Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La solidaritat amb Catalunya esclata al País Valencià

En la darrera setmana, al llarg de les més de deu mobilitzacions que s'han convocat al País Valencià en solidaritat amb Catalunya s'han viscut episodis d'agressions feixistes i de violència policial, per exemple a ciutats com Alacant i València. La sentència contra líders polítics i socials independentistes, la repressió policial, els atacs feixistes i els vincles amb el poble català han sigut el rerefons de les convocatòries

A València, les tres convocatòries han reunit a més de 2.000 manifestants en solidaritat amb Catalunya / Lucas Guerra

Vinaròs, Benicarló, Castelló, Vila-real, València, Gandia, Pedreguer, Alacant, Elx…, de nord a sud del País Valencià, aquesta darrera setmana, la publicació de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els líders socials i polítics independentistes, així com la repressió policial que viu Catalunya, han provocat un nou esclat de la solidaritat valenciana en suport a les encausades pel procés sobiranista. Des del passat dilluns, s’han convocat més de deu mobilitzacions arreu de diversos municipis del territori, on places i carrers s’han omplert de solidàries amb les protestes del Principat, així com amb les més de 194 persones detingudes i 579 ferides -4 d’elles han perdut la visió d’un ull per l’impacte d’un projectil policial-, després d’una setmana de mobilitzacions.

La resposta solidària arreu del País Valencià s’ha organitzat per part d’entitats sobiranistes, antifeixistes i de l’Esquerra Independentista, com és el cas de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, el col·lectiu Solidaritat i República País Valencià o l’organització juvenil Arran; col·lectius en defensa de la llengua i cultura valencianes, com Acció Cultural del País Valencià; així com per l’organització antirepressiva Solidàries contra la repressió, que va convocar la manifestació del passat divendres a València, ciutat on a les tres convocatòries -la del dilluns, divendres i diumenge- s’ha superat “amb escreix els dos milers de manifestants”, ha assegurat Daniel Castillo, membre de Solidàries contra la repressió.

Més de 2.000 persones es van manifestar a València el passat dilluns |Lucas Guerra

 

Al llarg de les jornades de protesta, s’ha denunciat la persecució de l’exercici i la defensa del dret d’autodeterminació, “amb una sentència condemnatòria de quasi 100 anys de presó per l’organització d’un referèndum i la violència policial contra qui lluita pels drets fonamentals”, rebutjava Santiago Nohales, un dels presents en la concentració del dilluns 14 d’octubre a Castelló, on a la plaça Major es van congregar unes 500 persones sota els lemes “Ara, democràcia” i “Llibertat preses polítiques i exiliades”. També s’ha assenyalat la campanya “de manipulació”, “difamació” i “entreteniment” que han encetat els programes d’informació de les principals cadenes de televisió, que “pràcticament s’han limitat a mostrar imatges dels disturbis, però en cap moment s’han donat explicacions raonades”, critica Castillo. En aquesta línia, la portaveu de l’organització juvenil Arran, Núria Martí, ha acusat les cadenes espanyoles de blanquejar el feixisme en referència als neonazis que han agredit manifestants a Catalunya al crit de Sieg Heil i als franquistes que portaven la bandera de l’àguila de Sant Joan, mediàticament etiquetats com “constitucionalistes”, “ciutadans amb banderes d’Espanya” o “ciutadans en defensa de la unitat d’Espanya”.

Davant de les agressions feixistes cap a manifestants del moviment independentista per part d’alguns membres de grupuscles feixistes, com Democràcia Nacional, Vox i Último Bastion, la resposta al País Valencià s’ha organitzat també en clau antifeixista. “En veure totes les imatges dels atacs neonazis a Barcelona, era necessari eixir al carrer i mobilitzar-nos”, considera Castillo, per a qui, ara mateix, a Catalunya, la mobilització contra la sentència “és la resposta al règim del 78, a la monarquia, al feixisme”. Per això, “ens solidaritzem amb Catalunya, perquè ja no és un tema d’independència, sinó de democràcia, de tombar el règim, d’acabar amb la repressió i ser la llavor per construir una alternativa real”, subratlla.

A la plaça de l’Ajuntament de Castelló es van congregar unes 500 persones al crit de “Llibertat preses polítiques” |Paula Lorenzino

 

Per a Arran, a més a més, les mostres de solidaritat al País Valencià, a banda de mostrar el rebuig contra la sentència pel judici de l’1 d’octubre i la violència policial, “ajuden a superar un problema històric valencià, l’anticatalanisme, i a estrényer llaços amb Catalunya”, defensa Martí. “El més important és la solidaritat tan ferma que està havent-hi entre persones que políticament se’ns ha enfrontat des de la dreta més reaccionària”, sentència.

 

Una agressió feixista i impunitat policial a Alacant

Més de 500 persones van marxar aquest diumenge des de la plaça Manila, ubicada al barri les Carolines Baixes d’Alacant, fins al mercat central, en la segona mobilització a la ciutat en rebuig a la sentència i la repressió que viu el Principat. Sota un fort desplegament policial, la marxa va transcórrer sense incidents, tot i que a la mateixa hora, a les dotze del migdia, El Galeón, un centre neonazi d’Elda (Vinalopó Mitjà) que actua com a delegació de l’organització neonazi d’inspiració falangista Hogar Social Madrid, havia convocat una concentració ultra espanyolista a la plaça de l’Ajuntament, ubicada a tan sols deu minuts del final del recorregut de la marxa antifeixista. Segons fonts locals, una trentena de neonazis van intentar boicotejar la convocatòria antifeixista, però agents de la Policia Nacional espanyola i la Policia Local van tallar l’avinguda Alfons el Savi i els van barrar el pas.

