistes administratives, ja que no ens presentem. És un somni boicotejar tot el sistema judicial israelià, però, ara per ara, estem obligats a acudir als tribunals i no tenim una altra opció.
M.T: Així mateix, a les presons també s’intenta trobar la llibertat. Per això, s’organitzen xerrades, classes d’hebreu i d’anglès o d’assistència jurídica,… Les i els més menuts estan obligats a llegir llibres i, després, fer resums de les lectures, mentre que les persones majors poden escriure articles sobre diverses temàtiques per a les publicacions que hi ha a la presó. S’intenta crear vida dins dels centres. Es tracta d’una resistència que intenta doblegar l’ocupant.
Durant els últims mesos, esteu lluitant també contra la destrucció de Khan al-Ahmar. Per què Israel vol desplaçar aquesta població?
M.A: L’últim crim internacional que ha comés l’Estat d’Israel ha sigut contra la població del poble de Khan al-Ahmar. L’objectiu d’Israel és construir colònies en aquesta zona, connectar amb Jerusalem i així dividir Cisjordània entre nord i sud. Tanmateix, la població beduïna del lloc, amb el seu propi cos, intenta plantar cara a les excavadores israelianes que arriben per demolir-lo o a les aigües fecals que tiren a posta. Fins ara, ho hem aconseguit. Les activistes i les xiquetes fa 120 dies que resisteixen, asseient-se davant de les excavadores per impedir el seu pas. Khan al-Ahmar és una de les 22 agrupacions beduïnes que existeixen. El seu mitjà de vida és, principalment, la cuida del bestiar, per tant, el fet de desplaçar-se d’un lloc a un altre les perjudica i les priva del seu sustent principal.
“La població beduïna del lloc, amb el seu propi cos, intenta plantar cara a les excavadores israelianes que arriben per demolir-lo o a les aigües fecals que tiren a posta. Fins ara, ho hem aconseguit”
Com veieu el futur de la resistència palestina?
M.A: El futur de la resistència palestina és la victòria. Eixe és el resultat lògic de la revolució que s’alça contra una ocupació. Nosaltres fem una resistència no violenta i popular, a través de la conscienciació i l’enfrontament pacífic.
M.T: La resistència és un dret legítim que nosaltres hem escollit. No resistim per morir, sinó per viure. Eixe és el nostre objectiu. Cap pare o mare vol veure als seus fills i filles tancades a la presó o soterrades. Per això, els demanem que resistisquen contra l’ocupació i no renuncien als seus drets. Però, també els ensenyem a conservar la humanitat i el valor de la justícia. Volem canviar eixe pensament de què les palestines som terroristes. Som defensores dels Drets Humans.
Quina importància té per a Palestina que la resta del món faça boicot a Israel?
M.A: La pressió que s’ha d’exercir només es concep a través d’un boicot polític, social, cultural, acadèmic, econòmic i en qualsevol altre àmbit. El moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) és un moviment moral per defendre la vida. Cada victòria del BDS, per menuda que siga, ens insufla més anys per continuar resistint.
M.T: Hem començat a veure com s’ha resistit l’ocupació, a través de les activitats i triomfs del BDS. El més important és continuar amb la lluita, no renunciar i no tindre por a l’ocupació i la seua repressió, perquè continuarem fins a la victòria.
