Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Màrius Pallarès, Sanitaris per la República

"Molts sanitaris vam estar atrinxerats en cafeteries i hotels atenent ferits amb lesions gravíssimes"

Marius Pallarès, sanitari per la república / Freddy Davies

Casc, armilla i banderoles grogues per fer-se visibles, una farmaciola bàsica per poder fer una primera atenció mèdica i valentia. Són les voluntàries de l’associació Sanitaris per la República que durant la setmana de mobilitzacions amb motiu de la sentència del Tribunal Suprem han estat a peu de carrer atenent les persones ferides. Concertem l’entrevista amb el seu fundador i president Màrius Pallarès el diumenge, quan Pícnic per la República feia una crida a portar deixalles davant de la Delegació del Govern espanyol i Sanitaris per la República ho aprofitava per formar a peu de carrer noves persones interessades a integrar els dispositius, que actualment configurem unes 300 voluntàries actives a Catalunya. Infermer de l’Institut Guttmann, Pallarès ha estat atenent contusions, impacte de projectils i ferides al carrer cada dia de la setmana passada.

 

Com us trobeu?

“Estem intentant contactar amb psicòlegs d’associacions perquè ens donin un cop de mà i poder canalitzar totes les emocions que hem viscut”

Afortunadament, la gran majoria estem bé. Hi ha un ferit per bala de goma al genoll, que mentre estava atenent gent se li va inflamar fins que va caure a terra. El vam evacuar amb una ORCA [unitat del SEM encarregada de la prevenció i l’atenció sanitària en esdeveniments especials] del SEM [Sistema d’Emergències Mèdiques] i a l’Hospital de Sant Pau van dir que aparentment estava tot bé. Està fent repòs i en recuperació. Jo, per exemple, he estat cada dia als carrers i tinc un desgast físic i mental important. Hi ha sanitaris que han hagut d’agafar algun dia de festa per poder descansar, estaven esgotats. Divendres va ser un dia molt dur per a tots nosaltres. Uns quants sanitaris van patir crisis de pànic i angoixa. Estem intentant contactar amb psicòlegs d’associacions perquè ens donin un cop de mà i poder canalitzar totes les emocions que hem viscut. Cap sanitari està preparat pel que va passar divendres.


Divendres, precisament, Fotomovimiento va publicar una imatge on es veu una sanitària abatuda…

Va tenir una crisi de pànic. Estàvem atenent el xicot que va perdre l’ull. No vam poder sortir de la cafeteria durant una hora i no arribava l’ambulància. Vaig entrar a la cafeteria per valorar la situació. Vam apartar els manifestants dels vidres, els vam fer treure els buffs perquè no carregués la policia, vaig obrir la persiana amb un altre sanitari i vam anar corrent a una de les ambulàncies de davant de Jefatura de Via Laietana per dir-los que hi havia un noi amb impacte de bala de goma que havia de ser evacuat i se’l van endur. La foto impressiona perquè molts sanitaris, el divendres, vam estar atrinxerats en cafeteries i hotels atenent ferits. Un rere l’altre i amb lesions gravíssimes.

Una sanitària plora a l’interior d’ua cafeteria durant les carregues policials a Vía Laietana. |Paco Freire

 

Quines lesions esteu atenent majoritàriament?

Aquests darrers dies les més importants són per impactes de foam i bales de goma. Són lesions impressionants. Un xaval, que per fortuna està viu, va rebre un impacte de bala de goma al pit i li fa fracturar un parell de costelles. Una costella li va perforar la pleura arribant al pulmó; va començar a fer un pneumotòrax. Un dels sanitaris que el va atendre, ràpidament, va demanar una evacuació urgent. Però, potser, si no hagués torbat un sanitari, amb les corredisses i el nerviosisme hauria pogut tenir un problema molt greu.


Quantes atencions heu fet fins ara?

