Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Brians I, un forat negre del sistema penitenciari català

Brians I és una de les presons catalanes que ha estat més monitorada per part de les entitats en defensa dels drets humans. En aquest centre penitenciari s’han suïcidat, en règim d’aïllament, un mínim de tres persones en els últims quatre anys: Raquel, Lewys i Gina. Sota el lema No més morts a les presons, l’Associació de Familiars contra la Crueltat Carcerària i diverses entitats denuncien la situació que es viu a les presons catalanes i convoquen una manifestació el pròxim 30 d’octubre per defensar els drets de les persones preses

 

Vicent Almela | @La_Directa
Sònia Calvó
 | @scalvocarrio

L’11 de juny de 1991, el centre penitenciari de Can Brians obria les seves portes al quilòmetre 23 de la carretera de Martorell a Capellades, al municipi de Sant Esteve Sesrovires. Aquesta era la segona presó que inaugurava l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol –qui dos anys abans havia tallat la cinta del centre penitenciari de Quatre Camins–, des que l’administració autonòmica va assumir les competències en matèria penitenciària l’any 1984. “Construïm presons amb la mateixa preocupació que construïm escoles”, afirmava Pujol durant l’acte de presentació, intentant justificar les crítiques rebudes cap al seu govern pel que fa a la mala situació d’aquests centres de privació de llibertat al Principat, que aleshores tenia una població penitenciaria de 5.200 interns, 2.000 d’ells amuntegats a la presó barcelonina de La Model.

Amb 508 cel·les operatives i una capacitat per 800 interns, Can Brians va costar al Govern català al voltant dels 25 milions d’euros, esdevenint la primera presó de l’Estat espanyol construïda amb un disseny modular i introduint mesures de seguretat aleshores pioneres

Can Brians començava a funcionar pocs mesos abans de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Amb 508 cel·les operatives i una capacitat per 800 interns, va costar al Govern català 4.000 milions de pessetes (al voltant dels 25 milions d’euros), esdevenint la primera presó de l’Estat espanyol construïda amb un disseny modular i amb les mesures de seguretat més avançades del moment: dues línies d’anella de seguretat, circuit de càmeres de vigilància tancat per tot el centre i un sistema electrònic teledirigit per obrir i tancar les cel·les sense la necessitat d’un funcionari. La presó també comptava amb un mòdul exclusiu per dones –hi havia 406 dones preses a Catalunya en el moment de l’obertura del centre–, que fins aleshores i des de 1983 s’amuntegaven a la presó de Wad-Ras en Barcelona.

La ubicació de Brians, allunyat dels nuclis urbans del Baix Llobregat, dificultava les protestes i concentracions fora del centre, augmentava l’hermetisme i feia pràcticament impossible qualsevol mena de fuga per part dels interns. Aquest model de presó de màxima seguretat fora de les ciutats ja s’havia començat a implementar a l’Estat espanyol des de l’obertura l’any 1978 del centre penitenciari d’Herrera de la Mancha, amb l’objectiu de dissipar les protestes fora de les presons i dificultar l’organització dels interns perquè no es tornarà a repetir una experiència com la de la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL). Per aquest motiu, Institucions Penitenciàries va ubicar en aquest centre als presos que en aquell moment considerava més conflictius, tant en l’àmbit mediàtic com social. Per Can Brians han passat militants de Terra Lliure com Jordi Petit o Núria Cadenas, activistes condemnats per col·laboració amb ETA com Laura Riera o Diego Sánchez, presos socials com “el Vaquilla” o polítics i empresaris condemnats per casos de corrupció, com ara l’exsenador socialista Josep Maria Sala o el financer Javier de la Rosa.


Una història repleta de denúncies per maltractament i tortura

En els seus 27 anys d’història, el centre penitenciari Can Brians –o Brians I– s’ha caracteritzat sovint per la gran quantitat de denúncies en relació a les tortures, el maltractament i la mort d’alguns presos i preses que es trobaven en règim d’aïllament penitenciari, així com pel polèmic corporativisme entre els sindicats de funcionaris de presó i la direcció del centre. Durant 9 anys, de juliol de 2008 fins setembre de 2017, Brians I va ser dirigida pel psicòleg Joan Carles Navarro. El setembre de 2017, agafà el seu relleu Josep Font, qui fou l’últim director de La Model i anteriorment havia estat director de diversos centres penitenciaris catalans: Quatre Camins (La Roca del Vallès), Puig de les Basses (Figueres) i Lledoners (Manresa). Segons fonts consultades del Departament de Justícia, el relleu en la direcció va ser degut al fet que Navarro havia tingut “una llarga trajectòria” en els centres penitenciaris. Tanmateix, la substitució va coincidir amb el fet que Navarro va viure els últims mesos com a director de Brians I sota l’ombra de denúncies per maltractament, i va haver de comparèixer en el grup de treball sobre Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) al Parlament de Catalunya l’any 2017. Si bé ara ja no és director de Brians I, Navarro està citat a declarar en qualitat de testimoni el pròxim 11 de desembre, per respondre sobre el suïcidi de la interna Raquel E.F. mentre es trobava en règim d’aïllament l’abril de 2015, durant la seva direcció.