Una vegada finalitzada la manifestació convocada per Arran l’Alacantí, Endavant i el Col·lectiu Antifeixista d’Alacant, entre d’altres, les manifestants van començar a disgregar-se, moment en què un grup de quatre neonazis va aprofitar per a agredir a una d’elles, que es dirigia amb altres companyes cap al Casal Popular Tio Cuc. A l’altura del carrer Pintor Velázquez, “d’un dels carrers perpendiculars van aparéixer i un d’ells em va donar un colp en el muscle amb un casc de moto. Vaig poder protegir-me el cap i es van dur l’estelada que portava”, relata l’agredida, qui ha estat atesa pels serveis sanitaris. L’agredida també ha denunciat l’actuació dels cossos i forces de seguretat, més pendents de vigilar les antifeixistes que els agressors: “La policia no va aparéixer en el moment de l’agressió, però quan vam arribar al carrer del casal, ens vam trobar amb una furgona a cada cantó”.

Fonts antifeixistes han identificat com a autor de l’agressió a Cristian Ruiz, conegut per crear el sindicat d’extrema dreta Respuesta Estudiantil a la comarca, junt amb el seu germà bessó Edgar Ruiz. En l’actualitat, Ruiz és el capitost d’El Galeón

Fonts antifeixistes han identificat com a autor de l’agressió a Cristian Ruiz, conegut per crear el sindicat d’extrema dreta Respuesta Estudiantil a la comarca, junt amb el seu germà bessó Edgar Ruiz. En l’actualitat, Ruiz és el capitost d’El Galeón, que es va inaugurar a Elda l’octubre de 2018, però no és res nou. Anteriorment, existia Lo Nuestro, un col·lectiu neonazi nascut fa cinc anys aproximadament a Múrcia i encapçalat per Miguel Sardinero, qui en l’any 2016 era el responsable d’acció política del partit ultradretà España 2000. Segons el moviment antifeixista, Lo Nuestro era la “marca blanca” d’Hogar Social a Múrcia i al sud del País Valencià i reunia la militància ultradretana de les comarques del sud valencianes al Centre Social La Torreta, amb seu a Elda. Cristian Ruiz acumula diversos procediments judicials per agressions.

 

Repressió policial sense precedents a la capital valenciana

Milers de persones, organitzades en diferents columnes que provenien de diferents indrets de la capital del Túria, especialment del barri de Benimaclet, es van mobilitzar el passat divendres enfront de la Delegació del Govern espanyol, a la plaça dels Pinazos. Eixe mateix dia, els Comités de Defensa del Regne de València (CDRV), ara anomenats GDV (Grups de Defensa de València), i al capdavant dels quals es troba Pepe Herrero, un dels investigats com a principal agitador a la violència feixista durant la diada de 2017, van convocar una contramanifestació il·legal a les portes del Corte Inglés, ubicat en la mateixa plaça.

La presència d’uns 50 neonazis va comportar alguns moments de tensió en la manifestació del passat divendres a València |Lluís Pascual

 

Amb banderes franquistes, cantant el Cara al Sol i acordonats per les forces de seguretat espanyoles, van aparéixer alguns rostres coneguts de l’extrema dreta valenciana, com José Luis Roberto, el Cojo, fundador d’España 2000 i de l’empresa de seguretat Levantina de Seguridad, i qui va fer servir les seues xarxes per a difondre missatges de crida al boicot; o Alejandro Serrador, membre d’Ultra Yomus, el grup ultra més conegut de les grades del València CF; exregidor d’España 2000 per la localitat de Silla (Horta Sud), antic vigilant de Levantina de Seguridad i processat per l’Operació Panzer. “La presència d’uns 50 neonazis va comportar alguns moments de tensió. L’amenaça antifeixista al País Valencià també era forta, però la resposta antifeixista va ser contundent”, ha manifestat Castillo.

Tres agents de la Policia Nacional van apallissar a un jove a l’entrada del pàrquing del carrer Sant Agustí per haver intentat defensar a un company seu que un suposat agent sense uniformar estava reduint en terra amb el suport d’altres agents

A la capital valenciana, l’episodi fosc, però, es va viure minuts abans i minuts més tard de la convocatòria. Abans de començar l’acte, mentre la gent arribava a la plaça i el grup feixista encara no havia estat cercat per la policia, un feixista va agredir un jove d’un sindicat estudiantil universitari, qui ha assegurat que presentarà una denúncia contra l’agressor per delicte d’odi. Poc després què acabara la manifestació i marxara una columna a Benimaclet, unes 150 persones encara reunides a la plaça Sant Agustí van viure en directe la violència policial exercida per part de tres agents de la Policia Nacional, que van apallissar a un jove a l’entrada del pàrquing del carrer Sant Agustí per haver intentat defensar a un company seu que un suposat agent sense uniformar estava reduint en terra amb el suport d’altres agents. “Vam patir amenaces per part del grup feixista, que no tenia permís per estar allà, però la repressió policial la vam patir nosaltres, perquè som qui qüestionem l’status quo”, objecta Castillo. La manifestació va acabar amb desenes d’identificades i dos detinguts, que han quedat en llibertat amb càrrecs per presumptes delictes d’atemptat contra l’autoritat.

En resposta a la brutalitat policial viscuda el divendres, el diumenge milers de persones es van tornar a concentrar a la plaça de l’Ajuntament de València, sense incidents, responent així a una convocatòria antifeixista unitària. “Venim de molts anys de polítiques conservadores i de blaverisme, però cada vegada hi ha més gent que ix al carrer per reivindicar els nostres lligams amb Catalunya”, destaca el membre de Solidàries contra la repressió. I afegeix: “És molt emocionant veure com el País Valencià se sent part del poble català”.