Més de 700. A part, el divendres, amb tants ferits, els nostres equips es van col·lapsar. Normalment, intentem fer equips on hi ha un metge, un infermer, un auxiliar i un comunicador. Aquesta figura la vam introduir després del tercer dispositiu perquè vèiem que hi havia molts ferits i calia registrar-los bé. Demanem el nom i l’edat a la persona que atenem per fer recompte i valoració, i assegurar-nos que no té cap dany cerebral. El comunicador agafa les dades i les envia per mòbil per fer el recompte. Quan tenim un gran nombre de ferits però, no tenim temps a reportar-los i, a més, el divendres, hi havia sanitaris que es van dividir, comunicadors que es van perdre… Va haver-hi gasos i vam atendre desenes de persones al carrer que tampoc es van comptabilitzar. Hi ha entre 70 i 100 persones que no vam poder reportar. La xifra es dispara.


Quins efectes tenen els gasos?

Jo vaig estar-hi en contacte no directe i vaig notar picor als ulls i a la gola. L’Almax em va alleugerir. La gent que hi estava en contacte directe tenia els ulls molt irritats, dificultats respiratòries, tos, ganes de vomitar…


Heu atès molta gent per contusions de defenses a la part superior del cos, una acció prohibida pels protocols policials?

“En una carrera una noia molt joveneta es va quedar enrere. El policia la va empentar, la noia va caure a terra, l’agent la va colpejar directament a la cara i li va rebentar el nas. Va intentar desfigurar la cara a una noia de 16 anys”

Moltíssima. Vaig presenciar una situació que em va deixar garratibat. La policia nacional estava carregant a Via Laietana i en una carrera una noia molt joveneta es va quedar enrere. El policia la va empentar, la noia va caure a terra de cara, l’agent li va donar la volta i la va colpejar directament a la cara. Li va rebentar el nas. Va intentar desfigurar la cara a una noia de 16 anys. Cops de porra al cap sempre ens en trobem.


Vau repartir ulleres de protecció. Quines recomanacions feu per protegir-se?

Va ser una donació anònima i com un noi havia perdut l’ull a l’aeroport, vam repartir-les. Però vam ser molt clars amb els manifestants: són ulleres de protecció, són antiimpactes, preparades per temes laborals, no per una pilota de goma. La bala de goma es dispara amb una escopeta i la bola és duríssima. A la velocitat que surt disparada i en funció de la distància, et rebenta; és igual que portis ulleres. Si et disparen amb rebot -teòricament s’han de disparar a terra-, estàs lluny i portes ulleres, pots salvar l’ull, però l’altre dia estaven disparant a tres metres. Així, no hi ha res que et salvi l’ull. Jo en porto perquè et pot caure una ampolla, una llauna, una pedra…

Atenció mèdica durant la mobilització a l’aeroport del Prat, en resposta a la sentència |Victor Serri

 

Què dueu a la farmaciola?

És molt bàsic, perquè ens hem de moure enmig del caos i no podem portar massa pes ni res de grans dimensions. Jo sí que porto reserves de gel a l’esquena. Des de casa, els sanitaris han de portar guants, gases, esparadrap de paper i sèrum fisiològic. L’Associació, abans d’activar el dispositiu, entrega d’steri strips [tires de sutura cutània], i depenent del dispositiu, l’Almax pels gasos, així com gel instantani per als contusionats. Jo porto reserves de tot.


Quants Sanitaris per la República hi ha actualment i com us formeu?

“Estem fent punts de sanitaris més grans dels habituals, dos equips de quatre persones cada un, ens instal·lem en un portal, un caixer o a l’entrada d’un hotel i fem un cordó molt visible perquè no carreguin. Improvisem petites infermeries de campanya”

Hem creat un sistema on la mesura de seguretat premia per sobre de la resta. Intentem establir punts de sanitaris molt visibles, relativament lluny de la zona més sensible de càrrega, i la gent ja sap on som. Jo normalment em poso entre la línia policial i els manifestants i sí que corro un risc més elevat. A Barcelona, els dos coordinadors principals, normalment som a primera línia per poder passar la informació de primera mà als punts d’atenció. Quan comunico pel walkie “atenció carrega”, al punt ja han de tenir els guants posats, les ulleres de protecció i estar preparats per atendre ferits. Estem fent punts de sanitaris més grans dels habituals, dos equips de quatre persones cada un, ens instal·lem en un portal, un caixer o a l’entrada d’un hotel, perquè hi hagi una mica de porxo i fem un cordó molt visible perquè no carreguin. Al cap i a la fi, improvisem petites infermeries de campanya.