Durant el transcurs del grup de treball sobre els DERT al Parlament de Catalunya, Navarro va protagonitzar una forta polèmica amb les entitats socials, acusant-les de pressionar als interns per denunciar situacions falses de tortura i maltractaments dins del centre

Tot i que des del Departament de Justícia asseguren que Navarro és “una persona molt valorada per la direcció general”, no opinen el mateix des d’Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, ni des de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH). Durant el transcurs del grup de treball sobre els DERT al Parlament de Catalunya, Navarro va protagonitzar una forta polèmica amb les entitats socials, acusant-les de pressionar als interns per denunciar situacions falses de tortura i maltractaments dins del centre. Una de les persones que va patir l’acusació directa de Navarro durant la seva compareixença va ser l’advocat de l’OSPDH Iñaki Rivera, qui visita regularment interns a Brians des que va obrir les seves portes i coneix el centre de primera mà. “Nosaltres fa anys que sabem que Brians és un forat negre on sempre ha regnat la impunitat per part dels funcionaris de la presó i la direcció. Després del motí a la presó de Quatre Camins l’any 2004, estàvem visitant presos que havien estat traslladats allí i alguns d’ells, entre ells José Solís, ens contaven que rebien pallisses per part dels funcionaris després de parlar amb nosaltres. Vam fer públic això i se’ns va prohibir l’entrada a totes les presons catalanes”, explica Rivera en relació al vet interposat a l’Observatori per l’aleshores Secretari d’Institucions Penitenciaries, Albert Batlle, entre els anys 2005 i 2011. Rivera també assegura que durant aquest període va rebre amenaces per part d’alguns funcionaris i que van viure “moments molt tensos on vam passar por”.

Durant la seva compareixença al grup de treball de la cambra catalana, Navarro va reiterar en repetides ocasions que no hi havia maltractaments ni tortura a Brians I, tot i que va reconèixer que s’han obert expedients disciplinaris a alguns funcionaris. Un dels moments més sonats es va produir quan Navarro va recordar el cas de quatre funcionaris que van tapar la cara amb un llençol a una interna que tenia una “crisi d’agitació”, perquè “no passés bacteris en escopir als funcionaris”. “Amb tot el dolor del meu cor vaig haver de posar una sanció als funcionaris”, va reblar Navarro.

Roda de premsa de familiars de persones que s’han suïcidat en règim d’aïllament penitenciari acompanyats d’entitats de defensa de drets humans / Sònia Calvó

Segons valora l’advocat i codirector d’IrídiaAndrés García Berrio, “hi ha un problema estructural a totes les presons”. Per ell, “no es tracta d’una presó o una altra estrictament”, però sí que recorda –en referència al període de direcció de Joan Carles Navarro– que hi va haver “anys de deixadesa per part de la direcció del centre, que va permetre obrir espais d’opacitat molt amplis a Brians I”. “La direcció de Navarro va deixar una situació d’impunitat i opacitat, sempre que li explicaves un cas o una possible agressió a un intern, la seva resposta era corporativa i de defensa dels seus funcionaris i no mostrava un interès real en saber què estava passant”, afegeix García Berrio.

És precisament a Brians I on –en els últims quatre anys– un mínim de tres internes s’han suïcidat mentre estaven en règim d’aïllament: Raquel E.F., Lewys Alfaro i Gina Katherine Gómez. La Directa s’ha posat en contacte amb el Departament de Justícia, que ha confirmat que dels vuit suïcidis registrats en població reclusa a Catalunya (persones que poden estar a presó, en ingrés hospitalari, de permís, o en llibertat condicional, entre d’altres) l’any 2017, dos van ser de persones ingressades en departaments especials. Segons la mateixa font, enguany s’han registrat fins al moment quatre suïcidis en població reclusa, dos d’ells en departaments especials.


Les famílies s’organitzen per reclamar que es respectin els drets de les preses

És la primera vegada en molts anys que s’ajunten i s’organitzen col·lectivament familiars de diversos presos i preses. “És imprescindible i necessari la generació d’un moviment social al voltant de la presó que lluiti perquè es defensin els drets de les persones preses i pugui posar sobre la taula com està d’obsolet el sistema penitenciari”, explica l’advocat d’Irídia, Andrés García Berrio. Per això, des de les entitats i l’Associació de Familiars contra la Crueltat Carcerària han llençat un manifest i convoquen a una manifestació el dimarts 30 d’octubre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per demanar “respecte al dret de les persones preses” i “trencar el silenci que envolta les presons”. “És una emergència en matèria de drets humans”, sentencia García Berrio.

Segons xifres del Departament de Justícia, 4 persones s’han suïcidat a les presons catalanes entre gener i juny de 2018 i 11 més han mort per altres causes. Durant els últims 10 anys, 68 persones s’han llevat la vida en algun centre penitenciari català

A principis del passat mes d’agost, Gina Katherine Gómez Gutiérrez es va penjar a la seva cel·la. La interna estava medicada, tenia antecedents psiquiàtrics i havia amenaçat de suïcidar-se. Així i tot, va arribar a passar 74 dies seguits en règim tancat. Raquel E.F. va llevar-se la vida després de sis mesos en règim d’aïllament, el que equivalia a 21 hores al dia sola en una cel·la. Tot i que va avisar en diverses ocasions que “no podia més” i que “volia morir”, Brians I no va activar mai el protocol d’actuació davant de conductes amb risc d’autolesions. L’abril de 2015 es va penjar a la seva cel·la. És per això que, davant d’aquesta situació, des d’Irídia es considera que Brians I i el Departament de Justícia –per tant, la Generalitat de Catalunya– són responsables de la mort de la interna, “per la relació de causalitat entre la conducta administrativa i el dany causat”. El 30 de novembre del 2017, Lewys Alfaro Orraca, de 29 anys, també es va penjar mentre es trobava en règim d’aïllament a la cel·la número 208 de Brians I. Des d’aleshores, la família s’ha quedat immersa en un mar de preguntes que des del centre penitenciari no han contestat. De nou, els impactes psicològics dels Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) es posen en evidència, tal com han denunciat múltiples organitzacions de drets humans.

D’esquerra a dreta, Leisy Ruiz i Bárbara Orraca (germana i mare de Lewys Alfaro), Gracia Amo (mare d’Eduard Laratta), Alba Gómez i Elizabeth Hernández (mare i germana de Gina Katherine Gómez)

 

Des d’Irídia –que ha portat l’acusació dels tres casos– critiquen la manca de protocols de comunicació en el moment d’anunciar a les famílies la defunció de l’intern. “Genera molt dany no saber i no entendre què va passar”, explica l’advocat i codirector de l’entitat. Per això demanen una revisió dels sistemes de control penitenciaris per tenir “la sensació que cada vegada que hi ha una mort a la presó es fa una anàlisi exhaustiva i es fa una rendició de comptes”.

Les entitats recorden la importància de limitar l’aïllament penitenciari a un màxim de 15 dies, tal com recomanen organismes internacionals com les Nacions Unides, ja que a partir d’aquests dies es poden generar danys psicològics irreversibles en els presos i preses. A més, l’aïllament danya a les persones i genera capacitats autodestructives, tal com s’ha demostrat a través d’informes del Mecanisme per la Prevenció de la Tortura del Síndic de Greuges o del Protocol d’Istanbul. A Catalunya hi ha actualment 13 centres penitenciaris, 9 dels quals tenen mòduls DERT. En aquests mòduls, on es troben les cel·les d’aïllament i les sales de contenció mecànica, s’hi han documentat diversos abusos, segons constaten les informacions recollides per entitats com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) mitjançant el Sistema de Registre i Comunicació per la Protecció de víctimes de Violència Institucional (SIRECOVI), el Síndic de Greuges de Catalunya i Irídia.

Segons xifres del Departament de Justícia, 4 persones s’han suïcidat a les presons catalanes entre gener i juny de 2018 i 11 més han mort per altres causes. Durant els últims 10 anys, 68 persones s’han llevat la vida en algun centre penitenciari català. 2013 ha sigut l’any més mortal de l’última dècada, quan 62 persones van morir en presons catalanes per diversos motius, com ara malalties, sobredosi, suïcidi, accidents o agressions. Cal destacar que –segons es publica a les estadístiques de Justícia– hi ha morts “per causa desconeguda”, 4 enguany, 120 en els últims 10 anys.

 

CONTINGUT RELACIONAT

Una altra mort en règim d’aïllament a Brians I

Cinc dies en aïllament a Brians I, un suïcidi i massa preguntes

La Generalitat, a judici pel suïcidi d’una interna en règim d’aïllament a Brians I