Com us coordineu amb el SEM?

Tenim bona relació. Ells entenen que no els traiem la feina. Quan tenim alguna persona que s’ha d’evacuar, truquem al 112 i demanem l’ambulància. L’altre dia, hi havia una persona amb fractura al turmell, vam demanar l’ambulància i vam obrir camí entre els manifestants. Ajudem amb tot el que podem. Fem un altre tipus de servei, que no existia. Agafes una persona, la valores i si necessita trasllat, facilitem la feina als serveis d’emergència. Si et ve algú amb un trau de sis centímetres, li podem fer una primera atenció, netegem la ferida, posem quatre punts de paper i l’enviem al metge. Fem una primera atenció, però no fem cures; estem enmig de càrregues policials, no ho podem fer. Pares hemorràgies, poses un pòsit, punts d’aproximació i dones instruccions.


Quan i com va néixer Sanitaris per la República?

Vaig ser president de mesa a Rubí l’1-O, estava veient les càrregues policials i vaig sentir molta frustració. Aquell dia vaig tenir molta por, alegria i frustració perquè no podia atendre la gent. Vaig pensar que sortiria amb una motxilla amb material, identificat amb armilla i que atendria ferits. Així vaig fer-ho. Quan van detenir Puigdemont a Alemanya, va haver-hi càrregues fortes al costat de la Delegació del Govern, a un home li van obrir el cap i el vaig atendre per parar l’hemorràgia. Mentre ho feia, es va apropar una metgessa, una infermera i un auxiliar a donar-me suport. Aleshores, vaig pensar: “si jo puc atendre quatre persones, quatre sanitaris, si ens fem visibles, n’atendrem 25”, i d’aquí va sortir la idea de Sanitaris. Quan van convocar l’homenatge de Juspapol el 29-S, vaig dir-me que això ho havia de tirar endavant. Em vaig posar en contacte amb l’usuari de twitter CNI Catalunya i li vaig explicar la proposta per veure si em podia donar un cop de mà per aconseguir fer una crida a sanitaris que volguessin atendre ferits a primera línia i ho va fer. El 17 de setembre del 2018 vaig obrir el compte de twitter. També vaig fer una petita inversió de diners: 12 banderes, 12 pals de bambú i 50 adhesius. Tot va costar uns 180 euros. Vaig començar a explicar la idea i 30 inconscients es van apuntar al primer dispositiu. A partir d’aquí, vam veure què fallava i quines eren les mancances. Vam adonar-nos que les comunicacions per mòbil eren molt lentes i a més, hi havia problemes de cobertura sovint. Vam fer unes 45 atencions reportades, però van ser més perquè a Ronda Sant Pere hi va haver una càrrega molt forta de Mossos. A partir d’allà, vam començar a pensar en la nostra seguretat també: vaig comprar trenta cascos i walkie talkies. Ara mantenim el sistema, però sempre adaptant-nos als canvis. El divendres, els serveis d’emergències estaven desbordats i nosaltres també. Vam reportar 277 atencions, però segurament n’hi va haver un centenar més que no es van reportar. Hem de tenir en compte que, en general, som gent que no estem preparats per aquest tipus d’actuació, molts no hem treballat mai a emergències i estem acostumats a un ambient hospitalari molt controlat, on tenim molts recursos. En situacions com les que vivim aquests dies, crec que és molt potent el que som capaços de fer.